INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

EN LA SANITAT PÚBLICA S’HA PRODUÏT UN PROCÉS DE “PRIVATITZACIÓ SUAU”

Desplaçament de l'activitat del sector públic al privat, retallades dels pressupostos de la sanitat pública, empitjorament de les condicions de treball …., són algunes de les conclusions de l'informe “L'ocupació en activitats sanitàries i la seva evolució durant la crisi” que han presentat en roda de premsa el secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, el secretari de Negociació Col·lectiva de la Federació de Sanitat de CCOO, Luis Álvarez, i Fernando Puig-Samper, autor de l'informe.

El desplaçament de l'activitat del sector públic al privat o “privatització suau”, com es defineix en l'Informe de CCOO, és un procés que s'aprofundeix amb la crisi econòmica, i que es produeix com a conseqüència de “una orientació política que beneficia a la sanitat privada simplement amb l'adopció de decisions que redueixen la capacitat de resposta de la sanitat pública, causant entre altres efectes augments de llista d'espera". "Com més es limita la capacitat del sector públic, més oportunitats de negoci per al sector privat”, va explicar Fernando Puig-Samper, de la Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO. 

L'Informe que ha estat presentat per Carlos Bravo i Luis Álvarez com “una fotografia real del que està passant en el sector sanitari”, posa de manifest que, a pesar que existeix una demanda major de prestacions i serveis sanitaris a causa de l'envelliment de la població i les malalties cròniques, entre 2011 i 2013 es van perdre gairebé 46.000 ocupacions, principalment en el sector públic (43.000) i, sobretot, en professionals de la infermeria (30.000) i metges i mèdiques (10.000). La retallada al pressupost sanitari entre 2009 i 2014 en 9.000 milions d'euros explicaria aquesta pèrdua d'ocupació.

Segons l'estudi publicat per CCOO, la temporalitat en la sanitat pública ha passat del 27% en 2002, any en què van culminar les transferències sanitàries a les comunitats autònomes, al 28,6%, molt per sobre del 18% del sector privat. La durada de la temporalitat també afecta de manera més negativa al sector públic, ja que mentre que en la sanitat pública té una durada mitjana de 97 mesos - el 10 per cent dels treballadors majors de 55 anys tenen contractes temporals, és una altra dada preocupant - en la sanitat privada la temporalitat és de 21 mesos de mitjana.

La temporalitat també estaria relacionada amb la retallada salarial que s'ha experimentat en la sanitat pública. “Els salaris dels noves contractacions són un 13,8 per cent de mitjana més baixos que els de 2008”, va assenyalar Puig.

No acaben aquí les denúncies de CCOO, que posa el focus també en l'envelliment dels professionals de la sanitat pública. “Un 10,5 per cent dels professionals sanitaris, entre 55.000 i 60.000 persones, es van a jubilar en el lustre vinent, la qual cosa va a suposar un greu problema si no es preveu el procés de recanvi”.

L'anomenada “privatització suau” que denuncia el sindicat, a més de l'augment de les hores de treball, la temporalitat i la disminució salarial, té altres conseqüències no menys importants per a la qualitat de l'assistència sanitària, com és la derivada d'una major demanda d'atenció com a conseqüència de l'envelliment de la població, la qual cosa pot donar lloc al 'burn out' (síndrome del cremat) entre els professionals que, en no pocs casos, sostenen amb molt voluntarisme els serveis mèdics, malgrat les dificultats i les retallades.

Calella a 18 de desembre de 2015