INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST Secció Sindical CCOO Hospital de Calella

SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DE L'HOSPITAL SANT JAUME DE CALELLA I ABS CALELLA-MALGRAT-PALAFOLLS

Benvolguts companys/es:

Oferim aquest espai que pretenem que serveixi com a canal de difusió de la informació generada a l'entorn sindical i laboral i, alhora, com a mitjà d'intercanvi d'impressions entre la nostra Secció Sindical de CCOO Hospital Sant Jaume de Calella i ABS Calella/Malgrat/Palafolls
i els treballadors de la nostra empresa.

Esperem que la informació penjada al bloc sigui de la vostra utilitat.

ccoohsjcabscm@gmail.com

divendres, 31 de gener del 2014


LA REDUCCIÓ DE L’ATUR ES DEU A LA CONSIDERABLE DISMINUCIÓ DE LES PERSONES QUE BUSQUEN OCUPACIÓ ACTIVAMENT




      La disminució de l'atur no es deu al fet que s'hagin creat llocs de treball, de fet s'han destruït 198.900 en tot l'any, sinó al fet que moltes persones desapareixen de les estadístiques en desistir de trobar ocupació

      El 60,8% de les 5.896.300 persones en atur porten més d'un any buscant ocupació





"Se ha producido una ralentización del ritmo de destrucción de empleo…. pero sigue habiendo destrucción", ha comentado la secretaria de Empleo de CCOO, Paloma López, ante la aparente mejora que reflejan los datos de la Encuesta de Población Activa (EPA) hecha pública hoy por el Instituto Nacional de Estadística (INE). "No hay creación de empleo neto", ha subrayado, "y el escaso empleo creado es precario, de carácter temporal y a tiempo parcial".
Les dades de la EPA són els que millor reflecteixen la situació de la desocupació, i els de l'IV trimestre de 2013 que s'han publicat avui mostren una considerable disminució de la població activa. “Hi ha una reducció de 73.400 en l'últim trimestre i de 267.900 persones en total en 2013", va assenyalar.


La disminució de l'atur en 8.400 persones – 69.000 al llarg de l'any – no es deuria al fet que s'han creat llocs de treball, de fet s'han destruït 65.000 en l'últim trimestre de l'any i 198.900 en tot l'any, sinó al fet que moltes persones han tirat la tovallola i ja no busquen activament ocupació.
Una anàlisi més detallada de les dades de la EPA de l'IV Trimestre posa de manifest que la gran majoria de la pèrdua d'ocupació obeeix a la pèrdua del treball per compte propi (79,4% de l'ocupació destruïda). És destacable també que el descens en el nombre d'ocupats en el sector públic (-34.800) és superior al privat (-30.200), possiblement com a conseqüència de la política de externalització de serveis que habitualment venia prestant el sector públic.
L'ocupació segueix sent precària: anualment hi ha 269.500 assalariats menys amb contracte indefinit, mentre s'incrementen els assalariats amb contracte temporal (81.300). La taxa de temporalitat se situa així en el 23,92%, incrementant-se respecte a l'any anterior.
Mentre el nombre d'ocupats a temps complet es redueix trimestral (-218.100) i anualment (-339.300), l'ocupació a temps parcial creix en 153.100 persones trimestralment i en 140.400 anualment, de manera que ja el 73,3% de les ocupacions a temps parcial estan ocupats per dones.
Para CCOO, enfront de l'atur de llarga durada - el 60,8% de les 5.896.300 persones en atur porten més d'un any buscant ocupació - i el descoratjament de les persones que acaben abandonant la cerca d'ocupació és necessari aplicar polítiques actives que abordin la deterioració i l'obsolescència de les competències laborals. En l'actualitat els recursos destinats a polítiques actives han disminuït, la qual cosa dificulta en gran manera abordar aquest problema.
La fiscalitat i la feblesa del consum privat estan frenant el creixement de la producció; per això, segons CCOO s'ha de recuperar la demanda interna per evitar l'estancament de l'economia i la feble o nul·la creació d'ocupació. Això es posa en relleu contemplant que la lleu millorança del consum és conseqüència d'haver restablir les pagues extraordinàries dels treballadors públics en aquest any. Per tant, és necessari recuperar el poder adquisitiu dels salaris, promoure la creació d'ocupació i reactivar la demanda de consum, en cas contrari no es reactivarà l'activitat econòmica i se seguirà perdent ocupació.
Mentre persisteixi la situació de crisi segueix sent necessari un sistema de prestacions econòmiques i una renda mínima garantida que doni cobertura a els qui ho necessitin - a la fi de 2013 el nombre de llars amb tots els seus membres ocupats disminueix pel que fa a 2012 en 74.000, i continua augmentat les llars on no es percep cap ingrés situant-se en 686.300 - i sistemes públics de serveis essencials (sanitat, educació, serveis socials) que possibilitin la reducció de les desigualtats socials i les borses de marginació econòmica i social.

Calella a 31 de gener de 2014

dijous, 30 de gener del 2014


La Sanitat no es ven,
es defensa!



La Marea Blanca contra la privatització de la sanitat madrilenya ha mostrat la seva satisfacció pel manteniment de la paralització del procés de privatització dels 6 nous hospitals després de l'última decisió del Tribunal Superior de Justícia amb el rebuig rotund a les polítiques sanitàries que tant el Govern central com el Regional segueixen aplicant i que són clars atemptats al nostre dret a l'atenció sanitària

La privatització de la Bugaderia Central que ha motivat la convocatòria d'una vaga, del Centre de Transfusions provocant la pèrdua de 150 llocs de treball i posant mitjans i infraestructures públiques al servei del mercadeig de la sang donada, el desmantellament del Carles III sent un centre de referència nacional en importants especialitats, els efectes i conseqüències de la privatització de la neteja en els centres sanitaris, les retallades en drets expulsant milers de persones del Sistema, els copagaments, la reducció de les plantilles, etc ... són suficients exemples per continuar en la lluita per defensar una Sanitat Pública, Universal i de Qualitat. Tots hem tornat a demostrar la força i unitat de tots i totes davant dels que pretenen convertir els nostres drets en negoci i privilegi d'uns pocs.

Al llarg del 2013 hem descobert que el sistema sanitari català és un niu de corrupció. Per sort, aquest 2013 centenars de persones i organitzacions arreu de Catalunya s’han aixecat. Gràcies a aquesta feina s’ha començat a esquerdar el mur de silenci que protegia el sistema. Aquest 2014 toca rematar la feina.

Calella a 29 de gener de 2014


dimecres, 29 de gener del 2014


EL CONSELL ECONÒMIC i SOCIAL REBUTJA L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE MÚTUES DEL GOVERN



      Emplaça al Govern al fet que corregeixi substancialment l'avantprojecte presentat i ho faci amb la participació real i efectiva dels interlocutors socials.



El CES rebutja la possibilitat que les Mútues puguin reconèixer altes metgesses en casos de malaltia comuna utilitzant el silenci administratiu dels serveis públics de salut; recomana que Seguretat Social mantingui el seu compromís amb activitats preventives de riscos laborals i proposa que es millori el model de govern i control de les Mútues i la participació dels interlocutors socials.

El Ple del Consell Econòmic i Social, en el qual participen representants de les organitzacions sindicals, empresarials, experts nomenats pel govern i diferents tipus d'organitzacions socials (consumidors, organitzacions agràries, d'economia social, etc.) ha aprovat avui el dictamen sobre l'Avantprojecte de Llei de Mútues, en el qual es critiquen molt durament els elements bàsics d'aquest projecte normatiu.

En concret, el CES rebutja el procediment previst perquè les Mútues puguin reconèixer en la pràctica altes metgesses en els casos d'incapacitat temporal per malaltia comuna. L'avantprojecte del Govern possibilita que en aquests casos les Mútues puguin fer una proposta d'alta al metge d'atenció primària que ha reconegut la baixa per malaltia, enviant la comunicació a través de la inspecció del servei autonòmic de salut, donant-los un termini màxim de 5 dies hàbils perquè contestin. En el cas de no fer-ho, s'entendrà que l'alta té plens efectes i el treballador haurà d'incorporar-se immediatament al treball, resultant responsable de l'alta el servei públic de salut que no ha respost en termini. Amb aquest pronunciament, l'òrgan consultiu del Govern en matèria de projectes socials i laborals rebutja aquesta ampliació de competències per a les mútues, defensant, com a millor garantia per a la salut dels treballadors en situació d'incapacitat temporal, el criteri prevalent del sistema publico de salut.

Igualment s'ha rebutjat que el govern pretengui suprimir tota activitat de les Mútues en matèria de prevenció. Especialment greu resulta, segons el parer del CES, que el Govern pretengui obligar a les Mútues a vendre o tancar les societats de prevenció, de forma precipitada, abans que finalitzi 2014 sense tenir en compte l'efecte que això tindria sobre els milers de treballadors d'aquestes empreses i sobre els serveis de prevenció que presten.

Finalment, destaca també el CES la necessitat d'establir mecanismes eficaços de govern i participació dels representants d'empreses i treballadors protegits per les Mútues en el control i adreça de les mateixes, així com en els procediments d'elecció i canvi de mútua en cada empresa.

El CES defensa així mateix l'extensió de l'obligatorietat de la prestació per cessament d'activitat als autònoms. CCOO recolza aquesta qüestió i considera que aquesta prestació hauria de formar part de l'activitat del Servei Públic d'Ocupació.

Calella a 29 de gener de 2014

dimarts, 28 de gener del 2014


CCOO POSA EN MARXA PUNTS D’INFORMACIÓ PER A PERSONES DESOCUPADES






CCOO ha editat un nou número de “Gaceta Sindical” per informar sobre la xarxa de Punts d’Informació que el sindicat ha posat en marxa per atendre les persones aturades, amb l’objectiu d’oferir orientació i suport en la recerca de feina.

Una tasca d’assessorament i d’acció sindical que ratifica el compromís de CCOO amb els treballadors i treballadores i, molt especialment, amb totes aquelles persones que es troben en situació d’atur.

Fes clic en el següent enllaç per visualitzar la  Gaceta Sindical nº 189   
 
 
 
 
INFOATUR

Punts d'informació per a persones aturades

CCOO de Catalunya és el Sindicat de les persones treballadores, tinguin o no tinguin feina.

Amb la intenció d’acompanyar els treballadors i les treballadores  a l’atur en la seva recerca d’alternatives laborals, formatives i de protecció, posem en marxa els punts d'informació per a persones a l’atur, l'INFOATUR. 
 
En una primera fase, iniciarem els serveis a partir de gener de 2014 a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Granollers i Mataró, per establir, més endavant, INFOATUR a tots els locals de CCOO de Catalunya.
 
Posem a la vostra disposició un punt d’informació sobre prestacions, subsidis i ajuts existents, i dels requisits per accedir-hi, així com sobre altres qüestions del vostre interès.
Disposem d’un punt de connexió a Internet per consultar ofertes de feina i formació i per a elaborar currículums
 
Podem oferir-vos assessorament i orientació sobre recursos públics i privats per a la recerca de feina, formació, acreditació de competències professionals, solidaritat, ajuts i descomptes...


 
- Informació sobre la  prestació contributiva per atur               
- Informació sobre el   Programa de reaqualificació professional (PREPARA)           
- Informació sobre la prestació per cessament d'activitat de treballadores i treballadors autònoms       
- Informació sobre la Renda Activa d'Inserció (RAI)             
- Informació sobre la  Renda Mínima d'Inserció
- Informació sobre el  subsidi d'atur            
Ja estan en funcionament els punts infoatur de GRANOLLERS i MATARÓ.
A partir del dia 27 de Gener entraran en funcionament els punts InfoAtur de CORNELLÀ DE LLOBREGAT, EL PRAT DE LLOBREGAT, MARTORELL i GAVÀ

         Granollers                                                           Mataró

Pius XII, 5-7 baixos                                           Castaños, 120
08401 Granollers                                               08302 Mataró
93 860 19 40                                                      93 741 53 40
Fax. 93 879 26 19                                              Fax. 93 757 80 54

vorientalmaresme@ccoo.cat
                             vorientalmaresme@ccoo.cat
www.ccoo.cat/vorientalmaresme/                      www.ccoo.cat/vorientalmaresme/ 
Horari: dijous de 16.00 a 19.00 h                      Horari: dijous de 16.00 a 19.00 h
Calella a 28 de gener de 2014

dilluns, 27 de gener del 2014


INFORMACIÓ SOBRE EL DRET A ASSITÈNCIA SANITÀRIA i OBLIGACIÓ DE RESIDIR A ESPANYA



Canvis introduïts per la Llei 22/2013 de pressupostos generals de l'Estat per al 2014



Amb els canvis introduïts per la Llei 22/2013 de pressupostos generals de l'Estat per part del Govern, des de CCOO de Catalunya hem analitzat les conseqüències d'una decisió que vincula el fet de ser beneficiari de l’assistència sanitària amb la residència a Espanya, condicionat a no superar 90 dies d'estada a l'estranger.

Feu clic per veure el document "Informació referent als canvis introduïts en el dret a l'assitència sanitària i l'obligació de residència a Espanya", elaborat per la Secretaria d'Internacional, Migracions i Cooperació, i la Secretaria de Socioeconòmia de CCOO de Catalunya.


Calella a 27 de gener de 2014

divendres, 24 de gener del 2014


MOBILITZACIONS A BARCELONA PER LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA i CONTRA LA PRECARIETAT LABORAL


Convocada per CCOO i UGT, el passat dimecres 22 de gener de 2014 es va fer a Barcelona una mobilització per la negociació col·lectiva i contra la precarietat laboral. En primer lloc vam fer una assemblea conjunta de delegats i delegades a la seu de CCOO, per, tot seguit, fer una concentració al davant de la patronal Foment del Treball, que va finalitzat amb els parlaments de Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez, secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, respectivament.


Feu clic per veure:


·        El vídeo de la mobilització a Barcelona per la negociació col·lectiva, amb declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya

Calella a 23 de gener de 2014

dijous, 23 de gener del 2014


EN 2013 VA AUGMENTAR L’ATUR, LA PRECARITZACIÓ i LA POBRESA, SEGONS LA OIT


L'informe de la OIT Tendències Mundials de l'Ocupació 2014 assenyala que la desocupació a nivell mundial en 2013 va arribar a ser de gairebé 202 milions de persones, 5 milions més que l'any anterior, amb una taxa de desocupació del 6 per cent. Del total d'aturats, uns 74,5 milions són menors de 25 anys, la qual cosa suposa una taxa de desocupació juvenil a nivell mundial que representa més del 13 per cent – el doble de la taxa de desocupació global -, i de gairebé una quarta part si estenem l'edat fins als 29 anys.

Según la OIT, ha crecido el número de trabajadores pobres: en el mundo hay 839 millones de trabajadores que viven con menos de 1,47 euros al día, un 26,7% del total.

Pel que es refereix a la Unió Europea, l'informe assenyala que la taxa de desocupació va augmentar de nou en 2013 al 8 per cent, i que la qualitat de l'ocupació en la majoria de països de la regió s'ha deteriorat amb l'augment dels contractes temporal i a temps parcial involuntaris.

Per la OIT, si 2013 va ser dolent per a l'ocupació i la igualtat, les previsions no conviden a l'optimisme: De continuar les actuals polítiques d'austeritat, en 2018 hi haurà 13 milions d'aturats més.

L'informe posa també de manifest que en països com Espanya i Grècia, als demandants d'ocupació els porta el doble de temps que abans de la crisi aconseguir un nou treball. I, cada vegada hi ha més treballadors potencials que descoratjats deixen de buscar ocupació, la qual cosa porta a més a una gradual obsolescència dels seus coneixements i capacitats professionals, i l'augment de la desocupació a llarg termini.

Resum de l'informe de la OIT          


Calella a 23 de gener de 2014

dimecres, 22 de gener del 2014


“LA POLITICA DEL GOVERN PROMOU LA DESIGUALTAT i CÀRREGA SOBRE LES FAMILIES ELS COSTOS DE LA CRISI”


Davant l’ IPC de desembre

Denunciem que la reforma laboral, la retallada de l'Estat de benestar i de la despesa en protecció social promoguts pel govern, estan contribuint a augmentar la desigualtat de la societat espanyola, a carregar l'ajust sobre les famílies i els més febles, i retardar el final de la crisi. No és possible que l'economia espanyola es recuperi recolzant-se exclusivament en el sector exterior. És necessari recuperar la demanda interna per evitar que l'economia entri en una fase d'estancament o de creixement feble, amb poca creació d'ocupació.

Els preus van créixer un 0,3% al desembre de 2013 pel que fa a desembre de l'any anterior, una desena per sobre de la taxa observada al novembre. Per contra, la taxa anual de la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va desaccelerar dues desenes, fins al 0,2%.

A més, van créixer una mitjana d'un 1,4% l'any 2013 provocant una apreciable pèrdua de poder de compra en totes les rendes laborals de les llars, la qual cosa va llastrar la demanda de consum (principal component del PIB) durant l'any i, en conseqüència, va aprofundir en la caiguda de l'activitat, retardant la recuperació de l'economia i l'ocupació.

En els salaris del sector privat la pujada de preus suposa una pèrdua de poder de compra del 0,8% en els salaris negociats, que van créixer un 0,6% fins a novembre 2013, segons l'Estadística de Convenis. La pèrdua augmenta fins al 2,1% si es compara la pujada dels preus amb la del salari mitjà efectiu per hora, que va caure un 0,7% fins al tercer trimestre de 2013.

En els salaris del sector públic la pèrdua de poder de compra és de l'1,4%, ja que els salaris dels empleats públics es van congelar en 2013, igual que ocorrerà en 2014, amb el que si es compleix la previsió d'inflació del govern per 2014 (1,5%) aquests acumulessin una rebaixa del 14,6% en el seu poder adquisitiu des de 2009.

El salari mínim interprofessional va perdre un 0,8% de poder adquisitiu en 2013, la qual cosa sumat a la seva congelació, aprovada pel govern per 2014, suposa una retallada en el seu poder de compra del 6,6% des de 2009. La important caiguda del valor real del SMI abunda en la polarització salarial que, des de l’inicio de la crisi, s'observa al mercat de treball.

Aixi mateix el IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) que serveix per revisar les quanties, màxima i mínima, de la prestació per desocupació, del subsidi de desocupació, de la renda activa d'inserció, del subsidi Règim Especial Agrari i de la renda agrària, ha rebaixat el seu poder de compra un 1,4% en 2013, com a conseqüència de la seva congelació, aprovada també per 2014 i que ja es va produir en 2012. Com a resultat, el *IPREM ha retallat el seu valor real un 8,8% des de 2009, la qual cosa ha afectat al poder adquisitiu dels subsidis per desocupació que, com a resultat de la llarga crisi i de les retallades en la protecció per desocupació aprovats pel govern al llarg de la mateixa, han anat guanyant pes sobre la protecció, mentre ho perdia la prestació contributiva, la qual cosa fa encara més significatiu la retallada del valor real del IPREM. Addicionalment, la taxa de cobertura dels aturats inscrits en les oficines del Serveis Públic d'Ocupació ha caigut des del 78,4% de 2010, al 61,4% registrat al novembre de 2013.

En les pensions, els pensionistes acumularan una pèrdua de poder de compra del 2,4% entre 2012 i 2014, que es distribueix de la següent manera: 2012 (-1,4%), 2013 (0,3%) i 2014 (-1,25%).

A aquest panorama de retallada del valor real de les rendes laborals de les llars (el seu principal ingrés), se suma l'augment del nombre de llars on no hi ha cap ingrés d'origen laboral (salari, prestació, subsidi o pensió). Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) en el tercer trimestre de 2013 hi ha 651.200 llars on no entra cap ingrés laboral, 222.700 més que el tercer trimestre de 2008. Aquestes llars s'estan veient afectats per la retallada de la protecció social, de les polítiques actives d'ocupació i l'alça dels subministraments bàsics de l'habitatge (electricitat, gas, combustibles, etc.) per sobre de la inflació.

Denunciem que la reforma laboral, la retallada de l'Estat de Benestar i de la despesa en protecció social promoguts pel govern, estan contribuint a augmentar la desigualtat de la societat espanyola, a carregar l'ajust sobre les famílies i els més febles, i retardar el final de la crisi. En aquest sentit, el model de sortida de la crisi pregonat pel govern no té recorregut: no és possible que l'economia espanyola es recuperi recolzant-se exclusivament en el sector exterior. És necessari recuperar la demanda interna per evitar que l'economia entri en una fase d'estancament o de creixement feble, amb poca creació d'ocupació. Ha de posar-se fi a la devaluació salarial, promoure la creació d'ocupació i obrir pas a un plantejament de creixement real dels salaris, que serveixi per canviar les expectatives de les famílies i reactivar la demanda de consum.


Calella a 22 de gener de 2014

dimarts, 21 de gener del 2014


LA PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU DE SALARIS, PENSIONS i PRESTACIONS FA AUGMENTAR LA POBRESA i LA DESIGUALTAT i ALLUNYA LA SORTIDA DE LA CRISI



La reducció de la inflació subjacent demostra la caiguda del consum intern

L'Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de desembre de 2013 a nivell de l'Estat incrementa una dècima fins el 0,3% de taxa interanual, degut novament a l’augment dels preus dels carburants, i per tant evidencia la dependència energètica del país.
La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es redueix 2 dècimes fins el 0,2%. Aquest índex, que torna a situar-se per sota del general, reflecteix la situació real de l’economia de crisi i caiguda del consum intern, i perjudica especialment a les persones que tenen sous retallats, pensions i rendes baixes, i al seu poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques.
A Catalunya, l'IPC es redueix una dècima fins el 0,2%, situant-se per sota de l’indicador estatal per l’efecte del preus dels medicaments i ensenyament privat i la situació de caiguda del consum intern.
La inflació de la zona euro es redueix una dècima fins el 0,8%, reduint el diferencial amb la taxa estatal comparable (IPCA del 0,3%) en una dècima degut a l’efecte de depreciació de l’euro. Aquest diferencial no és negatiu per la competitivitat de les empreses exportadores.
La devaluació interna del país s’està fent amb les baixades salarials i destrucció d’ocupació sense que disminueixin els beneficis empresarials ni els sous dels grans directius ni contribueixin fiscalment les grans fortunes i patrimonis. Els salaris no eren ni són la causa de la inflació però sí que en pateixen els efectes, fet que afecta negativament al consum, a la recuperació econòmica i fa augmentar les desigualtats socials. Per això cal que el Govern canviï les polítiques de retallades i deixi d'actuar a favor dels lobbys empresarials amb una política de control de preus públics i privats i dels marges empresarials.
L’increment dels preus dels serveis bàsics en un context de crisi i caiguda del consum fa augmentar la pobresa i la desigualtat, perjudica especialment a les persones que tenen més dificultats econòmiques (aturats, pensionistes i treballadors amb salaris baixos) i allunya la sortida de la crisi. En aquest sentit, reivindiquem la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania perquè qui no té recursos pugui fer front a les seves necessitats bàsiques i no caigui en la pobresa i l'exclusió social.
L’evolució de la inflació demostra que no hi ha causes econòmiques per a l’eliminació de la re valorització de les pensions o per la congelació del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i de l’IPREM. Per això ens oposem a aquesta reforma que condemnen a la pèrdua de poder adquisitiu als actuals i futurs pensionistes i deixa en mans del Govern la determinació dels increments; al mateix temps, critiquem que la congelació d’SMI i IPREM perjudica especialment als treballadors en actiu i als perceptors de prestacions.

Calella a 21 de gener de 2013

dilluns, 20 de gener del 2014


DEMANEM QUE ES MANTINGUI L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA, MENTRE ESTAN FORA D’ESPANYA, A LES PERSONES QUE HAN ESGOTAT PRESTACIONS O SUBSIDIS DE DESOCUPACIÓ



Reiterem la necessitat de reprendre el camí cap a la universalitat del dret a la protecció a la salut i l'assistència sanitària i revisar la norma que des de desembre de 2013 deixa a les persones aturades que han esgotat prestacions o subsidis per desocupació, i hagin superat 90 dies d'estada a l'estranger al llarg d'un any natural, sense cobertura sanitària mentre estiguin fora d'Espanya. Considera, així mateix, que caldria revertir la decisió d'excloure a 873.000 immigrants sense permís de residència, que veuen ara limitat el seu dret a l'assistència sanitària a les situacions d'urgència, atenció a les dones embarassades i menors de 18 anys

No pot parlar-se d'un veritable sistema universal d'atenció sanitària mentre es vinculi el dret amb la condició d'assegurat o beneficiari, limitat per tant a la condició de persona inclosa en l'àmbit de l'acció protectora de la Seguretat Social. Això havia d'haver-se resolt ja definint amb claredat un SNS universal al que accedeixen tots els espanyols, els estrangers empadronats, els nacionals dels Estats membres de la UE, i els nacionals d'altres Estats amb drets reconeguts per lleis, tractats i convenis subscrits, tal com es va fer fa ja més de deu anys.

El model d'assegurament enfront del sistema universal comporta requisits i tràmits que compliquen l'aplicació efectiva del dret a la protecció a la salut i l'assistència sanitària. Permet exclusions que no haurien de donar-se i sorgeixen problemes per falta d'informació o per manques d'automatització de processos i de coordinació entre Administracions.

Ara, segons el INSS, les persones que es trobin fos d'Espanya, en un país de l'Espai Econòmic Europeu, una vegada esgotat el període de validesa del Certificat Provisional *Substitutori d'acord amb la Directiva 2004/38 del Parlament Europeu, es troben enquadrats en l'article 7 de la citada Directiva, per la qual cosa hauran de comptar amb un segur de malaltia que cobreixi tots els riscos en l'Estat membre d'acolliment. La cobertura de Targeta Sanitària Europea no cobreix tots els riscos. El CPS no es renova en aquests casos perquè el fet causant de l'assegurament a Espanya – la residència – ha decaigut.

No obstant això, quan tornin a Espanya mantindran el dret a assistència sanitària amb càrrec a Espanya, si continuen complint els requisits exigits per la legislació interna espanyola.

La reforma que va permetre que les persones que haguessin esgotat prestacions o subsidis per desocupació poguessin accedir a l'assistència sanitària pública a partir de gener de 2012, va ser ampliada amb la reforma d'abril d'aquest mateix any, en incorporar el dret sense límit de dates i sense l'exigència de residència a Espanya. Això ha donat lloc al fet que des d'abril de 2012 pugui haver-hi persones residint fora d'Espanya per períodes perllongats sense que la seva condició d'assegurat i la seva corresponent cobertura sanitària es veiés alterada, la qual cosa estava ocasionant importants càrregues al Sistema Nacional de Salut i provocant serioses crítiques, segons el *INSS.

