PROPOSTES DE JUNTS
PEL SI EN SANITAT:
QUÈ HI HA DE NOU I QUÈ VA SER APROVAT LA PASSADA LEGISLATURA ?
- La candidatura transversal fa un esforç per ampliar les seves propostes en matèria de sanitat -ocupava només dues línies en el pla de xoc inicial- però algunes d'elles ja van ser aprovades en la passada legislatura i unes altres cal concretar-les
- Les noves propostes llançades per JxS tenen a veure amb la reobertura de CAPs, la reversió de externalitzacions, projectes com el Visc+ o eliminar centres privats amb ànim de lucre de la xarxa pública
- Segons JxS, 4 de les seves mesures estan preses directament de la proposta de la CUP i 2 tenen "petites modificacions", i recorden que les mocions de legislatures passades no vinculen el nou Govern
Demandes de la CUP que
recull la proposta de JxS
Algunes de les propostes que Junts pel Sí fa en l'última
proposta d'acord estan pràcticament calcades del que proposava la CUP. Exemples
com "garantir l'accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma
universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C" o
"garantir l'accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes
les persones", mesures que, d'altra banda, ja portava JxS al seu programa.
La proposta d'acord també inclou el Pla de rescat de les
persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central i la revisió dels
criteris d'aplicació de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), dues
mesures que la CUP demandava.
Algunes mesures ja aprovades
en la passada legislatura
Sobre les propostes ja recollides en mocions durant la
legislatura 2012-2015 hi ha diferències de criteri entre les dues candidatures.
L'equip negociador de la CUP considera que no suposen molts avanços, perquè són
coses que ja haurien d'estar duent a terme, mentre que des de Junts pel Sí
recorden que les mocions només són vinculants durant la legislatura vigent, raó
per la qual tot el que es proposa ara, recollit o no de mocions de la
legislatura passada, són passos avanci i noves propostes.
D'aquest tipus són mesurades com garantir la igualtat
d'accés de totes les dones lesbianes i / o dones sense parella masculina i / o
dones soles a la reproducció assistida o no dur a terme nous concursos per a la
gestió de centres d'atenció primària, que ja van ser aprovades durant la
passada legislatura amb les mocions 80/X i 190/X respectivament.
Sobre l'accés al tractament mèdic i farmacològic, una de
les demandes de la CUP que recull la proposta de Junts pel Sí, és una mesura
que va en la línia del que ja va aprovar en una altra moció (la 80/X) durant la
passada legislatura en 2014, en la qual es deia "garantir la gratuïtat
dels medicaments prescrits pels facultatius del sistema sanitari a les persones
que tinguin dificultats per abonar l'import o que no puguin fer-ho, amb la
finalitat d'assegurar que cap persona quedi exclosa del subministrament
farmacològic per raons econòmiques".
Concreció sobre propostes ja
fetes
Una mesura aprovada per CIU, ERC, PSC i ICV en la Moció
138/X 2014 contemplava ja la reducció de les llistes d'espera encara que no
especificava percentatges ni terminis. El mateix que va passar amb l'aprovació
d'una proposta de CiU i ERC al juny en la qual s'establia senzillament
"avaluació d'assignació de recursos" o "vetllar per que es
compleixin els terminis de referència" i que, per tant tampoc concretava
la reducció.
Junts pel Sí concreta la reducció de les llistes d'espera
per a operacions quirúrgiques en un 10% i proposa reduir a la meitat el temps
mitjà de les llistes d'espera per a primera visita a l'especialista i proves
diagnòstiques -insisteix en el que ja va proposar en el Pla de xoc-. La novetat
és que per a això preveu una dotació de 96 milions d'euros, una quantitat
insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de
JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d'euros.
Amb tot, encara es troba lluny de la CUP quan la
reducció de les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques, per la qual
cosa la CUP també proposa una reducció del 50%. Segons fonts de Junts pel
Sí, només aquesta reducció suposaria una inversió de prop de 450 milions
d'euros, és per això que la candidatura opta en la seva proposta per reduir més
les altres esperes -visita al especialista i proves diagnòstiques- perquè són
més barates i les que "fan sofrir més". En realitat, el 10% de
reducció en les llistes per ser intervingut seria una reducció automàtica
conseqüència de les reduccions en la diagnosi i la visita a l'especialista,
expliquen les mateixes fonts.
Propostes noves però que cal
concretar
Una de les propostes de Junts pel Sí es refereix
precisament al sistema sanitari actual: el SISCAT (la xarxa d'utilització
pública que inclou una cinquantena d'hospitals i centres sanitaris de diferent
titularitat, públics i privats, i amb ànim de lucre i sense). En aquest sentit
i com explicàvem aquest dimecres, Junts pel Sí fa dues propostes
contradictòries: eliminar centres privats de la xarxa pública però defensar
l'activitat privada dins del SISCAT. Segons fonts de la CUP la proposta de
Junts pel Sí permetria la continuïtat de casos com Barnaclínic, el braç privat
que opera en una de les plantes de l'Hospital Clínic -part del SISCAT- i que ha
estat motiu de polèmica també en la passada legislatura.
Per contra, fonts de Junts pel Sí destaquen com a
positiu que eliminar centres privats amb ànim de lucre de la xarxa del SISCAT i
citen com a exemple que la Clínica del Vallès o l'Hospital Sagrat Cor -del grup
Quironsalud (antiga IDC) - serien "desprivatitzats". També asseguren
que la idea és "revertir les externalitzacions injustificades", com
el servei de al·lergologia de l'Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), un dels
vuit hospitals públics del *ICS.
Un altre dels punts nous és la proposta d'obrir o reobrir els CAP o CUAP durant 24 hores i tots els dies de l'any tal com la CUP demanava en el document “Fil a l'agulla”. Ara bé, la qual cosa proposa JxS és reobrir els que compleixin determinats requisits; per exemple, aquells "que aconsegueixin el nivell d'activitat mínim observat abans del seu tancament" o "el nivell socioeconòmic de la població de referència". El segon requisit està pensat per recollir algunes de les demandes de la CUP.
Un altre dels punts nous és la proposta d'obrir o reobrir els CAP o CUAP durant 24 hores i tots els dies de l'any tal com la CUP demanava en el document “Fil a l'agulla”. Ara bé, la qual cosa proposa JxS és reobrir els que compleixin determinats requisits; per exemple, aquells "que aconsegueixin el nivell d'activitat mínim observat abans del seu tancament" o "el nivell socioeconòmic de la població de referència". El segon requisit està pensat per recollir algunes de les demandes de la CUP.
Fonts negociadores de la CUP expliquen que els requisits
parlats només suposarien a la pràctica la reobertura del CAP de Montcada i
Reixac i, per contra, no suposaria la reobertura del de la Guineueta en Nou Barris,
el CAP de Cerdanyola o el de Gatassa a Mataró , tres CAPs que ells demanaven
reobrir. Des de Junts pel Sí argumenten que la proposta és raonable i que
podrien negociar-se quins han de ser els indicadors, per exemple els nivells
mínims d'activitat, per reobrir un servei però no defensen reobrir de manera
discrecional els 4 CAPS que proposa la CUP. Encara així, asseguren que els
indicadors per decidir què s'ha de reobrir i què no es poden continuar
negociant.
Dubtes
sobre El Consorci de Lleida i el VISC+
Una resolució parlamentària aprovada per
CiU, ERC, PSC i PPC en la Moció 201/X instava al Govern a detenir la creació
del consorci sanitari de Lleida mentre no hi hagués "consens al territori
que pugui avalar aquest projecte". Davant la resolució i les prop d'11.000
al·legacions presentades, a l'estiu i davant les sospites que pogués tirar-se
avanci el projecte, el conseller de Salut va assegurar que aquest quedava
aturat, informació que va confirmar recentment aquest diari consultant al Departament
de Salut. Per tant, es parla de moratòria d'un projecte que ja es troba aturat,
un fet que segons fonts de la CUP pot fer sospitar que tard o d'hora es portarà
avanci el projecte.
D'altra banda, si bé la proposta de
Junts pel Sí diu que no es permet la incorporació d'entitats privades, aquest
fet ja es va contemplar en la modificació dels estatuts del Consorci. Fuentes
de Junts pel Sí corroboren les sospites de la CUP ja que asseguren que no
renunciaran a la creació del Consorci, un projecte que consideren que cal fer i
que pot ser potent pel territori. "Cal canviar? Potser sí, però cal
fer-ho, no hem de renunciar als instruments que facin millorar el sistema
sanitari", asseguren. Respecte al fet que el Consorci es regeixi pel dret
privat -fet criticat per CUP- fonts de Junts pel Sí insisteixen que "que
es regeixi pel dret privat no significa que es privatitzi la sanitat".
En el pla de xoc inicial proposat per
Junts pel Sí no es parlava del Visc+, el projecte «Més Valor a la Informació de
Salut de Catalunya», de reutilització de dades sanitàries per a la recerca,
igual que tampoc parlava del *Consorci de Lleida. En la proposta de Junts pel
Sí es parla de promoure un programa públic de "Big Data" sanitari que
garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els
centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats per
A prop i que realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC i es concreta
que "en cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients
a empreses privades, sent l'única entitat gestora l'Agència de Qualitat i
Avaluació Sanitàries (AQUAS). Amb tot, el director del Aquas declarava que el
projecte "s'està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la
fase d'accedir a la informació".
Calella a 29 de desembre de
2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada