ACUSEM D’“IRRESPONSABILITAT” A SANITAT PER NO ABORDAR EN LA MESA SECTORIAL LES MESURES DE SEGURETAT CONTRA L’EBOLA A CEUTA i MELILLA

La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) acusa d '"irresponsabilitat" a l'Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) i al Ministeri de Sanitat per no convocar la Mesa Sectorial en relació al virus de l'Ebola, per abordar amb els sindicats les mesures que garanteixin la seguretat i protecció del personal, i per tant de la ciutadania, en els centres sanitaris de Ceuta i Melilla.

Considerem "contradictori i preocupant" que, mentre el Ministeri de Sanitat demana col·laboració per mantenir la calma entre els professionals i la població, en l'únic territori en què manté competències sobre l'atenció sanitària faci "un abandó de funcions tan evident". Segons assenyala CCOO, mentre totes les CA han convocat per a aquest fi les meses sectorials en els seus respectius àmbits de responsabilitat, l'INGESA, únic que depèn directament del Ministeri de Sanitat, a data d'avui no ha convocat la taula ni ha respost a la sol·licitud de convocatòria urgent i monogràfica que aquest sindicat va realitzar el dia 16 d'octubre. "La preocupació augmenta en la mesura que es tracta de les dues ciutats espanyoles més susceptibles, tant per la proximitat geogràfica com per la pressió migratòria que tenen, de veure afectades per un cas de virus Ebola ".

Responsabilitzem directament a les adreces d'INGESA i del Ministeri de Sanitat de les possibles conseqüències que pogués tenir la tardança en la presa de decisions sobre un tema tan sensible mediàticament com greu en les seves conseqüències.

Calella a 31 d’octubre de 2014

LA VERITABLE REALITAT SOCIAL i DE SALUT A CATALUNYA:

DISMINUEIX L’ESPERANÇA DE VIDA

Segons l’ informe del Departament de Salut: Efectes de la Crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Informe setembre 2014, gairebé tots els determinants de la salut s’han vist deteriorats i això sabem que a mig termini afectarà la salut de les persones.

§  L’atur ha passat de 277.500 persones (7%) al 2006 a 902.300 (24,5%) al 2013. Un de cada tres adults reben alguna prestació (un 31,7%) però només un de cada vuit menors de 30 anys la reben (un 11,9%). A més, el 56,3%(500.000)fa més d’un any que estan en atur.

§  El risc de pobresa ha augmentat. Al 2006 era d’un 17,2%, mentre que al 2012, d’un 20,1%

§  La privació material greu era al 2006 d’un 3% i al 2011 d’un 5,8%. Els dos indicadors afecten sobretot les classes socials amb només estudis primaris o inferiors.

§  En el mateix informe, citant dades de la PAH, des del 2007 al 2013 hi ha hagut a Catalunya 79.043 desnonaments, és a dir 30 desnonaments cada dia de l’any. Un 70% dels desnonats estaven a l’atur i també un 70% tenien dificultats severes per cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, aigua, energia, etc)

§  Des del 2008 ha augmentat en un 31% les persones sense llar, de les quals el 30% dormen al carrer, el 20% en assentaments i un 50% en recursos assistencials. (dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja)

§  Augmenten els hàbits tòxics, sobretot en aturats de llarga durada i classes econòmicament pobres.

§  La retallada pressupostària de 2.000 milions d’euros en tres anys representa un 16% de disminució del pressupost. Traduït en pressupost per càpita significa que de 1.297 € per persona l’any 2.010 es va passar a 1.150 el 2.012 i a només 1.090 el 2.013. Això ha comportat una gran pèrdua de qualitat en el sistema,que s’ha visualitzat, sobretot, en el tancaments de serveis, disminució de personal, pèrdua de condicions laborals  (sous, pagues, etc).

§  Augment en totes les llistes d’espera (quirúrgiques de tots els procediments, visites i proves) encara que l’informe ho maquilla dient que s’ha prioritzat l’accés per patologies greus (cirurgia cardíaca i oncologia). L’informe diu que l’activitat quirúrgica va baixar del 2008 al 2011, però que ha pujat (lleugerament) en el 2012 i 2013 i que la cirurgia amb ingrés  també ha baixat (com era d’esperar pel tancament de serveis) la qual cosa es compensa amb la cirurgia sense ingrés (de poca complexitat).

L’informe diu que els resultats en salut encara són bons, cosa que no és del tot certa, ja que es comencen a veure els (mals) resultats d’aquestes polítiques:

§  L’esperança de vida, que anava augmentant a Catalunya en els darrers anys, ja s’ha estancat, i, fins i tot, en el darrer any (2012) ha perdut ja una dècima.

§  La mortalitat general augmenta en el 2012

§  La mortalitat infantil (a un any) augmenta de 2,96/1000 al 2009 a 3,03 al 2012.

§  La mortalitat perinatal (7 dies) passa de 4,77/1000 al 2008 a 5,39 al 2011.

§  Augmenten lleument les morts per suïcidis: de 4,9 al 2008 a 5,6 al 2011. A més, també han augmentat les hospitalitzacions per intents de suïcidis en majors de 65 anys. Augmenten el consum d’ansiolítics i antidepressius.

§  Augmenten molt les infeccions de transmissió sexual. Aquest augment important s’hauria d’explicar i posar-hi mesures de prevenció (Gonococs de 5,3 el 2007 a 12,7 al 2013; Linfogranuloma de 0,2 a 1,6; Sífilis, de 3,2 a 11,1)

§  Empitjora significativament la percepció de la salut, sobretot en les persones sense estudis  i aturats.

Així estan alguns indicadors del sistema sanitari i de la salut de la població en aquest primer informe, que avalua fins al 2012 o el 2013 en alguns casos: els determinants de la salut (socials, econòmics, educatius, etc) han empitjorat, sobretot en les classes socials més desafavorides i els resultats en accesibilitat al sistema  per les patologies més freqüents, han empitjorat com percep la majoria de la població afectada. Els resultats en salut ja comencen a deteriorar-se també (augment de certes patologies, augment de la mortalitat, dels suïcidis, disminució de l’esperança de vida, etc). Una situació que, malauradament, si no s’hi posen polítiques preventives, tant en els determinants (atur i pobresa, etc) com en el sistema sanitari (retornant els 2.000 milions d’euros de pressupost que li han pres) anirà creixent.

És per tot això que els ciutadans i ciutadanes hem d’exigir que volem decidir també sobre la nostra salut i el sistema sanitari de Catalunya

Calella a 30 d’octubre de 2014

AL·LEGACIONS AL PROJECTE D’INSTRUCCIÓ SOBRE ACTIVITAT SANITÀRIA PRIVADA EN CENTRES DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC (SISCAT)

Document adreçat al Servei Català de la Salut (CatSalut)

CCOO de Catalunya ha presentat al Servei Català de la Salut (CatSalut) al·legacions al Projecte d’instrucció sobre activitat sanitària privada en centres sanitaris del SISCAT, fet públic el passat dilluns als mitjans de comunicació pel director del servei. 

En el document destaquem, entre d’altres aspectes, que el projecte d’instrucció no vetlla per  garantir que no hi haurà possibles conflictes d’interessos que puguin perjudicar el servei públic. A més, el projecte justifica la possibilitat de desenvolupar activitat privada als centres del sistema sanitari públic (SISCAT) per la necessitat de rendibilitzar la utilització del recursos: és contrari al sentit comú i a qualsevol criteri d’eficiència contractar activitat a mitjans aliens i posteriorment pretendre fer activitat privada als propis per optimitzar recursos que han quedat infrautilitzats. En definitiva, el projecte intenta donar cobertura a la confusió d’interessos públics i privats que faciliten que la sanitat privada es nodreixi dels recursos públics.

Adjuntem el document d'al·legacions de CCOO de Catalunya                     

Calella a 29 d’octubre de 2014

SABIES QUÈ ÉS EL TTIP?

Quan descobreixis que ets contrari al TTIP pot ser tarda

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) és el nou model de tractat de lliure comerç que s'està negociant entre la Unió Europea i Estats Units des de juny de 2013, amb la intenció de crear la zona de lliure comerç major del món.

Per què ara?

EUA i la Unió Europea estan perdent poder econòmic i polític, i altres països, especialment Xina, els estan desplaçant com a majors economies, exportadors i proveïdors d'inversió estrangera directa. El *TTIP pretén per tant consolidar els interessos geopolítics i recuperar el poder i el protagonisme d'ambdues potències, declarant una guerra comercial a països tercers.

Qui i com s'està negociant?

De manera formal, per part de la Unió Europea és la Comissió Europea qui té el mandat de les negociacions; i de l'altra, el propi Govern d'EUA. No obstant això, des del seu origen, són els grans *lobbies empresarials d'un costat i un altre els qui pressionen i participen de manera activa en elles: indústria automobilística, farmacèutica i agroalimentària, empreses de serveis, bancs, fons d'inversió…

Les negociacions a més, estan produint-se d'esquena a la població, amb un alt caràcter secret sobre el seu contingut, i sense participació i amb prou feines consulta a la societat civil, i fins i tot amb molta desinformació cap als Governs dels països de la pròpia UE.

Què regularà?

Atès que els aranzels entre la UE i EUA són ja molt baixos, aquest nou model de tractat se centra en la liberalització de tots els sectors i a aconseguir una harmonització legislativa, és a dir, unificar lleis a banda i banda de l'Atlántico, amb la finalitat de reduir costos i “retards innecessaris” per a les corporacions.

Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional pot desafiar, davant tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking (tècnica molt contaminant d'extracció de petroli o gas) o una regulació sanitària de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes als Governs.

Què suposarà?

S'aprofundirà en les retallades en els drets laborals, justificats per la reducció de costos i basats en la política antisindical d'EUA (que no ha ratificat convenis de la OIT) i en les reformes laborals imposades per la Troica [link a www.troikaparty.eu/es] (Comissió Europea, FMI, BCE).

La liberalització de cada vegada més sectors econòmics aprofundirà en les privatitzacions de serveis públics, les conseqüències dels quals ja són conegudes.

L'harmonització legislativa a la baixa, aplicant la legislació més beneficiosa per a les grans corporacions afectarà a:

•      Polítiques mediambientals i del dret a la salut: es flexibilitzarà l'ús del fracking, s'augmentarà la producció i venda de transgènics, l'ús de toxines i substàncies perilloses, entre uns altres, que compten amb legislació més favorable a EUA.

·        La agroindustria es veurà afavorida en detriment de les petites explotacions més sostenibles, i per tant es ressentirà la sobirania alimentària i la qualitat en l'alimentació.

·        Sobre propietat intel·lectual i ús i accés a internet: s'aplicarà la legislació nord-americana que facilita la vigilància cibernètica i l'accés a dades personals, i pena el compartir arxius a la xarxa; i a més blindarà les patents, reduint per exemple la possibilitat d'accés a medicaments genèrics.

I a tot això s'afegiria, a través dels mecanismes de protecció de les inversions, que els Governs es trobarien emmanillats per a l'engegada de les polítiques públiques socials i mediambientals destinades a protegir a la ciutadania, en benefici del gran capital.

Video: Preparen PP, PSOE, UPyD i CIU un cop d'estat sota la forma del TTIP?       

Les pitjors conseqüències del TTIP, explicades amb vinyetes     

Calella a 28 d’octubre de 2014

NOTICIES CONVENI XHUP

COMISSIONS OBRERES EXIGEIX LA CONVOCATORIA URGENT DE LA MESA NEGOCIADORA DEL CONVENI QUE DONI COBERTURA A LA SANITAT CONCERTADA

Es hora d’acabar amb la situació d’ incertesa creada per la caiguda de l’ultractivitat del VII Conveni de la XHUP, ja que la majoria dels pactes d’empresa tenen data de finalització a 31 de desembre 2014.

Els treballadors i treballadores de la sanitat concertada no podem consentir la fragmentació del sector i EXIGIM la negociació del nou conveni que doni estabilitat al sector de la sanitat concertada.: Hospitals d’ aguts, Centres Sociosanitaris, Atenció Primària i Salut Mental.

CCOO entenem que aquest conveni ha de recollir:

·        La recuperació de les condicions econòmiques i laborals que ens han estat arrabassades aquests últims anys: Jornada, reducció salarial, Carrera Professional, DPO’s, condicions en la contractació, etc…

·        Clàusula de salvaguarda que garanteixi a tots els treballadors/es el manteniment de les condicions més beneficioses que puguin estar aplicant en algunes empreses derivades dels pactes.

Calella a 27 d’octubre de 2014

EL CERCLE D’EMPRESARIS ES CONVERTEIX, DE NOU, EN L’ARIET DE LA PATRONAL MÉS RÀNCIA QUE CARREGA CONTRA ELS SERVEIS PÚBLICS A ESPANYA

En unes recents declaracions, el president de la Comissió de Pressupostos del Cercle d'Empresaris ha demandat al Govern la reducció de 90.000 milions d'euros en despesa pública, la reducció de les treballadores i treballadors assalariats en aquest àmbit de l'activitat econòmica i ciutadana, i la introducció de mesures de reducció d'ocupació i drets laborals.

Denunciem que després de produir-se en l'àmbit privat un atac desmesurat per la desregulació laboral, la depreciació del conveni col·lectiu i la negociació col·lectiva a través del despengi de convenis i del xantatge permanent a treballadores i treballadors per reduir els seus salaris i condicions de treball a canvi del manteniment de l'ocupació, ara fixen el seu objectiu en el sector públic, obviant que en les administracions, a través de decrets, s'ha produït una idèntica depreciació de les condicions i negació d'una negociació col·lectiva efectiva i real obligada per llei.

En un comunicat públic, FSC recorda que “aquest despropòsit del grup d'empresaris, que ve destacant per les immorals declaracions que realitza la seva presidenta, Mónica Oriol, demanant al Govern una nova retallada de despesa pública als Pressupostos Generals de l'Estat, es fa sabent que en els últims temps s'han destruït 400.000 ocupacions en l'àmbit de les administracions públiques”.

Aquests empresaris reclamen una reducció del pes de les administracions públiques en el conjunt de l'economia espanyola d'entre 40.000 i 90.000 milions d'euros, quan en aquest país la despesa pública suposa un 43’6%, enfront del 49’9% de mitjana dels països de la zona euro. Demanen també canviar el sistema d'ocupació pública reformulant el model de contractació, acomiadament i remuneració, amb l'objectiu de “afeblir cada vegada més les institucions públiques, garants de la construcció i consolidació de l'Estat social i de dret, i que sigui el capital, per tant el poder econòmic i financer, el que brindi a la ciutadania serveis públics bàsics que paguem i mantenim entre tots i totes, tancant allò del de tots per a uns pocs”.

Els empresaris també avisen de la seva pretensió de “ficar-li mà” a les pensions, caminant cap a "esquemes mixts" en els quals una part sigui pública i una altra pugui ser la capitalització privada, en lloc d'un sistema redistributiu que vetlla per totes i tots, sobretot per aquelles persones que més ho necessiten, model que defensem.

I finalment, volen que s'aprofundeixi en la reforma laboral, “aquesta mesura lesiva i tremendament errònia que ha suposat la pèrdua d'ocupació i de drets de la gent treballadora d'aquest país”.

Darrere de tot això “s'amaga un nou i intolerable atac dels deixebles del neoliberalisme més feroç i salvatge contra els drets de les persones que treballen per a les administracions públiques i, per tant, contra els drets del conjunt de la ciutadania a la qual serveixen de forma professional i amb rigor. Un altre atac deliberat del Cercle d'Empresaris al sistema de convivència democràtica que, de moment, serveix de llit per a la vida i convivència institucional i social espanyola”.

Rebutgem i condemnem aquestes provocacions i el tarannà que amaguen, per la qual cosa incrementarà el seu compromís amb les empleades i empleats públics davant el nou escenari d'agressió que sembla que s'està articulant entre patronals i Govern.

Calella a 24 d’octubre de 2014

LA CONGELACIÓ EN 2015 DEL PRESSUPOST EN DEPENDÈNCIA POT CONDEMNAR A LA DESPROTECCIÓ A 570.000 NOUS DEPENDENTS

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per 2015 preveu la congelació de la partida prevista per al finançament del Nivell Mínim de finançament del Sistema de Dependència en 1.087 milions d'euros, una xifra que ja resultarà insuficient per cobrir les necessitats de 2014. Des de l'engegada de les retallades a mitjan 2012, el Sistema de Dependència ve registrant una profunda pèrdua de protecció pública: el nombre de persones amb dret a l'atenció s'ha reduït un 12,19%, mentre que s'ha perdut un total del 7,56% de persones amb una prestació efectiva. La partida pressupostària prevista per 2015, resultarà clarament insuficient per atendre les veritables necessitats que generarà el fet de tenir l'obligació legal d'ampliar la cobertura de protecció a prop de 570.000 nous beneficiaris.

La incongruència de congelar la partida pressupostària prevista per finançar el Nivell Mínim de finançament del Sistema de Dependència amb l'ampliació de la cobertura pública prevista per al proper exercici en la Llei de Dependència. El  nombre de nous beneficiaris en 2015 ascendirà, almenys, a 570.000 persones (176.000 persones actualment amb dret reconegut però pendents de Pla Individual d'Atenció (PIA) i per això en llista d'espera per accedir a una prestació, 101.000 persones que han sol·licitat el reconeixement de la situació de dependència i que es troben pendents de dictamen, i els al voltant de 313.000 reconeguts com a dependents moderats la cobertura legal dels quals entra en vigor a partir de l'1 de juliol de 2015).

El cost derivat de proporcionar un servei professional a aquestes 570.000 persones en situació de dependència com, per exemple, el d'Ajuda a domicili, rondarà els 2.450 milions d'euros. I això, tenint en compte que una bona part d'aquestes persones només accediran a la cobertura pública a partir del mes de juliol i fins i tot les retallades que en 2012 van registrar el nombre màxim d'hores d'atenció que ofereix aquest tipus de serveis.

El fet que els PGE consignin una quantia insuficient per cobrir el cost d'aquest concepte no ajuda precisament al fet que la resta d'Administracions implicades en aquesta matèria visualitzin un compromís ferm de l'Estat central en el sosteniment dels veritables costos del Sistema de Dependència, de manera que amb això es dificulta la resolució dels principals problemes que actualment presenta aquest Sistema.

Reclamem que els PGE 2015 superin l'etapa d'austeritat i retallada que han vingut caracteritzant l'atenció a la dependència en els últims exercicis i s'anteposin els veritables reptes que afronta el col·lectiu: una decreixent cobertura respecte de les persones que tenen dret a l'atenció i els qui reben una prestació efectiva, una elevada llista d'espera, una minoració de la intensitat d'atenció en diverses prestacions de serveis i una aparent insuficiència del finançament real que arriba al Sistema de Dependència, i en la qual sembla subjacent la causa de les anteriors.

 

Calella a 23 d’octubre de 2014

DENUNCIEM EL MENYSPREU DEL GOVERN A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA EN EL SECTOR PÚBLIC

L'Àrea Pública de CCOO i la Federació de Serveis Públics d'UGT s'han dirigit per carta al secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, per demandar la convocatòria, de manera immediata, de la Taula General de la Funció Pública mentre es tramita el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2015

Davant la nova perspectiva de recuperació econòmica que s'apunta des del Govern, ambdues organitzacions exigeixen que els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2015 comencin a reconèixer i a compensar l'esforç que tot el personal públic d'aquest país ha assumit durant aquests últims anys. Consideren que és el moment de reprendre la negociació perquè el personal de les administracions públiques pugui iniciar també el camí de la recuperació de les condicions laborals i econòmiques perdudes al llarg dels últims anys.

Para CCOO i UGT, l'actitud del Govern en matèria de negociació col·lectiva en el sector públic ha tornat a demostrar l'escassa o nul·la voluntat de negociació, incloent en el projecte de llei de pressuposats qüestions que ni tan sols el dia anterior en una Taula General van ser capaces d'anunciar, com per exemple, elevar la taxa de reposició en els serveis essencials del 20 al 50%.

UGT i CCOO rebutgen de forma contundent el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat en tot el relacionat amb la defensa de l'ocupació pública, serveis públics i condicions de treball del personal al servei de les administracions públiques.

CCOO i UGT, sindicats majoritaris en la Funció Pública, ja van demandar en el mes de juliol l'inici d'aquesta negociació i van presentar en aquest moment la seva plataforma reivindicativa, que es basava en la recuperació i increment de l'ocupació pública; el restabliment dels drets econòmics i socials retallats de manera injusta en aquests anys de crisis; el reconeixement i impuls a la negociació col·lectiva en tots els àmbits del sector públic; el desenvolupament de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP); i el gir necessari en la política del Govern en l'adreça de la consolidació i foment de l'Estat social i de dret del que els serveis públics i el seu personal són garants. Els eixos d'aquestes reivindicacions, que avui segueixen vigents, eren:

1.   Perspectives de creació d'ocupació, que permeti la prestació adequada dels serveis públics: criteris que haurà de contenir la norma pressupostària en matèria d'ocupació pública per garantir el manteniment d'uns serveis públics de qualitat. Eliminació de la taxa de reposició.

2.   Recuperació del poder adquisitiu perdut en aquests anys, així com un increment salarial addicional. Concreció de la forma de recuperació íntegra, l'any 2015, de la paga extraordinària de desembre de 2012, amb caràcter bàsic. En els últims cinc anys, les empleades i empleats públics han sofert una pèrdua de poder de compra d'entre un 17 i un 24%.

3.   Acord sobre l'inici immediat de negociacions per establir criteris mínims per al conjunt de les administracions públiques en matèria de desenvolupament del EBEP (carrera professional, avaluació de l'acompliment, mobilitat interadministrativa, personal directiu, etc.), que serveixin d'orientació a la negociació que ha de desenvolupar-se en cada àmbit.

4.   Recuperació del caràcter de norma bàsica del EBEP, establint la seva regulació com a norma mínima que, en els diferents àmbits de negociació, pugui ser lliurement adaptat i/o millorat.

5.   Recuperació dels mitjans de negociació trencats durant aquests anys, recuperant amb això el paper que estableix el EBEP (taules generals, comissions negociadores, àmbits sectorials, etc.) per als fòrums de negociació, fent amb això del diàleg social en l'àmbit de l'ocupació pública l'eix de la seva necessària modernització i dignificació.

El passat mes de juliol, el secretari d'Estat d'Administracions Públiques va admetre als sindicats que “hi havia vímets” per al desenvolupament de la negociació, donada la nova situació econòmica, i es va comprometre a impulsar-la amb temps suficient.

No obstant això, aquest compromís no s'ha vist reflectit ni en reunions de la Taula General ni en el projecte de llei de pressupostos. Per això, UGT i CCOO segueixen exigint la convocatòria immediata de la Taula General per complir amb el deure negociar sota el principi de bona fe que aquest Govern, una vegada més, torna a incomplir.

Si no es convoca la Taula General de les Administracions Públiques, CCOO i UGT es dirigiran als partits polítics perquè donin trasllat de les seves justes reivindicacions durant el període de tramitació de la llei.

Calella a 22 d’octubre de 2014

ESPANYA PROMET A BRUSSEL·LES RETALLAR LA DESPESA SANITÀRIA 2.120 MILIONS MÉS EN 2015

La sanitat segueix sent el cap de turc d'Espanya davant Europa. En el pla pressupostari de 2015, lliurat a la Comissió Europea, l'Executiu proposa a Brussel·les una retallada del 0,2 per cent en la despesa sanitària, quedant reduït a suposar el 5,7 per cent del PIB.

D'aquesta manera, la partida destinada a la despesa sanitària es reduiria en més de 2.120 milions d'euros, si es compleixen els pronòstics de creixement del PIB de 2014 i 2015 (de l'1,3 i el 2 per cent, respectivament).

No obstant això, el document, que està elaborat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, no desglossa les causes d'aquesta reducció, encara que ja parteix d'aquesta va a recaure sobre la despesa farmacèutica. Solament en 2015, el departament espera poder estalviar uns 250 milions gràcies a la compra centralitzada i “altres mesures”. La proposta del departament que dirigeix Luis de Guindos també té en compte la reforma de l'Administració Local, per la qual el departament estima estalviar uns 473 milions, però aquesta xifra total està compartida amb educació i serveis socials.

D'altra banda, l'informe precisa que “es continua en el procés per augmentar l'eficiència del sector de l'assistència sanitària, amb la creació d'un servei telemàtic per a documents sanitaris europeus i per a informe de la seguretat social, la regulació del Registre Estatal de Professionals Sanitaris i l'avanç en l'administració electrònica i en ‘e-sanidad’ amb l'establiment de la història clínica digital i recepta electrònica no operable”. D'aquesta manera, s'esperen “importants estalvis, així com augmentar l'eficiència en la gestió de recursos i mitjans”.

Dependència, lliure d'ajustos

En canvi, dins d'un horitzó de retallades en serveis socials, destaca que la despesa en dependència no es va a tornar a veure compromès, almenys fins a 2016. Segons el document, no s'espera que els canvis normatius tinguin impacte en les partides pressupostàries dedicades a aquest àmbit.

També es precisen els ingressos en 2015 per l'aplicació de l'IVA en serveis i productes sanitaris i notaries, d'uns 305 milions. Mentre, no s'afegeixen novetats sobre l’espera’t Avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Profesionales. Economía solo explica que se está trabajando en él, pero no da una fecha para ponerlo en marcha.

 

Accedeixi al Pla Pressupostari 2015      

L'Ecofin exigeix més retallades a Espanya en l'àmbit sanitari (21/06/2014)      

 

Calella a 21 d’octubre de 2014

BOI RUIZ OBRE LA PORTA A L’ACTIVITAT PRIVADA ALS HOSPITALS PÚBLICS

El Departament de Salut vol generalitzar l'activitat privada als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Malgrat les recurrents polèmiques entorn a la confusió entre públic i privat als hospitals concertats, el conseller Boi Ruiz vol estendre el sistema a la resta de centres. Això es desprèn d'un projecte d'instrucció del CatSalut, revelat aquest divendres per Diari Mèdic i Europa Press, que pretén regular l'activitat privada dels centres pertanyents al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), que inclou tant els centres del *ICS com els centres concertats.

El projecte d'instrucció, ‘Activitat privada en els centres sanitaris del Siscat‘ considera “èticament acceptable” l'activitat privada en els centres públics, sempre que es garanteixi el principi d'equitat, entès com a igualtat d'accés. En el cas del ICS, el document obre la porta a l'atenció de pacients “que hagin de ser atesos com a pacients privats o que demanin ser atesos com a pacients privats“.

El CatSalut justifica el projecte en la “necessària millora de les condicions i actuacions en relació amb la seva responsabilitat econòmica i financera i la millora de la rentabilització de la utilització dels recursos“. El text preveu la redacció d'un codi ètic i planteja una “llista d'espera única” en el cas dels pacients del ICS i d'empreses públiques i consorcis per garantir el principi d'equitat en les condicions.

La decisió de la conselleria de Sanitat no ha agradat a l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), la patronal de la sanitat privada, que tem una nova competència. En un comunicat, la ACES ha manifestat la seva “més ferma oposició a la possibilitat que des d'entitats sanitàries públiques es pugui realitzar activitat sanitària privada“. Els empresaris fan una defensa insòlita de la sanitat pública en recordar les llistes d'espera i en afirmar que els recursos públics no poden utilitzar-se per ser rendibilitzats a través de l'activitat privada sinó que han d'aplicar-se “a l'atenció per la qual han estat concebuts“.

Els precedents en els centres concertats

La confusió entre públic i privat als hospitals catalans no és alguna cosa nou. La diferència és que fins ara s'havia limitat als centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), és a dir els hospitals concertats. En una època de retallades pressupostàries, han vist en aquestes activitats privades una manera de millorar els seus ingressos. Però aquesta confusió porta a possibles derives. Una d'elles la va protagonitzar l'Hospital del Vendrell el mes de de març passat quan va oferir a una pacient la possibilitat de saltar-se les llistes d'espera per a una operació de pròtesi de maluc. El preu total de la intervenció era de 9.300 euros i la pacient, de 66 anys, va accedir a pagar aquesta suma ja que no podia suportar més el dolor.

La confusió entre públic i privat a l'Hospital Clínic de Barcelona també ha estat denunciada diverses vegades per associacions de defensa de la sanitat pública i pels propis treballadors. L'activitat privada de l'hospital s'efectua a través de l'empresa Barnaclínic, SA. El 49% d'aquesta societat pertany a l'Hospital Clínic mentre que el 51% restant està en mans de fundacions privades lligades a l'hospital. Barnaclínic es beneficia de part de les instal·lacions per les quals paga un lloguer anual de 135.000 euros (xifres de 2009).

Existeix a més una relació molt estreta entre les dues entitats quant a l'atenció hospitalària ja que l'Hospital Clínic presta serveis a l'empresa Barnaclínic com a hospitalització especial, urgències, consultes externes, radioteràpia, proves de cardiologia i d'obstetrícia i diagnòstic prenatal. Barnaclínic rep un 10% de descompte en tots els serveis, excepte en el cas de les proves, per les quals el descompte puja al 38%.

Calella a 20 d’octubre de 2014

ÉBOLA: CREIEM QUE S’HAN PERDUT UNS DIES CLAU AL GOVERN DE LA SITUACIÓ

Volem expressar la nostra solidaritat i reconeixement cap a tots els professionals del Sistema Nacional de Salut, que una vegada més estan donant exemple d'esforç i generositat infinita, no sempre ben reconeguda. Volem personalitzar aquest reconeixement en la figura de Teresa Romero, auxiliar d'infermeria de l'Hospital Carlos III, que lluita contra la malaltia del virus ébola (EVE)

El primer objectiu és aconseguir la seva recuperació. Esperem que, com indiquen les últimes notícies de la Comissió Mèdica, la seva lluita per la vida, acompanyada per l'esforç de molts altres companys que segueixen al seu costat, tingui èxit i puguem seguir gaudint de la seva companyia i generositat.

A més, cal protegir a totes les persones que poguessin haver-se vist afectades, oferir-los totes les cures possibles i garantir-los tots els recursos disponibles per a la seva recuperació. I, finalment, garantir a tota la població la informació veraç i completa sobre el desenvolupament d'aquesta malaltia a Espanya, base essencial per a la tranquil·litat i la seguretat de tots.

No obstant això, cal ressaltar que la informació inicial ha estat insuficient, confusa i contradictòria. La falta de claredat alimenta la por, i avui ningú pot estranyar-se que en algunes localitats o entre alguns col·lectius s'hagin adoptat mesures personals ineficaces o s'estenguin rumors infundats. Aquesta falta d'informació ha estat més greu encara entre el personal del SNS. Ningú s'havia enfrontat fins ara a casos de EVE a Espanya. Assumir que havia de fer-se implicava comptar amb les instal·lacions adequades, els tractaments deguts i el personal format i experimentat per a això. Amb un hospital militar en obres en la planta d'aïllament i l'Hospital Carlos III desmantellant-se com a centre especial per a malalties infeccioses, es dificultava el compliment de la primera condició.

És una malaltia sense vacuna ni tractament, per la qual cosa només es poden pal·liar els seus efectes, confiant que la pròpia persona afectada la superi. I comptem amb personal amb bona formació de base però sense experiència alguna en EVE.

La confusió generada per la falta de lideratge polític ha estat determinant en la negativa percepció pública de la capacitat de resposta enfront de la crisi i en la profunda frustració del personal del SNS. Això no ho taparan falsedats i acusacions com les quals hem escoltat aquests dies, pròpies de mal gestor i pitjor polític. Sens dubte caldrà fer en el seu moment una auditoria clínica del govern d'aquest procés, però és urgent avui que s'acceleri la informació i la transparència, que els protocols siguin clars i els mitjans adequats i suficients.

Confiem que la major coordinació entre Administracions i la creació del grup d'emergència permeti abordar en millors condicions els reptes que tenim per davant, però no podem deixar d'assenyalar que s'han perdut uns dies clau al govern de la crisi.

Aquesta crisi està posant de manifest, de nou, la necessitat de comptar amb una potent xarxa d'epidemiologia i salut pública, tant a nivell nacional com a autonòmic. Expliquem, sens dubte, amb bons professionals la preparació dels quals es troba entre les millors de la Unió Europea, però les estructures i institucions que han d'organitzar la seva activitat han estat reduïdes en els últims anys fins a l'insuportable. No és casualitat que en aquesta crisi s'hagi manifestat un alt grau de descoordinació i improvisació. Quan no hi ha estructures professionals sòlides capaces de respondre a crisis d'aquesta naturalesa no és possible reaccionar adequadament.

En definitiva, afirmem que el suport als professionals del SNS, el seu reconegut bon fer, la informació i la transparència, la coordinació entre Administracions i la recuperació de les polítiques de salut pública són les que han de permetre reconduir la caòtica situació actual, que, finalment, ha de concloure amb una adequada determinació i assumpció de les diferents responsabilitats que, és evident, s'han de produir en aquest cas.

Calella a 17 d'octubre de 2014