"ÉS URGENT
DISPOSAR D’UN NOU GOVERN QUE RESPONGUI AL MISSATGE DE LA CIUTADANIA”
El secretari general de CCOO, Ignacio
Fernández Toxo, assenyala en el seu informe al Consell Confederal de CCOO, que
les treballadores/és no estan ni per a la continuïtat de les mateixes
polítiques altres 4 anys, ni per a un any perdut per la repetició de les
eleccions
Les tasques del sindicat després del 20D
El
secretari general de CCOO creu que les expectatives generades davant la cita
electoral del 20D (eleccions històriques, segona transició, fi del
bipartidisme) han quedat lluny de complir-se, encara que just és afirmar que
els dos grans partits han rebut una severa garrotada amb la pèrdua de 5 milions
de vots (3,6 milions el PP i 2,5 milions el PSOE). És una situació semblant a
la qual es va donar amb el govern anterior, el de Zapatero, i per motius
similars: després d'aconseguir 169 escons en les eleccions de 2008, el PSOE va
perdre 4 milions de vots en 2011 perquè la ciutadania no li va perdonar el gir
radical en la seva política econòmica i social a partir de maig de 2010,
acatant el dictat de la troica. “Quan es fan polítiques contra la majoria, les
urnes passen factura”, adverteix Toxo.
Per
això, el secretari general de CCOO fa una crida a la responsabilitat de les forces
polítiques a l'actual moment: “el país, la ciutadania, els treballadors no
estan ni per a la continuïtat de les mateixes polítiques altres quatre anys, ni
per a un any perdut per la repetició de les eleccions. És urgent disposar d'un
nou govern que posi en pràctica el missatge dels ciutadans/as en les urnes”,
diu Toxo.
“El sindicat és un actor rellevant, però ara la
pilota està en la teulada de les formacions polítiques. No obstant això, el
sindicat ha de preparar-se per operar en qualsevol dels escenaris possibles,
sabent que una part de les prioritats depenen, per a la seva gestió, del que
succeeixi en seu parlamentària”, precisa l'informe. L'estratègia del sindicat
necessita que la legislatura s'iniciï amb un govern que activi un procés
múltiple de negociació. Un govern que ha de ser sensible a la lluita contra la
pobresa i la desigualtat; amb el qual poder abordar la lluita contra la pobresa
laboral que té en el SMI una peça fonamental, sense la qual el paper de la
negociació col·lectiva veurà minimitzats els seus efectes.
En
conseqüència, assenyala l'informe, “recuperar la cultura del pacte a través del
diàleg social exigeix preparar-se per a la mobilització social i democràtica si
es pretén impedir aquest a fi de continuar amb la dinàmica de reformes i
retallades del període anterior. Cal col·locar la recuperació dels drets i la
qualitat de vida al centre de l'agenda pública de la propera legislatura i del
nou govern”, resumeix Toxo.
Els
riscos que amenacen la recuperació de l'economia, encara que l'escenari més
probable és que el PIB creixi el 3% el proper any, no poden ser menyspreats. El
primer és el feble creixement de la zona euro, que tenen a Alemanya al seu
principal responsable, obstinada en la seva política d'austeritat per
aconseguir un saldo extern positiu del 7% del PIB. “Es parla dels riscos del
nacionalisme per a la idea d'Europa, però ningú o gairebé ningú vol caure en el
compte del risc que comporta el neu nacionalisme alemany”…Necessitem, doncs, un
creixement econòmic sòlid en l’Eurozona, que es converteixi al primer espai on
cal actuar, perquè fa falta una mica més que política monetària.
La taxa
de creixement a Espanya està amenaçada a més, perquè la recuperació és fràgil,
precària, desigual, injusta i excloent, de manera que si no hi ha canvis en el
model no serà sostenible en el temps. “Si la veritat és que el consum de les
llars està creixent el 3,5% en taxa interanual, convertint-se en el motor
principal de la recuperació, no és menys cert que aquesta situació conviu amb
la d'un altre nombre no apreciable de llars en els quals el nivell de renda ha
descendit notablement, perquè els increments salarials són baixos, les noves
ocupacions molt precaris, les pensions amb prou feines augmenten el 0,25% i les
prestacions a les persones aturades es redueixen mes a mes. És l'expressió
gràfica del creixement de la desigualtat i la pobresa”.
En
aquest sentit, fa falta incrementar la inversió pública, consensuar un pla de
xoc per a l'ocupació, derogar la reforma laboral, reforçar la negociació
col·lectiva i participar activament com a sindicat en el repartiment secundari
de la renda, el que es produeix amb el paper redistributiu de l'Estat.
El
sistema públic de pensions. Especialment crític es mostra l'informe amb la
intervenció temerària del Govern en la Seguretat Social, no solament per l'ús
del Fons de Reserva -eliminant la restricció d'utilització de solament el 3%
dels seus recursos-, sinó sobretot per la seva política d'ocupació, posant en
perill la seva pròpia viabilitat en el futur.
CCOO consolida i àmplia el seu triomf en
les eleccions sindicals. Finalitzat el període de concentració electoral que es
va obrir en l'últim trimestre de 2014 i va finalitzar el 31 de desembre de
2015, CCOO torna a ser el primer sindicat del país i àmplia el seu avantatge
amb el segon sindicat a més de 8.300 primes i delegats. “És també, recorda
Toxo, una victòria del sindicalisme confederal, que suma el 70% de la
representació sindical”.
Calella a 26 de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada