2012: EL PITJOR ANY DE LA DEMOCRACIA DES DEL PUNT DE VISTA LABORAL i SOCIAL
2012: l'any en el qual el Govern del PP va acabar amb els drets socials i laborals i els sindicats van convocar dues vaga generals
Conclou 2012. I ho fa amb el pitjor balanç de gestió econòmica i laboral d'un Govern en el període democràtic. Per nosaltres, estem davant el major atac a l'Estat de benestar, als drets socials i al dret del treball de la recent història democràtica, i les dues vagues generals que han tingut lloc el 29 de març i el 14 de novembre en resposta a aquestes polítiques així ho demostren.
La crisi econòmica i financera que en major o menor mesura sofreixen les economies europees, ha estat l'excusa que ha servit a aquest govern per activar un ambiciós programa de contrareformes i d'eliminació de drets socials i laborals que dibuixen un país, un Estat de benestar i unes institucions democràtiques a la cua de la Unió Europea.
L’economia espanyola viu per quart any consecutiu la severa crisi iniciada el segon trimestre de 2008. La taxa de destrucció d'ocupació en 2012 torna a repuntar (4,5% anual) a un nivell molt superior a la dels dos anys precedents, alhora que es redueix significativament el nombre de persones ocupades (-837.000, de les quals 200.000 corresponen al sector constructor i 228.000 a ocupació pública).
El Govern espanyol, unes vegades exigit per les autoritats europees i altres animat pel seu propi ideari ultraliberal, ha cedit a les pressions de les institucions financeres per activar una dogmàtica política antidèficit i sacrificar l'activitat econòmica i l'ocupació. Un camí que ens ha conduït a taxes històriques de desocupació, acariciant ja els 6 milions de persones en atur (798.000 l 'any 2012). De les seves polítiques solament s'han lliurat les elits econòmiques i financeres, que han mantingut o millorat la seva situació, mentre la immensa majoria de la societat espanyola ha vist empitjorar les seves condicions de vida.
En un any de govern, la dreta espanyola i també la dreta nacionalista han fallt el sistema de relacions laborals; han desequilibrat la negociació col·lectiva a favor de l'empresari; han facilitat i abaratit l'acomiadament; han afeblit el molt insuficient Estat de benestar i els serveis públics; han estès acta de defunció de la llei de dependència; han copejat una vegada i una altra el poder adquisitiu de pensionistes i empleats públics i anuncien fortes retallades en el sistema públic de pensions; han privatitzat la sanitat i retallat les seves prestacions; han conduït l'educació a temps preconstitucionals; han acabat amb l'accés gratuït a la justícia; amenacen els drets civils, com el matrimoni homosexual i l'avortament; i no ha dubtat a derivar el conflicte social a un conflicte d'ordre públic, recorrent amb freqüència al poder coercitiu de l'Estat.
Un any de govern en el qual hem assistit a un gegantesc frau democràtic, després de comprovar com el programa electoral amb el qual el PP va guanyar les eleccions el 20 de novembre de 2011 ha estat arraconat i substituït per un altre radicalment diferent. L'última manifestació d'aquest frau és la no revaloració de les pensions i l'anunci de noves retallades en el sistema públic. Pràcticament, tots els sectors socials sofreixen les conseqüències de les polítiques d'ajust i retallades del Govern de MariaNO Rajoy. La constitució del Cim Social a la fi de juliol d'aquest any (una iniciativa de CCOO i UGT, que va reunir a centenar i mitjà d'organitzacions socials, culturals i professionals, i que ja ha celebrat cinc reunions) ha servit per canalitzar la resposta ciutadana a les mesures del Govern, i ha estat també la plataforma que ha engegat l'exigència d'un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre un programa de retallades que no es va presentar a les eleccions.
Creiem que el camí triat pel Govern condueix inexorablement a més recessió i més atur, i ens apropa a la situació de Grècia, Irlanda i Portugal. L'actuació irresponsable de les autoritats comunitàries i dels governs nacionals de sacrificar polítiques de creixement i creació d'ocupació per centrar-ne exclusivament en la contenció del dèficit, seguint els dictats de la canceller Merkel, està provocant un creixent i sostingut conflicte social en tota Europa.
Calella a 31 de desembre de 2012