BOI RUIZ OBRE LA PORTA A L’ACTIVITAT PRIVADA ALS HOSPITALS PÚBLICS
El Departament de Salut vol generalitzar l'activitat privada als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Malgrat les recurrents polèmiques entorn a la confusió entre públic i privat als hospitals concertats, el conseller Boi Ruiz vol estendre el sistema a la resta de centres. Això es desprèn d'un projecte d'instrucció del CatSalut, revelat aquest divendres per Diari Mèdic i Europa Press, que pretén regular l'activitat privada dels centres pertanyents al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), que inclou tant els centres del *ICS com els centres concertats.
El projecte d'instrucció, ‘Activitat privada en els centres sanitaris del Siscat‘ considera “èticament acceptable” l'activitat privada en els centres públics, sempre que es garanteixi el principi d'equitat, entès com a igualtat d'accés. En el cas del ICS, el document obre la porta a l'atenció de pacients “que hagin de ser atesos com a pacients privats o que demanin ser atesos com a pacients privats“.
El CatSalut justifica el projecte en la “necessària millora de les condicions i actuacions en relació amb la seva responsabilitat econòmica i financera i la millora de la rentabilització de la utilització dels recursos“. El text preveu la redacció d'un codi ètic i planteja una “llista d'espera única” en el cas dels pacients del ICS i d'empreses públiques i consorcis per garantir el principi d'equitat en les condicions.
La decisió de la conselleria de Sanitat no ha agradat a l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), la patronal de la sanitat privada, que tem una nova competència. En un comunicat, la ACES ha manifestat la seva “més ferma oposició a la possibilitat que des d'entitats sanitàries públiques es pugui realitzar activitat sanitària privada“. Els empresaris fan una defensa insòlita de la sanitat pública en recordar les llistes d'espera i en afirmar que els recursos públics no poden utilitzar-se per ser rendibilitzats a través de l'activitat privada sinó que han d'aplicar-se “a l'atenció per la qual han estat concebuts“.
Els precedents en els centres concertats
La confusió entre públic i privat als hospitals catalans no és alguna cosa nou. La diferència és que fins ara s'havia limitat als centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP), és a dir els hospitals concertats. En una època de retallades pressupostàries, han vist en aquestes activitats privades una manera de millorar els seus ingressos. Però aquesta confusió porta a possibles derives. Una d'elles la va protagonitzar l'Hospital del Vendrell el mes de de març passat quan va oferir a una pacient la possibilitat de saltar-se les llistes d'espera per a una operació de pròtesi de maluc. El preu total de la intervenció era de 9.300 euros i la pacient, de 66 anys, va accedir a pagar aquesta suma ja que no podia suportar més el dolor.
La confusió entre públic i privat a l'Hospital Clínic de Barcelona també ha estat denunciada diverses vegades per associacions de defensa de la sanitat pública i pels propis treballadors. L'activitat privada de l'hospital s'efectua a través de l'empresa Barnaclínic, SA. El 49% d'aquesta societat pertany a l'Hospital Clínic mentre que el 51% restant està en mans de fundacions privades lligades a l'hospital. Barnaclínic es beneficia de part de les instal·lacions per les quals paga un lloguer anual de 135.000 euros (xifres de 2009).
Existeix a més una relació molt estreta entre les dues entitats quant a l'atenció hospitalària ja que l'Hospital Clínic presta serveis a l'empresa Barnaclínic com a hospitalització especial, urgències, consultes externes, radioteràpia, proves de cardiologia i d'obstetrícia i diagnòstic prenatal. Barnaclínic rep un 10% de descompte en tots els serveis, excepte en el cas de les proves, per les quals el descompte puja al 38%.
Calella a 20 d’octubre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada