TREUEN ELS METGES DEL SEM DE CALELLA

L’any 1989 es va posar en marxa per primer cop a la zona del Maresme una UCI mòbil ubicada al Hospital de Calella per tal de poder traslladar els pacients greus de la zona des dels diferents Hospitals comarcals fins a Barcelona en les millors condicions.

L’any 1992 va començar, junt amb l’ unitat de Bellvitge. per primer cop al territori català i de manera capdavantera a atendre els pacients de manera immediata al lloc del incident. Es a dir vam portar l’Hospital al carrer.

Aquesta Unitat està composada per un equip mèdic format per Metge/ssa, Infermer/a i Tècnic de Transport Sanitari. L’ambulància està preparada per atendre al pacient crític i greu i té la suficient autonomia per poder portar aquest malalts greus fins l’Hospital més adient per a la seva patologia ( ja sigui Can Ruti, Vall Hebron, Clínic...) i consta de tot l’utillatge de que es disposa a un Box d’Urgències .

Des de les hores sempre hem treballat els tres membres de l’equip, hem atès prop de 50.000 incidents en aquests 25 anys, hem entrat a moltes de les seves cases i hem ajudat a molts de vostès, millorant d’aquesta manera la qualitat assistencial de la gent de Calella, Sant Pol, Canet, Pineda, Malgrat,  l’ Alt Maresme i les seves rodalies .

En varies ocasions ha corregut el rumor del tancament d’aquesta Unitat, però en els últims dies hem rebut confirmació verbal del Director Territorial del SEM de que la decisió ja estava aprovada per SEMSA. Desprès d’haver fet forces retallades a la nostra zona ( tancament de Ambulatoris, divisió d’especialitats a l’Hospital de Calella i Blanes... ) ara desprès de 25 anys  de servei de qualitat contrastada  volen deixar aquesta Unitat sense metge.

Una nova retallada a la Sanitat Catalana que un cop imposada serà impossible de tornar enrere i que de ben segur s'aplicarà i afectarà a més poblacions de Catalunya.

S’ha iniciat una recollida de signatures per intentar aturar aquesta decisió. Es per això, que agraïm la iniciativa que s’ha pres des de la població .

Pots recolzar aquesta iniciativa signant aquest manifest.

Calella a 28 de febrer de 2014

“EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL REFORÇA LA DUALITAT DEL MERCAT DE TREBALL”

"La Sentència del Tribunal Constitucional, a més d'avalar l'abusiu ús del Decreto Llei per part del Govern, aposta per la destrucció i la precarietat  de l'ocupació”.

La Sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma laboral operada pel Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de Febrer, posa en evidència els dubtes que s'estan obrint sobre el funcionament d'una institució que hauria de garantir els principis democràtics i el respecte als drets constitucionals.

La Sentència ha legitimat l'ús del Reial decret-Llei per introduir tals canvis en la normativa laboral, avalant, almenys en aquesta ocasió, el manifest ús abusiu del Decreto-Llei, que ha estat emprat, almenys, en onze ocasions per l'actual Govern, per modificar el marc de relacions laborals i aspectes bàsics de la protecció social dels treballadors i treballadores.

 “El Tribunal Constitucional no assumeix la seva responsabilitat de garantir la plena participació democràtica, des del pluralisme polític i social, en l'adopció de les decisions de major transcendència sobre les condicions de vida i treball dels ciutadans. Això genera greus dubtes sobre el funcionament de la nostra democràcia”.

I no menys greu, advertim des de CCOO, és que implica una ruptura amb la doctrina que havia establert el mateix Tribunal en relació amb la utilització del Decreto-Llei per introduir una reforma laboral que incloïa mesures d'aquest tipus, com va ser la de l'any 2002. Posa en evidència la nova deriva que té aquesta institució després dels últims canvis operats en la seva composició, la majoria de la qual opta per avalar les opcions menys democràtiques del Govern, enfront de la consolidada jurisprudència establerta pel propi Tribunal Constitucional.

Quant a les matèries analitzades pel Tribunal Constitucional, aborda la relativa a la supressió dels anomenats salaris de tramitació, que ha estat un mecanisme per rebaixar la protecció econòmica dels treballadors i treballadores que han estat objecte d'acomiadament injustificat.

Aquesta indemnització era la principal garantia de la qual disposen els treballadors i treballadores amb poca antiguitat, sobretot temporals, davant l'acomiadament il·legal o sense causa, i la seva supressió només serveix per augmentar la dualitat del mercat de treball.

La Sentència no entra a resoldre tot un seguit de qüestions essencials que afecten a la greu reculada de drets laborals, individuals i col·lectius, que va suposar la reforma laboral de 2012, pendents de recursos i qüestions d'inconstitucionalitat que des de CCOO s'han vingut instant davant els grups polítics i els òrgans judicials legitimats per interposar-les.

Així, ha de ser encara enjudiciada la regulació introduïda, en matèria d'acomiadament, amb la supressió de garanties judicials per controlar els acomiadaments col·lectius, o l'ampliació de l'acomiadament per raó de malaltia del treballador; en matèria de negociació col·lectiva, la primacia del conveni d'empresa sobre els acords d'àmbit superior, o la regulació de la ultra activitat; i en matèria de contractació, la implantació del contracte de suport a emprenedors que admet l'acomiadament lliure durant el primer any.

A més, “volem recordar que des de les instàncies internacionals estan igualment pendents de resoldre les denúncies interposades per CCOO davant l'Organització Internacional del Treball, i davant el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa enfront d'aquests continguts de la reforma laboral”.

Calella a 27 de febrer de 2014

MARXES CONTRA L’ATUR

El passat dissabte van començar a a Castelldefels les marxes contra l'atur amb el suport de CCOO de Catalunya

 

El dijous 27 de febrer per la tarda arribaran al Parlament de Catalunya

CCOO de Catalunya dóna suport i crida a la participació en les marxes contra l’atur que tenen lloc del 22 al 27 de febrer, organitzades per la Coordinadora d’Assemblees de treballadors i treballadores en atur de Catalunya, amb el suport del nostre sindicat i de moltes altres organitzacions socials.

La marxa va arrenca el passat dissabte a les 9’00 hores davant l’Ajuntament de Castelldefels i durant els dies següents han anat sortint diferents columnes de diverses poblacions del Baix Llobregat, com El Prat, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Sant Feliu, etc. L’arribada al Parlament de Catalunya tindrà lloc la tarda del dijous 27 de febrer, on confluiran totes marxes organitzades al llarg de la setmana amb l’objectiu de fer saber a la representació política del patiment de les persones més vulnerables d’aquesta societat i que més estan patint les conseqüències de la crisi i les retallades dels diferents governs.

Si voleu conèixer tots els itineraris, hores i dies, ho podeu trobar en aquest enllaç: Marxa contra l'atur                 

LA MARXA CONTRA L’ATUR VA COMENÇAR A CAMINAR EN DIRECCIÓ A BARCELONA PEL DRET A UNA FEINA DIGNA

De Castelldefels a Sant Boi de Llobregat. I d'aquí a Sant Vicenç dels Horts, Martorell, Esparreguera i Sant Joan Despí, entre altres. Destinació final: el Parlament de Catalunya. És el recorregut de la Marxa contra l'atur que durant cinc dies recorre  el Baix Llobregat a peu per reclamar el dret a una feina digna i que s'apliqui la renda garantida ciutadana.

Membres d'associacions d'aturats, entitats cíviques, sindicats i formacions polítiques han posat en marxa aquesta iniciativa per segon any consecutiu. La manifestació recorre 116 quilòmetres a peu fins acabar, dijous a les sis de la tarda, en un acte de protesta davant el Parlament de Catalunya, on està previst que una representació dels aturats entreguin una carta amb les seves reivindicacions als grups parlamentaris.

El recorregut

El passat dissabte es van posa en marxa. Van sortir des de Castelldefels i recorreran a peu durant sis dies els municipis de Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà i Sant Andreu de la Barca. D'aquí s’han dirigit cap al nord fins a Martorell, Abrera, Esparreguera i Olesa de Montserrat, i baixaran avui, dimecres, fins a Molins de Rei, Sant Feliu, Esplugues i Cornellà de Llobregat, i Sant Joan Despí, des d'on s'iniciarà l'última etapa de la marxa cap a Barcelona, per concentrar-se, juntament amb la marxa convocada al Vallès, davant el Parlament de Catalunya.

Què reivindiquen?

La Marxa vol mostrar el desacord dels manifestants amb les polítiques de retallades dels governs català i espanyol, que, segons les associacions d'aturats, estan "desmantellant" l'actual estat del benestar, amb una clara intenció, al seu entendre, de privatitzar serveis bàsics com l'educació, la sanitat o les jubilacions.

Els impulsors de la protesta defensen un lloc de feina digne i proposen la reducció de la jornada laboral com una via per donar sortida a les altes xifres d'aturats. També defensen el dret a una renda garantida de ciutadania, que s'evitin els desnonaments i que es garanteixin serveis bàsics gratuïts a les persones desocupades per evitar que caiguin en una situació de pobresa energètica. Finalment, també s'oposen a les últimes reformes laborals del PP i el PSOE, que, només abarateixen l'acomiadament.

El Baix Llobregat és un del territoris més afectats per l'actual crisi econòmica, amb una taxa d'atur del 16,4%, la comarca suma 70.000 persones aturades.

Calella a 26 de febrer de 2014

CAMPANYA PER LA CONSTRUCCIÓ D’UNA CATALUNYA SOCIAL

Presentada el divendres 21 de febrer de 2014, a Barcelona

Entitats socials i sindicals, entre les quals es troba CCOO de Catalunya, han impulsat una campanya per la construcció d’una Catalunya social. Aquestes entitats del món social i sindical han fet públic un manifest on es detalla un “full de ruta” per a la construcció d’una Catalunya que reconegui els drets socials de tota la ciutadania del país.

L’acte de presentació ha tingut lloc el divendres 21 de febrer de 2014, a la seu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) a Barcelona, amb presència de representants de CONFAVC, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) i Dempeus per la Salut Pública, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, entre d’altres organitzacions rellevants.

Feu clic per veure:

·        El document Prioritats X una Catalunya social !       

·        Les declaracions de Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, efectuades a la roda de premsa feta el divendres 21 de febrer de 2014.

Calella a 25 de febrer de 2014

ESTÁ EN PERILL EL DRET DE LES PERSONES DEPENDENTS A SER ATESES

Els sindicats i les patronals s'uneixen per exigir el compliment de la Llei de Dependència i reclamen a l'Administració recuperar els objectius inicials de la llei. En una roda de premsa conjunta, el secretari general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO), Antonio Cabrera, alerta que actualment existeixen a Espanya 200.000 persones valorades com a dependents que no reben cap tipus d'ajuda ni atenció

Les organitzacions signatàries del VI Conveni de la Dependència, tant sindicals (FSS i FSP de CCOO i FSP-UGT) com a empresarials (FED, LARES i AESTE) han anunciat que, abans del proper mes de juny, van a fer públic un informe que presenti una radiografia el més exacta possible del sector de la Dependència.

Tots coincideixen a rebutjar la crisi com a excusa per al desenvolupament de la Llei, quan per contra es tracta d'un sector que genera llocs de treball i, per tant, riquesa. La demanda d'aquests serveis existeix i més de 50.000 places residents estan buides avui dia.

El Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) protegeix de manera efectiva a més de 700.000 persones i dóna ocupació a més de 190.000 treballadors i treballadores. El ràpid envelliment de la població origina necessitats assistencials que han de ser cobertes pels serveis socials i sanitaris. No obstant això, des de 2007 –data en la qual es va engegar la Llei- tan sols s'han creat 70.000 llocs de treball més fins avui, passant de 120.000 als 190.000 actuals. Xifres molt per sota de les esperades, ja que amb l’inicií de la norma es preveia que s'anaven a crear més de 300.000 llocs de treball, creant-ne menys de la meitat de l'ocupació esperada.

Les organitzacions sindicals i empresarials han decidit reprendre ‘L'Observatori de la Dependència’ per cooperar amb les administracions públiques a recuperar els objectius inicials de la Llei i reconduir la situació, avançant en la reglamentació pendent, garantint la seva cohesió territorial i engegant criteris d'eficàcia i eficiència en el sistema, fomentar la necessària col·laboració entre els àmbits sanitaris i sociosanitaris. I tot això apostant en tot moment per la major professionalització del sector, la consolidació de les inversions, la generació d'ocupació de qualitat i qualificació del mateix, així com la millora de la qualitat en la prestació que s'ofereix a les persones dependents i a les seves famílies.

I és que totes les organitzacions han coincidit a l'hora d'assenyalar la Dependència com un servei i un sector de primera necessitat, igual que ho són la Sanitat o l'Educació. I, sobretot, quan el creixement demogràfic i l'augment de l'esperança de vida revelen dades com aquests:

•      Ja hi ha un milió de persones majors de 80 anys, que serà 6 milions en el 2050.

•      L'esperança de vida ha ascendit als 82 anys, incrementant-ne any a any de forma ressenyable.

•      El percentatge de persones majors de 65 anys es duplicarà, arribant al 30% de la població l'any 2050. Seran llavors més de 16 milions de persones”.

L'objectiu és conscienciar als governants de la seva obligació amb la Llei de Dependència i als ciutadans i ciutadanes dels drets que els concedeix la norma.

Calella a 24 de febrer de 2014

DEMANEM AL GOVERN CATALÀ UN CANVI EN LA SEVA POLÍTICA SOCIAL

Amb motiu del Dia Internacional de la Justícia Social.

L’any 2007, Nacions Unides va declarar el 20 de febrer Dia Internacional de la Justícia Social. Per a nosaltres aquest dia, més enllà de la commemoració, esdevé una oportunitat per fer visibles les nostres lluites i exigències diàries contra la pobresa, la discriminació, i per la dignitat humana. Així, recordem la declaració de l’Organització Internacional del Treball (OIT) del 10 de juny 2008, sobre la justícia social per a una globalització equitativa, insistint en els valors fonamentals de llibertat, dignitat humana, justícia social, seguretat i no-discriminació.

En aquest moment difícil de crisi econòmica provocada per un model capitalista salvatge, amb un culpable que és el poder financer sense control, i les polítiques d’austeritat i la dimissió de l’Estat de la política de redistribució justa de la riquesa amb un model de fiscalitat també just, ha causat un major desequilibri, un abisme social entre persones riques i pobres, la concentració del capital en mans de pocs, i la injustícia social. Els governs d’Espanya i de Catalunya coincideixen en la mateixa política social, l’aniquilació de l’estat de benestar, en favor del gran capital financer amb pràctiques especulatives i corruptives. En conseqüència aquesta política ha provocat la concentració del capital i del poder en mans de pocs que veuen créixer encara més les seves fortunes davant de la resta de la població cada vegada més pobra. Aquesta política es concreta amb les reformes laborals, l'agressió als drets laborals, les retallades socials i una involució democràtica.

A Catalunya, la situació d’injustícia social augmenta. El lleuger creixement econòmic no es tradueix en millora social, al contrari, hi ha més atur, més precarietat, i més pobresa. El risc de pobresa supera el 20% de la població, la pobresa infantil arriba a prop del 30%, augmenten les famílies sense cap ingrés, hi ha un secor de la població infantil que pateix clarament malnutrició, cada dia hi ha més nens i nenes sense beques menjadors i sense ajuts per a material escolar o per activitats extraescolars. Augmenten els desnonaments i les famílies que no poden pagar les despeses energètiques (llum, gas i aigua). Davant aquesta situació, el Govern de la Generalitat demostra manca de sensibilitat social, continua amb la política de retallades socials i mesures que empitjoren encara més la situació de les persones en situació de més vulnerabilitat i risc d’exclusió: les persones aturades, infància, gent gran.

Són nombrosos els exemples d’aquesta política: la insuficiència en beques escolars, la disminució dels ajuts per a material escolar, l’augment del preu el transport públic, els canvis de criteris en sentit més restrictiu per a l’accés a targetes A i B de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per a pensionistes i persones amb diversitat funcional, la suspensió dels ajuts a la gent gran que afecten molt negativament la qualitat d’atenció a la dependència, la falta d’ajuts en habitatge, els criteris restrictius de la renda mínima d’inserció, i la manca de polítiques clares en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Amb motiu del Dia Internacional per a la Justícia Social, volem del Govern de Catalunya, un canvi profund en la política social, en el sentit d’assegurar realment la cohesió social a casa nostra, que asseguri l’estat de benestar ara i en el futur i que davant la involució en drets que porta a terme el Govern de l’Estat reaccioni de manera contundent. Demanem un diàleg social real, amb els agents econòmics i socials, concretament amb els sindicats per a negociar i acordar un pla d’emergència econòmic i social, i sobretot per a la creació d’ocupació decent, per a polítiques i mesures en favor de la majoria del poble de Catalunya qui pateix l’efecte de la crisi social i econòmica.

Aquest dia, volem reiterar l’exigència del sindicat CCOO de Catalunya en la necessitat de complir amb l’Estatut de Catalunya, en l’aprovació de la renda de garantia de ciutadania com a mesura urgent per combatre la pobresa, el desequilibri i la injustícia social.

 Calella a 21 de febrer de 2014

PATRONALS i SINDICATS REPRENEN EL FUNCIONAMENT DE L’OBSERVATORI DE LA DEPENDÈNCIA PER ANALITZAR EL CUMPLIMENT DE LA LLEI

•      Les organitzacions sindicals FSS-CCOO, FSP-CCOO i FSP-UGT i les tres organitzacions empresarials del sector de la Dependència (FED, LARES i AESTE)

Transcorreguts 7 anys des de la seva aprovació, les administracions públiques han d'avançar en el compliment de la llei i apostar per la professionalització: quantitat i qualitat d'ocupació que es genera i qualificacions del personal de l'àmbit de la Dependència (Residències Persones Majors, Centres de Dia i Nit, Habitatges tutelats, Servei d'Ajuda a domicili i Tele assistència)

Superar la involució del sector passa per l'adequació dels estàndards de qualitat i finançament dels serveis socials i sanitaris al grau de dependència, la qual cosa comportaria major eficàcia dels recursos públics i generació d'ocupació.

L'Observatori acorda cooperar amb les administracions públiques per recuperar els objectius inicials de la Llei i reconduir la situació, avançant en la reglamentació pendent, garantint la seva cohesió territorial i engegant criteris d'eficàcia i eficiència en el sistema, fomentar la necessària col·laboració entre els àmbits sanitaris i sociosanitaris. I tot això apostant en tot moment per la major professionalització del sector, la consolidació de les inversions, la generació d'ocupació de qualitat i qualificació del mateix, així com la millora de la qualitat en la prestació que s'ofereix a les persones dependents i a les seves famílies.

Les agents socials legitimats que participen en l'Observatori del VI Conveni de la Dependència són les organitzacions sindicals Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de Comissions Obreres (FSS-CCOO), la Federació de Serveis Privats de Comissions Obreres (FSP-CCOO) i el sector salut i serveis sociosanitaris i Dependència de la Federació de Serveis Públics de la Unió General de Treballadors (FSP-UGT) i les tres organitzacions empresarials amb presència en el sector i que representen al 100% de les empreses del sector: la Federació Empresarial de la Dependència (FED), la Federació de Residències i Serveis d'Atenció als Majors i sector solidari (LARES) i l'Associació d'empreses de Serveis per a la Dependència (AESTE).

Tots ells representen a la majoria absoluta de les empreses del sector en la qual presten servei 180.000 treballadors, que atenen diàriament a més d'1,2 milions de persones en situació de Dependència a través (Residències de Persones Majors, Centres de Dia i Nit, Habitatges Tutelats, Servei d'Ajuda a domicili i Tele Asistencia).

Calella a 20 de febrer de 2014

LA SANITAT,

RETALLADA EN UN VINT PER CENT

Dades oficials desmentint a Mas i a Ruiz

En el primer semestre del 2013, la Generalitat ha retallat, com a mínim 878,6 milions d’euros en sanitat, segons les seves pròpies dades, que apareixen en la liquidació del pressupost, és a dir més de 145.000 milions de les antigues pessetes.

Hi ha hagut, per tant, una retallada del vint per cent. Com sap qualsevol gestor i qualsevol petit empresari, una retallada d’aquest ordre equival a un canvi de paradigma, per no dir a la desaparició de l’ens o empresa afectada.

A més, hi ha la possibilitat que en el segon semestre la retallada sigui comparable. Per aquest període, Artur Mas va manifestar, en l’anunci de la pròrroga del pressupost, que no hi hauria més retallades. Va mentir descaradament.

Esperant dos mil milions més de retallades

Ara el propi conseller d’Economia afirma que n’hi hauran per valor d’uns dos mil milions. Entre 2.000 i 2.200 milions. Afectaran més que res a despeses socials, per aquest ordre: sanitat, ajuts socials i educació, malgrat que cínicament Mas va parlar en aquella ocasió de defensar l’ Estat del Benestar. Unes “defenses” més d’aquest tipus i els ciutadans començarem a morir pel carrer i els metges a cercar feina d’escombriaire.

En el passat semestre, salut o sanitat, va ser retallada, com s’informa, en un vint per cent, ajuts socials un catorze per cent i l’educació en un deu. En exercir la Generalitat un control tirànic de la informació, qüestions tan bàsiques queden soterrades.

Primer les finances, després la salut

En canvi, en aquell període el dèficit financer de la Generalitat, és a dir els interessos i el retorn del principal del deute, va ser reduït en 244 milions d’euros, més de quaranta mil milions de pessetes. Sense voler fer demagògia, és millor ser un banc que estar malalt, o tenir un familiar impossibilitat, o voler estudiar.

Qualsevol demòcrata ha d’estar d’acord en que les prioritats en temes tan vitals – mot escaient – haurien de ser, com a mínim, debatudes en el Parlament i conegudes per la ciutadania. Es fa el contrari, mentint (en sanitat) o callant ( en la política financera).

Amagant les llistes d'espera

Hi ha una altra dada sanitària clau que la Generalitat amaga. Són les llistes d’espera, ja objecte de mil martingales, com l’endarreriment deliberat de les diagnosis. En la mesura en que no estigui del tot acreditada una malaltia, o allargada innecessàriament la diagnosi, el gairebé segur malalt no entra en la llista d’espera.

Des del temps del Tripartit, el mes d’agost es publicaven les llistes d’espera del primer semestre. Eren les dades dites de tall, fins al mes de juny. Aquest any no s’ha donat cap dada.

Demagògia, sense cap límit moral

En canvi, dimarts Boi Ruiz es va superar a si mateix en manca de vergonya. En una roda de premsa a la Generalitat, junt amb un altre gran falsari, Francesc Homs, va fer filigranes respecte la desnutrició infantil. Va ridiculitzar la manca de consum de peix i de carn dient que també hi ha vegetarians sans. En altres ocasions Ruiz també havia fet l’apologia de teràpies naturals, vaja les d’herbolari. No hi ha límit moral que Ruiz no sigui capaç de transgredir.

Adjunten, desglossades per departaments, les xifres de les retallades del primer semestre del 2013 en relació al mateix període de l'any anterior:

Cal destacar que el 60 %, és a dir, 879 milions d'euros, provenen del departament de Sanitat, que representa així el 30 % dels pressupostos de la Generalitat.

Calella a 19 de febrer de 2014

MENTRE CAU LA INFLACIÓ, L’INCREMENT EXAGERAT DELS PREUS DELS SERVEIS BÀSICS EMPROBREIX LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ

Per sortir de la crisi reactivant el consum cal acabar amb les retallades salarial

L'índex de preus al consum (IPC) del mes de gener del 2014 a  l'Estat retrocedeix una dècima, fins al 0,2% de taxa interanual, a causa novament de l’efecte dels preus dels carburants i a la caiguda de la demanda interna, sent la taxa més baixa d’un mes de gener des de l’any 1961.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en un 0,2% igualant-se amb l’IPC general. Aquest índex reflecteix la situació real de l’economia de crisi i caiguda del consum intern, i la situació que viuen les persones que tenen sous retallats, pensions i rendes baixes de pèrdua de poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques, agreujada per l’increment exagerat de preus dels serveis bàsics com l’electricitat, el transport o l’aigua.

A Catalunya, l'IPC s’incrementa una dècima fins al 0,3%, per sobre de l’indicador estatal pels preus dels medicaments i l’ensenyament i el pes dels sectors privats en aquests dos grups.

La inflació de la zona euro es redueix una dècima fins al 0,7%, reduint el diferencial amb la taxa estatal comparable (IPCA del 0,3%), el que reflecteix la situació de feblesa en la recuperació econòmica de la zona euro tot i la repreciació de l’euro.

La devaluació interna del país s’està fent amb les baixades salarials i destrucció d’ocupació, sense que disminueixin els beneficis empresarials ni els sous dels grans directius, ni que contribueixin fiscalment les grans fortunes i patrimonis. Els salaris no eren ni són la causa de la inflació però sí que en pateixen els efectes, fet que afecta negativament el consum, la recuperació econòmica i fa augmentar les desigualtats socials. Per això és necessari acabar amb les baixades salarials per poder recuperar la demanda interna i sortir de la crisi.

Cal que el Govern canviï les polítiques de retallades i deixi d'actuar a favor dels lobbys empresarials amb una política de control de preus públics i privats i dels marges empresarials, sobretot pel que fa als serveis bàsics com l’electricitat, el transport, l’energia o l’aigua.

L’increment dels preus dels serveis bàsics en un context de crisi i caiguda del consum fa augmentar la pobresa i la desigualtat, i perjudica especialment les persones que tenen més dificultats econòmiques (aturats, pensionistes i treballadors amb salaris baixos). En aquest sentit, reivindiquem la creació d'una renda garantida de ciutadania perquè qui no té recursos pugui fer front a les seves necessitats bàsiques i no caigui en la pobresa i l'exclusió social.

L’evolució de la inflació demostra que no hi ha causes econòmiques per a l’eliminació de la revalorització de les pensions o per la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) i de l’IPREM. Per això ens oposem a aquestes mesures que condemnen a la pèrdua de poder adquisitiu els actuals i futurs pensionistes i deixa en mans del Govern la determinació dels increments; al mateix temps, critiquem que la congelació de l’SMI i l'IPREM perjudica especialment als treballadors i treballadores en actiu i als perceptors de prestacions.

Feu clic per veure les declaracions de Dolors Llobet, secretària de Comunicació i Xarxes Socials i portaveu de CCOO de Catalunya, efectuades el divendres 14 de febrer del 2014.

Calella a 18 de febrer de 2014

PROTESTA CONTRA ELS DOS ANYS DE REFORMA LABORAL i ELS ENDARRIMENTS DE PAGAMENTS DE FOGASA

Convocada per CCOO, UGT i USOC el #13-F

Delegats i delegades de CCOO, UGT i USOC van acudir, el passat dijous 13 de febrer del 2014, a les mobilitzacions de protesta contra els dos anys de reforma laboral del PP i els endarreriments de pagaments del Fogasa.

A Barcelona es va fer una concentració a la tarda davant de la Delegació del Govern (c/ Mallorca, 278) i després una manifestació, passant per la plaça d'Urquinaona, fins la plaça de Sant Jaume. Aquí els secretaris generals de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego; i UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez; i la presidenta de la Comissió Gestora d’USOC, Maria Recuero, van criticar les polítiques regressives dels governs.

També a Tarragona, Girona i Lleida va haver concentracions davant de les seus del Fogasa.

Feu clic per veure:

·        Les fotografies de la concentració i manifestació del #13-f a Barcelona  

 

·         Les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades durant la concentració i manifestació del #13F a Barcelona

Calella a 17 de febrer de 2014

CARA A CARA ENTRE JOAN CARLES GALLEGO, DE CCOO, i JOSEP GONZÁLEZ, DE LA PIMEC

L’entrevista d’aquest passat dijous d’ “Els matins” ha reunit el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i el president de PIMEC, Josep González, per valorar els dos anys de la reforma laboral.

Mentre que per Gallego ha servit per destruir ocupació i rebaixar salaris, i ha estat “inútil des del punt de vista de les necessitats del país”, per González “segurament tindríem més atur i més empreses tancades” i també ha dit que “és impossible pensar que una reforma pot portar treball”, però en canvi ha servit per posar els fonaments perquè “en el moment que pugui haver-hi potencials de creixement, aquesta reforma ajudarà.”

Fes clic en el següent enllaç per veure

l’entrevista:  Els Matins. Cara a cara entre J. Carles Gallego (CCOO) i Josep Gonzalez (PIMEC)            

 

Calella a 15 de febrer de 2014

CATALUNYA, A LA CUA DE L’ESTAT EN DESPESA SANITÀRIA PER CÀPITA

Reflectim la greu i difícil situació que passen els treballadors/es de la sanitat catalana; tant en càrrega assistencial, com en disminució dels salaris amb la respectiva pèrdua de poder adquisitiu.

Tot i que els indicadors que calibren la salut dels ciutadans situen Catalunya, des que es va iniciar la crisi, per sobre de la mitjana espanyola en temes com l’atenció de l’infart, l’ictus, el control d’infeccions i la cirurgia del càncer, el pressupost sanitari per càpita de la Generalitat no ha deixat de caure anualment des del 2011, i el 2014 serà el tercer pitjor d’Espanya. Només les Balears i el País Valencià destinaran aquest any menys euros per persona a assistència sanitària. El pressupost català del 2014 destina una despesa sanitària per càpita de 1.095,34 euros.

Una quantitat que queda lluny dels 1.298 euros de l’any 2010, que ja llavors eren considerats insuficients. I encara més lluny dels 1.500 euros que, segons va indicar dijous a aquest diari el conseller de Salut, Boi Ruiz, serien idonis en aquest moment per poder sostenir la sanitat pública catalana. La clau que permet les dues realitats -una assistència sanitària que manté la qualitat, amb un pressupost minvant- es recolza en tres fets admesos per tots els especialistes consultats, inclòs el conseller: l’enorme esforç que fan els metges i les infermeres perquè els serveis mantinguin o guanyin eficiència amb menys diners, l’exagerada retallada salarial que suporten aquests mateixos professionals i el notable augment de les llistes d’espera dels que esperen ser operats d’una malaltia o lesió no urgent. Aquestes tres circumstàncies, en qualsevol cas, ja han tocat el seu límit, adverteix Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i assessor sanitari del president de la Generalitat,Artur Mas. «Els metges i les infermeres ja no poden assumir més pressió assistencial: no es cobreixen baixes per jubilació, cobren molt menys que fa tres anys… No és raonable demanar més esforç i sacrifici», afirma Vilardell. «El sistema ja no admet més retallades», reitera el president del COMB.

LÍMIT DE RETALLADES «Tots els hospitals hem ajustat fins al màxim que podíem fer-ho i, encara que resulti paradoxal, no s’ha perdut qualitat assistencial. A partir d’ara, qualsevol retallada que s’apliqui serà perjudicial per al pacient», adverteix Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic i president de l’Agència d’Avaluació i Qualitat que periòdicament analitza els resultats de salut dels 64 hospitals catalans. «Càrrec no remunerat i independent», puntualitza Trilla.

En els últims tres anys, el sistema sanitari de Catalunya ha perdut 1.400 milions d’euros, en total, del seu pressupost. El del 2014 puja a 8.290 milions. És el 40% dels diners de què disposarà la Generalitat en el seu conjunt. El salari del personal sanitari s’ha reduït, com a mitjana, un 20% des de l’any 2011, reducció que expliquen la desaparició de les hores extraordinàries destinades a cirurgia vespertina no urgent -cosa que va augmentar les llistes d’espera- a més a més de successives retallades decidides des del Govern i la Generalitat.

30.000 MALALTS MÉS La cirurgia no urgent acumulada i irresolta és, des del punt de vista assistencial, el forat negre que posa en evidència la dificultat amb què s’aguanta l’estructura sanitària catalana. Els 64 hospitals públics de Catalunya acumulen en aquests moments una demora quirúrgica que afecta 180.000 pacients, dels quals uns 79.000 esperen una de les 14 intervencions que habitualment caracteritzen les llistes d’espera (les que tenen garantit un termini màxim de retard). «Són 30.000 malalts més que el 2010, quan la cirurgia no urgent tenia 150.000 pacients en espera -va indicar Boi Ruiz-. És obvi que són moltíssims, però si haguéssim finançat aquestes 30.000 operacions, ara tindríem 400 milions més de dèficit».

Cada hospital ha administrat de forma autònoma el descompte pressupostari imposat per Salut. Molts d’ells -Clínic, Mar i Vall d’Hebron, per exemple- pressionats pel Servei Català de la Salut perquè reduïssin les seves llistes d’espera amb menys personal i diners, han pactat amb els seus professionals un increment d’activitat quirúrgica -inserint intervencions en els temps lliures de quiròfan entre dos pacients, per exemple- i extremen els criteris diagnòstics per no demanar més proves o analítiques que les imprescindibles. Tot plegat, explica el doctor Felip Bory, director mèdic de l’Hospital del Mar, de Barcelona, amb l’objectiu d’assumir el mínim pressupost sense perdre -o guanyant- eficiència. «Amb molt menys personal, hem aconseguit augmentar el 8% l’activitat quirúrgica de l’hospital -afirma Bory-. Sense que a cap metge se li hagi prohibit sol·licitar segons quines proves, ha baixat la xifra de diagnòstics radiològics i es demanen menys anàlisis, que potser es repetien». «Tot això ho ha fet el personal», destaca Bory.

Una experiència similar, igualment assumida per metges i infermeria, està permetent a l’Hospital Clínic que les retallades no alterin l’assistència als malalts, explica l’hepatòloga Àngels Escorsell, presidenta de l’Associació de Facultatius del centre. «Hem optimitzat els temps de quiròfan i hem aplicat mesures d’eficiència», sintetitza Escorsell. Com la resta, adverteix, treballen més i cobren menys.

Calella a 14 de febrer de 2014