L'última reforma del Govern, de desembre de 2013, incloent per a aquest col·lectiu el requisit de residència a Espanya -definint per tal el no superar els 90 dies fora d'Espanya al llarg d'un any natural- deixa de nou sense dret a aquestes persones quan no compleixin aquesta condició de residència. No obstant això, és contradictori que el titular d'un dret ho perdi en haver transcorregut 90 dies fora d'Espanya i no se li renovi el Certificat Provisional Substitutori, i no obstant això aquesta renovació sí sigui possible en el cas dels beneficiaris d'un titular resident a Espanya, encara que s'hagi superat el termini dels 90 dies.

El dret a la cobertura de l'assistència sanitària fos d'Espanya per a aquelles persones aturades que han esgotat prestació o subsidi, hauria de tenir un període de cobertura que permetés superar els 90 dies, en termes similars a altres col·lectius que poden obtenir la Targeta Sanitària Europea o que poden renovar sense dificultat el Certificat Provisional Substitutori.


Calella a 20 de gener de 2014

divendres, 17 de gener del 2014


CONSIDEREM SORPRENENT LA RESPOSTA DONADA PER LA DIRECTORA GENERAL DE L’INSS REFERENT A LA MODIFICACIÓ SOBRE ASSISTÈNCIA SANITÀRIA i RESIDÈNCIA



En la seva resposta es nega que s’hagi produït una ruptura de la universalitat de l’assistència sanitària i es minimitza l’exclusió d’aquest dret a persones que han esgotat les seves prestacions després de 90 dies d'estada, fins i tot discontínua, fora de l’Estat espanyol en un any



En relació amb la resposta rebuda per l’INSS a la consulta realitzada per clarificar aspectes relatius a les modificacions introduïdes per la llei 22/2013 de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2014, que vinculen la condició d’assegurat amb la residència a Espanya, des de CCOO de Catalunya volem manifestar:

1.   El principal canvi de les modificacions introduïdes afecta les persones aturades que hagin esgotat les prestacions o subsidis i que resideixen més de 90 dies durant un any natural en un altre país (de la Unió Europea o amb conveni d’assistència sanitària, en el cas de les persones immigrades; o en un país de l’Espai Econòmic Europeu, en el cas de persones amb nacionalitat espanyola). En aquest cas, aquestes persones perden el dret que la seva assistència sanitària sigui coberta des de l’Estat espanyol.

2.   Des de CCOO de Catalunya considerem que el dret a la protecció de la salut i a l’assistència sanitària ha d’estar vinculat a la ciutadania o a la residència efectiva a l’Estat espanyol i s’ha de deslligar de la regulació de les prestacions a la Seguretat Social. A més, aquest dret ha de ser reconegut a totes les persones estrangeres empadronades, com així s’havia fet fins a la reforma del 2012.

3.   D’altra banda, davant la situació generada per l’allargament de la crisi econòmica que està comportant que moltes persones decideixin cercar una oportunitat laboral en altres països, CCOO de Catalunya considera que el període de vigència de la cobertura de l’assistència sanitària fora de l’Estat espanyol per a aquelles persones que hagin exhaurit la prestació o el subsidi ha de superar els 90 dies actualment establerts. Al mateix temps, s’haurien d’establir possibilitats de renovació del Certificat Provisional Substitutori, atès que es tracta de persones que tindrien dret a l’assistència sanitària si retornessin a l’Estat espanyol, els beneficiaris dels quals no el perden encara que romanguin a l’exterior més de 90 dies.

4.   Per últim, considerem que mentre es mantingui el sistema actual d’assegurats i beneficiaris, cal millorar el sistema d’informació i l’automatització dels procediments administratius entre les diferents administracions implicades per garantir que cap persona hagi de comunicar situacions que l’Administració ja coneix per mantenir el seu dret a la protecció de la salut i a l’assistència sanitària.

Calella a 17 de gener de 2014

dijous, 16 de gener del 2014


DENUNCIEM QUE LA REDUCCIÓ DE L’ATUR NO ES TRANSFORMA EN CREACIÓ D’OCUPACIÓ




Les dades de l'atur registrat no tenen en compte la forta reducció de població treballadora immigrant, jove i la qui no percep prestació per atur

            
També podeu veure les  declaracions de Dolors Llobet secreària de Comunicació i Xarxes Socials i portaveu de CCOO de Catalunya  valorant les dades de l'atur de desembre del 2013.

