INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

LA DESOCUPACIÓ FREGA LA “FATÍDICA” XIFRA DELS 6 MILIONS D’ATURATS

• CCOO assegura que existeixen alternatives a la crisi que passen per canviar el model productiu, reforçar l'Estat de Benestar i situar l'ocupació com a prioritat.

L'any 2012 es va tancar amb un total de 5.965.400 persones en atur - 691.700 aturats més que l'any anterior, un 13,1% més - i una taxa de desocupació del 26,02%, segons les dades de la EPA publicats ahir 24 de gener. Para CCOO, això és conseqüència de l'adopció d'unes polítiques errònies i injustes, entre les quals destaca la reforma laboral que aquesta suposant una forta retallada de drets laborals i socials, ha donat precarietat a l'ocupació i abaratit l'acomiadament.

 L'any es tanca amb 691.700 aturats més que l'any anterior i 850.500 ocupacions menys. Tan sol 34.600 persones ens separen de la fatídica xifra de 6 milions d'aturats. La població activa es redueix en 158.700 persones i la taxa d'activitat se situa en el 59,8%. Aquest descens afecta tant als homes com a les dones, i com és habitual la taxa d'activitat de les dones (53,42%) es manté molt allunyada de la dels homes (66,52%)

 La pèrdua d'ocupació anual és de 569.000 llocs de treball entre els homes i 281.500 entre les dones. En el quart trimestre la taxa d'ocupació de les dones és del 39,2% % i la dels homes del 49,5%, amb una diferència de més de 10 punts percentuals. Una vegada més destaca el fet que la major part de les ocupacions destruïdes respecte a 2011, el 51,74%, estaven ocupats per joves menors de 30 anys.

 Anualment tots els sectors econòmics perden ocupats. En termes relatius construcció està al capdavant amb un 15,90% menys, seguit d'indústria (-5,65%), serveis (-3,64%) i agricultura (-3,02%).

 L'augment de l'atur afecta tant als homes (334.300, 11,74%) com a les dones (357.400, 14,69%), encara que en major mesura a aquestes últimes, amb el que la taxa d'atur de les dones, del 26,55% supera a la dels homes situada en el 25,58%

 El 55,12% dels menors de 25 anys i el 42,73% dels menors de 30 anys es troba sense ocupació. Al nombre de joves menors de 30 anys parats en 2011 se li afegeixen 165.000 nous aturats en 2012.

El nombre d'aturats de llarga durada anualment s'incrementa de forma considerable, 2.789.900 persones (20,3%) es troben en atur des de fa més d'1 any.

Per sectors, creix la desocupació en Agricultura (27,47%), Indústria (19,42%), i Serveis (8,44%) i disminueix en Construcció (-14,31%) com a conseqüència del descens de la població activa en aquest sector. Els aturats que busquen la seva primera ocupació s'incrementen un 10,16%.

En aquest últim trimestre, pel que fa a l'any anterior, hi ha 404.500 assalariats menys amb contracte indefinit (-3,64%) i 499.200 menys amb contracte temporal (-13,48%). El descens de la taxa de temporalitat que passa del 24,98% al 23,02% obeeix a la major destrucció d'ocupació temporal que indefinit.

L'ocupació descendeix tant en el sector públic com en el privat, encara que en termes relatius és major el descens de l'ocupació en el sector públic (-6,98%) que en el privat (-4,30%).

En relació amb la jornada el 75,7 % de les persones ocupades a temps parcial són dones i mentre anualment descendeixen les persones ocupades a temps complet (-990.600), s'incrementen les que ho són a temps parcial (140.200).

El nombre de llars amb tots els seus membres parats se situa en 1.833.700, amb un fort increment en relació a 2011, un 16,43%, entre aquestes llars en 638.300 (34,8%) no es percep cap ingrés.

La societat espanyola està suportant per quart any consecutiu els efectes de la crisi i l'augment incessant de persones en situació de desocupació. Això és conseqüència de l'adopció d'unes polítiques errònies i injustes, tant des del punt de vista laboral com des del punt de vista de la reducció dels marcs de protecció social i la contracció dels serveis públics, que es tradueixen en un repartiment desequilibrat dels esforços entre la ciutadania, afectant de manera molt especial a la part més feble de la població.

És imprescindible adoptar altres polítiques, no tenim més temps, si volem frenar aquesta sagnia de desocupació, que ha tornat a empitjorar-se en aquest últim any. No podem seguir confirmant el fracàs de les mateixes mes després de mes, any rere any, i no canviar l'adreça i actuar per generar ocupació com a element prioritari.

Els problemes d'Espanya no estan en la legislació laboral, molt al contrari, la reforma laboral aquesta suposant una forta retallada de drets laborals i socials. Lluny de solucionar les debilitats del mercat laboral, la reforma ha donat precarietat a l'accés a l'ocupació, augmentat la segmentació del mercat de treball, abaratit l'acomiadament, atorgat a l'empresari un poder absolut sobre les condicions laborals dels treballadors i treballadores en matèries bàsiques, incloent el salari, i ha infringit el dret a la negociació col·lectiva.

L'exigència de l'austeritat fiscal, la insuficient política de finançament del deute, el bloqueig del crèdit que se segueix mantenint, són els principals causants de la deterioració econòmica i social en el qual ens trobem.

Existeixen alternatives per sortir de la crisi d'una forma més equilibrada i més justa, que passa per asseure les bases per canviar el model productiu, reforçar l'Estat de Benestar, situar l'ocupació i les persones en el centre de les polítiques, establir un marc de relacions laborals competitiu amb qualitat de vida dels treballadors i treballadores. Per engegar aquestes alternatives es precisa d'un sistema fiscal més potent i més just, amb un calendari de reducció del dèficit compatible amb la necessària participació del sector públic en l'economia espanyola i per descomptat reforçant els mecanismes democràtics, i entre uns altres, recuperar el diàleg social.

Davant la negativa evolució de l'activitat i involució de l'ocupació, cal exigir que el calendari per a la reducció del dèficit s'ampliï i s'estableixin estímuls per a un creixement econòmic sostingut i sostenible.

És imprescindible, així mateix, davant l'augment incessant de llars amb tots els seus membres actius en atur, situar a les persones en el centre de les polítiques i es fa ineludible augmentar els nivells de protecció social especialment per a les persones que manquen de qualsevol tipus de cobertura econòmica, garantint uns ingressos mínims. Alhora, cal reforçar les polítiques públiques i l'Estat de Benestar per compensar les desigualtats i garantir la cohesió social.

Calella a 25 de gener de 2013