“RAJOY ES LLANÇA A LA CAMPANYA ELECTORAL i IGNORA QUE LA CRISI SEGUEIX AMENAÇANT LA VIDA DE MILIONS DE PERSONES”

La intervenció del president del Govern en la sessió d'obertura del Debat sobre l'Estat de la Nació ha inaugurat de fet el temps electoral, en proclamar amb solemnitat que Espanya ha sortit del malson, ha evitat el rescat, ha recuperat la confiança econòmica, gaudeix de prestigi, torna a ser atractiva per als inversors, ha reordenat el seu funcionament i veu com creixen el consum i la inversió. "Una radiografia de situació que no es correspon amb la dura realitat que encara suporten milions de persones en la desocupació, l'exclusió social i/o la pobresa", replica CCOO.

Les mesures avançades per Rajoy com la reforma fiscal, la tarifa plana, el finançament de les pimes o la nova Llei de Règim Jurídic de les Administracions Pública, són en part “la cançó de cada debat” que Rajoy entona per dirigir-se als contribuents, als petits empresaris/àries o a els qui esperen una ocupació. “Es mostra incapaç el president d'endinsar-se, si més no una mica, en l'anàlisi de la desigualtat, que ha crescut a Espanya per sobre de la mitjana comunitària, en la deterioració dels serveis públics  - especialment, la sanitat, l'educació i les polítiques socials -,  en la incapacitat de l'economia per crear ocupació, de manera singular ocupació estable i de qualitat, i en la salut de la democràcia que porta a un ampli sector de la societat a desconfiar i allunyar-se de les institucions democràtiques”.

D'altra banda, Rajoy torna a recórrer a llocs comuns per parlar de la corrupció, les classes mitjanes, les pensions, o les exportacions. creiem que no es pot seguir fent un relat edulcorat de la situació del país, perquè es corre el risc de fer fallida el compromís democràtic, i copejar les expectatives de milions de persones que volent, no poden treballar, o de centenars de milers de llars en els quals no entra ingrés algun, afeblint-se encara més la cohesió social i la igualtat. “O som capaços entre tots, de compartir un diagnòstic de la situació econòmica i social, per activar més tard les actuacions que ens permetin recuperar els estàndards de benestar anteriors a la crisi i iniciar una senda de millora, o el Govern tornarà a convertir, una vegada més, el debat polític en munició electoral i a confondre conscientment la sortida de la crisi amb un lleuger avanç dels indicadors macroeconòmics”.

Calella a 27 de febrer de 2015

EL TRIBUNAL SUPREM DÓNA LA RAÓ A CCOO, i DIU QUE LA CONFIGURACIÓ DEL SERVEI D’URGÈNCIES DE PRIMÀRIA A OSONA NO ÉS CONFORME A LA LLEI

El Tribunal Suprem desestima el Recurs de Cassació que va presentar l'ICS, donant fermesa a la sentència que CCOO va guanyar en primera i segona instància, la qual qualifica de "no conforme a llei" el Conveni de col·laboració que recull la configuració del servei d'urgències de primària d'Osona (ACUT).

CCOO vam signar dintre del II Acord de condicions de treball del personal de l'ICS (2006), el nou model de l'atenció continuada i urgències de base territorial a l'atenció primària. El model que nosaltres vam signar tenia com a objectius "la millora de la qualitat del servei, amb major accessibilitat i una major capacitat de resolució per tal d'incrementar  la capacitat de resposta del sistema sanitari en l'entorn més proper al ciutadà", i recollia garanties  i criteris per aconseguir-ho. 

La comarca d'Osona va ser un dels primers territoris on el nou model es va posar en funcionament (2008), provocant la nostra total confrontació, així com el rebuig social generalitzat, ja que la configuració del nou dispositiu consistia en una retallada brutal de servei. A la nit, vam passar de 9 punts d'urgències oberts (els quals estem d'acord en que eren excessius), a un únic punt, ubicat a Vic, a l'Hospital General ( sense tenir en compte el dispositiu de muntanya que dóna servei al Lluçanès). El plantejament no complia els requisits legals d'isòcrones ni distàncies, i així ho vam fer saber a l'ICS , al Departament de Salut i a la ciutadania. Les nostres reivindicacions no van obtenir cap consideració, la via negociadora es va acabar sense cap resultat, així que no ens va quedar altre sortida que interposar una demanda, tot i ser conscients de la lentitud de la via administrativa i que el procés podria tardar entre 6 i 7 anys.

En tot cas, l'espera ha valgut la pena, perquè ja no som solament nosaltres els qui diem que les urgències de primària d'Osona no es van muntar amb la llei a la ma, sinó que també ho diu el Tribunal Suprem

En aquests anys hem vist com s'ha aplicat el nou model d'urgències de manera molt desigual segons territoris, i sovint infringint el nostre II Acord i el posterior Decret 258/2007. És per tot plegat que aquesta sentència ens satisfà enormement, perquè ens dóna la raó i ànims per seguir lluitant per un Sistema Públic de Salut de qualitat.

Calella a 26 de febrer de 2015

RECLAMEM OCUPACIÓ DE QUALITAT, RECUPERACIÓ DE SALARIS i PENSIONS i LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA PER REACTIVAR LA DEMANADA INTERNA i ALLUNYAR LA DEFLACIÓ

L'IPC continua retrocedint pel preu del petroli i la caiguda del consum intern

L'índex de preus de consum (IPC) del mes de gener a escala estatal, amb un -1,3%, continua baixant, ara 3 dècimes, com a conseqüència de la baixada del preu dels carburants i la caiguda del consum, que s’explica per la situació d’empobriment generalitzat que viu la majoria de la població.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta 2 dècimes, fins al 0,2%, cosa que fa augmentar el diferencial amb l’IPC general. Aquest índex reflecteix l’autèntica situació de l’economia, que, lluny de la seva recuperació real, continua marcada per la caiguda del consum intern, per un creixent nombre de persones amb sous retallats, pensions reduïdes i rendes baixes, i per la pèrdua de poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques, ja que el cost dels serveis bàsics com l’electricitat, el transport o l’aigua continuen sent massa elevats.

A Catalunya, l'IPC, amb un -0,9%, retrocedeix 2 dècimes i manté el diferencial amb l’estatal pels preus més alts dels aliments i dels serveis.

La inflació de la zona euro, amb una taxa del -0,6%, retrocedeix 4 dècimes, mantenint un diferencial de 9 dècimes amb l’IPC harmonitzat espanyol, que se situa en el -1,5%. Es posa en evidència que cal un canvi de polítiques econòmiques a Europa per canviar aquesta situació d’estancament i deflació.

Sortir de la crisi i evitar la deflació exigeix la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i pensions, la creació d’ocupació de qualitat per poder recuperar la demanda interna i el consum i la creació d’una renda garantida de ciutadania per a qui no té recursos. Però la situació d’emergència social fa necessàries respostes urgents per fer front a la pobresa i l'exclusió social.

Han d’acabar les polítiques de retallades i ha de fer-se política per a les persones, amb control de preus públics i privats i dels marges empresarials, sobretot pel que fa als serveis bàsics com l’electricitat, el transport, l’energia o l’aigua, que estan perjudicant especialment les rendes més baixes (aturats, pensionistes, treballadors precaris...).

Cal una reforma fiscal progressiva que incrementi el que han de tributar les rendes del capital, persegueixi el frau i l’evasió fiscal i redueixi impostos indirectes com l’IVA dels productes i serveis de primera necessitat de les llars.

Calella a 25 de febrer de 2015

REGISTRE DEL MANIFEST ENTREGAT AL DEPARTAMENT DE SALUT

Companys i Companyes, 

CATSALUT va aprovar l’increment en un 3,6% de les tarifes per a la sanitat concertada. Aquesta presa de decisió per part de l’Administració ha estat possible gràcies a les mobilitzacions que els delegats i delegades. Afiliats i afiliades. I treballadors i treballadores del sector SISCAT (Sistema de sanitat integral d’utilització pública de Catalunya) Han impulsat als diferents hospitals, consorcis , fundacions, etc., d’arreu de Catalunya.

Els sindicats consideren que aquest ha de ser un punt d’inflexió en la negociació col·lectiva per al 2015, que traslladaran a la mesa del conveni per impulsar  la recuperació dels drets i dels conveni sectorial que es van retallar als treballadors i treballadores del sector de la sanitat concertada.

Els sindicats van convocar una assemblea per als delegats i delegades de la sanitat concertada a les Cotxeres de Sants el passat dijous, 19 de febrer. Per part de CCOO va intervindrà Miguel Gervilla, secretari d’Acció Sindical de la Federació de Sanitat del sindicat.

Posteriorment va haver una manifestació de treballadors i treballadores del sector, que va anar des de les Cotxeres de Sants fins a la Conselleria de Salut. On es va fer entrega d’un manifest demanant més pressupost per a la sanitat concertada i traslladar l’increment de les tarifes al conveni col·lectiu.

Us enviem el registre del manifest, que vam entregar el passat 19 de febrer Departament de Salut, els sindicats de CCOO, UGT, SATSE i USOC. 

Calella a 24 de febrer de 2015

EL PLE DE LLORET RECLAMA PER UNANIMITAT GESTIONAR L’HOSPITAL

Els grups mostren el seu malestar amb la Corporació de Salut del Maresme i la Selva per la seva gestió

Lloret vol recuperar la gestió pública de l'hospital sociosanitari, en mans de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) des del 2002. Els 21 regidors de l'Ajuntament van aprovar per unanimitat una moció del grup d'ICV-EUiA que deixa palès el malestar del municipi amb la direcció de la Corporació. Els grups es van desfer en elogis caps als treballadors del centre i també es van solidaritzar amb els usuaris i familiars.

"Demano perdó, reconec que ens vam equivocar el 2002". Aquest era l'acte de contrició que va pronunciar ahir al ple el regidor d'ICV-EUiA, Xavier Rodríguez, admetent, en vista als resultats actuals, que el seu grup es va equivocar el 21 de novembre 2002 quan van donar suport a l'extinció de l'Organisme Autònom Patronal de l'Hospital Municipal (el sociosanitari) per integrar-se a la CSMS.

Llavors, recordava, es va cedir la gestió perquè es deia que no podien assumir el dèficit. Tot i això, exposava en la moció presentada per ell mateix, "en els últims anys, la gestió, tant sanitària com econòmica, dels directius de la CSMS ha estat en dubte, fins i tot existeixen informes de la Sindicatura de Comptes que ho ratifiquen". També "en els últims anys la política de personal" de "la direcció ha anat contra els professionals de la sanitat, tant a l'Hospital Comarcal de la Selva, en els CAP de Lloret i a l'Hospital Municipal". Alhora, "s'han rebut queixes dels familiars dels interns per la poca qualitat del menjar". Així, "no existeix cap prova que la gestió privada sigui millor que la pública", la qual "assegura uns mínims de qualitat que la gestió privada no assumeix" basant-se "en el criteri economicista". El model està en qüestió i, per això, proposava tornar a gestionar l'hospital des de Llort "quan legalment sigui possible".

La resta de grups, CiU, PP, Millor, ERC i els 9 regidors no adscrits (Josep Cortés, els 5 exregidors del Millor i els 3 exedils del PSC), van estar-hi més que d'acord. Tots tenien al cap l'intent de retallar l'última paga extra de Nadal als empleats i admetien que l'actual gestió no els mereix cap "credibilitat" i s'ha de vetllar per l'interès públic.

El dubte era saber si es pot fer. Per la part del que es va acordar el 2002, l'Ajuntament pot demanar la retrocessió (amb una antelació d'un any, de manera que donarà temps al pròxim govern a preparar una futura) i, per la part de la llei estatal ARSAL de racionalització de les administracions, l'alcalde, Romà Codina. havia demanat un informe jurídic. Entre altres, conclou que cal demanar permís a la Generalitat o dotar un pressupost, però no impossible.

Codina també va recordar que el consistori ja va comprar un solar "pensant a fer un equipament nou" i es va modificar el Pla General per augmentar l'edificabilitat i acollir 140-150 llits. Era, va dir, "la primera pedra" per tenir el futur hospital que "Lloret mereix".

 Article de Diari de Girona del passat 18/02/2015       

 + INF. El Punt - Avui      

Calella a 23 de febrero de 2015

CARTA DEL COMITÈ D’EMPRESA ALS TREBALLADORS

Benvolgut company/a

Com molt bé saps a finals de desembre es varen prorrogar els pactes vigents a l’Hospital de Calella-CAP Calella-ABS Malgrat-Palafolls fins a 31/03/15. Això es va fer per a poder negociar el nou marc legal sabent l’escenari econòmic que donarà l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Sembla clar que a partir d’aquesta data l’Empresa, via article 41, proposarà tot un seguit de mesures. Òbviament encara no les sabem de forma exacta, però si que disposem de tota la informació que ens dona el que han fet altres equips directius en altres centres del nostre entorn XHUP i fins i tot del que la Direcció de la CSMS hagués proposat en el cas que no s’haguessin posposat el començament de les negociacions del nou marc legal:

1. DPOs subjectes a equilibri pressupostari.
2. Disminució en un  percentatge d’una paga extra (entre el 40% i el 100%).
3. Consolidació de la pèrdua del 5% del nostre sou.
4. Pèrdua addicional d’un 3,5% del nostre sou.
5. Carrera professional sense poder assolir canvis per a les noves carreres del nivells C i D.
6. Augment de jornada a 1706 h/any.
7. Flexibilitat horària del 10%; és a dir no calendaritzar un 10% de la jornada anual

Pensem que tot plegat és ploure sobre mullat, i més en un entorn econòmic que sembla un xic millor i que permet que en altres sectors es comencin a negociar certes millores. Sembla molt clar que les patronals i la Generalitat volen seguir finançant el sistema sanitari a costa del nostre esforç, el nostre salari i la nostra salut.

Davant d’aquest entorn tan hostil creiem que la única opció és la unitat de tots els treballadors de la CSMS. És per això que properament el Comitè d’Empresa  convocarà  sessions informatives.

 

La unió és la nostra força!

 

Comitè d’Empresa de l’Hospital de Calella-CAP Calella-ABS Malgrat-Palafolls

Calella, 20 de febrer de 2015

LA RECULADA DE LA SANITAT PÚBLICA EN PERSPECTIVA HISTÒRICA

En la història de la sanitat pública espanyola existeixen diverses fites que cal recordar en aquestes èpoques de retallades indiscriminades.

En 1942 s'aprova el primer segur de malaltia obligatori. Deu aquest qualificatiu a l'obligació que l'Estat s'imposa a si mateix i que al mateix temps imposa a assalariats i patrons. Aquest segur es va concebre com una forma de protecció enfront de les situacions de malaltia que poguessin presentar-se a la població treballadora i als familiars al seu càrrec. La seva aprovació s'acompanya de la creació de 532 ambulatoris repartits per tot l'Estat, entre 1943 i 1976.

El segon desenvolupament important va ser l'aprovació en 1963 de la llei de bases de la Seguretat Social, que va procedir a la unificació de les diferents assegurances socials existent fins llavors: vellesa, maternitat, accidents de treball, càrregues familiars, malaltia comuna i accident no laboral, malaltia professional, invalidesa i atur. La Seguretat Social crea també una xarxa d'hospitals propis que aconsegueix la seva culminació en el període comprès entre 1972 i 1976. Anteriorment el segur obligatori de malaltia contractava els serveis hospitalaris del sector privat.

La construcció dels hospitals de la Seguretat Social coincideix amb el desplaçament del centre de gravetat de l'assistència sanitària pública des dels ambulatoris cap a l'hospital. Paral·lelament comença a produir-se un abandó en la cura de la xarxa ambulatòria, deterioració que apareix reflectit en els dos informes oficials realitzats en la segona meitat de la dècada dels setanta, l'Informe al Govern, publicat en 1975 per la Comissió Inter ministerial per a la Reforma de la Sanitat, i el Llibre Blanco de la Seguretat Social, fet públic en 1977 pel Ministeri de Treball. Respecte a l'atenció primària, el Llibre Blanco esmentava com a problemes la massificació de les consultes, la desvinculació amb els serveis hospitalaris o el caràcter residual de l'exercici de la medicina general.

El tercer gran fita va ser l'impuls donat a l'atenció primària. D'una banda, en 1978 es crea l'especialitat de medicina familiar i comunitària, amb l'objectiu de mitigar el caràcter residual que fins llavors havia tingut la pràctica de la medicina general. Des de 1995 aquesta especialitat constitueix un requisit per exercir com a metge d'atenció primària en el sistema públic. D'altra banda, en 1984 comença la reforma de l'atenció primària amb la creació dels centres de salut i els equips d'atenció d' atenció primària, inspirats tots dos a la Declaració d'Ànima Lliga de l'OMS. Es produeix així un trànsit des de l'assistència primària dels ambulatoris, basada en la malaltia, la curació i el tractament ocasional de problemes específics, a una atenció primària centrada en la salut i en la prevenció com a part d'un procés continuat d'atenció. La dedicació horària del personal sanitari d'atenció primària s'incrementa pel que fa al model anterior i per a això s'estableix una jornada setmanal de quaranta hores. Enfront de la falta d'objectius comuns que el Llibre Blanco de la Seguretat Social havia detectat com a problema del modelo ambulatori, es proposa una filosofia de treball en equip entre el personal sanitari i no sanitari. Totes aquestes millores convertiran a l'atenció primària espanyola en un referent internacional.

El quart punt de referència en la història de la sanitat pública espanyola va ser l'aprovació de la llei general de sanitat en 1986 que, sobre la base del sistema nacional britànic, reconeix l'extensió de l'assistència sanitària pública a tota la població. Anteriorment l'accés a la xarxa pública tenia lloc a través de dos dispositius: la xarxa sanitària de la beneficència o seguretat pública pensada per atendre a les persones sense recursos econòmics, i la xarxa sanitària de la Seguretat Social concebuda per prestar assistència a la població treballadora i als seus familiars. Per raons de crisi econòmica, dirà l'exposició de motius de la llei general de sanitat, la universalització de l'assistència sanitària es realitzarà gradualment. S'inicia així un procés d'extensió de la cobertura en el qual cal destacar dos desenvolupaments. El primer va ser el reconeixement en 1989 de la cobertura sanitària de la Seguretat Social a les persones sense recursos econòmics suficients. El segon desenvolupament, la inclusió en la sanitat pública dels ciutadans estrangers, va rebre un impuls important amb la llei orgànica 4/2000.

Una vegada exposats els avanços assolits en la sanitat pública espanyola al llarg de la seva història, és el moment d'abordar les conseqüències de les reformes implantades en els últims anys.

S'ha reduït la cobertura de l'assistència sanitària pública. Arran del reial decret 16/2012, 873.000 residents estrangers han estat exclosos de l'assistència sanitària pública, segons li explica el govern a la Comissió Europea al Programa Nacional de Reformes de 2013. Els termes també han canviat, el reial decret citat torna a parlar d'assegurat i beneficiaris de l'assegurat. Les persones pensionistes paguen ara per les seves medicines segons una fórmula regressiva que perjudica a les rendes més baixes. El copago farmacèutic s'ha implantat a més en un moment de greu crisi econòmica en el qual, segons el Baròmetre de Majors, el 70% dels majors proporciona als seus familiars una ajuda imprescindible per poder viure dignament.

Tant l'atenció primària com l'atenció especialitzada han vist disminuir la seva capacitat per oferir una millor assistència. En sol dos anys, entre gener de 2012 i gener de 2014, s'han eliminat 19.000 llocs de treball, sense que el Butlletí de Personal al Servei de les Administracions Públiques permeti saber quants corresponen a cada nivell sanitari. En atenció primària, 90 dels 300 centres de salut de la Comunitat de Madrid van rebutjar en 2013 signar els objectius del contracte programa anual, per considerar que el pressupost per cobrir les absències de personal era insuficient per garantir la qualitat de l'assistència. Així que no és estrany que entre 2011 i 2013 s'hagi triplicat el percentatge de persones que considera que els serveis assistencials de l'atenció primària i l'atenció especialitzada han empitjorat en els últims anys, segons les dades ofertes pel Baròmetre Sanitari que anualment realitza el CSIC per al Ministeri de Sanitat.

Simultàniament augmenta la participació del sector privat en la provisió de l'atenció sanitària pública a través d'una infinitat de fórmules. Un petit grup de grans constructores, bancs, asseguradores sanitàries privades i fons d'inversió, s'han convertit en socis habituals de la sanitat pública. Sota la fórmula de concessió d'obra pública, el PP en la Comunitat de Madrid ha cedit a empreses com Sacyr, FCC o Acciona el finançament i construcció d'almenys set nous hospitals. L'administració abona a aquestes empreses un cànon anual que, segons l'experiència britànica, a la llarga suposarà pagar sis vegades més del que hagués costat la seva construcció pública.

La segona modalitat de participació del sector privat, la concessió administrativa, comporta una major càrrega ideològica i privatitzades, ja que les empreses privades a més de construir i gestionar l'edifici proporcionen l'assistència sanitària pública. El govern del PP a la Comunitat Valenciana és el que major ús ha fet d'aquesta fórmula i en l'actualitat almenys el 20% de la població valenciana rep assistència sanitària pública a través del sector privat. A la Comunitat Valenciana les empreses privades no solament han assumit l'assistència sanitària dels nous hospitals que han construït, sinó també l'atenció prestada als centres de salut que abans gestionava el sector públic.

Una tercera forma de participació de les empreses privades consisteix a cedir-los activitats que prèviament realitzava la sanitat pública com les proves diagnòstiques i de laboratori, els serveis informàtics, les derivacions a atenció especialitzada o les intervencions quirúrgiques. Aquest augment d'experiències privatitzades contrasta amb l'escàs interès dels nostres governants per desenvolupar sistemes d'informació que permetin confirmar la suposada superioritat del sector privat.

Calella 19 de febrer de 2019

ACTE D’ESCARNI A BOI RUIZ,

“REBUDA” AL CONSELLER DE SANITAT A BADALONA i MATARÓ

El passat divendres dia 13 de febrer, el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va inaugurar a Mataró el CAP de la ronda Prim i a Badalona el centre Gran Sol. A la porta, l'esperàvem diverses persones convocades per múltiples entitats i associacions. La gent de CCOO hi érem presents. El motiu de la concentració era fer entendre al conseller que no estem gens d'acord amb les seves polítiques, ja que són un atac directe a la sanitat pública.

Es va organitzar un acte d'escarni per tot el mal que ha provocat a la sanitat pública catalana amb retallades de sous, serveis i privatitzacions del que ha costat molts anys a moltes generacions de construir: una sanitat pública universal i de qualitat i que aquest impresentable està destruint amb la connivència de tot el govern de CiU i el suport d'ERC.

Calella a 18 de febrer de 2015

ELS ACORDS AMB CLÍNIQUES PRIVADES REDUEIXEN LES LLISTES D’ESPERA EL 12%

La disminució en les intervencions garantides encara va ser major i va arribar al 24%

Salut va derivar més de 16.000 operacions a centres concertats durant l'any passat

Les nodrides llistes d'espera per a les operacions quirúrgiques es van reduir el 12% a Catalunya l'any passat gràcies en bona mesura a l'augment de la derivació de pacients dels hospitals públics a centres privats amb els quals *Salut té establerts concerts, segons es desprèn de les dades que va divulgar el director del Servei Català de la Salut (SCS), Josep Maria Padrosa, que va precisar que la disminució en les 14 operacions incloses al catàleg d'intervencions amb temps màxim d'espera garantit encara va ser major i es va situar en el 24%.

El director del SCS va explicar que al desembre de l'any passat hi havia 159.949 pacients esperant per ser operats, enfront dels 181.559 que hi havia l'any anterior, amb una reducció de 21.610 persones. *Padrosa va destacar que durant el 2014 es van practicar 166.600 intervencions amb temps d'espera garantit, la qual cosa va suposar 15.000 operacions més que l'any anterior.

Aquest augment d'activitat ha permès que l'espera dels pacients hagi estat menor i a la millora ha contribuït també la intensificació de l'activitat quirúrgica dels hospitals del sistema públic en detriment de la clínica, que s'ha traslladat a altres nivells assistencials com les unitats es subaguts o l'atenció primària. Aquestes actuacions han permès que el 84% dels pacients esperin menys d'un any per ser intervinguts.

En el cas de les 14 operacions garantides (cataractes, varius, hèrnia inguinal, colecistectomia, artroscòpia, pròstata, túnel carpià, amígdales, fimosis, pròtesis de maluc i de genoll, histerectomia, reparació dels dits del peu i fístules), el temps d'espera s'ha situat en 2,9 mesos, enfront dels 4,45 mesos d'espera del 2013 i els 3,98 del 2010.

EL PAPER DELS CONCERTATS  

Padrosa va informar que en el 2014 un total de 16.253 intervencions amb temps d'espera garantit es van derivar dels centres públics a hospitals concertats com el de Sabadell; Dos de *Maig; Esperit Sant; Hospital General de Catalunya (on van ser operades 536 persones); Mollet (143); Plató (1.871); Sant Boi (1.656); Sant Rafael (2.685), i Sagrat Cor (4.804), entre uns altres.

En el cas de cirurgies prioritàries com la cardíaca, l'any passat es van dur a terme 3.765 intervencions de cirurgia valvular i cirurgia coronària, 648 més que l'any anterior, i els pacients intervinguts van esperar 3,35 mesos de mitjana. Al desembre del 2014 hi havia 335 malalts a l'espera d'una operació, enfront dels 800 de desembre del 2013. En cirurgia oncològica, el temps mitjà d'espera estava per sota del període de referència de 45 dies, excepte en les neoplàsies de pròstata i bufeta, que es van situar en 60 dies.

En les proves diagnòstiques, el nombre de persones en les llistes ha baixat el 6,6 %, fins a aconseguir les 102.204 (en el 2013 eren 109,675), mentre que el temps d'espera s'ha reduït el 15 %.

Calella a 17 de febrer de 2015

SALUT DERIVA 16.253 PACIENTS PER REDUIR LES LLISTES D’ESPERA

El departament va reduir un 12% les persones que esperaven per ser intervingudes quirúrgicament als hospitals catalans el 2014

Les dilatades llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques que acumulaven els hospitals catalans després de les retallades executades pel conseller Boi Ruiz fa quatre anys  –quan el nombre de pacients en espera va arribar al rècord de 193.879– s'han reduït un 12% durant el 2014. El Departament de Salut ha operat 21.610 persones més que el 2013, tot i que encara queden prop de 160.000 pacients que esperen una intervenció. Per complir el compromís que va efectuar el conseller Boi Ruiz de reduir les llistes i arribar a final d'any complint el termini màxim de sis mesos garantit per llei en 14 intervencions, Salut ha hagut de tirar de derivacions a d'altres centres que, malgrat que estan dins de la xarxa pública, són de titularitat privada. El departament ha confirmat que va desviar 16.253 pacients a d'altres hospitals durant el 2014. 

El Sagrat Cor, l'Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès –els tres centres dins de la xarxa pública (SISCAT) però propietat de la multinacional IDC Salud (antiga CAPIO)– acumulen al voltant del 50% de les derivacions que va efectuar Salut per disminuir les llistes d'espera. El departament va desviar també al Sant Rafael, a l'Hospital de Sant Boi, a l'Esperit Sant, a la Clínica Plató, al Dos de Maig, a l'Hospital de Mollet i al de Sant Celoni la resta dels pacients procedents d'altres centres públics. "Es deriva als hospitals que tenen més capacitat per donar resposta però són tots de la xarxa pública, independentment de la seva titularitat", ha justificat aquest matí el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa. 

Padrosa va insistir que aquestes derivacions no han significat un cost extra per al departament, un argument que no convenç alguns partits polítics i sindicats, crítics amb la política de Ruiz de desviament massiu de pacients per pal·liar els efectes de les retallades. “És impossible que no s’hagin desviat del pressupost per fer això. I si no hi ha hagut desviament, llavors hi ha un interès per mantenir les instal·lacions de la pública tancada a favor de la privada”, apunta Carme Pérez, metgessa i diputada de Ciutadans. “Les llistes d’espera són un nínxol de negoci per a la sanitat privada. No es pot justificar que es derivin pacients a altres centres mentre es mantenen les instal·lacions dels seus hospitals de referència tancades”, conclou.

En tot cas, a còpia de derivacions i d’haver augmentat l’activitat dels centres un 2%, l’estiu passat Salut va aconseguir reduir les llistes en 21.610 persones amb relació al 2013. Tot i això, encara queden prop de 160.000 pacients en espera, 7.000 més que el 2010, abans de l’aplicació de les retallades.

Gràcies a les derivacions i al fet d'haver augmentat l'activitat dels centres un 2% des de l'estiu passat, Salut ha aconseguit millorar les dades de les llistes d'espera, especialment de les 14 operacions garantides, que s'han reduït un 24%. Amb tot, malgrat que s'ha operat 15.000 persones més que el 2013, a finals de l'any passat encara 3.621 persones esperaven més de sis mesos per ser intervingudes d'algun dels procediments amb termini màxim d'espera de mig any garantit per llei. El departament ha confirmat que el 2014 va rebre 281 queixes de pacients per haver incomplert el termini de sis mesos i que, d'acord amb la legislació vigent –si se superen els temps màxims d'espera, l'usuari pot exigir que el desviïn a un altre centre perquè l'intervinguin al més aviat possible–, van resoldre les denúncies derivant-los a d'altres hospitals, motiu pel qual computen dins de les 16.253 persones que Salut va enviar a d'altres centres.

L'evolució dels temps mitjans d'espera en tots els procediments quirúrgics també s'ha reduït, dels 7,24 mesos el 2013 als 6,52 mesos el 2014. En concret, els 57.191 pacients que encara estan pendents de ser intervinguts d'una de les 14 intervencions garantides tenen un temps mitjà d'espera de 2,92 mesos, un 34% menys que el 2013. Padrosa ha destacat que la majoria de les esperes es van concentrar en les operacions de cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies i galindons.

Les dades presentades per Salut aquest matí també reflecteixen l'eèxit del pla director de cirugia cardiaca que va engear Boi Ruiz per contenir les llistes d'espera en aquestes malalties. Els temps en cirurgia valvular i coronària han passat de rondar els cinc mesos el 2013 a no arribar als 60 dies el 2014. Així mateix, el pla ha aconseguit reduir la llista d'espera en ambdues intervencions de 800 pacients el 2013 a 335 el 2014.

El temps d'espera per a proves diagnòstiques també ha baixat un 15% i les persones que esperaven per fer-se'n una s'han reduït un 6,6%. Només les ressonàncies magnètiques han augmentat lleugerament –un 2,3%– la llista d'espera.

El director del CatSalut ha aprofitat per explicar el funcionament del nou decret que regulará l'accessibilitat a l'activitat quirúrgica als hospitals catalans i que modificarà el llistat de les 14 operacions garantides dins ara. D'aquestes intervencions, 11 deixen de tenir un temps màxim d'espera de sis mesos estipulat per llei per passar a tenir un temps de referència d'un any. Serà el criteri dels metges el que marcarà la prioritat per operar-se dels pacients en espera. 

El decret mantindrà dins dels sis mesos les intervencions de cataractes i de pròtesis. Així mateix, continuarà amb els 90 dies d'espera màxima per a les cirurgies cardíaques i afegirà que 22 procediments oncològics més siguin operats en menys d'un mes i mig.

Calella a 16 de febrer de 2015

BOI RUIZ FULMINA L’ESPERA MÀXIMA DE SIS MESOS EN 
11 INTERVENCIONS

Salut manté el termini en cataractes i pròtesis, i es compromet a operar els casos de càncer en 45 dies

El Departament de Salut ha eliminat el temps d'espera màxim de sis mesos garantit per llei en 11 de les 14 intervencions quirúrgiques monitoritzades pel Servei Català de la Salut (CatSalut). L'ordre que va aprovar el passat 9 de febrer el CatSalut per reestructurar els temps màxims d'espera garantits només manté dins del termini de mig any a les operacions de cataractes i pròtesis de genoll i de maluc.

Els altres 11 procediments quirúrgics, igual que la resta de les operacions programades (no urgents) que es realitzen dins del sistema sanitari públic, no tindran un temps d'espera màxim garantit per llei, sinó de referència en funció “del criteri clínic”. Salut va sostenir que es prioritzaran segons la decisió mèdica “amb l'objectiu que cap pacient esperi més d'un any” per ser intervingut. Així, sobre la base dels criteris clínics i socials dirimits pels facultatius, un pacient considerat “prioritari preferent” serà operat en 90 dies, un malalt amb “prioritat mitjana” serà intervingut en menys de 180 dies i aquella persona que tinguin “prioritat baixa” s'operarà abans de l'any.

Amb tot, malgrat que 11 operacions deixen d'estar garantides per llei, el decret que regula els temps d'accés al quiròfan en determinats procediments comptarà amb altres 24 intervencions amb límit d'espera. La cirurgia cardíaca valvular i coronària tindran un termini màxim de tres mesos, tal i com preveia el pla director que va engegar el conseller de Salut Boi Ruiz, el juny passat per reduir un 35% les llistes d'espera, que aconseguien un retard mitjà de cinc mesos.

A més, les intervencions oncològiques s'hauran de realitzar en un termini màxim de 45 dies. Malgrat que aquestes operacions, pel seu caràcter prioritari, ja no superaven —segons les dades oficials del passat estiu— el mes i mitjà d'espera, Salut ha fixat que fins a 22 procediments d'aquest tipus siguin operats, per imperatiu legal, en aquest temps. Paradoxalment, l'únic cas de càncer que, segons les dades de Salut a juny de 2014, superava els 45 dies d'espera, serà una de les excepcions d'aquesta normativa: la intervenció per càncer de pròstata, juntament amb la de bufeta urinària no infiltrant, elevarà el seu termini màxim als 60 dies.

Salut també va aprovar fixar temps de referència en un màxim de 90 dies —30 si és un cas prioritari— per a proves diagnòstiques i consultes d'atenció especialitzada. El departament va acordar a més que l'accés a una consulta programada d'atenció primària no es retardi més de 48 hores.

Calella a 13 de febrer de 2015

BOI RUIZ TREU UN

“PLA DE COMUNICACIÓ”

PER POR ELECTORAL

Ho hem vist el passat 10 de febrer al telenotícies. Tot un desplegament propagandístic per rentar la cara malmesa de la sanitat catalana de cara a les eleccions.

Boi Ruiz vol rentar la cara a la sanitat pública. Però sense reformar res ni tan sols alentir cap retallada. És una missió impossible. Per a CDC és visible la por del cost electoral que li pot representar la destrucció de la sanitat pública. A l’Hospital de la Vall d’Hebron i a Tarragona es donen situacions increïbles.

Boi Ruiz tenia previst iniciar avui dilluns una campanya de propaganda sobre la política sanitària de la Generalitat. L’ha anomenat ‘Pla de Comunicació‘. D’entrada, vol fer creure que pràcticament no hi ha llistes d’espera i que tot va com una seda. És un catàleg de faŀlàcies.

La decisió de Ruiz reconfirma que la destrucció de la sanitat pública té un enorme pes electoral, com indiquen les enquestes. Si la ciutadania, els professionals i les forces contràries a CiU ho exposen bé, es pot donar per cantat el resultat dels tres comicis que s’acosten.

95 malalts urgents en situació increïble

Comencem per un fet del passat diumenge.. Al matí van poder llegir el següent tuit enviat pels adjunts d’urgències de l’Hospital públic de la Vall d’Hebron, el més gran i millor de Catalunya. El reprodueixo textualment: “Domingo 8. 95 (noranta-cinc malalts) pendientes de ingreso. Sin boxes para atender pacientes, sin camillas ni pasillos para ubicarlas, SIN DIRECCION para tomar medidas”.

En aquell hospital no està clar si ha pres possessió el nou director gerent, després de que fos cessat de sobte el doctor José Navas. A Navas la Conselleria l’acusa de no tenir cap entusiasme, ans al contrari, per a retallar i d’haver donat passos per a posar en funcionament una planta per a poder ingressar precisament les dotzenes de pacients que cada dia han d’estar esperant hores i hores a urgències.

Tapar les llistes d’espera

El passat cap de setmana, Boi Ruiz pensava centrar la seva operació de propaganda, de duració indeterminada, en la pretesa disminució de les llistes d’espera quirúrgiques. Tenen particular importància les que afecten a catorze procediments.

En alguns casos hi ha hagut un augment puntual d’intervencions. Però en el seu conjunt l’activitat quirúrgica pública no arriba al nivell del 2010, cosa escandalosa.

No podia ser altrament, en retallar durant anys el pressupost i reduir el personal. Però Ruiz pensa intentar argumentar que, malgrat aquests fets objectius, la seva pretesa bona gestió permet fer el mateix que abans, amb menys personal i menys diners. No sap què és tenir vergonya. Precisament la complicació de tots els procediments ha estat un element usat per a denigrar la sanitat pública i per dissimular la seva arbitrarietat.

Doble espera per ensarronar

A més hi ha una trampa grollera. Resulta que s’ha endarrerit l’admissió dels pacients a les llistes d’espera, junts amb altres camuflatges. D’aquesta manera, les llistes oficials ara mostren dades molt per sota de les reals. Encara que costi de creure, els pacients s’han d’esperar, ai las, per a poder…. entrar a la llista d’espera. Mentre el pacient no està oficialment a la llista d’espera, sinó esperant per entrar-hi, la demora no es comptabilitza. És una espera administrativament inexistent i propagandísticament menys escandalosa.

Hi ha dues esperes. Una d’amagada i administrativament inexistent per entrar a la llista d’espera i una altra d’administrativament real per poder sortir de la llista d’espera per anar a la sala d’operacions. La suma de les dues esperes és, per descomptat, és molt superior la demora normalment mínima que hi havia abans de que arribessin Artur Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz amb les seves retallades.

Les proves diagnòstiques

Un element clau són les proves diagnòstiques sense les quals no es dóna per segura una malaltia ni, posteriorment, precisar-ne tot el que calgui a efectes d’una intervenció quirúrgica bona i eficaç.

En aquest ordre, tot pot arribar, en particular l’endarreriment de les proves diagnòstiques (radiografies, ecografies, etcètera) que poden ser “derivades” cap a centres privats quan potser l’hospital o centre públic que atengui al malalt tingui -o havia tingut fins fa quatre dies- mitjans per efectuar totes les proves que calguessin.

Aquella capacitat que es pot haver fet perdre -potser deliberadament- amb retallades de personal i de mitjans. No diguem si les contractacions de proves, o del que sigui, a entitats privades han estat sense concurs ni contracte conegut, com podem llegir en el següent article basat en un informe d'auditoria .       

Calella a 12 de febrer de 2015