INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST Secció Sindical CCOO Hospital de Calella

SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DE L'HOSPITAL SANT JAUME DE CALELLA I ABS CALELLA-MALGRAT-PALAFOLLS

Benvolguts companys/es:

Oferim aquest espai que pretenem que serveixi com a canal de difusió de la informació generada a l'entorn sindical i laboral i, alhora, com a mitjà d'intercanvi d'impressions entre la nostra Secció Sindical de CCOO Hospital Sant Jaume de Calella i ABS Calella/Malgrat/Palafolls
i els treballadors de la nostra empresa.

Esperem que la informació penjada al bloc sigui de la vostra utilitat.

ccoohsjcabscm@gmail.com

dimecres, 31 de desembre del 2014

BON ANY 2015





Felicitat i il·lusió en aquests dies que resten d’any i més i il·lusió i esperances per al 2015 que s’acosta.

Que aquestes festes estiguin embolicades amb el paper de la felicitat i lligades amb la cinta de l'amor perquè perdurin per tot aquest nou any.


Calella a 31 de desembre de 2014
EL GOVERN, AMB EL RÍDICUL INCREMENT DEL SMI, PENSIONS i COTIZACIONS SOCIAL, RENUNCIA UN ANY MÉS A PRIORITZAR A LES PERSONES i A INGRESSOS IMPRESCINDIBLES





El tímid augment del 0,50% del Salari Mínim Interprofessional que va aprovar el passat 26 de desembre el Govern (648,6 euros/mes) confirma que l'Executiu, que presideix Mariano Rajoy, renúncia a millorar els salaris en 2015, i amb ells també els ingressos de Seguretat Social. Una decisió injusta i incoherent amb "l'escenari de recuperació" que preconitza el Govern.

És coneguda la situació financera que conjunturalment presenta el sistema públic de Seguretat Social com a conseqüència de la crisi i els efectes de la política econòmica i social adoptada al nostre país, que es concreta en un dèficit creixent del mateix des de 2011, i que es mantindrà en tant no es produeixi una recuperació sensible de l'ocupació i de les bases de cotització de les persones en actiu.

Insistim que aquesta situació de dèficit conjuntural exigeix que per mantenir el nivell de cobertura i la intensitat en les prestacions de Seguretat Social sigui necessari incrementar els ingressos del sistema per evitar l'alternativa que ha prioritzat el Govern, limitant-se a acudir al consum anticipat del Fons de Reserva.

Considerem que si bé la funció del Fons de Reserva és la de cobrir els dèficit que pugui presentar el sistema de Seguretat Social, una utilització prudent del mateix exigeix que, a més, es prenguin mesures addicionals orientades a incrementar els ingressos del sistema que evitin un consum anticipat i irremeiable d'aquesta reserva. En els últims tres exercicis s'han disposat del Fons de Reserva 32.651 milions d'euros, dels quals 14.000 milions ho han estat només en el present any 2014; i malgrat la visió optimista que el Govern presenta per 2015 els Pressupostos Generals de l'Estat per a aquest any preveuen un dèficit en la Seguretat Social d’ almenys 6.444 milions d'euros.

És especialment criticable el fet que, malgrat la situació de dèficit que presenta el sistema de Seguretat Social, es mantinguin mesurades de reducció de cotitzacions com les conegudes com a “tarifes planes” per a autònoms i treballadors assalariats. L'Executiu si decideix mantenir-les, malgrat l'escassa utilitat d'algunes d'elles, hauria d'ordenar-les com a bonificacions de manera que el seu tractament sigui el propi d'una mesura de foment de l'ocupació i evitar que el seu finançament, com ara, recaigui exclusivament sobre el dèficit del sistema de Seguretat Social. Més encara, el Govern hauria de realitzar una avaluació en profunditat dels resultats que sobre la creació d'ocupació i l'afiliació està tenint aquesta mesura i, en tot cas, plantejar-se la restitució a la Seguretat Social dels imports que la mateixa ha deixat d'ingressar.

En relació amb la necessitat d'augmentar els ingressos previstos en el sistema de Seguretat Social resulta insuficient el fet que la base mínima de cotització del Règim General s'incrementi tan sols en el 0,50%, com a conseqüència de l'anunci que en aquest sentit ha fet avui mateix el Consell de Ministres en relació a l'augment decidit per al Salari Mínim Professional de 2015.

D'igual manera, resulta criticable el fet que en l'Ordre de cotització per al proper any prevegi reduir la intensitat d'algunes mesures amb la qual des de 2012 es venia intentant equiparar les bases mitjanes de cotització dels diferents règims de seguretat social, en la idea de millorar amb això el repartiment equitatiu d'esforços que realitzen tots els treballadors en el manteniment del sistema. En concret els treballadors inclosos en el Règim especial de treballadors Autònoms (REPTA) presenten una base mitjana de cotització prop d'un 40% inferior a les de treballadors del Règim General. Per ajudar a corregir progressivament aquesta situació la Llei 27/2011 va incloure una referència perquè de forma progressiva les bases mitjanes de tots dos règims confluïssin en el temps. Amb aquest objectiu des de 2012 les bases mínimes del REPTA han vingut creixent un 1% addicional al que ho feien les del Règim General, però l'Ordre de cotització per 2015 rebaixa aquest creixement addicional a tan sols el 0,50%, retardant l'objectiu previst.

També relacionat amb els ingressos i el principi de contribuir, assenyalem l'evolució de les bases màximes de cotització. Referent a això, crida l'atenció la política una miqueta erràtica que mostra l'Executiu a l'hora d'establir l’incremento d'aquestes bases màximes. Entre 1996 i 2011 van perdre més de 15 punts percentuals de poder adquisitiu. En 2013 i 2014, per contra, s'han vingut registrant increments anuals del 5%, sense actuar de forma coherent sobre la pensió màxima. Finalment, ara en 2015, s'ha establert un augment de tan sols el 0,25% el que resulta fins i tot inferior a l'evolució prevista per a la base mínima. Aquest comportament no transmet ni la confiança ni la coherència que, en aquesta matèria, resulta exigible del poder executiu para, mantenint els elements de solidaritat interns en el sistema, fer-los evolucionar de forma coherent amb les necessitats financeres del sistema i el reforç de la contribució de els qui més guanyen, exigint un major esforç de cotització, coherent amb l'evolució de les prestacions que veuran reconegudes.


Calella a 31 de desembre de 2014

dimarts, 30 de desembre del 2014

CONSORCIS SANITARIS PER MILLORAR LA SANITAT o PER DESTRUIR EL ICS?



Primer va ser l'holding d'empreses. El Institut Català de la Salut era massa gran i per remeiar-ho s'havia de convertir en un holding d'empreses. S'havien de crear múltiples empreses, que augmentessin la competència en el sector; aquestes empreses gaudirien de més autonomia, serien menys rígides, més eficients, etc. Es va encarregar el projecte a Josep Prat, vicepresident de USP, multinacional sanitària privada; tota una declaració d'intencions. Prat va acabar imputat per la seva gestió en Innova, un altre holding. El projecte de l'holding va desaparèixer amb Prat.

Quan el cadàver de l'holding del ICS encara estava fresc, algun dels seus promotors va començar a vendre la idea dels consorcis. Ja no calia ser més petit per ser més flexible; ara del que es tractava era de guanyar massa crítica.


El Govern de la Generalitat va encarregar al Servei Català de la Salut (SCS) unificar en un únic ens gestor tots els serveis sanitaris de la sanitat pública de Lleida. Ara la immensa majoria depenen del ICS i la resta de Gestió de Serveis Sanitaris, una altra empresa pública de la Generalitat. El SCS, contra tota lògica, va decidir crear un consorci en el qual tinguessin participació el SCS, el ICS, el Institut de Recerca Biomèdica, que depèn del ICS, i la Universitat de Lleida. El dia 26 de novembre el Consell de Govern de la Universitat de Lleida va acordar participar en el Consorci demanant major representació i quedant al marge de qualsevol responsabilitat econòmica en cas de liquidació o deute. Dues empreses públiques gestionen la sanitat pública i en lloc d'unificar-les, assumint el ICS tots els serveis, es crea un consorci en el qual l'únic participant que no és de la Generalitat no vol assumir cap responsabilitat.

La Generalitat ha iniciat una campanya propagandística per la província de Lleida en la qual es destaquen els avantatges del nou consorci: els centres d'atenció primària tindran més suport, podran fer més ecografies, els metges de família podran demanar més proves i, en definitiva, l'atenció primària serà més resolutiva; també es diu que hi haurà més especialitats i més especialistes prop de casa i que disminuiran les llistes d'espera. Tot això succeirà perquè a partir d'ara les decisions es podran prendre des del territori i els centres tindran més autonomia en la gestió dels recursos. Es diu que això no seria possible si s'unifiquessin tots els serveis en l'empresa pública ICS, ja que està burocratitzada i el règim jurídic del seu personal és molt rígid.

La veritat és que totes aquests suposats avantatges no tenen res a veure amb la creació d'un consorci. Hi ha decisions, com la creació de noves especialitats, que no depenen del proveïdor, sinó del SCS. Unes altres, com les relacionades amb la capacitat resolutiva de l'atenció primària, l'autonomia dels centres o la continuïtat assistencial entre primària i hospitalària fa anys que s'estan desenvolupant en el ICS. La Llei del ICS també permet un alt grau d'autonomia dels seus centres i serveis, per la qual cosa ja avui no hi ha cap impediment perquè les decisions es prenguin al territori. És cert que tot avança molt lentament, però no per l'estructura rígida del ICS, sinó perquè els mateixos que denuncien la rigidesa del ICS i la seva poca capacitat de treballar amb autonomia de gestió estan interferint contínuament en les decisions que el ICS hauria de prendre autònomament. Bona prova d'això és el continu ball de gerents i equips directius en funció de les afinitats polítiques. Molt del que ara es presenta com a avantatges del nou consorci és el que CCOO i molts professionals portem demandant des de fa anys i que no s'ha implementat per decisió política. És política la decisió que el ICS treballi molt per sota de la seva capacitat; també és una decisió política que el ICS hagi de comprar exploracions complementàries que podria fer amb els seus propis mitjans amb un cost molt menor. Sense aquestes ingerències en la gestió hi hauria menys pastís per a altres proveïdors que estan més preocupats pel seu compte de resultats que per l'atenció als ciutadans de Catalunya.

La creació del consorci de Lleida no té cap sentit. Qui millor per gestionar la sanitat pública lleidatana que l'empresa pública que ja gestiona la major part amb uns excel·lents resultats clínics i econòmics?

Tot sembla indicar que al final del que es tracta és de plantejar reformes, unes en un sentit i unes altres en el contrari, l'únic objectiu del qual és que el ICS deixi de ser la referència de la sanitat pública catalana. Com el seu desmembrament en múltiples empreses va fracassar, ara toca provar integrant part dels seus centres i serveis en altres ens de diversa naturalesa jurídica. L'objectiu, sempre el mateix: que l'empresa pública ICS perdi l'hegemonia que té en el sistema sanitari català.





Calella a  30 de desembre de 2014

dilluns, 29 de desembre del 2014

VALORACIÓ DE LA MESA DE MEDIACIÓ

El passat 19 de desembre de 2014, a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, es van reunir els sindicats CCOO, UGT, M.C. i SATSE, per tractar la petició de mediació que van efectuar els sindicats CCOO i UGT en relació a la negociació del conveni col·lectiu del SISCAT

La mediació de la Mesa del SISCAT es va celebrar sense arribar a un acord concret més enllà de la voluntat de les parts de mantenir oberta la negociació i reunir-nos una vegada s'hagin debatut i aprovats els Pressupostos de la Generalitat.

El debat es va centrar, majorment, en la proposta comuna del banc social de suspendre els articles 41, prorrogant les condicions anteriors en cadascuna de les empreses i entitats, fins a aconseguir un acord convencional per a tot el sector. Les patronals es van oposar ja que, segons ells, no tenien capacitat de prendre aquesta decisió argumentant que eren processos oberts en cadascuna de les empreses i depenia, exclusivament, de les seves adreces de forma individual.

Els quatre sindicats, presents en la Mesa, quedem emplaçats a una reunió el dia 19 de gener amb la finalitat de posar en comú els objectius, dotant-nos d'un full de ruta, aprofitant les sinergies, que marqui l'estratègia i les accions que ajudin a aconseguir-los.

Si hem de destacar alguna cosa positiva ho centraríem en la reunió dels agents socials perseguint la unitat sindical i la coincidència per part dels dos bancs de la necessitat que hi hagi un marc de relacions laborals únic per a tot el sector.

Comentar-vos que s'ha arribat a acord amb la resta de forces sindicals que, en aquelles empreses o entitats on s'hagi tancat el període de consultes de l'article 41 sense acord, serà impugnat de forma unitària i serà assumit pel gabinet jurídic del sindicat que sigui majoritari en el Comitè d'empresa.


Salut … i, en tant que sigui possible, Bon Any


Calella a 29 de desembre de 2014

dimarts, 23 de desembre del 2014

EL LOBBY DE LES MUTUES S’IMPOSA EN LA LLEI DE MÚTUES



Rebutgem aquesta llei per injusta, perquè potencia un sistema dual del sistema sanitari, trencant el principi d'equitat, i dóna més poder als empresaris

El passat 18 de desembre, el Congrés va aprovar la mal anomenada Llei de mútues, donant prioritat al control de l'absentisme en lloc de prioritzar les causes de la malaltia per poder promoure mesures preventives.

Lluny de rectificar, el PP ha traspassat noves línies vermelles en el Senat, les esmenes del qual permeten que es desviïn recursos del Fons de Reserva de la Seguretat Social a les mútues, esmenes que han estat aprovades al congrés amb el suport de CiU i el PNB.

És una reforma ideològica, basada en criteris merament econòmics que atempten contra la salut de la ciutadania amb l'excusa de modernitzar, garantir la major transparència, millorar la salut dels treballadors i treballadores, i sobretot el Govern del PP justifica el projecte de Llei com a mesura per disminuir l'absentisme injustificat.

Aquesta Llei és un nou atac contra els drets dels treballadors i treballadores així com a la ciutadania, reformant el text refós de la Llei de la Seguretat Social.

Les mútues podran realitzar proves diagnòstiques i quirúrgiques, hi haurà una Sanitat per a la població en actiu i una altra per a la resta de la ciutadania, donant prioritat en l'assistència a la població en actiu, saltant-se les llistes d'espera, accelerant d'aquesta manera la privatització de la sanitat  - no oblidem que les mútues són associacions d'empresaris -, i obre la porta a les empreses privades perquè facin negoci en la sanitat. Suposa una discriminació en la igualtat de tracte entre la població en actiu i la resta de la ciutadania.

Una de les novetats és el nou sistema retributiu de la cúpula directiva d'aquestes societats. En concret, la Cambra alta (Senat) ha modificat les retribucions dels càrrecs directius de les mútues de manera que els seus directius puguin cobrar retribucions per sobre del ministre d'Ocupació, en situar els seus límits salarials en línia amb les empreses públiques, societats mercantils i no amb els sous del Govern que recullen anualment els Pressupostos Generals (actualment, una mica menys de 69.000 euros bruts anuals per a un ministre), com havia fixat el Congrés amb una esmena al projecte de Llei de mútues.

D'altra banda, el text que arriba del Senat també amplia el llistat de les aportacions prohibides per a les Mútues sense permís del Ministeri, sumant als plans de pensions, les assegurances col•lectives que instrumentin compromisos per pensions o els plans de previsió social empresarial. Així mateix, les primes periòdiques també quedaran subjectes als límits per al sector que es fixin als Pressupostos de l'Estat, així com el salari dels treballadors i treballadores del sector de les mútues al mateix que les aportacions d'una altra naturalesa.

Quant a les reserves, es permet que del 20% després de dotar el Fons de Contingències Professionals amb els excedents de la gestió es pugui repartir a parts iguals entre la Reserva d'Assistència Social, que servirà per pagar prestacions d'assistència social autoritzades, i la Reserva Complementària, que en el projecte original es portava la totalitat d'aquests excedents. A més, es limita l'import màxim de la Reserva Complementària al 25% del nivell màxim de la Reserva d'Estabilització de Contingències Professionals.

S'autoritza a les mútues a llogar a tercers a preu de mercat els immobles que tinguin buits i que no puguin ser utilitzats per a centres i serveis sanitaris o administratius, sempre prèvia autorització del Ministeri i sota les condicions que s'estableixin en el reglament.

El Senat ha introduït una modificació per obligar a les mútues a contestar directament i comunicar tant les queixes rebudes com les respostes donades a l'òrgan de direcció i tutela.


En aquest sentit la Comissió de Control i Seguiment, on estan representats els agents socials, disposarà periòdicament dels informes sobre litigiositat, reclamacions i recursos, així com tots els requeriments que hagin realitzat els òrgans de supervisió i direcció i tutela, juntament amb la informació sobre el seu compliment. Aquesta comissió elaborarà un informe anual de recomanacions.


Reiterem la nostra posició contrària al fet que les mútues entrin a controlar els parts d'alta i baixa, és a dir, l'assistència sanitària conseqüència de malaltia comuna. I que no és cert l'argument del Govern pel qual s’encomana a les mútues el control d'altes i baixes per malaltia comuna com a mitjà per combatre l'absentisme laboral. La pròpia memòria que acompanya el projecte de Llei mostra clarament que la gestió realitzada per les entitats gestores de la Seguretat Social i del Sistema Nacional de Salut és infinitament més eficaç que la realitzada per les mútues d'accidents de treball i malalties professionals. Es privatitza la gestió de les prestacions per malaltia comuna, que passaran de l'àmbit sanitari al burocràtic-administratiu mitjançant unes mútues que tenen conflictes d'interessos amb les empreses a les quals presten aquest servei; són jutge i part del procés, generant-se un conflicte d'interès

Lamentem que una modificació tan substancial, en la gestió d'un àmbit tan important per a la societat espanyola com és la Seguretat Social, hagués exigit un ampli consens social i polític que garantís que les reformes que s'emprenen són de futur i amb caràcter de permanència. Aquest projecte no és el producte d'un pacte social i tampoc respon a un pacte polític aconseguit en el si del Pacte de Toledo.


Calella a 23 de desembre de 2014

dilluns, 22 de desembre del 2014

Felices Festes Nadalenques



Benvolguts/des Companys/es:




Companys/es, les preses, les obligacions... ens submergeixen en un seguit de grans problemes que ens deixa gairebé sense temps per gaudir dels detalls i el valor de les petites coses que passen al nostre voltant.

Per això, des de la secció Sindical de CCOO, a l’Hospital Sant Jaume de Calella, Cap Calella i ABS Malgrat-Palafolls. Volem reivindicar l'esforç i el valor de les petites coses, i animar a tothom a gaudir-ne durant aquest dies de festa i trobada amb aquells que ens estimen i estimem.

Desitgem que en aquestes festes trobeu moments per assaborir-les, degut a que son les grans coses que tenim a la vida.

Per això en aquest dies més que mai, volem agrair-vos la vostra confiança i suport al nostre treball

Atentament els vostres representants

Teresa Vendrell, Aida Garcia, Begoña Ibars, Mimon Jalich, Maria Jove, Laura Ortega, Begoña Perez, Marina Saavedra i Alberto Garcia,




  

Calella a 22 de desembre de 2014

divendres, 19 de desembre del 2014


QUANT AUGMENTA EN 2015 EL SOU DEL CAP DEL SEM ?





El director del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), Francesc Bonet
Boi Ruiz, l'home de la patronal que el president Mes va col·locar al capdavant de la Sanitat pública catalana, no té bastant a derivar serveis dels hospitals públics a privats.
Mentre els treballadors dels centres protesten per la reducció de llits, la inutilització de quiròfans i la reducció salarial de fins a un 20% des del 2009, els alts càrrecs adscrits a centres sanitaris públics, gerents i directors executius, veuran com aquest 2015 se'ls incrementa el sou fins a un 19% en relació a l'any passat. Est és el cas, segons el portal de transparència del Govern, del cap del Servei d'Emergències Mèdiques (*SEM), Francesc Bonet, qui passarà de cobrar 96.000 a 114.000 euros. Més sou que el mateix conseller.


Calella a 19 de desembre de 2014

dijous, 18 de desembre del 2014


INFORME SOBRE PARCIALITAT i HORES EFECTIVES DE TREBALL



El passat dimarts 2 de desembre es va presentar en roda de premsa un informe sobre parcialitat i hores efectives de treball, elaborat per la Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya.
Feu clic per veure el document "Informe sobre parcialitat i hores efectives de treball a Catalunya"        

DENUNCIEM QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES TREBALLADES QUE FAN CRÉIXER LA POBRESA LABORAL

Encara no es pot parlar de recuperació de l’ocupació tot i la lleugera millora dels indicadors laborals: atur i ocupació, donada la nefasta situació del nostre mercat de treball

L’augment de les jornades parcials en detriment de les jornades completes i la reducció de jornades reals treballades, acompanyades del creixement de la població assalariada que treballa amb contractes temporals evidencien que, part de l’incremento de l’ocupació, es deu al repartiment del treball


