Reclamem igualtat de tracte en l'accés als serveis públics per a totes les persones empadronades, tal com preveu el Pacte Nacional per a la Immigració

VALOREM POSITIVAMENT QUE EL GOVERN GARANTEIXI LA UNIVERSALITAT DE LA SANITAT, PERÒ QÜESTIONEM L’ACREDITACIÓ DE TRES MESOS D’EMPADRONAMENT PER ACCEDIR A L’ASSISTENCIA SANITARIA A LES PERSONES ESTRANGERES EN SITUACIÓ IRREGULAR

En el seu moment, vàrem valorar molt negativament la decisió del govern del Partit Popular de retallar l’accés a l’atenció sanitària a les persones estrangeres en situació irregular, ja que aquesta decisió vulnera els drets humans i la legalitat jurídica, i afecta directament la dignitat de la persona i la igualtat.

Aquest decret del Govern central posava de manifest l’acarnissament en els sectors més desafavorits de la societat que està definint la política de retallades del Partit Popular en els darrers mesos i representa allunyar encara més les persones immigrades de la integració entesa com a igualtat de drets. A més, aquesta nova retallada dels drets de les persones estrangeres és un pas mes en el procés de culpabilització de la immigració de la situació econòmica actual (de la qual en realitat en són víctimes, com ho són la resta de treballadors i treballadores) i una cortina de fum que pretén desviar l’atenció dels veritables responsables de la crisi econòmica. Fer les persones immigrades el boc expiatori de la crisi econòmica i de l’actual situació de retallades de les polítiques socials és una greu irresponsabilitat, que pot tenir greus repercussions en la convivència i la cohesió social.

En aquest sentit, vam valorar positivament que el Govern de la Generalitat de Catalunya declarés que assegurava l’atenció a les persones estrangeres fos quina fos la seva situació administrativa, tot i que restàvem a l’espera que fes pública la manera com es garantiria aquesta assistència.

Ara, ens reiterem en valorar positivament la implicació del Govern de la Generalitat per garantir l’assistència sanitària a la població immigrada en situació irregular com un dret de ciutadania i la seva vinculació a l’empadronament (com així estableix el Pacte Nacional per a la Immigració) i no a la condició d’assegurat a la Seguretat Social. Tanmateix, considerem que el requisit d’empadronament mínim de tres mesos per accedir a aquesta assistència és contradictori amb el que estableix aquest mateix Pacte, que recull la igualtat en l’accés als serveis públics. Això mateix succeeix amb el període transitori d’un any durant el qual la persona estrangera en situació irregular necessitarà una altra autorització per a l’atenció especialitzada.

És per això que ens reiterem en la resolució aprovada, el 21 de maig passat, per la Taula de la Ciutadania i Immigració de la Generalitat de Catalunya , que es reafirmava “en el contingut del Pacte nacional per a la Immigració, que reconeix la igualtat de tracte entre totes les persones empadronades a Catalunya en l’accés als serveis públics”.

 

Calella a 31 d’agost de 2012

MARXA A MADRID EL 15 DE SETEMBRE

Anem tots i totes a Madrid el dia 15 de setembre a la gran mobilització per denunciar les polítiques d'austeritat i les retallades socials i laborals aplicades pels governs, convocada per CCOO, UGT i un gran nombre d’organitzacions i col•lectius socials.

 Ja us podeu apuntar als autocars que sortiran des de diferents punts de Catalunya el 14 de setembre per la nit (en breu informarem dels punts de sortida), trucant als diferents telèfons de les seus de CCOO arreu de Catalunya.

Aquest acte es finançarà amb uns bons d’ajut de 10 euros. Ja es coneix el format de la mobilització del 15s que començarà entre les 9 i les 10 del matí amb una marxa de quatre columnes formades pels diferents col•lectius vinguts d’arreu de l’estat. Aquestes columnes sortiran de diferents punts de Madrid i acabaran confluint a les 12 hores en una gran concentració a la Plaça de Colón.

Companys i Companyes de l’Hospital Sant Jaume de Calella, ABS Calella i ABS Malgrat – Palafolls, per reserva plaça, podeu contacta amb qualsevol membre de la secció Sindical de CCOO, abans del pròxim 5 de setembre.

No hi falteu!.

Calella a 30 d’agost de 2012

EL GOVERN COPEJA DE
 NOU A LA JUVENTUT

RETIRANT L’AJUDA DELS 400€ A ATURATS DE LLARGA DURADA QUE VISQUIN AMB ELS SEUS PARES

·      A això se sumen les retallades laborals, en emancipació, en educació i en sanitat.

·       Només hi ha una sortida: la mobilització sostinguda i creixent.

·       El 15 de setembre, protesta multitudinària a Madrid.

L'Executiu de MariaNO Rajoy continua amb la seva política de retallades i persisteix a dirigir-la contra un dels col·lectius més perjudicats per la crisi: la joventut. A la supressió de la Renda Bàsica d'Emancipació, a la pujada de taxes universitàries, a la reducció de beques i a l'atur, que afecta a una de cada dues persones menors de 25 anys, se suma ara la retirada de l'ajuda de 400 euros i del pla de requalificació professional per a molts d' els qui portaven més temps aturats.

El Consell de Ministres del divendres 24 d'agost va aprovar modificar les condicions de l' anomenat Pla PREPARA, vigent des de 2011 i que té per objecte dotar -durant un màxim de sis mesos i en contraprestació per acudir a cursos de formació per a l'ocupació- d'una renda mínima i d'orientació laboral als aturats de llarga durada que ja hagin esgotat totes les prestacions i subsidis.

Amb els canvis imposats pel Govern, les persones que visquin en la llar familiar i disposin, suposadament, d'un mínim matalàs econòmic quedaran excloses d'aquest programa. Concretament, per decidir qui perd els 400 euros se sumaran les rendes de la unitat familiar i el total es dividirà pel nombre de membres. Si el resultat està per sobre de 481 euros, no hi haurà ajuda.

Es tracta d'una mesura inacceptable que contribuirà a acabar definitivament amb les oportunitats de la joventut més copejada per la crisi, que ara no tindrà més opció que dependre absolutament dels ingressos familiars per sobreviure.

D'altra banda, considerem que el Govern torna a situar el focus de la culpa i del frau sobre els aturats, en obligar-los a "acreditar" que han estat buscant activament ocupació "durant un període mínim de trenta dies" perquè puguin acollir-se al Pla PREPARA. A més, no només els obliga a acceptar qualsevol "oferta d'ocupació" proposada per l'antic INEM, sinó també aquelles procedents d'agències privades de col·locació.

EL 15 DE SETEMBRE, GRAN MOBILITZACIÓ A MADRID
 

Aquestes modificacions legislatives, sumades als atacs ja perpetrats contra la joventut en matèria d'emancipació (supressió de la Renda Bàsica d'Emancipació), de sanitat (amb les dificultats afegides als majors de 26 anys que no hagin cotitzat a la Seguretat Social), d'educació (amb el brutal increment de taxes i la reducció de beques) i de mercat laboral (amb l'aprovació de l'acomiadament lliure durant el primer any recollida en el contracte d'emprenedors), ens situen en una situació de precarietat insuportable que només contempla una sortida: la mobilització sostinguda i creixent.

Per això, animem al conjunt de la joventut -estudiï, treballi o es trobi en l'atur- a mobilitzar-se el proper 15 de setembre per forçar al Govern al fet que sotmeti a referèndum les polítiques antisocials que està imposant contra la voluntat del poble i contra el propi programa electoral amb que el Partit Popular es va presentar a les eleccions.

Calella a 29 d’agost de 2012

CCOO CONSIDERA INSOSTENIBLE QUE MÉS DE LA MEITAT DELS JOVES ESTIGUI EN L’ATUR i SENSE PERSPECTIVES DE TROBAR OCUPACIÓ A CURT TERMINI

Reclamem un pla d'ocupació per a joves que atengui amb immediatesa a els qui passen a la desocupació, que garanteixi la provisió d'informació i orientació laborals i, sobretot, una formació adequada.

 

Les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa llancen de nou pèssimes dades sobre la desocupació juvenil que, lluny de reduir-se, aconsegueix la cota històrica del 53.27% entre els menors de 25 anys.

El passat 29 de juliol, la Ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, anunciava la creació d'una Estratègia d'Ocupació i Emprenedora per a joves. Aquest pla, que el Govern es nega a negociar amb els agents socials en el marc del Diàleg Social, previsiblement apostarà per l'autoocupació com la pedra filosofal per a la creació de llocs de treball, fomentant el contracte de suport a emprenedors que apareix en l'última reforma laboral, i que suposa de facto l'acomiadament lliure del treballador/a en comptar amb un any de període de prova.

Considerem insostenible que més de la meitat dels joves a Espanya estigui en l'atur i sense perspectives de trobar una ocupació a curt termini. La reforma laboral aprovada pel Govern, així com la successiva onada de retallades socials, no fan més que congelar la inversió i l'activitat econòmica i destruir més ocupacions. La falta de crèdit està asfixiant l'economia de les famílies i de les Pimes i la imminent pujada de l'IVA deprimirà encara més el consum. En aquest sentit, l'aposta emprenedora per oferir alternatives a la població en atur arriba a ser insultant.

 

És necessari engegar un pla d'ocupació per a joves que atengui amb immediatesa a els qui passen a la desocupació, que garanteixi la provisió d'informació i orientació laborals i, sobretot, una formació adequada. És urgent un canvi en la política educativa, que aposti per l'educació pública i solucioni el fracàs i l'abandó escolar, que garanteixi més places en formació professional i no limiti l'accés a la universitat amb exàmens i taxes abusives. Així mateix, és necessari estimular el canvi cap a un altre model productiu que potenciï la indústria, la I+D+i (investigació, desenvolupament, innovació), una política energètica alternativa i la sostenibilitat mediambiental, de manera que es garanteixin nous nínxols d'ocupació per dotar d'un lloc de treball a tots aquells joves que no ho tenen, fins i tot malgrat comptar amb àmplia formació acadèmica.

 

El Govern està aplicant polítiques ineficaces que estan a més soscavant l'estat de benestar i acreixent les desigualtats socials. La joventut espanyola no està disposada a ser una víctima més d'aquest despropòsit i continuarà mobilitzant-se de forma massiva, com ja ho ha vingut fent, reivindicant el futur que se li denega.

Calella a 28 d’agost de 2012

Sindicats i col·lectius socials convoquen una

MARXA A MADRID EL 15 DE SETEMBRE

CCOO, UGT i la resta d'organitzacions sindicals, professionals i socials que formen part del Cim Social han convocat, pel 15 de setembre, una “GRAN MARXA A MADRID”.

El passat 25 de juliol es va fer una cimera d'entitats socials que va acordar convocar una gran marxa massiva a Madrid, el dissabte 15 de setembre de 2012, per evidenciar la crítica a tanta injustícia. Així, com altres actes de protesta per als mesos d'agost i setembre, contra les retallades socials i laborals aprovats pel Govern de MariaNO Rajoy i en defensa dels serveis públics i l'Estat de benestar.

A més d'aquestes accions, les organitzacions del Cim Social emplaçaran al Govern al fet que convoqui un REFERÈNDUM, a fi de que la ciutadania es pronunciï sobre la política de retallades que està aplicant l'Executiu, que suposa una agressió sense precedents als drets de la ciutadania i a la pròpia democràcia. “Si el Govern no ho fes, seran les organitzacions del Cim els qui portaran a terme la convocatòria d'una CONSULTA POPULAR i després del resultat de la mateixa s’actuarà en conseqüència”.

• El Cartell de la Marxa a Madrid   

• Declaració de la Cimera Social del 25 de juliol de 2012   

La secció sindical de CCOO de l’Hospital Sant Jaume de Calella, ABS Calella i Malgrat-Palafolls, posa a disposició dels treballadors autocars per poder anar.

 

Per reserves contactar amb qualsevol membre de la Secció Sindical de CCOO, abans del 5 de setembre

Calella a 27 d’agost de 2012

“EL GOVERN NO HA FACILITAT INFORMACIÓ CONCRETA SOBRE LES MODIFICACIONS DEL PLA PREPARA”

CCOO i UGT han mantingut una reunió amb representants del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i de la CEOE, en la qual es van analitzar les possibles modificacions al programa PREPARA que prorrogarà el Consell de Ministres aquest divendres 24 d'agost. Per la secretària d'Ocupació de CCOO, la trobada pot qualificar-se de "agridulce", i després de la qual s'imposa la cautela fins que es conegui el text que finalment aprovi el Govern

Encara que insuficient, l'augment de la quantia de la subvenció per a aturats amb familiars al seu càrrec és un element "positiu" que contrasta amb el fet que "desconeixem com van a quedar finalment les modificacions al pla PREPARA perquè durant la reunió l'Executiu no va facilitar cap document i només va aportar informació verbal".

La falta d'informació genera incertesa i preocupació, especialment respecte a com es va a limitar els beneficiaris de l'ajuda, ja que podrien deixar de percebre-la els qui tinguin família (pares o avis) amb un determinat nivell de renda. "Caldrà esperar al redactat final per veure l'impacte que l'ampliació als ascendents del beneficiari o beneficiària per al còmput de rendes de la unitat familiar pot tenir, especialment entre la població jove, però tot sembla indicar que els joves tornen a ser el col·lectiu perjudicat, en sumar-se a aquesta restricció la retirada de la renda d'emancipació, entre unes altres".

Prèviament a la reunió, CCOO i UGT van remetre un document amb les seves propostes al Ministeri d'Ocupació, entre les quals destaquen l'augment de la quantia de l'ajuda “100 % del IPREM (Indicador Públic de Rendes Múltiples), que per 2012 s'ha fixat en 532,51 euros al mes”, que aquesta actuï com un subsidi, almenys mentre es mantingui un volum determinat de desocupació, i no com una subvenció, i que no es redueixi el nombre de perceptors.

CCOO i UGT també van plantejar, entre altres qüestions contingudes en el seu document, la necessitat de realitzar avaluacions qualitatives -no solament quantitatives- amb caràcter trimestral dels resultats del programa PREPARA, que incloguin resultats i anàlisis d'impacte del programa, amb l'objectiu que serveixi per poder establir un diagnostico precís del programa i que orient possibles reformes que puguin produir-se per millorar la seva eficiència quant a la requalificació i la inserció laboral de les persones en situació de desocupació.

Calella a 24 d’agost de 2012

CCOO HA RECOLLIT JA 120.000 SIGNATURES PER IMPULSAR LA ILP DE LA DOCIÓ EN PAGAMENT i EL LLOGUER SOCIAL



CCOO ha recollit ja 120.000 signatures per a la dació en pagament



CCOO està impulsant, juntament amb altres organitzacions, entitats i plataformes, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. Des que es va iniciar la campanya de recollida de signatures el passat mes de maig, CCOO ha recollit 120.000 signatures en el conjunt de l'Estat, que han estat lliurades en les Oficines Provincials del Cens Electoral.

Amb l'objectiu de regular per llei la dació en pagament, com a fórmula preferent per extingir el deute hipotecari en el cas de l'habitatge habitual, paralitzar els desnonaments i convertir l'habitatge adjudicat en lloguer social a favor dels seus ocupants i antics propietaris de l'habitatge.

CCOO va iniciar la campanya de recollida de signatures el passat mes de maig. Durant aquests tres mesos CCOO ha recollit 120.000 signatures en el conjunt de l'Estat, que han estat lliurades en les Oficines Provincials del Cens Electoral. Durant els propers mesos CCOO continuarà amb la campanya de recollides de signatures i té previst realitzar un nou lliurament a la fi del proper mes de setembre. CCOO espera poder lliurar més de 300.000 signatures a la fi del mes d'octubre, quan finalitza el termini per a la recollida de signatures.

Perquè la Iniciativa Legislativa Popular es tramiti en les Corts s'han d'aconseguir, com a mínim, 500.000 signatures. CCOO espera reunir, juntament amb la resta d'entitats i organitzacions socials, un nombre de signatures molt superior i arribar a un milió de signatures, perquè aquesta Proposició de Llei de regulació de la dació en pagament, paralització dels desnonaments i de lloguer social que estem impulsant, pugui tramitar-se a partir del mes de novembre.

CCOO estima que, durant aquest any 2012, s'arribarà a les 200.000 execucions hipotecàries a Espanya. Aquesta dada adona de la urgència que existeix de paralitzar els desnonaments, establir mecanismes per resoldre el deute hipotecari, que porta a milers de famílies a l'exclusió social i residencial, i garantir el dret a l'habitatge mitjançant el lloguer social.

Para CCOO la pressió social que es manifesta en les milers de signatures recollides a favor d'aquesta ILP, ha de traduir-se en una llei que elimini aquesta greu injustícia social. CCOO considera que les Corts, de manera urgent, han de legislar per paralitzar els desnonaments, regular la dació de l'habitatge en pagament i garantir el dret a l'habitatge mitjançant el lloguer social, que és el que es proposa en la ILP que estem impulsant amb un gran suport ciutadà.

La Iniciativa legislativa Popular - Que no te  hipotequen la Vida Cliqueu aquí

Calella a 23 d’agost de 2012

REBUIG AL FET QUE LES PENSIONS ES VEGIN AFECTADES PER

“UNA ONADA DE RETALLADES”

 

Exigim la revaloració de les pensions i que es rectifiqui la decisió de reduir un 2% les cotitzacions socials a les empreses, una de les mesures que el Govern va decidir en l'anterior paquet d'ajustos, i que suposa la pèrdua de 6.000 milions d'euros anuals en la recaptació de la Seguretat Social. "Seria intolerable que els pensionistes paguessin les conseqüències d'una mesura que ha generat menys ingressos", davant la possibilitat que el Govern no procedeixi a la pujada de les pensions en funció de l'increment dels preus.

“Cal canviar les polítiques que han provocat una nova recessió per impulsar el creixement econòmic i la creació d'ocupació", al mateix temps rebutgem que la revaloració de les pensions i els acords subscrits per sindicats, empresaris i el propi Govern en relació a les pensions es puguin veure afectats per "una nova onada de retallades".

El problema de la caiguda d'ingressos de la Seguretat Social és conjuntural i està provocat per l'enorme desocupació i les polítiques d'ajustos i retallades del Govern, tan injustes com a ineficaces i que no fan sinó incrementar la desocupació. "Mesures com la rebaixa d'un 2% de les cotitzacions socials a les empreses", també han contribuït a la reducció d'ingressos", per la qual cosa, com a mínim, seria "incoherent" que als pensionistes se'ls fes pagar les conseqüències d'una decisió equivocada si el Govern incompleix el compromís de revaloritzar les pensions d'acord amb la pujada dels preus.

En lloc d'incomplir els acords i vulnerar els compromisos, el Govern hauria de rectificar la decisió de rebaixar les cotitzacions a les empreses i, només després de comptabilitzar els excedents de les Mútues i la quantia dels complements a mínims no contributius que han de ser finançats pels impostos, si persisteix el dèficit, recórrer al Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Calella a 22 d’agost de 2012

EL SISTEMA PÚBLIC DEIXA DE FINANÇAR 417 MEDICAMENTS

A partir de l'1 de setembre els pacients hauran de pagar per medicaments tan populars com Almax (antiàcid), Emportal o Duphalac (laxants), Fortasec (antidiarreic), Fastum, Calmatel i Movilisin (pomades per a l'artritis) o Mucosan o Pectox (antitussígens)

El 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) va publicar el passat divendres la llista de 417 medicaments que, a partir de l'1 de setembre, deixaran de ser finançats per la Seguretat Social. Són medicaments molt comuns, per a dolències menors, i barats, de menys de 3 euros.

Accediu a la noticia publicada al ara.cat  el passat 17 d'agost de 2012

També podeu accedir al llistat publicat al BOE (num. 197, sec. 1, Pag. 59181) el passat divendres 17 d'agost de 2012

Veiem inviable que Sanitat impedeixi la pujada de preu dels medicaments no finançats

La decisió del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat de treure del finançament públic 417 medicaments pot provocar un augment del preu dels mateixos.

Critiquem que una vegada més el Govern adopta mesures basades només en les retallades que sobretot afectaran a les rendes més baixes.

Calella a 21 d'agost de 2012

REBUTGEM EL COBRAMENT DE L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA ALS IMMIGRANTS EN SITUACIÓ IRREGULAR

Mostrem la nostra "indignació" davant la proposta del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de cobrar l'assistència sanitària als immigrants sense papers, al mateix temps que ha reivindicat una sanitat pública i l'accés gratuït i universal per a totes les persones. "Es tracta d'una mesura profundament injusta que carrega, com ens té ja acostumats aquest Govern, contra els col·lectius més desfavorits, com els immigrants".

Rebutgem que els immigrants en situació irregular paguin 710 euros anuals per l'accés a la sanitat, quantitat que s'eleva fins als 1.864 euros en el cas dels majors de 65 anys, per accedir al Sistema Nacional de Salut (SNS), així com la "invitació a marxar-se" als estrangers en situació irregular emesa pel Ministeri de Sanitat. "Amb aquest Govern els més desfavorits sempre són els més perjudicats" malgrat que "al sosteniment del sistema sanitari contribueixen també els treballadors estrangers en situació irregular, que consumeixen, paguen taxes i IVA".

Reiterem la defensa d'un model sanitari públic, universal i de qualitat que presti servei i assistència al conjunt de la població que viu a Espanya, independentment del seu origen nacional o del seu estatus jurídic, ha exigit al Govern que desisteixi d'eliminar l'atenció sanitària als immigrants sense papers, i finalment alerta que, amb mesures com l’anunciada per l'Executiu, es poden generar problemes amb la resta de la societat, com a conseqüència de la saturació de serveis d'urgència o la falta de diagnòstic i prevenció de malalties, comprometent així una convivència adequada en la societat espanyola i contribuint a generar situacions de xenofòbia.

Calella a 20 d’agost de 2012

CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LES MESURES

DEL GOVERN DE REPAGAMENT DELS MEDICAMENTS

FAN DISPARAR LA INFLACIÓ INTERANUAL

L‘Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de juliol a nivell de l’Estat s’incrementa 3 dècimes fins el 2’2% de taxa interanual, degut principalment a l’impacte de les mesures del Govern de copagament dels medicaments.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, també s’incrementa una dècima fins el 1,4%, reflectint també el preu dels medicaments. Aquest indicador reflecteix el preu dels aliments i dels serveis bàsics i per tant l’augment perjudica especialment a les persones que tenen sous, pensions i rendes baixes.

A Catalunya, l’indicador de l’IPC s’incrementa en 4 dècimes fins el 2,6% per l’impacte de la mesura de l’euro per recepta. Aquest fet fa augmentar de nou el diferencial amb la inflació estatal, que perjudica les persones amb menys recursos per fer front a les seves necessitats bàsiques i afecta negativament la competitivitat de les empreses.

La inflació de la zona euro continua en un 2,4%, escurçant-se el diferencial amb l’IPC espanyol, el que pot tenir efectes negatius per a les empreses exportadores.

El manteniment de la inflació en un context de recessió econòmica perjudica especialment a les persones que tenen més dificultats econòmiques (aturats, pensionistes i treballadors amb salaris baixos). En aquest sentit, la pujada de l’IVA i l’increment de tarifes de serveis bàsics i el preu dels medicaments posen al límit la situació de moltes persones, empobreixen una part de la població i són inútils per incrementar la competitivitat del país.

En aquest escenari, CCOO de Catalunya:

·       Denuncia les mesures del Govern del PP de repagament dels medicaments, d’augmentar l’IVA i de retallar prestacions perquè comportaran més pobresa i desigualtat i ens allunyen de la recuperació de l’economia.

·        Rebutja la mesura de l’euro per recepta aprovat pel Govern de CiU que fa augmentar els preus a Catalunya respecte dels de l’Estat.

·        Reclama al Govern una política de regulació i control de preus, sobretot dels que afecten als serveis bàsics, per garantir que la inflació no afecti en negatiu a la recuperació de l’economia i continuï perjudicant les persones amb menys recursos.

Calella a 17 d’agost de 2012

CONTINUEN LES MOBILITZACIONS CONTRA LES RETALLADES



Concentracions contra les retallades a l'agost

El Cim Social, plataforma que reuneix a més de 150 organitzacions socials i sindicats, va convocar el passat dimarts 14 d'agost concentracions a diverses ciutats d'Espanya dins de l'agenda de mobilitzacions del mes d'agost, prèvies a la gran marxa cap a Madrid del 15 de setembre.

El Cim Social, constituïda a iniciativa de CCOO i UGT, està duent a terme mobilitzacions durant aquest mes d'agost, com les concentracions dels divendres davant les delegacions i subdelegacions de Govern i edificis emblemàtics de tot el país o, com en el cas de Madrid, davant el Ministeri d'Hisenda, totes elles amb notable participació.

Aquest pròxim dimarts també s'han convocat diferents mobilitzacions, destacant la que es va a celebrar enfront del Banc d'Espanya, a la plaça de Cibeles, a partir de les 21,30 hores, contra les retallades i els atacs als drets laborals i socials que està duent a terme el Govern. Així mateix estan previstes noves concentracions enfront del Ministeri d'Hisenda, els divendres 24 i 31 d'agost.

Calella a 16 d’agost de 2012

CCOO REP AMB CAUTELA LA PRÒRROGA DEL PLA PREPARA

FINS A CONÈIXER ELS REQUISITS D’ACCÉS A L’AJUDA

L'anunci del president del Govern MariaNO Rajoy que el Consell de Ministres del 24 d'agost prorrogarà el programa Prepara, l'ajuda de 400 euros per a aturats de llarga durada sense ingressos inscrits en itineraris de formació, ha estat rebuda amb "cautela i prudència" per part de CCOO fins a conèixer les condicions. El sindicat, no obstant això, considera que la decisió és fruit de la pressió dels sindicats, i no de la generositat del Govern.

