INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST Secció Sindical CCOO Hospital de Calella

SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DE L'HOSPITAL SANT JAUME DE CALELLA I ABS CALELLA-MALGRAT-PALAFOLLS

Benvolguts companys/es:

Oferim aquest espai que pretenem que serveixi com a canal de difusió de la informació generada a l'entorn sindical i laboral i, alhora, com a mitjà d'intercanvi d'impressions entre la nostra Secció Sindical de CCOO Hospital Sant Jaume de Calella i ABS Calella/Malgrat/Palafolls
i els treballadors de la nostra empresa.

Esperem que la informació penjada al bloc sigui de la vostra utilitat.

ccoohsjcabscm@gmail.com

dimarts, 31 de desembre del 2013


METGE DE FAMILIA

AVERGONYA ALS POLITICS


Un metge de primària posa a caure d'un burro a tots els polítics en tres minuts explicant-los-hi quina és la realitat del dia a dia en la sanitat pública.

  Video explicatiu         

No té deperdició. Aquest és un metge autèntic, dels que veuen la realitat del dia a dia, i no com el nostre conseller Boi Ruiz que va bescanviar el títol de metge per el d'economia.

Per cert, quan ha costat la festa de sitges? Ens ho diran? És necessari llogar un hotel de 5 estrelles a Sitges per reunir-se?

Per cert, els piscolabis i altres festes a l'edifici Salvany segueixen sent l'ordre del dia.

Per cert, fonts ben informades ens diuen que presumptament caps del CatSalut han fet uns bons tiberis a Vall d'Hebron i a Mataró pel mòdic preu entre un i un altre de 3.000€, reunions de la cúpula del CatSalut. Poden fer ús de les màquines del soterrani del Departament de Salut, com fem tots, i així estalviar diners al contribuent. Algun diputat podria preguntar-ho...

Bon Any Nou us desitgem des de la secció Sindical de CCOO  a l’Hospital Sant Jaume de Calella

Calella a 31 de desembre de 2013

dilluns, 30 de desembre del 2013


CCOO EXIGEIX QUE S’ELIMINI COM A REQUISIT UN CURS PER ACCEDIR A LA PRESCRIPCIÓ INFERMERIA




El Consell federal, màxim òrgan de representació de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) va aprovar per unanimitat el passat 18 de desembre de 2013, una resolució en què reitera el seu posicionament a favor de la prescripció infermera, al mateix temps que presenta una sèrie d'al·legacions al Projecte de Reial Decret pel qual es regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà per part d'infermeres i infermers. Així, exigeix ​​que no sigui requisit previ i necessari l'acreditació per part del Ministeri de Sanitat i que es retiri l'esmentada obligació de l'acreditació mitjançant cursos de formació addicional.


CCOO exigeix ​​que en el tràmit del Reial decret per regular la prescripció infermera:

·        No sigui requisit previ i necessari l'acreditació per part del Ministeri de Sanitat. L'acreditació per a la prescripció ve determinada pel procés formatiu, avalat pel Ministeri d'Educació, a través de la titulació oficial. Són els serveis de salut que han d'assegurar l'actualització dels seus professionals, a través de la formació contínua i continuada.

·        No es discrimini a les infermeres i infermers respecte a altres professionals de similar formació (podòlegs), als quals ni se'ls exigir, ni se'ls exigeix ​​formació addicional.

·        Es modifiqui la composició de la Comissió de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, atorgant un major protagonisme als professionals encarregats de l'ús dels mateixos en l'activitat assistencial.

·        Que es retiri l'esmentada obligació de l'acreditació mitjançant cursos de 180 hores de formació addicional per a l'àmbit de les cures generals i de 360 hores per a l'àmbit de les cures especialitzats, per innecessaris i per suposar una burla a la competència i preparació de tota la professió infermera.

La FSS-CCOO manifesta que sempre s'ha posicionat a favor de la prescripció infermera perquè suposa una millora substancial en la prestació sanitària i en la rapidesa en l'accés al sistema sanitari, alhora que possibilita un ús més eficient dels recursos humans , per altra banda, com una forma d'acabar amb la inseguretat jurídica que en aquests moments tenen aquests professionals. El Pacte per la Sostenibilitat del Sistema de Salut acordat pel Ministeri de Sanitat amb el Consell General d'Infermeria i SATSE (pacte impugnat per la FSS-CCOO per excedir-se en les seves competències), determina de manera clara i definitiva la configuració de l'esborrany de Reial Decret i que, entre altres qüestions, obliga les infermeres i infermers a realitzar un curs de 180 hores de formació addicional per a l'àmbit de les cures generals i de 360 hores per a l'àmbit de les cures especialitzats. "Resulta xocant que organitzacions com el Consell General d'Infermeria i SATSE, que es declaren defensors de la professió infermera, mostrin tan poca sensibilitat cap a la realitat de les competències dels professionals als que diuen representar, prestant-se a subscriure acords que en res beneficien ni a la professió ni a la Sanitat Pública, i no tenint en compte que la formació adquirida capacita prou a aquests professionals per al desenvolupament de la seva activitat sense necessitat de cap curs que els acrediti ", aclareix CCOO, a la vegada que afegeix que l'actitud del Ministeri de Sanitat és reprovable, ja que, per motius exclusivament d'interès partidista, pacta de forma irresponsable amb organitzacions que no representen al conjunt dels infermers i infermeres.

Calella a 30 de desembre de 2013

divendres, 27 de desembre del 2013


CCOO i UGT

REBUTGEN LA NOVA CONGELACIÓ DEL SMI


Els secretaris d'Acció Sindical de CCOO i UGT, Ramón Górriz i Toni Ferrer, han remès una carta a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, rebutjant l'esborrany de projecte de Reial decret pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional per 2014. El Govern proposa congelar el SMI per al proper any el que suposarà una nova pèrdua de poder de compra d'aquesta renda.

Tots dos sindicats recorden que el SMI ha perdut ja 5,5 punts de la seva capacitat adquisitiva i que des de 2007 ha anat perdent pes sobre el salari mitjà, allunyant-se del compromís subscrit per Espanya en la Carta Social Europea que el SMI aconsegueixi el 60% del salari mitjà. Així mateix recorden que el SMI espanyol és un dels més baixos dels països de la UE-15, i que voreja el llindar de la pobresa en llars amb un sol membre i se situa per sota en llars compostes per almenys dues persones. CCOO i UGT insisteixen en una recuperació progressiva i modulada del poder de compra del SMI i reformar l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors per evitar que se segueixin produint pèrdues de poder adquisitiu del SMI. Així mateix, critiquen l'accelerat del procés de consulta: ahir 26 de desembre, les organitzacions sindicals han rebut l'esborrany i la resposta ha de produir-se avui abans de les 9.30 de matí, 27 de desembre, quan està previst que s'aprovi el Reial decret en el Consell de Ministres
.
Text íntegre de la carta remesa a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social :

A continuación damos respuesta a la consulta enviada por el Director General de Empleo, hoy 26 de diciembre de 2013, en la que se remite a las organizaciones sindicales el borrador de proyecto de real decreto por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2014.

Ante todo, manifestamos nuestra discrepancia en los plazos concedidos para el trámite de consulta, pues el Gobierno tiene intención de aprobar el real decreto en el Consejo de Ministros que se celebrará mañana día 27 de diciembre, y debemos responder a dicha consulta antes de las 9:30 horas de mañana día 27 de diciembre.

En relación al proyecto de real decreto por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2014, le comunicamos nuestro desacuerdo con la propuesta planteada. En base a los criterios fijados para la revalorización del SMI (índice de precios al consumo, productividad de la economía, incremento de la participación del trabajo en la renta nacional y coyuntura económica general) el SMI debería aumentar en términos reales en 2014 en lugar de congelarse y seguir perdiendo poder adquisitivo.

Desde el año 2000 hasta el 2011, el SMI experimentó una continua, aunque irregular, mejora nominal. No obstante, sólo se produce un aumento de su poder adquisitivo entre 2004 y 2009. Desde 2010 hasta 2013, el aumento del IPC junto al moderado incremento nominal del SMI, causan una pérdida de su poder de compra. El resultado es que, en los cuatro últimos años, el SMI ha perdido 5,5 puntos de su capacidad adquisitiva.

Para 2014, una nueva congelación del SMI supondría una nueva caída real del SMI y una mayor pérdida de su capacidad de compra, que limitaría las posibilidades de recuperación del consumo y, como consecuencia, de la demanda interna.

Dado que la mejora del poder de compra del SMI contribuye al fortalecimiento de la cohesión social y a la reducción de desigualdades, la crisis económica no puede servir de excusa para no avanzar progresivamente hacia la consecución del objetivo del 60% del salario medio neto suscrito por España en la Carta Social Europea.

En España, alcanzó su mayor peso relativo sobre el salario medio en 2007 (41,5%) y ha caído hasta valores cercanos al 40% en 2012 y lo transcurrido de 2013. Como consecuencia, a pesar de las mejoras nominales acumuladas en el periodo 2004 – 2009, desde 2007 el SMI ha ido perdiendo peso sobre el salario medio, alejándose de este objetivo europeo.

El salario mínimo español es uno de los más bajos de los países de la UE15 que lo tienen establecido en su ordenamiento jurídico con cobertura general. Tanto medido en unidades monetarias (euros), como en paridad de poder de compra (descontando los diferenciales de precios entre países), sólo se sitúa por encima de Portugal y Grecia. Este hecho no se justifica por diferencias en los niveles de productividad por hora, sino por una remuneración más baja de la hora trabajada. En sus niveles actuales el SMI bordea el umbral de la pobreza en hogares con un solo miembro y se sitúa claramente por debajo de dicho umbral en hogares compuestos por al menos dos personas. La propuesta de congelación del SMI en 2014, unida a las pérdidas de poder adquisitivo de salarios y pensiones se contrapone al aumento de los precios, especialmente de los servicios y suministros esenciales de los hogares (electricidad, agua, gas) lo que agudiza el empobrecimiento de los sectores más desfavorecidos.

El descenso de la participación de las rentas del trabajo en la economía, unido al avance de las condiciones de pobreza y desigualdad, nos conduce a insistir en la necesidad de definir, en un escenario de cinco años, la recuperación progresiva y modulada del poder de compra del SMI, impidiendo que su capacidad adquisitiva real prosiga con la caída experimentada desde 2009 y facilitando su aproximación al objetivo establecido por la Carta Social Europea.

Las bases mínimas de cotización a la Seguridad Social se actualizan con el SMI, por lo que el aumento del salario mínimo interprofesional supondría pues una mejora para aquellos trabajadores que perciben menores salarios, un aumento de los ingresos actuales de la Seguridad Social y una mayor cuantía de las pensiones de jubilación futuras. Este papel de referencia debería extenderse para el acceso a todas las rentas mínimas de inserción.

El contenido del informe elaborado por UGT y CC.OO. y remitido a la Ministra el pasado 12 de noviembre, permite afirmar que de aprobarse el Proyecto de Real Decreto remitido por el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, se torna prácticamente imposible el cumplimiento de dicho objetivo.

Por tanto, dadas las circunstancias actuales, UGT y CC.OO. instan al Gobierno a que el SMI recupere el poder de compra de forma progresiva, impidiendo que su capacidad adquisitiva real prosiga con la caída experimentada.
Además, con el fin de evitar que se sigan produciendo pérdidas de poder adquisitivo del SMI, solicitamos la reforma del artículo 27 del Estatuto de los Trabajadores para asentar sobre nuevas bases la determinación anual del SMI.


Calella a 27 de desembre de 2013

divendres, 20 de desembre del 2013


Felices Festes Nadalenques


Benvolguts/des Companys/es:



Companys/es, les preses, les obligacions... ens submergeixen en un seguit de grans problemes que ens deixa gairebé sense temps per gaudir dels detalls i el valor de les petites coses que passen al nostre voltant.

Per això, des de la secció Sindical de CCOO, a l’Hospital Sant Jaume de Calella, Cap Calella i ABS Malgrat-Palafolls. Volem reivindicar l'esforç i el valor de les petites coses, i animar a tothom a gaudir-ne durant aquest dies de festa i trobada amb aquells que ens estimen i estimem.

Desitgem que en aquestes festes trobeu moments per assaborir-les, degut a que son les grans coses que tenim a la vida.

Per això en aquest dies més que mai, volem agrair-vos la vostra confiança i suport al nostre treball


Atentament els vostres representants

Teresa Vendrell, Aida Garcia, Begoña Ibars, Mimon Jalich, Maria Jove, Laura Ortega, Begoña Perez, Marina Saavedra i Alberto Garcia,

  

Calella a 20 de desembre de 2013

dijous, 19 de desembre del 2013


TREBALLAR A EUROPA



Per què un nou servei d’assessorament
El CITE-CCOO és un servei impulsat pel sindicat CCOO de Catalunya que porta 26 anys assessorant les persones immigrades en matèria d’estrangeria i sobre els seus drets. Des de CCOO sempre hem volgut que qualsevol projecte migratori es faci en les millors condicions i amb el màxim de coneixement previ del país i de la societat de destinació.

La crisi econòmica que està afectant actualment l’Estat espanyol ha augmentat la demanda d’informació sobre la possibilitat de trobar feina en un altre país europeu per part de joves nascuts aquí o de persones immigrades. Des de CCOO estem lluitant i exigint als governs un gir en les polítiques econòmiques per crear ocupació aquí i evitar que les persones hagin d’emigrar a la recerca de feina, però al mateix temps considerem que migrar també és una decisió personal, que té a veure amb la llibertat individual. Des de CCOO i el servei del CITE facilitem tota la informació prèvia necessària perquè la persona que ha pres aquesta decisió la dugui a terme amb qualitat i amb coneixement dels seus drets i de l’entorn social i laboral del país de destinació. És per això que s’ha impulsat el nou servei CITE-EUROPA

Quins serveis dóna el CITE-CCOO sobre la mobilitat europea?

Des de la nostra xarxa d'oficines distribuïda arreu de Catalunya oferim:

  • Assessorament personalitzat sobre l’exportació de les prestacions o el subsidi de desocupació d’un país europeu a un altre; la targeta sanitària Europea (TSE) o l’assistència sanitària a l’Espai Econòmic Europeu; com buscar feina en un altre estat de la Unió Europea; la xarxa Eures del Servei Públic d’Ocupació Europeu i dels serveis públics nacionals europeus; com redactar i introduir un currículum al web de la xarxa Eures; l’homologació de títols acadèmics; el coneixement laboral, social i cultural del país de destinació, o recursos sindicals en el país de destinació, entre d’altres temes d’interès.
  • Assessorament a persones estrangeres sobre el permís de llarga duració – UE .
  • Assessorament sobre la mobilitat laboral a l’àmbit europeu adreçat a institucions i entitats (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, administracions autonòmiques, entitats privades i sense ànim de lucre i ONG).
  • Sessions formatives de grup sobre la mobilitat laboral a Europa.

Si has decidit marxar a un altre país, aquí tens alguns consells generals

  • No et precipitis, pren-te el temps necessari per preparar adequadament una eventual decisió d’emigrar.
  • Aconsegueix la informació necessària sobre el país de destinació, sobre l’oferta de treball, sobre el contracte i sobre els drets laborals i socials. No et deixes enganyar, informa’t.
  • Informa’t sobre els recursos d’interès disponibles, contactes sindicals, sobre l’afiliació a un sindicat que forma part de la Confederació Europea de Sindicats (CES)…
  • És important tenir un coneixement bàsic previ de la llengua del país de destinació. El desconeixement de l’idioma comporta feines de poca qualificació.
  • No t’oblidis del DNI o el permís de residencia de llarga duració -UE, el passaport, la traducció jurada dels títols acadèmics, la targeta sanitària europea, fotocòpies de la partida de naixement, el llibre de família, el carnet de conduir, fotos, formularis d’exportació de prestacions..
  • Informa’t sobre les remeses, sobre com es poden enviar diners des de l’estranger a un compte corrent a l’Estat espanyol. Busca les millors condicions.

Enllaços d’interès



Calella a 19 de desembre de 2013

dimecres, 18 de desembre del 2013


CONSIDEREM QUE, MALGRAT LA CAIGUDA DEL CONSUM, L’AUGMENT DELS PREUS DELS SERVEIS BÀSICS FA INCREMENTAR EL NIVELL DE POBRESA DE LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ




L'evolució de l'IPC demostra que la revaloració de les pensions no té justificació econòmica, sinó que respon a motius ideològics

L'índex de preus al consum (IPC) del mes de novembre del 2013 a l'Estat es torna a recuperar fins al 0,2% de taxa interanual, després de l’índex negatiu del mes d’octubre. Aquest indicador recull la situació real de caiguda de l’economia i del consum intern a causa de les polítiques de retallades, privatitzacions, i a les seves conseqüències en forma de pèrdua d’ocupació i rebaixes salarials.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, amb un 0,4%, es continua situant per sobre de l'índex general. Aquest índex, que reflecteix el preu dels aliments i dels serveis bàsics, en l'actual context de crisi i caiguda del consum, continua sent massa elevat per l’increment del preu de l’electricitat, i perjudica especialment les persones que tenen sous retallats, pensions i rendes baixes i al seu poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques.

A Catalunya, l'IPC es torna a recuperar fins el 0,3%, superant una dècima l'indicador estatal per l’efecte del preu de la vivenda i del consum, tot i la situació de caiguda del consum intern.

La inflació de la zona euro s’incrementa 2 dècimes fins al 0,9%, i redueix el diferencial amb la taxa estatal comparable (IPCA) en una dècima per l’efecte del repreciació de l’euro. Aquest diferencial no és negatiu per la competitivitat de les empreses exportadores.

La devaluació interna del país s’està fent amb les baixades salarials i destrucció d’ocupació sense que disminueixin els beneficis empresarials ni contribueixin fiscalment les grans fortunes i patrimonis. Els salaris no eren ni són la causa de la inflació, però sí que en pateixen els efectes, fet que afecta negativament el consum, la recuperació econòmica i fa augmentar les desigualtats socials. Per això cal que el Govern canviï les polítiques de retallades i deixi d'actuar a favor dels lobbys empresarials amb una política de control de preus públics i privats i dels marges empresarials.

El manteniment de la inflació subjacent per sobre de l’índex general perjudica especialment les persones que tenen més dificultats econòmiques (aturats, pensionistes i treballadors amb salaris baixos). En aquest sentit, reivindiquem la creació d'una renda garantida de ciutadania perquè qui no tingui recursos pugui fer front a les seves necessitats bàsiques i no caigui en la pobresa i l'exclusió social.

L’evolució de la inflació demostra que no hi ha causes econòmiques per a l’eliminació de la revaloració de les pensions, sinó que la causa és purament ideològica. Per això ens oposem a aquesta reforma que condemna a la pèrdua de poder adquisitiu els actuals i futurs pensionistes i deixa en mans del Govern la determinació dels increments.

 

Calella a 18 de desembre de 2013

dimarts, 17 de desembre del 2013


SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 5%



Sentència del Tribunal Suprem que resol el conflicte de la reducció del 5% al sector sociosanitari


SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM              


Calella a 17 de desembre de 2013


dilluns, 16 de desembre del 2013


QUE HEM DE SABER SOBRE EL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS ?




Que no ens enganyin. Els sistema públic de pensions és viable i té futur


Les pensions són un dret que els treballadors i les treballadores generem cotitzant a la Seguretat Social part del nostre salari. Qui no hagi cotitzat prou anys té dret a una pensió no contributiva.

Les pensions han evitat la pobresa de la gent gran al nostre país. Per això cal mantenir el nivell de cobertura que garanteixi les necessitats bàsiques per a tothom.

No tenir feina o treballar de forma precària posa en risc la teva futura pensió. Lluitar pel dret al treball digne és lluitar pel dret a cobrar una pensió digna.

El sistema de pensions és públic i solidari entre generacions. Això vol dir que les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions dels treballadors i treballadores que actualment estan en actiu, i les pensions d’aquests les pagaran les persones que treballin en el futur.

Espanya destina el 10,25% del producte interior brut a pensions públiques. La mitjana de despesa europea és del 13,5%. La protecció social i econòmica de qui no pot treballar es mereix un esforç superior.

La llei reconeix el dret a la revaloració automàtica de les pensions per garantir el manteniment del poder adquisitiu, sense que això depengui de la decisió de cada govern. Cal tenir en compte que les persones pensionistes contribueixen a la riquesa nacional i a l’activitat econòmica, ja que gairebé tota la pensió es dedica al consum.

El sistema de pensions serà viable mentre es mantingui l’equilibri entre despeses (pensions) i ingressos (cotitzacions). La major esperança de vida fa augmentar les despeses, però el principal problema és que la crisi i l’atur han fet caure la recaptació. És necessari actuar per incrementar els ingressos i preveure i racionalitzar el creixement de la despesa, com ja s’ha fet en totes les reformes de pensions.

El sistema públic de pensions és més segur que els sistemes privats de capitalització. Els plans privats de pensions no són una garantia de bones pensions futures, perquè estan molt influïts per l’evolució del negoci financer, i l’import de la pensió dependrà de la capacitat d’estalvi de cadascú.

Més ocupació, estabilitat laboral, millors salaris, carreres professionals continues i un major salari mínim interprofessional asseguren més i millors cotitzacions i, per tant, els ingressos necessaris per garantir el futur del sistema de pensions.


Calella a 16 de desembre de 2013

divendres, 13 de desembre del 2013


EN SALUT LABORAL NO POT ANAR CAP ENRERE



·       CCOO denuncia el retrocés en matèria de prevenció de riscos laborals a què estan donant lloc la Reforma Laboral i les retallades    




Denunciem el retrocés en matèria de prevenció de riscos laborals a què estan donant lloc la Reforma Laboral i les retallades, assenyalem que no es poden perdre els avenços aconseguits en matèria de salut laboral a Catalunya, incidint en que les mesures preventives han de ser "les últimes" a retallar amb l'excusa de la crisi perquè "la mort no és reversible" com tampoc ho és "l'accident que et deixa invàlid per a tot la vida".


"En salut laboral no es pot anar cap enrere"


Volem posar en valor els acords assolits i les lleis aprovades com a conseqüència de la "pressió" sindical en el camp de la salut laboral. "Per a CCOO la cultura de la prevenció és clau ", recalquem que l'absència de la mateixa està gairebé sempre darrere dels accidents laborals més greus, lamentant el" retrocés "en matèria preventiva que suposa la Reforma Laboral, que està donant lloc al fet que la negociació col·lectiva arribi a menys llocs, queda limitada així la cultura preventiva.

Una Reforma Laboral que implica també unes modificacions de condicions laborals i per tant "més riscos" per als treballadors. Prova d'això és que l'any 2013 podria acabar per primera vegada en els últims anys amb més morts en accident laboral que l'exercici anterior, un fet que ha qualificat de "greu". "En salut laboral no es pot anar cap enrere".

Exigim l'aplicació "amb més bel·ligerància" de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i que ha destacat la importància dels plans directors acordats entre el Govern regional, els empresaris i els sindicats, entre ells CCOO, que està treballant "intensament" en aquest àmbit, d'una banda per "corregir les males pràctiques" i per un altre per "participar en positiu", aprofitant el "poder sindical".

Tornem a criticar la campanya de debilitament de les organitzacions sindicals perquè "per aquí no es va enlloc", i expliquem que el camí a seguir en el futur deure aquell en què la negociació col·lectiva sigui "normal", posant com a exemple del mateix els acords assolits en salut laboral, que han aconseguit la reducció a la meitat dels accidents laborals des de l'any 2002.

Seguirem "en aquest camí" amb l'objectiu fonamental que la sinistralitat laboral quedi reduïda "a la mínima expressió".

 
Calella 13 de desembre de 2013

dijous, 12 de desembre del 2013


ALARMANT PÈRDUA DE PLACES DE FORMACIÓ SANITÀRIA ESPECIALITZADA


 
 
L'estudi analitza l'evolució, en els últims cinc anys, de l'oferta de places de formació sanitària per a professionals de medicina, farmàcia, psicologia, química, física i biologia, així com la dels últims quatre anys per a professionals de la infermeria. En el primer cas, destaca la pèrdua acumulada de 845 places en els últims cinc anys i situa la major caiguda fa dos anys, continuant la tendència en l'oferta del 2014, amb una pèrdua de 240 places.




Quant a l'anàlisi de les places ofertes de formació especialitzada sanitària per a professionals de medicina, farmàcia, psicologia, química, física i biologia es poden destacar les següents conclusions que s'assoleixen en l'informe: 


      La pèrdua en els últims cinc anys de places ofertades és de 846 un 11,61%.

      La tendència en els últims anys es manté i es confirma novament en l'oferta del 2014, amb una pèrdua de 240 places, 3,59% menys respecte a l'any anterior.

      Destaca la pèrdua a Castella-la Manxa, que en cinc anys ha vist com perd gairebé la meitat dels seus efectius (40,63%), en total 128 places. 

      Andalusia, en xifres absolutes, és la que més places perd (180) . En aquest any, 112. 

      També en termes absoluts, l'especialitat que més places perd és medicina familiar i comunitària. En aquest any s'han perdut 93 places i hi ha una pèrdua acumulada de 222 places des del 2010. Unes dades que té dues repercussions clares: la primera és la disminució de recursos humans en els diferents centres assistencials i, en segon lloc, una manca de previsió en la formació de futurs i futures especialistes que portarà, en poc temps, una nova escassetat de professionals

En el cas de les places ofertes de formació especialitzada per a graduats en infermeria, de l'anàlisi del quadrienni 2011-2014 es desprenen, entre altres, les següents consideracions: 

      Després d'un moment àlgid el 2012, quan es van assolir les mil places, en els dos últims anys s'ha produït un descens del 4,09%. 

      La pèrdua es produeix a expenses, sobretot, d'infermeria obstètrica ginecològica (llevadores), amb un baixada del 13,77%, i una pèrdua de 63 places. 


La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) torna a reafirmar en aquest informe la seva aposta pel sistema de residència com a forma d'especialització dels professionals de la sanitat. Per a aquest sindicat, aquest sistema ja consolidat i amb una trajectòria contrastada permet al mateix temps una formació d'alta qualitat i un procés d'accés d'indubtable igualtat d'oportunitats. Per tot això, CCOO segueix treballant perquè des de cap administració s'utilitzi novament l'excusa de la crisi i les retallades pressupostàries per desmantellar, en aquest cas, un sistema formatiu que ha demostrat la seva eficàcia. Aquest nou estudi de la FSS-CCOO constata la baixada de pressupostos en sanitat com la causa principal del descens de places ofertades, ja que no s'ha establert cap justificació de necessitats per prendre aquesta decisió, i avança les seves possibles conseqüències a mitjà i llarg termini.

 

Calella a 12 de desembre de 2014

dimecres, 11 de desembre del 2013


HA MORT NELSON MANDELA,

UN MITE DEL NOSTRE TEMPS


Una figura clau en la història recent del seu país, capaç d'acabar amb l'apartheid a força de diàleg, tolerància i talent, sempre amb un sentit profund de la llibertat i la justícia


Després de conèixer la mort de Nelson Mandela el passat divendres 6 de desembre, la Direcció Confederal de CCOO ha fet pública una declaració, en la qual qualifica a l'expresident sud-africà i pres 46.664 de Robben Island de “mite del nostre temps”. Una persona que després de passar 27 anys a la presó, es va apressar en el moment de ser posat en llibertat, a concentrar totes les seves energies en la cerca de la pau, la reconciliació, la democràcia, la justícia i la llibertat.

Som conscients de les dificultats de valorar la trajectòria d'un Home excepcional com Mandela sense caure en l'hagiografia. Ell, que en el seu llibre Converses amb mi mateix havia escrit que no era un sant, que no va dubtar a empunyar les armes quan l'agressió racista va resultar insuportable, va ser capaç de recórrer al diàleg per aconseguir un règim just, democràtic i convertir-se en líder del seu país sense distinció de races.

Per a una organització com la nostra, Mandela és una font inesgotable de justícia, de lluita pels drets dels més febles, de coratge i de talent per acabar amb l'apartheid, una persona a l'altura de la història que li va tocar viure, i per això sempre estarà en el cor dels treballadors i treballadores de tot el món.


Calella a 11 de desembre de 2013

dimarts, 10 de desembre del 2013


LA DESPESA SANITÀRIA QUE REPRESENTAVA EL 7,2% DEL PIB EN 2007 BAIXARÀ AL 5,4% EN 2016, SEGONS ELS OBJECTIUS DEL GOVERN



     La demanda d'atenció sanitària augmenta al mateix temps que es retalla la despesa pública en sanitat La sanitat pública perd 53.000 ocupacions en dos anys



"Deixar sense targeta sanitària a més de 800.000 immigrants és una mesura injusta i antieconòmica" Reducció de l'activitat sanitària, increment de les llistes d'espera, ruptura de la universalitat en l'atenció sanitària, exclusió de prestacions i medicaments del finançament públic i destrucció d'ocupació, són alguns dels efectes de les retallades sobre la despesa pública sanitària en els últims anys, segons posa de manifest l'informe "La despesa sanitària a Espanya", que van presentar el passat 4 de desembre en roda de premsa Carlos Bravo, responsable de la Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, i el responsable de política sanitària de la mateixa, Fernando Puig-Samper

El sistema sanitari públic ha sofert una considerable retallada en els dos últims anys i de representar el 7,2% del PIB en 2007, com a conseqüència de les mesures adoptades pel Govern, passarà a suposar el 5,4% del PIB, segons va explicar el secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, qui va subratllar que així es produirà una reculada d'una dècada.

Conseqüència de la menor despesa en sanitat, s'ha produït un descens en l'activitat sanitària, ja que amb un nombre molt inferior de professionals – s'han perdut 53.000 llocs de treball en dos anys, al voltant del 10% dels efectius - s'ha d'atendre una major demanda per l'envelliment de la població i de l'increment de persones aturades, que precisen d'una major atenció que la població amb ocupació, la qual cosa ha provocat “un augment de les llistes d'espera, que s'han arribat a duplicar”, segons Fernando *Puis-Samper.

Unes altres de les mesures criticades pels responsables de CCOO ha estat l'exclusió de l'atenció sanitària dels immigrants, uns 873.000, sense permís de residència, que ha significat la ruptura de la universalitat de l'atenció sanitària. L'exclusió, que ha estat qualificada de “injusta i antieconòmica” per Carlos Bravo, i de “barbaritat” per Fernando Puig-Samper, suposa desviar els pacients dels ambulatoris als hospitals, una vegada s'ha agreujat la dolència, amb el consegüent augment del cost del tractament i de les llista d'espera. “No té lògica econòmica ni social”, va reblar aquest últim.

En opinió dels responsables de CCOO, “la sanitat requereix millores en aspectes nuclears, amb o sense crisis”, que han de ser fruit de la negociació i l'acord, mai de la imposició, i que tinguin en compta la sostenibilitat, equitat, racionalitat, suficiència i el protagonisme dels professionals, a més de normes de el “bon govern” com la transparència en la gestió i rendició de comptes, i unes altres que regulin les incompatibilitats, que s'exposen en l'informe “La despesa sanitària a Espanya".

Calella a 10 de desembre de 2013