Calella a 18 de desembre de 2014

dimecres, 17 de desembre del 2014

LLEI DE SEGURETAT CONTRA LA CIUTADANIA



La ‘llei mordassa’ forma part d’un pla de l’Estat i les elits per defensar-se de la legítima reacció de les classes populars en defensa pròpia
El Govern de l’Estat i el PP han aprofitat de nou el rodet de la seva majoria absoluta per aprovar un llei de seguretat contra la ciutadania i dotar-se d’eines legals per protegir-se i protegir els poderosos de la resposta ciutadana a les seves decisions, en un moment de creixent conflictivitat i indignació social.
L’espeit de la llei de seguretat ciutadana no és un altre que el de la repressió i la por, per tal de generar una societat resignada i desmobilitzada en la defensa dels seus drets, mentre observa com el Govern acaba amb ells.
La llei mordassa vulnera l’estat de dret i limita els drets de manifestació i d’expressió, com per exemple, amb sancions per protestar davant de les institucions de l’Estat, per reunir-se o manifestar-se sense comunicació prèvia o captar imatges de les forces de seguretat. Accions com aturar un desnonament (obstrucció a un empleat públic) o aturar momentàniament el transport públic, per exemple, es consideren a partir d’ara infraccions greus, amb multes de fins a 30.000 euros.
A més, també s’ha modificat la llei d’Estrangeria per donar cobertura legal a les “devolucions en calent” d’immigrants, el que contradiu la jurisprudència internacional sobre drets humans.
Considerem que el Govern del PP està seguint fil per randa el seu projecte de desmantellament de l’estat del benestar, dels drets laborals i socials, i de les llibertats individuals aconseguides en els darrers 40 anys, en benefici de les elits econòmiques. I, paral·lelament, està desenvolupant tot un pla ben estudiat per afrontar la legítima reacció de les classes populars en defensa pròpia.
En formen part aquesta llei de seguretat ciutadana, però també els processos penals o administratius que afecten més de 200 sindicalistes per la seva participació en piquets informatius, la voluntat de limitar el dret de vaga a través d’una llei de mínims o l’aplicació de taxes judicials que limiten l’accés de la ciutadania a la justícia.



Calella a 17 de desembre de 2014

dimarts, 16 de desembre del 2014

LA SANITAT CONCERTADA EN PERILL


No es pot permetre l’actual situació que estan patint els professionals de la Sanitat Concertada de Catalunya.

Quasi 58.000 treballadors i treballadores ens trobem sense conveni per la manca de voluntat negociadora de la Conselleria de Salut i de les patronals Sanitàries Concertades.

Mentre que el conseller Mas Collell anuncia recuperació econòmica pels treballadors i treballadores de la Generalitat, el Sector Concertat continua patint retallades. Mitjançant l’aplicació de l’art. 41 del E.T., ens volen minvar de nou salaris i davallar les condicions laborals. Portem perdut com a mínim més d’un 25%.

Aquestes desmesurades actuacions s’estan prenent a la vegada que la Mesa Negociadora del 1er. Conveni de Sanitat Concertada continua oberta.

Per aquest motiu hem decidit denunciar-lo públicament per abús de dret davant la inexistència d’una veritable voluntat negociadora per part de les patronals a la mesa. El seu unic propòsit és aconseguir un estalvi en els costos de personal en detriment dels professionals que donen el seu servei a la ciutadania.

Exigim al Departament de Treball, com a garant de les condicions que es negocien en un Conveni Col·lectiu, una actuació contundent davant de les patronals ves a la mala fe d’aquestes, amb la finalitat de reprendre la negociació amb totes les garanties necessàries i suficients que es mereix el sector i els seus professionals.

Estem en contacte amb els sindicats presents a la Mesa Negociadora del 1er. Conveni de Sanitat Concertada per tal que ens adhereixi’m en aquesta demanada i anar tots plegats.


Calella a 16 de desembre de 2014

dilluns, 15 de desembre del 2014

RECLAMEM INCREMENTS SALARIALS i DE PRESTACIONS QUE ACTIVIN LA DEMANADA INTERNA i EVITIN LA DEFLACIÓ




Cal donar respostes urgents a la situació d'emergència social

L'índex de preus al consum (IPC) del mes de novembre a escala estatal, amb un -0,1%, continua baixant per la caiguda del preu dels carburants i per l’efecte en el consum de la situació d’empobriment generalitzar de la majoria de la població.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en el -0,1%. Aquest índex reflecteix l’autèntica situació de l’economia, que, lluny de la seva recuperació real, està marcada per la caiguda del consum intern, per un creixent nombre de persones amb sous retallats, pensions reduïdes i rendes baixes, i per la pèrdua de poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques, ja que, tot i la caiguda del seu preu, el cost dels serveis bàsics com l’electricitat, el transport o l’aigua continuen sent massa elevats.

A Catalunya, l'IPC, també se situa en índexs negatius d’un -0’1%, tot i que continua sent 3 dècimes superior a l’estatal pels preus superiors dels aliments i de l’electricitat.

La inflació de la zona euro, amb una taxa del 0,3%, es redueix 1 dècima, cosa que fa augmentar el diferencial amb l’IPC harmonitzat espanyol, que baixa al -0,5%. Es continuen mantenint l’estancament i els riscos de deflació de l’eurozona sobretot per la situació de feblesa de l’economia dels països del sud.

Sortir de la crisi i evitar la deflació exigeix la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i les pensions, la creació d’ocupació de qualitat per poder recuperar la demanda interna i el consum i la creació d’una renda garantida de ciutadania per a qui no tingui recursos. Però la situació d’emergència social fa necessari donar respostes urgents com el programa d’ajut econòmic i inserció per a les persones aturades de llarga durada amb càrregues familiars.

Han d’acabar les polítiques de retallades i ha de fer-se política per a les persones, amb control de preus públics i privats i dels marges empresarials, sobretot pel que fa als serveis bàsics com l’electricitat, el transport, l’energia o l’aigua, que estan perjudicant, sobretot, les rendes més baixes (aturats, pensionistes, treballadors precaris...).

Cal una reforma fiscal progressiva que incrementi el que han de tributar les rendes del capital, persegueixi el frau i l’evasió fiscal i redueixi impostos indirectes com l’IVA dels productes i serveis de primera necessitat de les llars.


Calella  a 15 de desembre de 2014

divendres, 12 de desembre del 2014


ELS DINERS PÚBLICS FINANÇA L’EXPANSIÓ DE L’EMPRESA CAPDAVANTERA DE LA SANITAT PRIVADA


Interessant informe d’investigació de Núria Vila a El Crític: Boi Ruiz augmenta les subvencions al grup privat IDC salut, mentre retalla un 16% a la sanitat pública.    
   
“La sanitat privada avança en temps de retallades. El hòlding sanitari IDCsalud, controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut. Segons dades a les quals ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, ha rebut prop de 300 milions d’euros en els darrers quatre anys. Dels 64 milions del 2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. Mentrestant, el pressupost de CatSalut s’ha reduït en un 16%.”

En El Confidencial informa Carlos Hernanz: DESPRÉS DE FUSIONAR-SE AMB QUIRÓN-USP IDC Salut compra el grup sanitari Ruber per operar en les clíniques VIP de Madrid  
    
I en eldiario.és la informació que dóna títol a aquest post és de Raúl Rejón

·        IDCSalud guanya la licitació per fer-se amb la clíniques Ruber mesos després d'adquirir Quirón i després de créixer a força dels contractes que s'oferien des de la sanitat pública
·        L'aturada de les concessions dels Governs dóna pas a fusions milionàries de grups d'hospitals privats

Com a ones expansives, el freno a la privatització de la sanitat pública que ha seguit a la ‘marea blanca’ ha recol·locat el punt de mira dels grans grups privats de salut. Sense els diners públics i a la mà per seguir creixent però amb l'ambient que el Sistema Nacional de Sanitat (SNS) no dóna proveïment, el nínxol de l'atenció sanitària privada bull. Com analitza el fons d'inversió Doughty Hanson: “El mercat té forts pilars de creixement derivats de la demografia i les dificultats del SNS per mantenir-se com una alternativa de qualitat”. Així, el vell projecte de venda de les exclusives clíniques Ruber de Madrid –que data de 2012– s'ha accelerat fins a concretar-se per fi.

L'expansió del negoci sanitari pel costat del Sistema Nacional de Salut va encallar, de moment, amb la reversió del gran projecte de la Comunitat de Madrid de cedir a contractistes la gestió de sis hospitals. Després d'anys d'aconseguir contractes per gestionar centres, operar pacients de les llistes d'espera i fer proves, l'oposició social i la batalla legal van excavar una trinxera que les adjudicatàries Ribera Salut, Sanitas i Hima-Sant Pablo no van poder saltar.


“Va ser un pla massa ambiciós i d'un sol cop”, va analitzar un dirigent del PP madrileny una vegada liquidat el moviment del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que es va portar per davant al seu conseller de Sanitat Javier Fernández-Lasquetty. Potser conscient dels mals auguris, la gran contractista espanyola de la sanitat pública, IDCSalud (antiga Capio), ni tan sols va acudir als concursos. No obstant això, des de juny d'aquest any, l'empresa no ha parat d'expandir-se per les xarxes de la sanitat privada: al juny va acordar adquirir el grup Quirón; al desembre està prop de quedar-se amb les clíniques Ruber per més de 200 milions, segons ha avançat El Confidencial.

IDCSalud sempre ha crescut a la calor dels contractes amb els Governs regionals. Nascuda a la fi dels anys 90, en 2005 el 60% dels seus ingressos anuals de 300 milions d'euros provenien del sector públic (180 milions), segons l'informe que va redactar l'empresa sueca Capio  quan va adquirir IDC. Cinc anys després aquestes magnituds s'havien duplicat: 413 milions d'euros del compte de resultats procedien d'acords amb administracions públiques (el 75% del total), segons informava el fons d'inversions CVC en adquirir el negoci espanyol de Capio.

Aquesta relació entre IDCSalud i les administracions ha estat crucial per desenvolupar i consolidar el negoci. Així ho reconeixia el fons d'inversions Apax en una anàlisi que el grup feia del seu actiu, IDCSalud: “La seva reputació li ha permès reforçar la seva associació amb l'Autoritat Sanitària de Madrid incrementant el nombre de pacients tractats als seus hospitals. Apax s'ha assegurat dues concessions públiques de 30 a la regió de Madrid. Aquestes adjudicacions eren fonamentals tant per al creixement del negoci com per a una eventual cerca de nou propietari”, de IDCSalud.

Si alguna cosa ha caracteritzat el periple de IDCSalud han estat aquests tres pilars: comprar centres hospitalaris, apostar pel sector públic-privat que li obrien les administracions i anar passant de mà en mà, és a dir, de fons d'inversió en fons d'inversió. En 1997, CVC va comprar l'empresa i va començar l'expansió a força d'adquirir clíniques. En 2002 havia passat de Castella-la Manxa a Madrid i Extremadura, on en 1999 va comprar l'hospital Clideba (que ja col·laborava amb el Sistema de Salut Extremeny des de 1995 amb el conveni*Paracelso II).

Aquest mateix any 2002 es va fer amb l'Hospital General de Catalunya. A la regió també controla el Sagrat Cor, la qual cosa li fa ingressar més de 60 milions anuals per convenis d'ús amb la Generalitat. En 2005 va ser el torn de la Fundació Jiménez Díaz, que està inclosa a la Xarxa d'Utilització Pública de Madrid. És llavors quan la sueca Capio desemborsa 331 milions d'euros i la converteix en Capio Sanitat. Solament un any després, el fons de capital de risc Apax va invertir 1.500 milions a controlar tota Capio. En 2010, la cerca de nou amo de Apax va resultar que CVC acordés un preu de 900 milions per recuperar la seva antiga empresa de salut a Espanya.

L'expansió per la sanitat pública, sobretot madrilenya, va concloure amb la concessió total de l'hospital Infanta Elena de Valdemoro, el Rei Juan Carlos (a Móstoles) i el de Collado Villalba. Est va ser retingut per la Comunitat de Madrid més d'un any, amb el que IDCSalud no podia facturar segons el contracte signat. Ha estat l'última associació amb el Govern. IDCSalud no va licitar per la gestió hospitalària que va treure al carrer a la ‘marea blanca’.

Posició hegemònica a Catalunya

En canvi, sí va aprofitar la seva forta posició per adquirir el grup privat Quirón. Aquest moviment genera un gegant de la sanitat amb pilars al món de les asseguradores i de la col·laboració amb la xarxa pública: més de 5.000 llits en 40 hospitals i una facturació que supera els 1.400 milions d'euros. Augura una hegemonia tan evident que la pròpia Autoritat de la Competència de Catalunya va avisar d'una concentració preocupant. Avís que la Comissió Nacional de la Competència no ha vist amb suficient base com per detenir l'operació.

Ròssec. Aquest novembre, IDCSalud va anunciar la seva arribada al mercat del País Basc. Havia acordat un preu de 41 milions d'euros per la Policlínica Guipúscoa. Una nova regió per a l'empresa. Ara, sembla que ha guanyat la carrera pel grup sanitari Ruber. Aquestes dues clíniques (associades a clients-pacients d'alt poder adquisitiu) tenen uns ingressos anuals entorn dels 80 milions d'euros, segons els exercicis.

En la licitació per les Ruber s'ha quedat enrere un altre grup sanitari que tracta d'aprofitar el nínxol de la salut privada per créixer: Hospitals Madrid. Amb el seu nucli en aquesta comunitat, va desemborsar 85 milions d'euros al març d'aquest any per adquirir el grup hospitalari Model a Galícia. Era la primera vegada que sortia del seu àmbit geogràfic d'influència. Possibilitats financeres té, ja que el nou auge de la medicina privada li ofereix a HM continus creixements. En 2010 ingressava 174 milions, amb uns beneficis de 27 milions. En 2013 va facturar 201 milions i va declarar uns beneficis de 34. No li ha estat suficient per disputar-li al gegant el mos que ofereixen les ‘clíniques VIP’ de Madrid.



Calella a 12 de desembre de 2014