RAJOY TRENCA LA SEVA ULTIMA PROMESA
El president va
declarar al setembre que les pensions era la "línia vermella" que no
anava a creuar per l'austeritat
L'engany se sumeixi al
de les pujades fiscals, l'abaratiment de l'acomiadament o el copago sanitari
El Govern ha trencat amb l'última gran promesa electoral que en matèria
econòmica li quedava per incomplir en anunciar el passat divendres que no re-valoritzarà
les pensions d'acord a l'índex de Preus al Consum. La revaloració de les pensions va ser una de les claus més importants
–si no la principal- del programa electoral amb el qual va concórrer el Partit
Popular a les eleccions del 20 de novembre del passat any
Les pensions són l'últim incompliment del Govern de Rajoy. Altres anteriors
són els següents:
- IRPF, estalvi i IBI. “Vull deixar-ho molt clar perquè ningú es cridi a engany.
Ens anem a oposar a qualsevol pujada d'impostos. Pujar els impostos avui
significa més atur i més recessió i donar-li un volta de rosca més a la
malparada economia de les famílies i les empreses”. Rajoy en Soutomaior (setembre de 2011). Malgrat la declaració, el seu
Govern va anunciar amb prou feines una setmana després de prendre possessió la
major pujada d'impostos directes, amb un recàrrec en l'IRPF d'entre 0,7% i el
7%, segons els trams. L'augment, per 2012 i 2013, afecta a 17 milions de
contribuents i suposa 300 euros més a l'any per a un salari mitjà. Les
retencions per a l'estalvi també pugen entre dos i sis punts, amb un tipus
màxim del 27%. I augmenta l'IBI, entre un 4% i un 10% per 25 milions d'immoble
- Reforma laboral. “El PP no pretén abaratir l'acomiadament, sinó promoure
que el contracte indefinit sigui la regla general”. Twitter oficial del PP, recollint declaracions a Tele 5 de Rajoy (setembre
de 2011). Al febrer passat, el Govern aprovava una reforma laboral que
estableix l'acomiadament procedent amb 20 dies d'indemnització per cada any
treballat amb un màxim de 12 mensualitats, al mateix temps que àmplia les
causes d'acomiadament per mals resultats financers com a caiguda de vendes. Les
empreses també podran modificar unilateralment condicions de treball i salaris.
- Amnistia fiscal. “Impresentable antisocial i injusta”. “Se'ls està dient
als ciutadans que paguen que els van a pujar els impostos i als quals defrauden
que els hi van a perdonar”. María Dolores de Cospedal (juny de
2010). Així es referia la secretària general del PP a una amnistia fiscal del
PSOE que mai es va aprovar. Rajoy va rescatar el projecte. Els defraudadors
podran ara blanquejar els seus diners tributant solament pel 10% del capital
blanquejat. Se'ls perdonen els interessos i les multes.
- Copago sanitari i taxes universitàries. “Li vaig a ficar les tisores a tot salvo a les pensions
públiques, a la sanitat i a l'educació”. Rajoy (4 novembre 2011). El Govern aprova el 20 d'abril
el copago farmacèutic en funció de la renda dels ciutadans, inclosos els
pensionistes que, amb caràcter general, pagaran el 10% del preu de les
medicines amb un topall d'entre 8 i 18 euros. Es restringeix l'assistència
sanitària als immigrants il·legals. En ensenyament, els universitaris hauran de
pagar entre el 15% i el 25% del cost real de la titulació (ara paguen el 15% de
mitjana), i s'augmenta el nombre d'hores lectives per als professors, i del
nombre d'alumnes per classe.
- Compliment del dèficit. “El nostre objectiu és avançar en la consolidació fiscal
i complir impecablement amb els nostres objectius de dèficit” Rajoy (desembre de 2011). L'objectiu que exigia Brussel·les era del 4,4%
fins que Rajoy es va destapar el 2 de març amb una declaració unilateral fixant
el nou objectiu en el 5,8% en nom de l'interès nacional. El desafiament no va
agradar a les instàncies comunitàries que li van manar un encàrrec a l'Executiu
espanyol perquè rectifiqués la declaració patriòtica. Després de l'estirada
d'orelles, Rajoy va tornar a rectificar i va acceptar el 5,3% com a nou
objectiu de dèficit per aquest any com li van suggerir a Brussel·les.
- Pujada de l'IVA. “Jo no sóc com
vostè. (…) Li va pujar l'IVA a la gent i no ho portava al seu programa (…) Jo
el que no porto al meu programa, no ho faig”. Rajoy a Rubalcaba, en el debat electoral
(novembre de 2011). Aquesta ha estat l'incompliment més recalcitrant degut a
que quan l'Executiu socialista va augmentar l'IVA al juliol de 2010, el PP va
fer del rebuig a aquest augment la seva principal bandera electoralista, al
punt que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va
encapçalar una rebel·lió institucional. Fins i tot quan el PP va aconseguir el
poder, va justificar la pujada de l'IRPF per evitar precisament l'augment de
l'IVA i la penalització del consum. Finalment, s'ha desdit i va pujar l'IVA del
18% al 21%..
Calella a 3 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada