INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST Secció Sindical CCOO Hospital de Calella

SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DE L'HOSPITAL SANT JAUME DE CALELLA I ABS CALELLA-MALGRAT-PALAFOLLS

Benvolguts companys/es:

Oferim aquest espai que pretenem que serveixi com a canal de difusió de la informació generada a l'entorn sindical i laboral i, alhora, com a mitjà d'intercanvi d'impressions entre la nostra Secció Sindical de CCOO Hospital Sant Jaume de Calella i ABS Calella/Malgrat/Palafolls
i els treballadors de la nostra empresa.

Esperem que la informació penjada al bloc sigui de la vostra utilitat.

ccoohsjcabscm@gmail.com

dijous, 31 de juliol del 2014


"LES DADES DE L’ATUR DEMOSTREN QUE ES ENCARA MÉS PRECÀRIA L’OCUPACIÓ JUVENIL”




L'Enquesta de Població Activa difosa el passat dijous 24 de juliol, posa de manifest, segons el parer de Joves CCOO, que s'està frenant la destrucció d'ocupació entre la joventut a través de la substitució de llocs de treball estables i a jornada completa per altres temporals i a temps parcial.

Les dades de la EPA corresponents al segon trimestre d'aquest any no deixen lloc a dubtes: encara que és cert que s'ha produït una caiguda en el nombre de joves d'entre 16 i 29 anys en situació de desocupació, la població activa segueix disminuint i els qui treballen ho fan amb contractes cada vegada més precaris.
Concretament, si fa un any 48 de cada 100 joves eren temporals, avui es troba en aquesta situació el 52 per cent. També ha augmentat en algunes franges d'edat el nombre de persones amb jornades parcials no desitjades (no troben cap ocupació a temps complet), en una tendència que s'observa amb enorme claredat si comparem les dades actuals amb els de el començament de la crisi: mentre actualment hi ha 459.500 joves amb una jornada parcial perquè no han pogut aconseguir cap treball a jornada completa, en el segon trimestre de 2008 les persones que es trobaven en aquestes circumstàncies eren només 271.200.

Joves CCOO considera que la solució a la terrible situació d'atur que pateix la joventut espanyola no pot passar per la destrucció d'ocupació amb drets per crear, en el seu lloc, llocs de treball precaris que –en la majoria dels casos- impedeixen als joves emancipar-se, arribar a fi de mes o construir projectes de vida estables. No es tracta, com proposa la CEOE, que els qui tenen drets renunciïn a ells per igualar en l'explotació al conjunt de la classe treballadora; al contrari, han de desenvolupar-se polítiques que garanteixin l'ocupació i els drets de els qui avui es troben en pitjor situació, i això no passa per empitjorar les condicions de vida i treball de la majoria de la societat sinó per una modificació radical de les polítiques econòmiques que es vénen imposant des del començament de la crisi i per un canvi de model productiu basat en el desenvolupament dels sectors vinculats als serveis públics, a la innovació i al coneixement.



Calella a 31 de juliol de 2014

dimecres, 30 de juliol del 2014


DONEM SUPORT AL DOCUMENT “PEL DRET A DECIDIR TAMBÉ LA NOSTRA SALUT i El SISTENA SANITARI DE CATALUNYA”




En resposta a les propostes de la Sectorial de Sanitat de l'ANC



Manifestem el nostre suport al document “Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, elaborat per diferents entitats implicades en la defensa de la sanitat pública.

Aquest document sorgeix com a resposta a les propostes de la Sectorial de Sanitat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sota el títol “Salut per la Independència”, on apareixen molts elements que ja ens van obligar a abandonar, en el seu moment, el Pacte Nacional per a la Salut de Catalunya: manca real d’universalitat en l’accés a l’assistència sanitària a Catalunya, privatització de serveis, potenciació dels copagaments, manca de transparència i retiment de comptes, submissió de l’atenció primària, absència de mecanismes clars e independents d’avaluació i control, regulació dels conflictes d’interessos, participació ciutadana real i democràtica...

Defensem, i ho continuarem fent, una sanitat pública de qualitat, universal, equitativa, que garanteixi el dret a la protecció de la salut de tota la ciutadania i finançada de forma suficient per impostos progressius. Demanem a l’ANC que reconsideri el contingut del seu document de propostes.

 
Feu clic per veure el Article de "Dempeus per la salut pública"      


Calella a 30 de juny de 2014

dimarts, 29 de juliol del 2014


PACTE NACIONAL DE SALUT A CATALUNYA


A finals de maig del 2013 i fruit de la moció aprovada amb consens al Parlament entre els grups polítics, el 28 de febrer, es constituïa la Comissió per elaborar el document de bases del Pacte nacional de salut a Catalunya. En aquesta Comissió hi han participat els diferents grups parlamentaris i els principals agents del sistema sanitari català (entre ells CCOO de Catalunya).

La dinàmica de l’elaboració del Pacte ha consistit en aportacions fetes per les diverses entitats participants, tant per escrit com  oralment durant els debats, a preguntes realitzades per la ponència i sense seguir necessàriament l’ordre prèviament establert dels blocs temàtics tal i com apareixen en aquest text. És per això que algunes propostes poden estar repetides en diferents blocs com a resposta a les preguntes realitzades.

El document que aquí us presentem és un recull de les principals aportacions realitzades per CCOO de Catalunya al debat, amb un resum de les propostes que considerem més importants en forma de conclusions. Les propostes als blocs 2 (Professionals), 5 (Avaluació, retiment de comptes i transparència) i 8 (Governança) s’han redactat en format tema mentre que la resta s’han fet com a resposta directa a les preguntes realitzades.

Esperem que el document presentat us sigui d'utilitat i, alhora, us serveixi per clarificar el posicionament de la nostra organització en el debat.

Continuar llegint     

Calella a 29 de juliol de 2014

divendres, 25 de juliol del 2014


LA SALUT,

EL NEGOCI DE LA VIDA



Les privatitzacions són la principal arma de destrucció massiva que utilitzen les elits i els seus executors –gran part dels polítics, no tots– contra la població i els seus drets socials.

“Quan els mecanismes de tutela dels drets han fallat, quan els mecanismes que els poders públics haurien d'haver establert han fallat, quan els mecanismes de resposta secundaris que haurien d'haver ofert tribunals i jutges han fallat, és la pròpia societat, són les afectades i afectats els qui estableixen mecanismes de auto tutela de drets, acció fonamental de garantia de drets, especialment en un moment com el qual vivim”. Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional en el documental ‘La Plataforma’.


 



Drets fonamentals i drets constitucionals
 
Marco Aparicio es refereix al dret a l'habitatge però no tinguem cap dubte que la sentència és aplicable al dret a la salut, dret reconegut en la Constitució però que no es considera dret fonamental, com tampoc ho és l'habitatge. Han de ser o no un dret fonamental el treball, l'alimentació, el medi ambient, l'educació, la sanitat, l'habitatge…? I què dir de la informació, l'aigua, les necessitats bàsiques… Ara mateix no ho són. Són tan sol drets reconeguts en la Constitució però considerats en la pràctica com a secundaris, no obligatoris.
 
L'actual sistema polític no té cap intenció de legislar en favor d'aquests drets. El Poder aspira –i treballa sense pausa ni compassió– a convertir els drets constitucionals, drets inalienables, en un negoci. No importa el futur, ni l'individual, ni el de la societat, ni el del planeta. Tan sol acumular. Acumular per despossessió. Sí, ens estan desposseint. Ens estan plomant.
 
L'Organització Mundial de la Salut defineix la salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social. Vol dir-se que no és tan sol un dret a satisfer a través de la sanitat, sinó que la negació o l'absència per inacció dels drets socials per tots –respirar, nodrir, sanar, aixoplugar, educar, treballar...-, danya la salut del conjunt de la població. I crea desigualtats, diferències en el dret a la salut que són innecessàries i evitables, a més de ser injustes. I morts prematures a gran escala. La pitjor epidèmia.
 
La salut pública doncs, depèn de la Política i és la política qui atempta contra la salut de totes. Perquè quan parlem de salut ho fem de les condicions en què la gent creix, viu, treballa, envelleix i dels factors polítics, socials i econòmics que modelen aquestes condicions: la classe social, la procedència, el sexe, el treball, l'alimentació, el medi ambient, l'educació, l'habitatge, la sanitat...
 
En la sanitat: “Pagar per Viure”
 
Les privatitzacions són la principal arma de destrucció massiva que utilitzen les elits i els seus executors –gran part dels polítics, no tots– contra la població i els seus drets socials. Privatitzar significa mercantilitzar, posar al mercat. Transformar drets en mercaderia. Comerciar amb les persones: si vols viure, paga. En definitiva, ‘Pagar per Viure’.
 
Els que privatitzen volen convertir la sanitat –la baula més evident per immediat en la lluita per la preservació de la vida– en un negoci. I ho estan aconseguint.

Diuen la Plataforma pel Dret a la Salut, la FAVVC i la CONFAVC, en el seu últim comunicat:
 
Els responsables de salut estan planejant tancar més llits d'hospitals, més quiròfans i més Centres d'Atenció Primària (CAP) i durant més temps que en anys precedents, amb l'excusa que a l'estiu baixa la demanda sanitària.

Afirmen que ho fan per estalviar diners del Sistema Públic però i per contra, com les necessitats del sistema públic de salut continuen, augmenten les transferències de diners públics als centres privats que fan negoci amb el salut. Aquest any 2014, formalment, el Servei Català de la Salut té el mateix pressupost que en 2013. En realitat és menor perquè cal restar-li el dèficit que arrossega de l'any anterior. Per si no fos suficientment greu, s'anuncien noves retallades per un import al voltant dels 120 milions, per abans de final d'any.
 
Aquesta situació s'afegeix a la retallada sostinguda dels pressupostos del Departament de Salut des de 2010. En 2011, Salut disposava un pressupost de 9.874 milions d'euros i en 2013 era de 8.289 milions, això és, 1.585 milions menys, que significa una retallada del 16% en tres anys.
 
Hauríem de saber que mentre que als hospitals públics propis del ICS i als concertats sense ànim de lucre, se'ls ha retallat entre un 10 i un 15% el pressupost, als concertats amb ànim de lucre, com els tres de IDC/CAPIO (General de Catalunya, Sagrat Cor, i Clínica de Sabadell) se'ls ha augmentat el concert de 71,1 milions a 127, això és un increment del 78,6%.
 
Les llistes d'espera, per tant, creixeran aquest estiu i augmentaran les seves males conseqüències, la qual cosa agreujarà les patologies i comportarà sofriment, dolor i incapacitat. I continuarà la derivació de pacients cap als centres privats que busquen el benefici, derivació finançada amb els pressupostos públics.
 
Els ciutadans, titulars del Sistema Públic, estem cada vegada més preocupats i indignats per la seva degradació, el seu futur i les repercussions sobre la nostra salut”.
 
I exigeixen:


  • Que la sanitat sigui 100 x 100 pública, universal, de qualitat, i gestionada públicament de manera transparent i amb participació de les persones que la utilitzen que són les propietàries.
  • Que funcioni al 100 x 100 de la seva capacitat. És a dir, sense llits, quiròfans, consultes i serveis tancats.
  • Que els diners públics s'utilitzi al 100 x 100 per finançar centres públics i no per a centres privats que fan negoci amb la nostra salut.
  • Que durant l'estiu els centres i serveis sanitaris funcionin al 100 x 100.
  • Que les llistes d'espera generades per les retallades no siguin l'excusa per derivar intervencions i proves a la privada.

 
El Negoci: “Draps Bruts”
 
A les nostres mans està doncs, aconseguir que no es destrueixi la sanitat, evitar la seva privatització, defensar la titularitat ciutadana de tots els drets, impedir que el Poder s'apoderi d'ells, que facin negocis, que corrompin, que ens menyspreï. Ja no és suficient influir, ja no es tracta de convèncer al Poder de la maldat que suposa privatitzar la sanitat i privatitzar els drets. El Poder no atén a raons encara que siguin de la majoria, tan solament persegueix els seus objectius: assegurar-se el domini, perpetuar-se, tenir el món – humans i recursos – a la seva disposició i servei per dur a terme els seus negocis. En Poder no li importen les víctimes que quedin en el camí: quants menys siguem menys boques a alimentar, pensen.
 
És necessari establir mecanismes de auto tutela de drets i garantir-los amb l'acció, com ha fet la PAH. Com l'està fent una pluralitat d'associacions de defensa de la sanitat pública que inevitablement hauran de confluir. És el moment de la societat, de la ciutadania organitzada, atrevida, que supera la por i exigeix, lluita, recupera i exerceix els seus drets, que són seus i no del Poder.
 
És el moment de l'acció i la insubmissió. Moment de desobediència civil. La defensa dels drets socials, la lluita per la Salut, ha de ser responsabilitat, objectiu i compromís de Totes.
 
Calella a 25 de juliol de 2014
 

 

dijous, 24 de juliol del 2014


CCOO RESPONDRÀ AMB LA MÀXIMA CONTUNDÈNCIA SI HI HA NOVES RETALLADES AL PERSONAL PÙBLIC



Davant les informacions publicades el passat dimarts 22 de juliol en el diari El País, en les quals s'anuncia una nova bateria de propostes d'ajust cap a les empleades i empleats públics, CCOO informa que, de ser certes aquestes mesures, el sindicat respondrà amb la màxima contundència
 
Para CCOO és absolutament inacceptable, a més d'incongruent, que el propi Antonio Beteta, secretari d'Estat d'Administracions Públiques, iniciï una ronda de contactes emparant-se en el creixement econòmic i la fi de la crisi, i ara s'anunciï un document amb noves propostes de retallades en les administracions públiques per complir el dèficit.
 
De materialitzar-se aquestes iniciatives, que van en la línia de retallades de drets i de desmantellament dels serveis públics, això suposaria un pas més del Govern del Partit Popular en la destrucció de l'Estat de benestar, a més de repercutir un major cost de la crisi sobre les empleades i empleats públics, que ja han sofert retallades en els últims quatre anys.
 
El personal al servei de les administracions i empreses públiques ha sofert importants retallades en el seu salari, a més de la supressió d'una paga extra, la reducció de les ajudes d'acció social a la mínima expressió, l'augment de la jornada, la supressió de dies de vacances i assumptes propis, així com la retallada en els dies de baixes mèdiques.
 
D'altra banda, l'Àrea Pública de CCOO considera especialment lesiu per al bon funcionament dels serveis públics que s'aprofundeixi en la pèrdua d'ocupació, tal com s'anuncia en les mesures contemplades pel PP.

 

Calella a 24 de juliol de 2014

dimecres, 23 de juliol del 2014


EL LABORATORI DE REFERENCIA DE CATALUNYA ACOMIADA A UNA TREBALLADORA






El Laboratori de Referència de Catalunya acomiada a una treballadora després de sol·licitar la reducció de jornada laboral, acollint-se al RD 1148/2011, per cuidar del seu fill menor, diagnosticat d'una malaltia greu.


Veure en pdf    

 

Calella a 23 de juliol de 2014

dimarts, 22 de juliol del 2014


REBUTJEM LA REFORMA DE LES MÚTUES, QUE HAGÉS DE SER EL RESULTAT D’UN CONSENS


El text de Llei de Mútues aprovat en el Consell de Ministres ha estat traslladat a les centrals sindicals perquè en prengueu coneixement sense existir un marc real de diàleg social en una qüestió transcendental per a la salut i la seguretat dels treballadors.


La reforma de la Llei de Mútues aprovada en el Consell de Ministres reforça, contra el criteri expressat pels sindicats, el caràcter privat d'aquestes entitats i els manté competències que han anat assumint al llarg dels anys (gestió de la prestació econòmica de IT per contingència comuna, prestació per fill malalt, cessament d'activitat d'autònoms), la qual cosa sembla qüestionar, de forma injusta, la capacitat, en la nostra opinió més que acreditada de l' Institut Nacional de la Seguretat Social, del Servei Públic d'Ocupació i dels mitjans públics per gestionar aquestes prestacions.

El Govern manté un criteri allunyat de la prevenció de riscos laborals i no acaba de fixar un compromís ferm de Seguretat Social amb el finançament d'activitat preventiva, alhora que força la venda o dissolució de les Societats de Prevenció adscrites a les Mútues sense comprometre un diàleg pausat que eviti perjudicar a aquest sector. Amb el text actual no es garanteix la qualitat dels serveis, ni l'estabilitat en l'ocupació, ni la continuïtat del treball d'aquelles Societats de Prevenció que eren eficaces en la reducció i control de danys.

Encara que en relació als primers esborranys del RD de gestió de la IT en els primers 365 dies, el Govern retira a les Mútues la possibilitat d'alta davant el silenci administratiu dels Serveis Públics de Salut, la reforma reforça, de forma absurda, les capacitats de control de les Mútues des del primer dia de baixa, establint un procediment pel qual poden proposar l'alta a la inspecció mèdica del sistema públic de salut i de no ser atesa aquesta petició en 5 dies, se'ls obre la possibilitat de presentar recurs davant el INSS que disposaria de 4 dies per resoldre l'expedient. A més, atorga a les Mútues la capacitat de declarar justificada o no la incompareixença del treballador davant una proposta de revisió mèdica per part de la Inspecció Mèdica del Sistema nacional de Salut, en una delegació de funcions de control que rebutgem. Totes aquestes modificacions es recolzen en criteris economistes (evitar un excessiu absentisme laboral, al nostre judici inexistent) apartant de les prioritats la recuperació de la salut dels treballadors.

És cert que la reforma ajusta els recursos de les reserves de les quals poden disposar les Mútues, però es mantenen alguns conceptes indeterminats que generen dubtes per l'ús que es pugui fer d'aquests recursos públics gestionats per les entitats col·laboradores. Fins i tot la seva nova denominació (Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social) no dissimula que en un futur se'ls pugui seguir derivant competències públiques.

L'Administració, malgrat la seva opció pel reforç de les Mútues, manté criteris d'adreça i tutela sobre les mateixes i aclareix les responsabilitats dels seus Presidents i Juntes Directives, encara que en la nostra opinió hauria d’haver-se aprofundit en aquesta línia de control públic, tenim que tindre en compte els casos de malversació de recursos en l'històric d'algunes Mútues.
 
Opinem que el Govern ha perdut l'ocasió de consensuar una llei que pogués perdurar a futur per l'establiment d'unes bases que comptessin amb l'aprovació de tots els implicats en aquest sector, tan important, ja que estem parlant de la salut dels treballadors i treballadores.

 

Calella a 22 de juliol de 2014

dilluns, 21 de juliol del 2014



"LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA GAUDEIX DE BONA SALUT MALGRAT LA REFORMA LABORAL”



CCOO ha fet balanç dels dos anys de vigència de la reforma laboral i les conseqüències de la mateixa en la negociació col·lectiva en roda de premsa en la qual ha criticat la recent sentència del Tribunal Constitucional que avala alguns capítols de la reforma laboral. "No ens ha sorprès la sentència del TC tenint en compte la biografia del seu president, autor intel·lectual d'algunes de les mesures d'aquesta reforma".

Segons ha explicat el responsable d'Acció Sindical de CCOO, el TC amb la seva decisió dóna el vistiplau a l'agressió als drets laborals i el debilitament de la negociació col·lectiva de la reforma laboral del PP. A l'espera del que es decideixi sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Grup Parlamentari socialista i el de l'Esquerra Plural, a instàncies de CCOO i UGT, la reforma va a ser recorreguda davant la justícia europea per entendre els sindicats que “conculca el model constitucional espanyol”.

L’objectiu de la reforma laboral aprovada pel govern del PP no té res a veure amb l'exposició de motius de la llei, sinó que obeeix a plantejaments ideològics que persegueixen acabar amb el model social, la negociació col·lectiva i el paper del sindicat. “Ni ha creat ocupació ni ho ha millorat”. “Ara es treballa més amb menys gent”. “L'ocupació creada és precari, en serveis i lligat a activitats de temporada”.


Augment de la conflictivitat


El Govern ha aconseguit bona part dels seus objectius, però no és menys cert que la resistència sindical – “ha augmentat el nombre de vagues” - ha evitat la consecució de la totalitat de les pretensions de l'Executiu.

Encara que el Govern ha intentat "afeblir el mercat laboral” donant prioritat a l'aplicació de convenis d'empresa i atorgant a l'administració la potestat de decidir sobre la no aplicació d'un conveni, en el que significa “una volta als temps del franquisme", el conveni sectorial “gaudeix de bona salut”. Afegim  que si bé "la reforma laboral ha intentat desbaratar el gran esforç de dialogo social i, en concret, el seu assoliment del II Acord de Negociació Col·lectiva, el 90 % de no aplicacions de convenis han estat acordades”. Igualment, afirmem que “el contracte de suport a emprenedors que avala el TC té escàs acolliment”.

Malgrat que la negociació col·lectiva s'ha vist afeblida, manté els suficients instruments per seguir defensant els drets dels treballadors. Segons recull l'informe de la Secretaria confederal d'Acció Sindical de CCOO, s'han signat més de 4.000 convenis amb vigència pactada en 2013, que afecten a prop de 8 milions de treballadors, hi ha diversos centenars denunciats i en situació de ultra activitat i varis milers d'acords de diversa índole.

Calella a 20 de juliol de 2014

divendres, 18 de juliol del 2014



AGRAIMENT A LA CIUTADANIA



La secciò sindical de CCOO a l’hospital de Calella, volem agrair, amb aquest escrit, a tota la ciutadania el suport rebut amb el tema de treure el metge del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)  de Calella. Com sabeu el comitè d’empresa de l’Hospital Sant Jaume de Calella, va començar un campanya de recollida de signatures per les diferents poblacions de la nostra zona, intentant evitar el desmantellament d’un nou servei.

Com sabeu l’alerta va trobar aviat el suport de la ciutadania, que s’ha demostrat especialment contundent amb la recollida de signatures, més de 8.200 a favor de mantenir el metge, aquesta petició popular s’ha traslladat a la política. D’aquesta forma el passat 3 de juliol de 2014, la comissió de Salut del Parlament va aprovar, a proposta d’ICV-EUiA, el manteniment del metge del SEM per a aquests dos hospitals del Maresme i la Selva. La moció criticava la retallada prevista pel Departament de Salut i instava a mantenir el servei. ERC la va esmenar indicant que no era cert que es preparés aquesta retallada i, un cop esmenada, tots els grups van votar a favor del manteniment del metge del SEM. Tot i això, ICV-EUiA, la impulsora de la moció, va recordar que amb els canvis en els concursos públics que està fent Salut hi està havent moltes modificacions de serveis i que, en molts casos, han estat afectats en negatiu.

Per aquest motiu aquesta secció sindical vol donar-vos les gràcies, per les facilitats donades a l’hora de recollir signatures i també agrair-vos el vostre posicionament i recolzament  per evitar aquesta mesura que pot arribar a posar en risc la salut de la població del nostre territori.


Gràcies a tots !!!


Calella a18 de juliol de 2014

dijous, 17 de juliol del 2014



EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AVALA L’AGRESSIÓ ALS DRETS LABORALS i A LA NEGOCICIÓ COL·LECTIVA DE LA REFORMA LABORAL DEL PP



• COMUNICAT CONJUNT DE CCOO I UGT

 

La fallada de la sentència dictat en el dia d'avui pel Tribunal Constitucional (TC), en el recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Parlament de Navarra contra determinats articles de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, l'antecedent immediat del qual és el RD-Llei 3/12, ratifica la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva com a instrument de regulació de les relacions laborals enfront del poder unilateral de l'empresari, obviant el paper que la mateixa ha d'exercir en l'Estat Social i democràtic de Dret que proclama nostra model Constitucional.

sentència de l'Alt Tribunal en declarar la constitucionalitat de la no aplicació de les condicions de treball dels convenis col·lectius en les empreses, i la preferència del conveni d'empresa sobre el conveni sectorial en aspectes que afecten essencialment a les condicions de treball, fa una interpretació de la Constitució que menyscaba greument el dret a la negociació col·lectiva que, al costat del de llibertat sindical i de vaga s'erigeixen en un baluard constitucional per a la defensa dels drets i interessos dels treballadors.

Permetre, com fa ara el Tribunal Constitucional, que no s’aplica un conveni col·lectiu simplement amb el Vot de l'Administració, en un òrgan administratiu, la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), és retrotraernos a l'època franquista de les relacions laborals i ignorar el pronunciament de l'Organització Internacional de Treball (OIT ) en la Queixa presentada per CCOO i UGT sobre la reforma laboral que expressament ha assenyalat que: “per aconseguir i conservar la confiança de la parts, tot sistema d'arbitratge hauria de ser realment independent, és a dir que els resultats dels arbitratges no haurien de ser predeterminats per criteris legislatius.”

En relació amb la prioritat de aplicació de conveni d'empresa, el Diàleg Social venia conformant l'estructura de la negociació col·lectiva en el sector corresponent, tenint en compte les necessitats del mateix i la cohesió social, ara donant carta de naturalesa al fet que qualsevol conveni d'empresa pugui trencar aquesta conformació de la negociació col·lectiva es nega, obstaculitza i desvirtua l'exercici de la facultat negociadora dels sindicats negant l'ús adequat d'una de l' eines més importants de la llibertat sindical: la negociació col·lectiva.

El període de prova establert en el contracte de suport als emprenedors, també ha estat avalat pel Tribunal Constitucional, permetent l'acomiadament sense causa, la rotació encara major si cap al mercat de treball, i que els treballadors i treballadors d'aquest país no puguin desenvolupar una vida amb estabilitat, davant la incertesa de ser contractats sota una modalitat de contractació amb una organització del treball absolutament discrecional, més encara, després que el Govern l'hagi possibilitat també per al contracte a temps parcial.

L'antecedent immediat de la Llei 3/12, objecte de la sentència del TC, és el RDL 3/12 del Govern popular, que va introduir la mes greu modificació del nostre sistema de dret laboral, i es va fer sense dialogo social previ, la qual cosa igualment ha estat qüestionat per la OIT en els seus recents pronunciaments en les reclamacions presentes per CCOO i UGT, que recrimina al Govern no haver dut a terme un procés de dialogo social.

Les polítiques d'ajustos, retallades i contrareformes sociolaborals impulsades per la Troica, com a resposta a l'augment del dèficit i el deute originat per la crisi financera, crisi sense precedents provinent dels bancs, l'estan suportant els treballadors i treballadores d'aquest país per l'augment de les desigualtats i el risc de pobresa, a costa de la vulneració i la retallada de drets, solament amb mesures de retallada salarials, *indemnizatorias i a costa de la conciliació de la vida personal i familiar, clarament en entre dita, que ara avala el Tribunal Constitucional.

L'actual fallada del TC és el tercer que examina aspectes parcials de la reforma del 2012, sense haver procedit com hagués estat més adequat, acumular les qüestions d'inconstitucionalitat i els recursos inconstitucionalitat presentats, per la qual cosa ha utilitzat una fórmula de “especejament” previ, que li porta a adoptar una posició parcelada sobre el contingut global de la reforma, que condicionarà el seu pronunciament sobre els recursos que amb caràcter general s'han presentat contra la reforma laboral per inconstitucionalitat.

Una vegada publicada la sentència, tots dos sindicats estudiaran les reclamacions que a nivell internacional poguessin procedir.

 

Calella a 17 de Juliol de 2014

dimecres, 16 de juliol del 2014


SUBSIDES D’ATUR PER A MAJORS DE 55 ANYS i ACCÉS A LA JUBILACIÓ




La modificació que de forma unilateral el Govern del PP va introduir el 2012 en el subsidi d’atur per a majors de 52 anys com a part de la reforma unilateral de la protecció per atur, està resultant un intens atac als drets d’un col·lectiu especialment vulnerable com és el de persones treballadores expulsades del mercat de treball en una edat avançada i que tindran enormes dificultats per  tornar a treballar, però que encara tenen molts anys per endavant fins que puguin accedir a la pensió de jubilació.

Feu clic per a veure el document d' Informació sobre subsidis d'atur per a majors de 55 anys i accès a la jubilació        

 

Calella a 16 de juliol de 2014


dimarts, 15 de juliol del 2014


CCOO S’OPOSA AL DETERIORAMENT DE LA SANITAT CATALANA i A LA CONFUSIÓ DELS INTERESSOS PÚBLICS i ELS PRIVATS






El model sanitari català es caracteritza per l’existència d’una xarxa sanitària pública (SISCAT) amb una gran varietat de proveïdors, amb molta diversitat de formes de gestió:

empreses privades amb o sense ànim de lucre, empreses públiques i consorcis. A més es contracta activitat amb altres centres privats que no formen part del SISCAT. Els diferents governs sempre han valorat positivament aquest model pels suposats avantatges de disposar d’una àmplia diversitat de proveïdors, amb els quals, es deia, s’introduïa un cert grau de competència. Amb la crisi i la reducció continuada dels pressupostos hem vist que aquest model amagava una versió sofisticada del “capitalismo castizo”, basat en la captura de rendes i la proximitat al poder.

Els exemples que confirmen aquesta afirmació són nombrosos. Una empresa de la qual era apoderat el director del Servei Català de la Salut factura al mateix SCS. El director va dir que no sabia que n’era l’apoderat i encara és director de l’SCS. Empreses privades que, malgrat les brutals reduccions de la despesa sanitària, estan incrementant la seva contractació amb l’SCS. El Govern ha impedit que l’Hospital Josep Trueta, públic, contractés el servei de cuina de l’Hospital de Santa Caterina, també públic; la secretària de Departament de Salut considera que cal donar negoci a tothom i això és més important que l’eficiència en la despesa pública.

Hi ha empreses del sector públic que contracten els serveis de les empreses en les quals participen membres del seu Consell d’Administració. IDC, multinacional sanitària privada, té garantit un nivell mínim d’activitat que cobrarà tant si la fa com si no. Amb diners públics s’han rescatat centres privats i posteriorment se’ls garanteix durant un llarg període d’anys un nivell mínim d’activitat. Així s’explica que les empreses privades vulguin fer el seu negoci a l’empara del sector públic.

Aquest model sanitari se sustenta en una contínua confusió entre el que és públic i el que és privat. Es traspassen pacients dels centres públics, als quals se’ls ha retallat el pressupost, a centres privats als quals se’ls ha incrementat. Tenim empreses públiques associades i pagant quotes a una organització patronal privada. I en el súmmum dels despropòsits hem estat discutint als jutjats si una empresa era pública o privada.

Altre tret significatiu d’aquest model és la multiplicitat de formes jurídiques que adopten els proveïdors sanitaris; segons la Sindicatura de Comptes, “aquestes circumstàncies poden comportar una certa feblesa i mancances en aspectes del govern i la gestió i, en particular, en el compliment exacte de la normativa de caràcter públic que els és d’aplicació”.

Ara que sembla que estem a la recta final de la legislatura, el conseller de Salut, Boí Ruiz, està intentant culminar el procés de transformació de la sanitat catalana, debilitant en la mesura del possible els centres públics i, especialment, l’Institut Català de la Salut.

L’objectiu és que el sistema sanitari serveixi més als interessos de determinats grups que a les necessitats dels ciutadans de Catalunya. No hem d’oblidar que Boí Ruiz es va estrenar nomenant Josep Prat com a president del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut. Al mateix temps, Prat era vicepresident de la multinacional sanitària privada USP. Prat immediatament es va posar mans a l’obra i va encarregar un informe a Price Waterhouse Coopers amb l’objectiu d’esmicolar l’ICS. Avui encara no se sap qui va pagar aquest informe. Aquest projecte va fracassar entre altres raons perquè Prat va haver d’abandonar l’ICS acusat de greus delictes de corrupció.

La crisi econòmica i la política de retallades del Govern de la Generalitat han estat especialment virulentes en la sanitat pública catalana. Any rere any el conseller de Salut diu que no es faran més retallades perquè s’ha arribat a l’os i any rere any es fan més retallades en el pressupost sanitari. El disseny del sistema sanitari català fa que aquestes retallades siguin selectives. Aquest disseny, producte d’un capitalisme d’”amiguetes”, en què els negocis es fan per la proximitat al poder, provoca que, malgrat les retallades, algunes empreses puguin augmentar el volum de contractació amb el Servei Català de la Salut. Així, en un exercici amb els pressupostos prorrogats ha hagut empreses privades que han incrementat la seva contractació amb l’SCS i públiques que han vist com disminuïa el seu pressupost. Finalment, estan els centres públics que són els que han assumit gairebé tota la reducció del pressupost sanitari.

Entre les empreses públiques destaca la retallada pressupostària que ha patit l’ICS, que entre 2010 i 2014 ha vist reduït el seu pressupost més d’un 13%; amb dades de tancament pressupostari la reducció ha estat d’un 17%. L’any 2011 l’ICS va tenir una reducció del pressupost del 5% i va tancar l’exercici gairebé en equilibri. A 2012 l’assignació final es va reduir un altre cop un 5% i es va tancar l’exercici amb un superàvit del 4%. El Govern, al pressupost de 2013, que estava prorrogat, va retallar el 4% de superàvit de 2012 i un 4% addicional, la qual cosa va impedir que una nova reducció de despesa del 2% fos suficient per acabar l’exercici en equilibri pressupostari. En resum, a 2012 l’ICS va tenir un superàvit de 40 milions d’euros; al 2013, si s’hagués prorrogat el pressupost, el superàvit hauria estat de 100 milions, però com que es va reduir el pressupost en 140 milions, l’ICS va acabar amb un dèficit de 35 milions. No cal dir que la major part d’aquesta reducció de la despesa ha recaigut sobre els treballadors, en forma de pèrdua de llocs de treball i de reducció de sous.





 Calella a 15 de juliol de 2014

divendres, 11 de juliol del 2014


INTERPEL·LACIONS AL CONSELLER DE SALUT BOI RUIZ




La diputada d’ICV-EUiA VA interpel·la el passat dimecres 9 de juliol de 2014, al titular de Salut del Govern de la Generalitat i et titlla de “conseller antisistema” amb tot allò que és públic

Marta Ribas acusa el conseller Boi Ruiz de fer retallades estructurals i ideològiques a la sanitat pública per donar negoci a la privada

La diputada d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya i portaveu de la coalició en temes de salut, Marta Ribas, ha acusat  al conseller de Salut, Boi Ruiz, de portar en inversions a la sanitat privada aquelles retallades que fa al sistema de salut pública. “Vostè porta 3 anys fent retallades que no obeeixen a la lògica pressupostària sinó a la ideològica i d’interès de particulars. Per canviar el model perquè vostè el que esta fent es canviar el model. I ho està fent sense diàleg i amb absoluta opacitat”, ha dit Ribas que avui ha fet amb aquest objecte una interpel·lació al conseller de salut després de totes les mobilitzacions de les ultimes setmanes a l’Hospital de Bellvitge i a la Vall d’Hebron pel tancament de llits.

I és que Ribas ha posat de relleu al conseller que durant el seu mandat “ha augmentat el 69% el gruix de contractes al CatSalut a les empreses privades que fan diàlisis, han augmentat el 78,6% els contractes al grup IDC, entre el 2010 i el 2012, els dos pitjors anys de la crisi. Els ha augmentat 56 milions en contractació a aquest grup, els mateixos que hem de retallar aquest any en despesa al CatSalut”. D’aquí l’acusació que inverteix en la privada el que retalla al sistema públic.

Ribas, que ha començat la seva interpel·lació enumerant tots els serveis de llits i quiròfans que s’han tancat en el sistema públic d’hospitals de Catalunya ha indicat que el problema “no és que es tanquin llits a l’estiu, el problema és que n’hi ha que no es reobriran, que s’han tancat quiròfans, que s’ha reduït personal i les seves condicions – fins a 5.000 llocs de treball menys en el sector sanitari – i el estrès que genera aquest reducció en el personal, repercuteix en l’atenció als pacients.

La diputada d’ICV-EUiA ha dit també que aquestes retallades també estan tenint “afectacions en el sistema” i en concret s’ha referit a l’augment del temps d’espera a les llistes, també en les intervencions greus, i en l’espera dels diagnòstics – 110.000 pacients que esperen diagnòstic. “I tot plegat amb menys població per atendre. Per tant el motiu en la qualitat assistencial quin es? La retallada pressupostària que ha anat més enllà”, ha dit Ribas que ha acusat el conseller de mentir “perquè vostè va dir que no hi hauria més retallades”.

El tel ha caigut i la gent comencen a veure la realitat i li estan dient que el conseller va nu, esta sol”, ha dit la diputada d’ICV-EUiA al conseller. “Li diuen els usuaris, els veïns i els ajuntament. Li diuen els professionals sanitaris i estic segura que també li diuen els directors i gerents dels hospitals – els que gosin tit i la por a ser represàlies com acaben de fer amb a Vall d’Hebron – i potser fins i tot li diuen gent de CiU”, ha afegit Ribas al mateix temps que li ha advertit que “ara tot seguir li diran els seus socis d’ERC”, en referència a la interpel·lació que han fet els republicans també sobre salut i retallades en aquest ple.

Per això Ribas ha titllat Boi Ruiz com a “conseller antisistema” perquè “s’està carregant el sistema sanitari públic català”. “Mentre construeixen la sobirania, desmunten el país mentre construeixen una suposada sobirania”, li ha dit Ribas al conseller de Salut. “Això es el que li està dient la gent al carrer, no volem un país on la sanitat publica passi a ser residual i els altres facin negoci”, ha afegit Ribas que ha interpel·lat al conseller si pot “garantir que no seguirà derivant més serveis a la privada mentre els pugui assumir la sanitat pública?”

Calella a 11 de juliol de 2014