LA SÍNDROME DEL TÚNEL CARPIÀ EN NETEJADORES ÉS DECLARA
MALALTIA PROFESSIONAL
Una sentència de la
Sala social del Tribunal Suprem, crea jurisprudència sobre la declaració de
Malaltia Professional, de la Síndrome del túnel carpià en Netejadores
Una treballadora de professió netejadora, pertanyent a Eulen
Serveis Sociosanitaris, S.A, va plantejar un recurs de cassació per a
unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem, que versava sobre la
qualificació com a malaltia professional de la síndrome de túnel carpià
bilateral.
Aquest recurs, venia justament plantejat, després d'un llarg procés de reclamacions, primer davant la mútua i el INSS, intentant, com moltes altres treballadores del sector habitualment, aconseguir abans d'iniciar processos judicials el reconeixement de l'origen professional de lesions musculars esquelètiques, que gairebé sistemàticament vénen denegant les Mútues i la pròpia Administració, malgrat que, en la majoria dels casos, sembla bastant clara la relació causa efecte de les mateixes, amb les pròpies activitats que han de realitzar diàriament en els seus llocs de treball.
Aquest recurs, venia justament plantejat, després d'un llarg procés de reclamacions, primer davant la mútua i el INSS, intentant, com moltes altres treballadores del sector habitualment, aconseguir abans d'iniciar processos judicials el reconeixement de l'origen professional de lesions musculars esquelètiques, que gairebé sistemàticament vénen denegant les Mútues i la pròpia Administració, malgrat que, en la majoria dels casos, sembla bastant clara la relació causa efecte de les mateixes, amb les pròpies activitats que han de realitzar diàriament en els seus llocs de treball.
Qualsevol manual de prevenció o avaluació de riscos, del
lloc de treball de netejadora, a més de l'estipulat en el propi Conveni
col·lectiu sectorial de neteja d'edificis i locals (art. 37) inclourà entre les
seves tasques algunes similars a aquestes:
Neteja de les instal·lacions, bugaderia, planxa,
escombratge, poliment, etc, associant riscos com: Sobreesforços per manipulació
de càrregues en tasques de neteja, sobreesforços per postures adoptades en
planxar, sobreesforços per postures forçades en tasques de neteja, neteja del
mobiliari, sobreesforços per moviments repetitius en tasques de neteja, fregat
i escombratge, aspirat, neteges de banys i neteja de cristalls, etc.
El RD 1299/2006 Annex I, grup 2, agent F, subjacent 02,
activitat 01, codi 2F0201, considera com a Malaltia Professional causada per
agent físic, la Síndrome del túnel carpià per comprensió del nervi mitjà en la
nina, en “Treballs en els quals es produeixi un suport perllongat i repetit de
forma directa o indirecta sobre les corredisses anatòmiques que provoquen
lesions nervioses per compressió. Moviments extrems de hiperflexió i de hiperextensió.
Treballs que requereixin moviments repetits o mantinguts de hiperextensió i hiperflexión
de la nina, d'aprehensió de la mà com a bugaders, talladors de teixits i
material plàstic i similars, treballs de muntatge (electrònica, mecànica),
indústria tèxtil, escorxadors (carnissers), hostaleria (cambrers, cuiners), soldadors,
fusters, polidors, pintors”.
El que aquesta Sentència fa és, malgrat que la professió
de Netejadora no està expressament inclosa en l'enumeració d'activitats capaces
de produir aquesta malaltia professional, fixar la transcendència per a aquesta
qualificació, no en aquesta premissa de la inclusió de la professió en el
llistat, sinó si les tasques i treballs que desenvolupa, poden suposar les
lesions que aquesta malaltia professional associa a les mateixes.
Per això i el que és més important encara, senti
jurisprudència “no excloent, de cap manera, que la Síndrome del túnel carpià
associat a les tasques que componen el feix professional d'una Netejadora pugui
comportar la qualificació de malaltia professional, com si escau, podrien tenir
encaix altres professions o activitats, ja que l'adverbi “com” indica, sense
cap dubte, que es tracta d'una llista oberta”, en referència a la interpretació
del propi concepte de Malaltia Professional, establint la presumpció de les
malalties
llistades com a malalties professionals, aclarint que els
treballadors no han d'acreditar la incidència del treball realitzat en el propi
fet de contreure una malaltia, presumint que si realitzen les activitats pròpies
de la seva professió i contreuen una malaltia llistada (en aquest cas el túnel
carpià), automàticament l'origen de la contingència ha de ser professional.
Són múltiples els estudis publicats per
CCOO, així com innombrables les reclamacions, que en relació al reconeixement
de lesions musculars esquelètiques com les del túnel carpià, es vénen fent
històricament per part de les treballadores d'aquest sector. Per això, valorem
tan positivament aquesta Sentència, que ens anima a seguir insistint a treballar
per la millora de la prevenció de riscos laborals i la denúncia del registre de
malalties professionals.
Calella a 10 de gener de 2015
INFORMACIÓ ÈBOLA
Com ja sabeu en
el mes d’agost vam iniciar requeriments a l’Administració i a les empreses
respecte de la obligació d’informar i formar el personal dels serveis sanitaris
en les mesures de prevenció front la infecció per Ébola. La no aplicació
de mesures va provocar una interpel·lació al Conseller (en base a les nostres
denúncies) a la qual va respondre que ho estaven resolent. Res més lluny de la
realitat.
Us adjuntem
el procediment de col·locació i
retirada dels EPIS (EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL) enfront
d’un possible cas de febre hemorràgica per virus de l’Ebola, que ha
elaborat la responsable de Salut Laboral de la Federació de Sanitat de CCOO
Catalunya, juntament amb la Secció
Sindical de CCOO a l’HGC. Aquest procediment és el recomanat per l’OMS i
el fem extensiu a tots els centres per l'acció sindical que creieu oportuna.
Calella a 1 d’octubre
de 2014
· "La prevenció
de riscos té sexe", és una de les principals conclusions de les jornades.
· Cal intervenir amb
perspectiva de gènere des de l'origen, des de l'avaluació per evitar qualsevol
dany sobre la salut
En una jornada sindical sobre Salut Laboral i Dona,
s'ha insistit en la importància que la dona s'incorpori activament a la
prevenció de riscos per fer visibles els problemes que afecten el sector femení
més enllà dels relacionats amb l'embaràs o la lactància. "Homes i dones
no som iguals ni tenim les mateixes condicions sociolaborals, i això té uns
efectes molt importants sobre la nostra salut, que si no s'intervé des de
l'origen, provocarà danys principalment sobre les dones, amb més invisibilitats, i el dret a la seguretat i
la salut en el treball, és un dret de totes les persones treballadores
".
La Jornada que va estat desenvolupada des de les
secretaries de Salut Laboral i de Dona, ha tingut com a objectiu dotar els
delegats i delegades de les eines fonamentals per treballar en els seus centres
de treball amb especial atenció a la salut laboral, des d'una perspectiva de
gènere. "La salut laboral té dues potes fonamentals. Una és els
accidents de treball i l'altra les malalties professionals", es va cridar
l'atenció sobre el fet que mentre els homes pateixen més accidents laborals,
les dones pateixen més malalties professionals, però la immensa majoria de la
inversió en salut i seguretat laboral va destinada a la prevenció d'accidents i
no de malalties que en molts casos no són reconegudes com a tals. I és
que, encara que en les malalties provocades pel treball en l'estadística
apareixen amb més presència els homes, el sindicat conclou que les dones resulten
afectades en major mesura per les malalties professionals. es va afirmar també,
que el desenvolupament normatiu actual és "insuficient" perquè hi
hagi una igualtat efectiva entre dones i homes en l'àmbit de la prevenció i que
per corregir, és fonamental el paper dels delegats i delegades sindicals. Es va insistir en que hi ha molts factors que fan que hi hagi
diferències entre com afecten els riscos a dones i homes en els seus llocs de
treball i no només són els de tipus biològic o els relacionats amb la
maternitat, sinó també els derivats de la situació sociolaboral de les dones,
que pateixen més precarietat, pitjors salaris, la impossibilitat d'accedir a
determinats llocs de treball, de promocionar o de conciliar, etc,, factors que
comporten riscos com la doble presència, lesions múscul-esquelètica o els
anomenats riscos psicosocials (estrès, ansietat, depressió, etc.),
"fins i tot
el risc químic no afecta per igual a homes i dones"
Calella a 29 de
juliol de 2014
AMB LA TEVA
SALUT,
NO ET TALLIS
La Federació de Sanitat i Sectors
Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) llança una campanya informativa i de
notificació per a la prevenció de lesions causades per instruments tallants i
punxants, i la protecció dels professionals
Les ferides causades per agulles i altres
instruments punxants i tallants representen un dels riscos comuns més greus per
al personal sanitari a Europa. El passat 31 de juliol de 2013, el Butlletí
Oficial de l'Estat (BOE) va publicar l'Ordre Ministerial per la qual
s'estableixen les disposicions per a la prevenció de lesions causades per
instruments tallants i punxants.
El procés de transposició de la Directiva
Europea 2010/32/UE al dret espanyol ha estat llarg i costós, es remunta a
quatre anys enrere, i ha comptat amb la participació dels agents socials, sent
la posició de CCOO molt activa en tot el procés.
Recomanacions
d'utilització d'instruments Talla punxants
1. S'hauran de manejar amb extraordinari cuidat les agulles
i els instruments tallants usats.
2. Les precaucions s'hauran d'adoptar durant i després de la
seva utilització, en netejar-los i en la seva eliminació.
3. Una vegada utilitzades, les agulles no han de ser
sotmeses a cap manipulació.
4. Per a la seva eliminació, les agulles, xeringues i altres
instruments tallants o punxants han de ser col·locats en envasos reglamentaris
resistents a la punció, que estaran localitzats a la zona en què vagin a ser
utilitzats.
5. Mai s'ompliran els envasos totalment, ja que les agulles
que sobresurten dels contenidors constitueixen un risc important per a les
persones que les manegen.
6. Sempre que sigui possible, les treballadores i els
treballadors sanitaris que utilitzin instruments tallants o punxants han de
dipositar-los personalment en el recipient adequat.
7. Mai es deixaran aquests objectes tallants o punxants
abandonats sobre una superfície, ja que existeix risc que altres professionals
sofreixin accidents.
8. Això és especialment necessari després d'intervencions
realitzades al costat del jaç del malalt (p. ex. *toracocentesis, extracció de
mostres de sang arterial per a gasos, etc.), ja que l'individu que maneja un
instrument coneix millor la situació i quantitat de l'equip utilitzat, evitant
així el risc d'exposició a altres treballadors i treballadores.
9. Es tindrà especial cura en què no hi hagi objectes
tallants o punxants a la roba que vagi a la bugaderia, ja que poden produir
accidents als professionals que la manipulin.
10.Mai es
dipositaran objectes tallants o punxants en les bosses de plàstic situades en
les galledes d'escombraries.
Els materials de la campanya, díptic i cartell, pot consultar-los en els documents que s'adjunten al final d'aquesta notícia.
Calella a 24
d’octubre de 2013
PREVENCIÓ DE
LESIONS CAUSADES PER INSTRUMENTS TALLANTS i PUNXANTS
El passat 13 de
maig va aprovar-se en el Consell Nacional de Seguretat i Salut en el treball el
projecte d'Ordre ESS/13, per la qual s'estableixen disposicions per a la
prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants en el sector
sanitari i hospitalari.
.jpg)
Una vegada que aquest oficialment publicada en el Bolletí
Oficial de l'Estat se us comuniqués.
Calella 20 de maig de 2013
Conseqüències dels accidents laborals
Quan es produeix una
situació d'accident laboral o malaltia professional, es trena la situació
laboral i totes les parts en paguen les conseqüències:
- El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i
- L'empresa, per cobrir la baixa, ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que seran menys eficients, cosa que farà que l'empresa sigui menys rendible.
- L'estat, a través de
Secretaria de Salut laboral
El web de Salut Laboral de CCOO de Catalunya és un espai
on trobaràs diferents eines i notícies de caràcter sindical, que recullen
l'experiència i les propostes de treball de les persones de Comissions Obreres
en matèria de salut laboral.
Aquest espai està coordinat pel Departament de Salut
Laboral i en la seva elaboració està implicada molt especialment la gent de
Higia - Salut i Treball.
RISCOS LABORALS
DURANT L’EMBARÀS I LA LACTÀNCIA
Tens
tres opcions:
·
Adaptar el teu lloc de treball
dins de l’empresa.
·
Que et posin a treballar en un
altre lloc dins de l’empresa.
·
Sol·licitar la prestació de risc
durant l’embaràs o la lactància natural.
Si no poden
adaptar el teu lloc de treball i no et poden posar en un altre lloc de treball
que no et perjudiqui, pots demanar la prestació per risc durant l’embaràs o la
lactància natural.
Una vegada
aconseguida la prestació, ja no vas a treballar i segueixes cobrant (suposa el
100% de la teva base reguladora), és la Seguretat Social qui et paga, no
l’empresa.
Aquesta
prestació dura fins al moment del part que és quan comença la baixa per
maternitat.
Com
aconseguir la prestació:
És la
treballadora qui ha d’iniciar els tràmits:
Anar al Servei
de Medicina del Treball de l’empresa on et lliuraran tota la informació i
documentació necessària per iniciar els tràmits, anar al metge/ ginecòleg de la
CSMS per demanar un informe que certifiqui l’embaràs.
Com s’hi accedeix?
És la treballadora qui ha d’iniciar
els tràmits fent un comunicat d’embaràs
que trobareu a la intranet al Visor personal , a l’ apartat de prevenció
de riscos laborals al punt Modificacions i comunicats.
En aquest mateix apartat al punt Sistema
de Gestió de PRL trobareu els Protocols
de prevenció i al punt 7 Maternitat.
Calella a 4 de juliol de 2012
