TREBALLADORS i
PENSIONISTES SEGUIEXEN
PERDENT PODER
ADQUISITIU,
MALGRAT LA CAIGUDA DE L’IPC
El descens del 0,1% dels preus al novembre deixa la taxa de variació anual de l'IPC en el 2,9%, sis desenes inferior a la registrada a l'octubre (3,5%), però segueix sent molt elevada per a un país immers en una profunda crisi econòmica.
La inflació interanual del 2,9% de novembre s'explica en gran mesura pels forts augments dels apartats de medicaments i material terapèutic (+27,5%), ensenyament universitari (+22,4%), ous (+19,2%), patates (+13,3%), olis i grasses (+13,2%), calefacció, enllumenat i aigua (+10,3%), transport públic urbà (+9,4%) i interurbà (+5,9%), esplai (+6,6%) i tabac (+5,7%). Altres apartats, com és el cas de transport personal (+2,3%) han tingut una gran repercussió en l'augment de la inflació malgrat tenir un augment percentual més moderat. En el costat contrari destaca el descens anual del preu en comunicacions (-2,7%) i objectes recreatius (-3,9%).
La taxa anual de la inflació subjacent (sense combustibles ni productes frescos) solament disminueix dues desenes i se situa en el 2,3%. Malgrat la seva moderació al novembre, es manté en nivells elevats donada la situació econòmica.
L'elevada inflació en 2012 s'explica en gran mesura per les pujades impositives adoptades pel Govern. L'índex de preus de consum a impostos constants se situa al novembre en el 0,9%, dos punts per sota de l'IPC general. Aquesta dada demostra l'elevat efecte inflacionista de les pujades impositives del govern i l'elevada translació a preus de les pujades d'impostos per part de les empreses. L'elevat augment dels preus de l'energia (electricitat) i el cost que suposa tant per a les famílies com per a les empreses, remarca la necessitat d'abordar un canvi en la política energètica, que apuntar-la i no suposi un llast, per a la capacitat industrial i competitiva de l'economia.
L'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) d'Espanya se situa en el 3% al novembre, i malgrat la seva caiguda, segueix molt per sobre de la mitjana de la Unió Monetària (2,2% al novembre), la qual cosa llastra la competitivitat de l'economia espanyola enfront de la resta de països de la zona euro.
Els salaris dels treballadors no són els responsables d'aquest elevat increment dels preus i la majoria de la població segueix suportant els efectes negatius derivats de l'acció del govern i dels empresaris, al mateix temps que sofreixen congelacions o retallades dels seus ingressos, la qual cosa està agreujant seriosament la desigualtat social i econòmica d'un país la taxa del qual d'atur ja supera el 25% i s'aproxima a la xifra de 6 milions de persones aturades.
Calella a 14 de desembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada