HOMENATGE DE M. CLOS MARTORI AL COMPANY CARLES CUADROS

Vull compartir amb tots els amics d'en Carles, un escrit que va escriure el meu sogre i que va fer en record d'un amic seu,

L’AMIC QUE VA MARXAR SENSE DIR-ME RES!

Jo tenia un amic que l’estimava,

com s’estima de la vida el que és teu,

però un dia sense dir que se n’anava

va marxar del meu costat sens dir-me adéu!

Jo crec que de tots els sentiments

el més gran i el més lliure és l’amistat;

perquè està per damunt dels lligaments,

i es un do que sols Déu ens ha donat.

Un pare, una mare o bé un germà

és la família que en néixer vas trobar,

però un amic sols tu l’has de buscar,

i ets lliure d’escollir-lo o d’estimar-lo!

I aquest era l’amic del viure cada dia

que treballes amb ell, que compartiu el pa,

que us expliqueu la pena i l’alegria

i s’enforteix l’afecte que mai es trencarà.

Però ve un diumenge i entrada la vesprada,

vàrem trobar-nos, posant-nos a parlar

i jo que hauria pogut donar-li una abraçada,

doncs li quedaven pocs minuts per marxar!

I això és el que em dol i m’entristeix…

Però jo crec en Déu i l’esperança

l’abraçada que desitjo i em fereix

li donaré un dia al cel sense recança!

Jo tenia un amic que l’estimava,

com s’estima de la vida el que és teu,

però un dia sense dir que se n’anava,

va marxar del meu costat sense dir-me adéu!

Calella a 13 de desembre de 2011