CULPABLE O VICTIMA
El treball contribueix a millora la nostra salut sense cap dubte; salut econòmica, salut del benestar físic, mental, social i relacional, però ara cada dia és més difícil tenir feina. Per aquest motiu, cada cop ens posen més entrebancs a venir a la feina. Tot s’hi val. Els caps i “capets” que porten gorra de comandament es veuen amb immunitat d’actuació i el més reprovable és la impunitat dels seus fets i la forma en que surten premiats per fer-ho.
A la feina no es ve a fer amics, tampoc es ve a ser jutjats en la forma de ser individual i personal de cada treballador, per color de la pell, per creences religioses o polítiques. Hem de perdre els tòpics perquè només porten a confusions. No és qüestió de la personalitat de cada individu el problema. El fet és que de forma reiterada es permet actituds com aquesta:
ü Em qüestionen amb posats, comentaris, insinuacions, les meves decisions laborals es neguen a executar-les o endarrereixen la seva execució. En definitiva, menys preuen el meu treball.
ü M’ignoren o menystenen en situacions quotidianes del grup .
ü M’exclouen implícita o explícitament del grup de treball (no hem convoquen a les reunions del servei,...)
ü Ignoren de forma reiterada els meus suggeriments.
ü Em buiden de contingut la feina, donant-me cada cop menys tasca o traien-me feines que estava fent des de fa temps i que eren la meva responsabilitat.
ü Em fan assumir tasques que no van lligades a la meva professió.
ü Em canvien el Planning de treball sense informar-me o amb poc temps de reacció.
ü Soc conscient i m’adono que en funció de qui sigui l’emissor, les mateixes expressions o actuacions provoquen reaccions oposades en un mateix receptor.
Tot això hem porta a pensar què he fet malament, sóc intransigent, sóc massa sensible, tinc la pell massa fina,...que puc canviar? SOC CULPABLE. Costa molt veure quin és l’error. L’ error és que jo no sóc el problema, hem de canviar la mentalitat i llavors serem conscients de que alguna cosa m’estan fent, jo NO sóc CULPABLE, JO SOC LA VÍCTIMA. No tinc poder organitzatiu, no sóc càrrec de confiança, sóc un peó. Es a mi a qui cada dia em qüestionen:
- - Si sóc mala persona, o no faig prou la “pilota”, si no vaig a la moda, no sóc del “seus” o sóc massa rebel pel seu gust. El que és important és ser un bon professional
Aquesta és una forma vella d’agressió que cada dia esta cobrant més rellevància al nostre voltant, no parlo del que pot passar, parlo del que passa en la corporació entre els companys i comandaments. No són culpables són les víctimes del poder, de la mediocritat dels responsables i això te un nom MOBBING. No podem permetre que aquestes actituds es reprodueixin a l’empresa, cal eradicar-les i el primer pas és ser conscients del que estem vivint i del que passa realment.
Us convido a no ser-ne còmplices, anomenem als problemes pel seu nom doncs així ens podrem defensar
Maria Jove
CCOO
Calella a 22 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada