EL GOVERN RACANEJA EL COMPLIMENT DE LA RESOLUCIÓ PARLAMENTÀRIA QUE L'INSTA A RETORNAR ELS DRETS QUE ENS HAN ARRABASSAT ALS DARRERS ANYS

Les propostes que ha fet avui el Govern de la Generalitat són clarament insuficients per donar compliment a la Resolució Parlamentària de 20 de gener, aprovada per unanimitat , que l’insta al retorn de la paga de 2012 i a la recuperació de la resta de drets suspesos o suprimits en els darrers anys .

·   Sobre la paga de 2012 el Govern proposa abonar una mínima part al 2016 i deixar el gruix ,un 80%% del deute pels anys 2017 i 2018.

Hem recordat al Govern, que totes les Administracions de Catalunya han abonat part del deute a 2015 i pagaran la resta al 2016 i demanem , que per complir amb els acords parlamentaris que van donar lloc a la Resolució Parlamentaria, tocaria abonar-la entre 2016 i 17 i com a molt, al primer trimestres de 2018 i fer-ho en dos o tres terminis d’igual quantitat.

Els sindicats acceptarien el retorn del que ens duen de 2012 en tres terminis d’igual quantia en els anys 16 ,17 i primer trimestre de 2018 i en el seu cas que la quantitat a retornar a 2016 fos igual a la de 2018 i el gruix es cobrés a 2017. I per nosaltres la part mínima per a 2016 hauria de ser del 20% del que ens deuen .

·   Pel que fa a la resta de temes hem reclamat amb urgència la constitució de grups de treball per elaborar propostes per presentar a la Mesa sobre: recuperació de drets per IT, Fons d’Acció Social , Ocupació Pública i estabilitat laboral , recuperació de les pagues de 2013 i 2014 ,entre d’altres temes.

Sobre aquest temes , CCOO d’acord amb la resta de sindicats , farem les propostes que segueixen:

1.   IT:

Recuperació del 100% per retornar a la situació anterior a les retallades .

No patir discriminació vers els treballadores i treballadores d’altres Administracions. 

2.   Oferta ocupació pública:

L’oferta pública que hi ha hagut fins ara ha estat absolutament insuficient . Cal convocar un nombre de places suficient per reduir la inestabilitat laboral .El nombre de personal interí (actualment més del 21%) està molt per sobre del que seria acceptable.

3.   Borses de treball:

Cercar mecanismes per garantir que hi hagi borses de treball transparents de les diferents professions .

Accés a la “Borsa” amb garantia d’igualtat, mèrit i capacitat.

4.   Fons d’acció social:

Recuperar el que hi havia abans de les retallades.

5.   Substitucions:

Substituir des del primer dia en els serveis i professions d’atenció , educació o cura de persones o per altres serveis essencials.

6. Reducció de temporalitat:

Reduir la temporalitat i augmentar les interinitats, seguit d’una oferta d’ocupació i estabilització de les plantilles.

7. Jornada:

o   A ICS tornar al que tenien abans del 2012 (1599 diürnes i 1445 nocturnes)

o   A Ensenyament tornar a la situació d’hores lectives anterior a 2012.

o   Al personal tècnic-administratiu estudiar la reducció de la jornada actual.

8. Cotitzacions:

Cotitzar per jornada sencera al personal que va veure reduïda la seva jornada de forma forçosa.

9. Permisos i conciliació:

Aplicació del permís per embarassades de 37 setmanes

Establir criteris comuns de no discriminació a la Mesa General i desenvolupament a cada Mesa Sectorial.

La Mesa General tractarà els casos de possible discriminació

A l’ICS establiment de les 30 hores d’absència per malaltia sense necessitat de baixa.

10. Pagues 2013 i 2014:

Establir un calendari pel retorn de les pagues de 2013 i 2014.

La representació del Govern s’ha negat a parlar d’aquests punt si no hi havia acord en el tema de la paga .

Els sindicats entenem que s’han de negociar tots els punts per tal d’intentar a un acord global i si ens encallem en un cal passar al següent i al final fer una valoració global .

CCOO demanen el Govern propostes clares i ràpides per resoldre la situació i que deixi d’utilitzar els treballadors públics com a eina per quadrar comptes, davant la seva incapacitat de fer-ho amb politiques fiscals progressives o per reduir els interessos que genera el deute , entre d’altres.

Calella a 15 de març de 2015

ELS PREUS VAN BAIXAR UN 0,4% AL FEBRER, EMPESOS PEL DESCENS DE L PREU DE L’ELECTICITAT, CARBURANTS i ALIMENTS

Per a CCOO, les dades de l'IPC publicats el passat 11 de març, mostren la feblesa del creixement econòmic, i la necessitat que s'abordi un nou cicle de creació d'ocupació de qualitat, amb drets i condicions laborals dignes i suficients, i una millora dels salaris. "Urgeix que el nou Govern que es formi apliqui un canvi de política econòmica que serveixi per combatre la desigualtat i la pobresa, començant per incrementar els salaris més baixos a través d'una millora sostinguda del SMI".

Els preus han baixat un 0,4% mensual al febrer respecte al mes anterior, la qual cosa suposa un descens de sis desenes respecte a la variació registrada al febrer de 2015. Febrer és un mes on encara se senten els efectes de les rebaixes d'hivern, i als quals aquest any se sumen les baixades de l'electricitat, dels carburants i dels aliments i begudes no alcohòliques.

Amb el descens de febrer, la taxa de variació anual de l'IPC és del -0,8%, cinc desenes per sota de la registrada al gener, empesa per la baixada dels preus dels carburants i lubrificants, mentre que la taxa anual de la inflació subjacent (sense productes energètics ni aliments frescos) *repunta una desena fins a l'1,0% anual, reflex del pes determinant de l'energia en la variació negativa de la inflació en els últims temps.

La taxa anual de l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) de febrer baixa sis desenes respecte a gener i se situa en el -1,0% a Espanya. A la zona euro també es registra un descens acusat (cinc desenes) i se situa en el -0,2% anual al febrer segons el seu indicador avançat. La variació anual dels preus a la zona euro segueix vorejant la deflació, molt per sota del nivell de referència fixat (2,0%). Aquesta feblesa dels preus, amb els riscos associats que implica la deflació, és reflex de les profundes incerteses que envolten a la recuperació econòmica a Europa, més enllà de factors conjunturals com els baixos preus energètics.

El nou paquet de mesures anunciat pel Banc Central Europeu per estimular la liquiditat i el crèdit (baixada del tipus general del BCE al 0%, ampliació de la compra d'actius de 60.000 a 80.000 milions mensuals i pujada al 0,4% del tipus que han de pagar els bancs que dipositen els seus diners en el BCE per estimular la liquiditat) dóna una idea del delicat de la situació econòmica amb risc clar de recaiguda en la recessió i en la deflació. Està per veure que aquestes mesures d'estímul financer aconsegueixin el seu objectiu per si soles de reanimar l'economia real, mentre que la Comissió Europea ni Alemanya segueixen sense apostar per una expansió fiscal ni un canvi de la política econòmica que estimuli la demanda i aposti per la inversió.

Hi ha marge per aconseguir millores salarials en el marc de la negociació col·lectiva

L'economia va créixer al 3,5% interanual en el quart trimestre de 2015 (3,2% de mitjana anual), i és necessari que els treballadors i treballadores participin dels fruits d'aquest creixement. Al febrer ja hi havia 3,6 milions de treballadors assalariats amb conveni en vigor per 2016 (tant convenis plurianuals com a nous convenis signats). Els convenis col·lectius amb efectes econòmics en 2016 registren fins a febrer una pujada salarial de l'1,13%, dins dels marges inicials previstos (1%-1,5%) en l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació col·lectiva 2015-2017 i amb marge encara per pujar més. El conjunt de convenis amb efectes econòmics en 2016 registren un augment salarial similar, sense amb prou feines diferències entre els signats abans de 2016 i els signats en 2016 (una minoria de moment). Sí hi ha més diferència dins dels convenis d'empresa (molt nombrosos encara que amb efectes sobre un nombre reduït de treballadors) on aquells signats abans de 2016 sí presenten una pujada salarial molt inferior als pocs que s'han signat en 2016, i que ja es troben més alineats amb la pujada prevista per aquest any.

La recuperació econòmica i la conformació del nou Govern han de servir per recuperar drets socials i laborals, sense deixar a ningú enrere

CCOO creu que el creixement de l'activitat econòmica ha de servir també per recuperar els salaris després de la forta devaluació salarial soferta pels empleats públics i privats durant la recessió. En aquesta sortida de la recessió no hem de permetre que segueixin augmentant els nivells de pobresa i desigualtat, per la qual cosa urgeix incrementar els salaris més baixos a través d'una millora sostinguda del SMI que ho situï en 800 euros mensuals en 2016 per apropar-nos als nivells recomanats en la Carta Social Europea subscrita per Espanya. Necessitem un sistema fiscal que proveeixi un finançament suficient per augmentar la protecció social, en particular de les persones aturades, i poder implantar una Renda Mínima garantida que CCOO està promovent a través d'una Iniciativa Legislativa Popular.

CCOO considera que els treballadors i treballadores, i la majoria de la societat, necessiten que la recuperació econòmica abordi un nou cicle de creació d'ocupació de qualitat, amb drets i condicions laborals dignes i suficients. Per a això, és imprescindible que el nou Govern aprovi amb urgència un Pla de Xoc per l'Ocupació que beneficiï als col·lectius més perjudicats per la crisi (aturats de llarga durada, dones, joves), que serveixi per combatre la desigualtat i la pobresa, restablir els drets socials i laborals eliminats o devaluats pels anteriors governs, derogant les retallades en la prestació per desocupació, i apostar per la millora dels serveis públics, garantint la seva universalització i qualitat.

Calella a 14 de març de 2016

“LA RECESSIÓ i LA REFORMA LABORAL HAN PROVOCAT UNA GRAVÍSSIMA DESTRUCCIÓ D’OCUPACIÓ i DESCORATJAMENT EN LA POBLACIÓ”

El diari Expansió va publicar el passat dimarts, 8 de març, un article en el qual, fent-se ressò d'un informe de FEDEA, es pretén justificar la reforma laboral del PP amb arguments falsos, que no tenen en compte variables fonamentals del mercat de treball “deformant la realitat”.

L'article titulat “La reforma sí crea ocupació” recull les conclusions d'un informe de FEDEA que fa balanç de la reforma laboral de 2012, en el qual es compara els efectes de la reforma laboral sobre la reducció de la desocupació en 2013, amb la qual es va produir en 1994 després de la crisi del 92/93. La tesi de l'informe és que en 1992/1993 es va trigar més d'un any a reduir l'atur una vegada que l'economia va sortir de la recessió; i que, per contra, en 2013 —per tant, fins i tot abans de tornar a taxes positives del PIB— l'atur ja va començar a reduir-se gràcies als efectes de la reforma laboral aprovada pel PP.

“Però aquest argument és absolutament fals”. “És cert que l'any 2013 —comparant l'IV trimestre de 2012 amb l'IV de 2013– es va produir una reducció de l'atur, “però no perquè es creava ocupació, sinó propiciat per la brutal caiguda de la població activa”.

L'any 2013 l'atur benvolgut per la EPA va baixar en 85.400 persones, però en aquest mateix període es van destruir 204.000 ocupacions; això és, els efectes de la reforma laboral i de la recessió van ser molt negatius sobre l'ocupació. “Va baixar l'atur perquè el descoratjament porta al fet que els aturats deixin de buscar treball. O, almenys, que deixin de buscar-ho a Espanya, tal com ho demostra la caiguda en gairebé 300.000 persones el nombre d'actius”.

No obstant això, en 1993 ocorre exactament el contrari: l'ocupació va augmentar en 75.000 persones, i si l'atur va créixer també en 18.000 persones va ser perquè la millora en les expectatives va fer que més persones tornessin a buscar treball, per la qual cosa la població activa es va incrementar en 124.000 persones.

Els resultats són, per tant, exactament els contraris als defensats en l'article en sintonia amb l'informe de FEDEA: en 1993 es va començar a crear ocupació abans, i va augmentar, i molt, la població activa el que va fer que l'atur comencés a caure amb una mica de retard, mentre que en 2013 la recessió i la reforma laboral han provocat una gravíssima destrucció d'ocupació i descoratjament en la població, que va abandonar la cerca d'ocupació, emigrant, uns, o convertint-se en inactius, uns altres.

Calella a 11 de març de 2016

LA INVERSIÓ EN L’ECONOMIA DE CURES PODRIA CREAR MILIONS DE LLOCS DE TREBALL, REDUIR LA BRETXA SALARIAL i DISMINUIR LA DESIGUALTAT

Un nou estudi publicat per la Confederació Sindical Internacional (CSI) posa de manifest que invertint en l'economia de cures (*) amb prou feines el 2% del PIB en tan sol set països es podrien crear més de 21 milions de llocs de treball, i es reduiria la bretxa salarial de gènere, disminuiria la desigualtat global i contribuiria a corregir l'exclusió de la dona per accedir a ocupacions decents.

L'informe, que analitza el potencial de creixement de l'ocupació en l'economia de cures a Alemanya, Austràlia, Dinamarca, Estats Units, Itàlia, Japó i Regne Unit demostra que una inversió sostinguda en cures no només resulta vital per a les societats, sinó que a més proporciona un motor indispensable per al creixement econòmic i un antídot enfront de l'impacte destructiu de les fallides polítiques d'austeritat.

“La major part de la càrrega de les retallades en serveis recau en les dones, la qual cosa al seu torn ha reduït els ingressos de les llars en un moment en què l'augment del poder adquisitiu i la demanda econòmica resulta crucial per restaurar la prosperitat global. El sector de cures té ja una alta incidència de treball precari i baixos salaris, per la qual cosa resulta essencial que els treballadors i treballadores d'aquest sector gaudeixin de la plena protecció acordada per la legislació laboral, en línia amb les normes internacionals”, segons Sharan Burrow, secretària general de la CSI.

“Les retallades en serveis públics de cures han tingut un doble impacte sobre les dones. Troben més difícil trobar llocs de treball decents i, en la majoria dels països la pressió sobre la inversió social implica que són principalment les dones els qui cobreixen les manques, treballant com a cuidadores no remunerades. Això al seu torn les manté fora del mercat de treball durant encara més temps, esquinçant el teixit de les llars i les comunitats. El nostre nou estudi confirma que el tipus adequat d'inversió pot revertir aquesta crisi social, per la qual cosa exhortem als Governs al fet que assumeixin el desafiament i deixin a un costat la seva obsessió de limitar-se a complaure al sector financer. L'evidència d'aquests set països reforça l'enorme potencial de creixement i ocupació en l'economia de cures a tot el món”, va concloure Burrow.

* Economia de les Cures: 'l'espai d'activitats, béns o serveis – tant materials com a socials – necessaris per a la reproducció i el manteniment de la vida de les persones: l'alimentació, la salut, l'afecte, l'educació i un entorn de vida adequat (Definició del Consens de Bolívia)

Calella a 10 de març de 2016

L’ATUR PUJA AL FEBRER. 
CREIX TAMBÉ LA CONTRACTACIÓ TEMPORAL i A TEMPS PARCIAL

Al febrer de 2016 ha tornat a augmentar el nombre de persones aturades (2.231 més). Una dada negativa que a més, “comparat amb les dades de febrer dels dos anys anteriors, quan l'atur es va reduir, resulta encara pitjor”.

Amb la pujada de l'atur en el mes de febrer, la xifra de demandants inscrits en les oficines públiques buscant ocupació ascendeix a 5.465.757, de les quals es consideren parades a 4.152.986. “Són unes dades negatives que demostren la fragilitat de la recuperació i l'enorme dependència de l'economia espanyola de les activitats turístiques, estacionals i de temporada”, assenyala CCOO.

D'altra banda, es confirma l'enorme deterioració que està sofrint la qualitat de l'ocupació a Espanya: creix sobretot l'ocupació temporal i a jornada parcial, i de baixos salaris. En conseqüència, les persones amb contracte indefinit i a temps complet ja no són la majoria de la població assalariada afiliada al règim general de la Seguretat Social.

L'augment de la afiliació en els últims dotze mesos es localitza, bàsicament, en sectors de baix valor afegit (comerç, hostaleria, serveis auxiliars i ara la construcció) que generen ocupacions inestables i on es paguen salaris baixos. És a dir, "es creix sobre els mateixos sectors que abans de la crisi, sobre bases molt frèvoles que fan que l'economia espanyola sigui molt vulnerable", assevera el secretari de Comunicació de CCOO.

Al costat de l'empitjorament del mercat laboral, es confirma també que la durada de la crisi, el fracàs de les polítiques d'ocupació, la reforma laboral i la retallada en les prestacions per desocupació imposades pel Govern estan provocant una gravíssima deterioració en la protecció als aturats, que afecta tant a la quantitat com a la qualitat: cada vegada són menys les persones aturades que cobren prestacions i cada mes que passa la prestació és més baixa.

“A Espanya hi ha 1.962.119 persones parades que estan excloses del sistema de protecció per desocupació amb les dades de SEPE, una xifra que s'eleva fins a les 3.807.696 amb dades de la EPA, un altíssim nivell de desprotecció que genera pobresa i exclusió i que ha de ser combatut, entre altres mesures, implantant una renda mínima en el conjunt de l'estat”.

Propostes de CCOO

Davant aquest panorama, CCOO considera que és necessari un govern que impulsi una política pressupostària que fomenti el canvi estructural de l'aparell productiu, que promogui l'ús eficient dels recursos públics en tots els nivells de l'Administració i que ajudi a recuperar la demanda interna. L'objectiu ha de ser treure l'economia espanyola del seu patró tradicional de creixement de baix valor afegit, sense indústria, ocupació inestable i salaris baixos. Per a això fa falta augmentar suficientment la inversió pública i reorientar-la cap a la millora de la qualitat i el contingut tecnològic de les empreses, amb una major presència de les activitats industrials i dels serveis amb major valor afegit. La injusta rebaixa d'impostos promoguda pel Govern no persegueix aquesta fi, sinó el rèdit polític a curt termini. Així mateix, és necessari millorar el poder de compra dels salaris, per impulsar la demanda interna i impulsar un augment vigorós de l'ocupació i una rebaixa ràpida de l'atur. MÉS INFORMACIÓ

Calella a 9 de març de 2016

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 2016

Un any més, la Secretaria de la Dona i Cohesió Social de CCOO prepara els actes del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones.

CCOO de Catalunya us convoca:

- A la Concentració a la seu central de CCOO de Catalunya

Hora: 12 h
Lloc: Via Laietana, 16 (porta d’entrada)
Lectura del Manifest i acció reivindicativa del 8 de març del 2016

- A la Manifestació unitària que tindrà lloc el dimarts 8 de març per commemorar el Dia Internacional de les Dones.

Hora de trobada de CCOO: 18.30 h
Lloc: plaça de la Universitat, de Barcelona
La Manifestació començarà a les 19.00 h

Feu clic per veure 

- El Manifest 'PROU desigualtats, bretxes i pobresa'

- Els actes previstos amb motiu del 8 de març de 2016

- El cartell del 8 de Març de 2016

- El cartell de la manifestació unitària del 8 de Març de2016

- El manifest de CCOO i UGT per al Dia Internacional deles Dones 2016

- La notícia 'Informe 2016 sobre la situació laboral de les dones'

#8MProuDesigualtats #8MProuBretxa #8MProuPobresa 

Calella a 8 de març de 2016

CELEBRADA LA CONFERÈNCIA DE DONES i HOMES AMB EL LEMA

“#feminitzantCCOO”

El dijous 3 de març del 2016 ha tingut lloc a la seu de CCOO a Barcelona una Conferència de Dones i Homes rememorant el 25è aniversari de la primera Conferència d'Homes i Dones del sindicat, feta el 9 de maig del 1991.

Amb el lema "#feminitzantCCOO", CCOO ha volgut obrir un debat sobre tres eixos: acció i prioritats sindicals en clau de gènere; participació i conciliació, i presència de les dones al sindicat i al centre de treball.

Fruit d’un procés iniciat al gener i obert a l’afiliació, la reunió, amb presència de més de 300 persones, tenia per objectiu analitzar l’evolució de l’organització des de la primera conferència, dibuixar les línies estratègiques de futur (treball del Comitè de Dones i de l’Assemblea sindical oberta (ASO)), i concretar propostes per al XI Congrés del sindicat.

Feu clic per veure:

- La retransmissióen directe de la Conferència de Dones i Homes.

- El vídeo-presentació de la Conferència de Dones i Homes.

- L'àlbum de fotos de la Conferència de Dones i Homes.

- El vídeo resum de la Conferència de Dones i Homes

- La presentació gràfica projectada a la Conferència deDones i Homes

- La notícia 'Conferència de Dones i Homes: feminitzant elsindicat' (25-1-2016)

Calella a 7 de març de 2016

EL 53% DEL TOTAL DE PERSONES ATURADES SÓN DONES

El 86% de la nova contractació registrada és de caràcter temporal

CCOO de Catalunya alerta que el 53% del total de persones aturades són dones i que elles redueixen l'atur a un ritme molt inferior al dels homes

El mes de febrer de 2016 deixa una xifra de 510.237 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 12,2% (70.887 aturats i aturades registrats menys que fa un any).

 A Espanya són 4.152.986 les persones que romanen desocupades, amb una reducció del 8%. Respecte el mes anterior, l’atur registrat s’ha reduït en 7.843 persones aturades (1,5% menys). La població menor de 25 anys registra un increment de 1.250 joves sense feina, xifra que suposa un creixement del 3,7% respecte el mes de gener i que a Catalunya hi hagi un total de 34.701 joves que cerquen feina sense èxit. Al febrer de 2016 tenim un total de 510.237 persones sense feina tot i la reducció d’atur.

Els i les joves catalans, però, incrementen les xifres de l’atur respecte el mes de gener com a conseqüència de la finalització de la campanya de Nadal. Continuem amb uns nivells de desocupació insostenibles en comparació als inicis de la crisi.

Feu clic per veure la nota de premsa de valoració de les dades d'atur delmes de febrer del 2016. 

Calella a 3 de març de 2016

LA GESTIÓ DE L’HOSPITAL DE CALELLA EN EL PUNT DE MIRA

Tots els partits polítics de Blanes demanen al Parlament de Catalunya que es creï una comissió per investigar la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, que és l’entitat privada que s’encarrega de gestionar amb diners públics els hospitals de Calella i Blanes, 7 centres d’atenció primària, 3 centres sociosanitaris i d’atenció a la dependència i domiciliària de l’Alt Maresme i La Selva Marítima. Exigeixen una major transparència a la corporació, així com que es facin públics els sous i les condicions contractuals dels seus directius ja que consideren que el nivell de vida d’alguns d’aquests alts càrrecs no és conseqüent amb les retallades que han aplicat als hospitals.

 Aquests requeriments es van aprovar en forma de moció i per unanimitat en el decurs de la darrera sessió plenària.

Aquesta és una de les moltes reaccions arran de la denúncia de col·lapse als hospitals de Calella i Blanes, efectuada a mitjans del mes de gener pel sindicat de CCOO.

Un mes després d’aquesta queixa, els alcaldes de Malgrat de Mar, Pineda, Palafolls i Blanes acordaven reclamar una reunió d’urgència amb el nou responsable de Salut a la Generalitat. Una acció que va indignar l’alcaldessa de Calella. La va qualificar de “partidista i sectària” perquè els alcaldes socialistes deixaven al marge els seus homòlegs convergents al territori. Tot i i les evidents discrepàncies, els alcaldes coincidien en denunciar la manca de recursos sanitaris a la zona.

Inicialment, la reunió amb la conselleria de Salut està prevista per al pròxim 14 de març. Hi podran assistir els responsables polítics -una cinquantena- dels municipis afectats per la situació.

Es dóna el cas que Blanes, Lloret de Mar i Calella tenen els seus respectius representants -molts d’ells polítics- al consell rector de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, que és l’òrgan màxim de govern de l’organisme.

Ja fa molts anys que, des de diversos àmbits, es denuncia la gestió de la Corporació de Salut del Maresme i La Selva en considerar-se que fa un mal ús dels recursos públics.

Font: El Malgratenc

Calella a 2 de març de 2016

EL PACTE ENTRE PSOE i CIUTADANS NO GARANTEIX LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC

El pacte de progrés i reformista presentat per PSOE i Ciutadans, pel que fa als sectors sanitaris i sociosanitaris, no passa de ser un brindis al sol, amb escasses concrecions, en el qual desafortunadament les ànsies per aconseguir el poder, dels uns i els altres, provoca que els compromisos electorals es converteixin en paper mullat i nous fraus a la ciutadania

Un pacte real sobre sanitat ha d'abordar mesures concretes sobre solidaritat, sostenibilitat, suficiència financera i gasto finalista, equitat, racionalitat i bon govern en el Sistema Nacional de Salut. D'aquests aspectes aborda alguns amb molts brindis al sol i poques concrecions.

El gran objectiu de restablir la universalitat de la cobertura del SNS, tan sol és possible amb la derogació del RD 16/2012, no es contempla, tal com el PSOE i les forces progressistes s'havien compromès en la campanya electoral. Enfront d'això apliquen modificacions puntuals sobre els qui perceben més de 100.000 € anuals i als nacionals que estiguin més de 3 mesos fora d'Espanya, però exclouen en la mateixa als immigrants sense residència. En cap cas hi ha referències a la revisió dels copagos establerts en el RDL 16/2012

Quant a la gestió mantenen en vigor la Llei 15/97 i es recolzen en la complementarietat del sector privat, amb prioritat a les entitats sense ànim de lucre. No aborden en cap cas la millora i professionalització de la gestió dels centres del

SNS. 

Al Consell Interterritorial malgrat la declaració de reforçar el seu paper no li atorguen competències perquè les seves decisions siguin vinculants

Pel que fa a la coordinació entre els serveis sanitaris i socials, cada dia més necessària, es realitza una declaració insuficient i que ha d'aclarir-se per evitar, en cas de desenvolupar-se, un pas cap a l'establiment de copagos i privatitzacions que puguin arribar a descapitalitzar el SNS.

Pel que fa a la necessitat de professionals en el SNS gens diuen de la necessària reposició de professionals i les mesures que vagin a adoptar per pal·liar l'important nombre de professionals que en els propers anys van a sortir del SNS.

En el pacte no s'esmenta per res aspectes rellevants i d'interès com és l'atenció primària i els serveis d'urgència i la participació tant d'agents socials com de la ciutadania en la gestió del Sistema. 

Pel que fa a la dependència tornem a trobar les mateixes insuficiències que les manifestades pel que fa al SNS sobre gestió i finançament suficient i finalista. Recuperen la figura del cuidador no professional, contemplat en la Llei amb caràcter excepcional, i sembla que en l'Acord apostin per la seva progressiva aplicació, sense tenir en compte que la seva implantació ha generat greus problemes de professionalitat en l'atenció. Ignoren la necessària professionalització del sector amb treballadors suficientment qualificats

No aborda el dotar de competències majors al Consell Territorial per corregir els importants desequilibris que existeixen entre les diferents CCAA.

Finalment no desenvolupen ni mesures, ni criteris sobre la necessària col·laboració entre el sistema sanitari i la dependència. 

Per tant, des de la FSS-CCOO considerem que l'anomenat pacte de progrés i reformista no és més que un *compendio de mesures, sense valoració econòmica, és evident que tant el sistema sanitari com el sector de la dependència, sense un important creixement econòmic, no garanteixen dos drets fonamentals de la ciutadania com són la salut i la dependència, i per tant solament pretén accedir al govern deixant al marge les propostes amb les quals es van presentar a les Eleccions Generals.

No obstant això des de la FSS-CCOO esperem que el PSOE reprengui les negociacions per aconseguir un acord d'investidura i de govern amb les forces progressistes d'esquerra basat en les propostes que s'incloïen als seus respectius programes electorals.

Calella  a 1 de març de 2016