Calella a 16 de gener de 2014

dimecres, 15 de gener del 2014


LES RETALLADES IMPOSADES PEL GOVERN ESTAN AFEBLINT ELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL



      CCOO presenta un Informe sobre la protecció social a Espanya, i els impactes de la crisi, les polítiques d'ajust i les retallades


CCOO ha publicat un estudi sobre la situació dels sistemes de protecció social a Espanya, en el qual descriu i analitza els efectes de la crisi i les mesures de retallada aplicades pel Govern/majories parlamentàries en pensions, desocupació, sanitat, dependència i serveis socials. Un estudi en el qual, a més, es proposen mesures de reforma que corregeixin la seva actual situació, ja que, com adverteix el secretari confederal de Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo, "de no fer-ho, l'actual risc de pobresa acabarà per consolidar-se en un problema d'exclusió social que afectarà a milions de persones".

L'informe té com a objectiu denunciar com les retallades imposades pel Govern estan afeblint els diferents sistemes de protecció social a Espanya, precisament en un moment en el qual són més necessaris que mai en estar augmentant l'empobriment de la població, fins i tot entre els qui tenen treball. El propi INE assenyala que, en un context de depreciació generalitzada de salaris, el risc de pobresa s'ha estès al 26% de la població i s'està desplaçant fins a les famílies amb fills, situació que eleva el risc de pobresa fins al 40% d'aquestes famílies.

CCOO considera especialment greus les mesures de congelació i no revaloració de les pensions, de les quals depenen més de 9 milions de famílies. La importància social i macroeconòmica d'aquestes mesures no és menor, tenint en compte que segons l'INE el 27% de les llars espanyoles tenen a persones majors de 64 anys com *sustentador principal.

No obstant això, les decisions polítiques que s'han adoptat en matèria de pensions des que es va iniciar la crisi semblen no tenir en compte aquesta qüestió. La decisió adoptada per dos governs successius per a la no revaloració de les pensions públiques en els anys 2011 i 2012 s'ha reflectit en una taxa anual d'increment desconeguda des de 1977 (0% i -0,5% real, respectivament).

A més, la nova fórmula de revaloració de les pensions imposada pel Govern a partir de 2014, i per la qual es només s'incrementaran un 0,25% el proper any, redundarà en una pèrdua de poder adquisitiu addicional que en les properes dècades oscil·larà entre el 12% i el 28% per a tots els pensionistes.

La mateixa sort de retallades han corregut la resta d'elements que conformen el sistema de protecció social. Dels 6 milions d'aturats que hi ha a Espanya, només la meitat té algun tipus de prestació de desocupació, i la seva taxa de cobertura i quantia ve reduint-se en els últims anys.

En matèria sanitària l'informe de CCOO destaca la supressió de la universalitat que ha implicat l'expulsió de l'assistència de 873.000 persones estrangeres, que tenint fins llavors la corresponent targeta sanitària individual no complien el requisit de registre i autorització com a residents a Espanya.

Les retallades en matèria de serveis socials queden patents en el fet que encara que ja són més de 651.000 famílies (prop d'1,4 milions de persones) les que no tenen cap tipus d'ingressos, no obstant això no estan protegides pels sistemes de rendes mínimes autonòmics. Per això, des de CCOO s'ha exigit l'engegada d'un sistema estatal d'aquest tipus de rendes que venja a cobrir els buits de protecció de la xarxa de serveis socials autonòmics i locals.

Malgrat estar encara en plena fase d'implantació, el sistema de dependència ha perdut més de 75.000 beneficiaris atesos i manté a prop de 200.000 persones en llista d'espera com a conseqüència de les retallades pressupostàries, al mateix temps que s'han reduït la intensitat i qualitat de les prestacions i serveis que ofereix.

La conseqüència més evident de totes aquestes retallades, segons denuncia CCOO en el seu informe, és una minoració de la cobertura que ofereix el sistema de protecció social i en alguns casos de la suficiència de les seves prestacions.


Finalment, CCOO recorda que l'ocupació i la seva qualitat és un dels elements nuclears a l'hora de garantir l'Estat de benestar i els sistemes de protecció social. És necessari assegurar un model productiu capaç de produir béns i serveis de qualitat que, al seu torn, sigui garant d'una ocupació digna i amb drets capaç d'assegurar salaris suficients, que permetin finançar cotitzacions socials que sostinguin pensions adequades, i impostos amb els quals finançar les polítiques públiques realment eficaces i necessàries. Per a això, és així mateix necessari promoure un model fiscal just i progressiu que asseguri la capacitat d'actuació de l'Estat de Benestar.

 Informe de CCOO sobre protecció social                    


Calella a 15 de gener de 2014