"Tan important és que es prorrogui com les condicions que s'estableixin". Fins que no se sàpiga què canvis s'introdueixen en l'ajuda, en referència al fet que podrien endurir-se els requisits perquè els aturats puguin accedir al programa Prepara, alguna cosa que no va aclarir el president del Govern, no podrà valorar-se la decisió.

La pròrroga de l'ajuda que finalitzava avui dimecres es va conèixer ahir al matí, tancant-se així la incertesa sobre si seria renovada o no. El fet que fins i tot en el propi partit del Govern s'haguessin aixecat veus a favor va ser considerat

 "Fruit de la pressió sindical, i no conseqüència de la generositat del Govern".

Calella a 15 d’agost de 2012

El PERQUÈ D’UN REFERÈNDUM 

El PP va guanyar legítimament les eleccions generals amb un programa en el qual no constava cap de les principals mesures que s'estan aplicant. Tampoc van aparèixer en el debat d'investidura i, fins i tot després, quan se'ls ha preguntat per què apliquen les mesures que sofrim en l'actualitat les han negat sistemàticament.

 Així les coses, amplis sectors de la societat considerem que estem davant un flagrant incompliment del "contracte" electoral establert entre el PP i la societat espanyola, que solament pot resoldre's democràticament si el programa de govern que desconeixíem i que ara patim se sotmet a consideració de la mateixa.

La crisi econòmica financera en la qual estem immersos ha esdevingut en crisi social si entenem per aquesta aquella situació que es caracteritza per l'empobriment i la desprotecció de la majoria de la població i que té com a conseqüència la fractura de la cohesió social i l'exclusió.

En efecte, les polítiques promogudes des de les institucions europees i seguides, unes vegades de forma resignada i unes altres amb veritable devoció, pels últims governs ens estan portant al desastre social. El determinisme amb el qual s'ha plantejat la política d'austeritat, sense donar una oportunitat a les polítiques de creixement, ens està enfonsant més en la crisi fins al punt que Alemanya està veient com la seva activitat econòmica es ralenteix i països com França i Itàlia, a més d'Espanya, entren novament en recessió. Grècia, Irlanda i Portugal no estan avui millor que fa dos anys, malgrat l'immens sofriment al que s'ha sotmès als seus ciutadans.

La deterioració al que estan sent sotmesos els drets socials i laborals i les xarxes de protecció; l'empobriment de la majoria de la població; la nul·la equitat de les mesures que es vénen adoptant; el veure com els rics i poderosos surten com si res passes, així com la forma en què les mesures es decideixen estan alimentant un profund sentiment d'injustícia i indignació entre la ciutadania que es tradueix en animadversió cap a els qui des de la talaia del poder decideixen aplicar-les. Sentiments que s'estenen al conjunt de les institucions amb un seriós risc de desafecció democràtica creixent, com d'alguna manera ha quedat reflectit en l'última enquesta del CIS.

Les mesures aplicades per enfrontar la crisi econòmica estan generant una crisi social i la forma en què s'estan fent les coses des de les instàncies de poder està portant a una crisi política de la qual ara solament coneixem la seva projecció estadística però que pot tenir expressions més dramàtiques i indesitjables, com la Història s'ha encarregat d'ensenyar-nos.

Part de la desafecció que sent la ciutadania cap a les institucions democràtiques es justifica per la distància que es percep entre el que els representants polítics diuen quan estan en campanya electoral i el que fan quan arriben al poder, en com s'exerceix l'activitat política i en com les institucions i formacions polítiques es relacionen amb els ciutadans.

La prepotència, la falta de diàleg o la manera de transmetre la informació són qüestions que no passen desapercebudes a la ciutadania, que té la maduresa suficient per reaccionar quan considera que des del poder la hi menysprea o pretén tractar com a estúpida, que és el que ha succeït recentment amb la manera en què el Govern va presentar el "rescat" bancari. O com quan s'assabenta per la premsa internacional de la preparació d'un nou "rescat" que, com l'anterior, tampoc estarà condicionat però que acabarà pagant i patint el conjunt de la població.

La Constitució espanyola en el seu article 92.1 estableix: "Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans"

El Govern no pot escudar-se en l'argument que els ciutadans els van votar per superar la crisi i que les mesures que ara aplica van en aquesta adreça. Perquè els ciutadans volem que se superi la crisi, sí, però també volem i tenim dret a saber com es farà, què ens suposarà en les nostres condicions i expectatives de vida i si els esforços a realitzar es practicaran de forma equilibrada.

El 20 de novembre ningú va poder pronunciar-se sobre l'abaratiment de l'acomiadament, sobre la individualització de les relacions laborals, sobre les retallades en educació i sanitat, sobre l'increment dels impostos, sobre la reducció de salari i ocupació en les administracions i empreses públiques, sobre les retallades en dependència, sobre la reducció de les prestacions per desocupació....

Així les coses, s'entendrà que amplis sectors de la societat considerem que estem davant un flagrant incompliment del "contracte" electoral establert entre el PP i la societat espanyola, que solament pot resoldre's democràticament si el programa de govern que desconeixíem i que ara patim se sotmet a consideració de la mateixa.

 No estem plantejant res estrafolari, malgrat algunes opinions, simplement estem recorrent a la Constitució espanyola que en el seu article 92.1 estableix literalment: "Les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans".

Tenim precedents. En la dècada dels vuitanta el Govern socialista, malgrat comptar amb una majoria absoluta de 202 diputats, va sotmetre a referèndum l'entrada d'Espanya en l'OTAN. Es tractava llavors, com ara, d'una decisió política d'especial transcendència que a més no havia figurat al seu programa electoral.

Tornem a estar davant "decisions polítiques d'especial transcendència" doncs poden canviar dràsticament el quadre de drets a Espanya. Si a això li afegim que aquestes mesures les sofrim tots però ningú ha pogut opinar sobre elles, s'entendrà que demanem que el Govern convoqui un referèndum perquè la ciutadania pugui expressar lliurement la seva opinió sobre si aquest és el camí a seguir per superar la crisi.

(Article d'Opinió d'Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez publicat en El País del dilluns 13 d'agost de 2012)

Calella a 14 d’agost de 2012

 “LES RECOMANACIONS DEL BCE, A MÉS D’INJUSTES, EMPITJOREN LA SITUACIÓ”

Sostenir-la i no esmenar-la. El Banc Central Europeu, després de "aplaudir" la reforma laboral espanyola, ha tornat a reclamar a Espanya una nova volta de rosca: per reduir l'atur ha d'endurir les seves normatives laborals i rebaixar més els salaris i les indemnitzacions per acomiadament. El BCE sembla, o més aviat prefereix, ignorar que la realitat desmenteix la bondat d'aquestes solucions i que les seves receptes no fan més que empitjorar la situació: Des de l'aprovació de la reforma laboral i de mesures com la reducció de sous, la desocupació no ha fet sinó créixer al nostre país, amb una taxa d'atur que ja supera el 24%.

El BCE ho té clar: sostenir-la i no esmenar-la. El BCE recomana insistir i aprofundir en les polítiques d'austeritat i retallades que no només s'han revelat un complet fracàs, sinó que a més tenen altíssims costos socials, i són responsables de l'empobriment de milions de persones, de l’increment de la desigualtat social i de xifres altíssimes de desocupació.

Insistir com fa el BCE en les receptes d'austeritat i pèrdues de drets de la població treballadora, implica ensopegar una altra vegada en la mateixa pedra i seguir en un cercle viciós que agreuja i aprofundeix la recessió econòmica. "Les recomanacions del BCE ens condueixen al desastre", recordem que en el període d'un any el nombre de persones aturades s'ha incrementat en 507.713.

La situació és "molt alarmant" i, efectivament, són necessàries "polítiques valentes, per utilitzar una expressió del propi BCE, però que vagin justament en sentit contrari al marcat per l'entitat presidida per l'italià Mario *Draghi.

En aquest sentit, advoquem per reforçar la presència de l'Estat en l'economia, per una reforma fiscal, aprofitar les caixes nacionalitzades per a la recuperació del crèdit i del consum i així recuperar les vendes i l'activitat especialment de la petita i mitja empresa, que concentra al nostre país la major part de l'ocupació. "Baixar sous i, de fet, les pensions, retallar les prestacions als aturats o abaratir l'acomiadament no semblen les mesures més adequades per reforçar la confiança dels ciutadans i que s'animi l'activitat econòmica".

Calella a 13 d’agost de 2012