“EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL REFORÇA LA DUALITAT DEL MERCAT DE TREBALL”
"La Sentència del Tribunal Constitucional, a més d'avalar l'abusiu ús del Decreto Llei per part del Govern, aposta per la destrucció i la precarietat de l'ocupació”.
La Sentència del Tribunal Constitucional sobre la reforma laboral operada pel Reial decret-Llei 3/2012, de 10 de Febrer, posa en evidència els dubtes que s'estan obrint sobre el funcionament d'una institució que hauria de garantir els principis democràtics i el respecte als drets constitucionals.
La Sentència ha legitimat l'ús del Reial decret-Llei per introduir tals canvis en la normativa laboral, avalant, almenys en aquesta ocasió, el manifest ús abusiu del Decreto-Llei, que ha estat emprat, almenys, en onze ocasions per l'actual Govern, per modificar el marc de relacions laborals i aspectes bàsics de la protecció social dels treballadors i treballadores.
“El Tribunal Constitucional no assumeix la seva responsabilitat de garantir la plena participació democràtica, des del pluralisme polític i social, en l'adopció de les decisions de major transcendència sobre les condicions de vida i treball dels ciutadans. Això genera greus dubtes sobre el funcionament de la nostra democràcia”.
I no menys greu, advertim des de CCOO, és que implica una ruptura amb la doctrina que havia establert el mateix Tribunal en relació amb la utilització del Decreto-Llei per introduir una reforma laboral que incloïa mesures d'aquest tipus, com va ser la de l'any 2002. Posa en evidència la nova deriva que té aquesta institució després dels últims canvis operats en la seva composició, la majoria de la qual opta per avalar les opcions menys democràtiques del Govern, enfront de la consolidada jurisprudència establerta pel propi Tribunal Constitucional.
Quant a les matèries analitzades pel Tribunal Constitucional, aborda la relativa a la supressió dels anomenats salaris de tramitació, que ha estat un mecanisme per rebaixar la protecció econòmica dels treballadors i treballadores que han estat objecte d'acomiadament injustificat.
Aquesta indemnització era la principal garantia de la qual disposen els treballadors i treballadores amb poca antiguitat, sobretot temporals, davant l'acomiadament il·legal o sense causa, i la seva supressió només serveix per augmentar la dualitat del mercat de treball.
La Sentència no entra a resoldre tot un seguit de qüestions essencials que afecten a la greu reculada de drets laborals, individuals i col·lectius, que va suposar la reforma laboral de 2012, pendents de recursos i qüestions d'inconstitucionalitat que des de CCOO s'han vingut instant davant els grups polítics i els òrgans judicials legitimats per interposar-les.
Així, ha de ser encara enjudiciada la regulació introduïda, en matèria d'acomiadament, amb la supressió de garanties judicials per controlar els acomiadaments col·lectius, o l'ampliació de l'acomiadament per raó de malaltia del treballador; en matèria de negociació col·lectiva, la primacia del conveni d'empresa sobre els acords d'àmbit superior, o la regulació de la ultra activitat; i en matèria de contractació, la implantació del contracte de suport a emprenedors que admet l'acomiadament lliure durant el primer any.
A més, “volem recordar que des de les instàncies internacionals estan igualment pendents de resoldre les denúncies interposades per CCOO davant l'Organització Internacional del Treball, i davant el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa enfront d'aquests continguts de la reforma laboral”.
Calella a 27 de febrer de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada