AGRESSIÓ INDISCRIMINADA ALS SERVEIS PUBLICS
Els empleats públics catalans han protestat conjuntament i per sectors contra l’atac que estan patint els seus drets laborals i socials. Ensenyants, sanitaris, mossos d’esquadra, bombers, funcionaris de presons, s’han mobilitzat contra el que ja es pot considerar l’agressió més important que han patit en la història recent de Catalunya. I al mateix temps que s’ha atacat els treballadors dels serveis públics, s’ha iniciat un procés per desmantellar el nostre estat del benestar, afectant la columna vertebral de serveis essencials com la sanitat, l’educació o els serveis socials, entre d’altres.
Per això, 200.000 persones van participar en la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el 28 de gener organitzada per la Plataforma Prou Retallades, amb unes 200 entitats, i el Fòrum Social Català, contra la dictadura financera i les retallades. La manifestació va tenir també les seves rèpliques a Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. Abans, el dia 18, els empleats públics de la Generalitat havien congregat 30.000 persones en una gran mobilització pel centre de Barcelona, que va finalitzar davant el Parlament el mateix dia que es realitzava el debat d’uns pressupostos per a aquest any, que es caracteritzen per la seva restricció en la dotació de recursos als serveis públics.
El dia 11 de febrer va ser la comunitat educativa la que va sortir al carrer per protestar contra les retallades en el sistema educatiu català, i el 29 de febrer Barcelona, com moltes altres ciutats europees, va viure una gran mobilització amb el lema “Ja n’hi ha prou”, per mostrar el rebuig frontal contra les polítiques antisocials que apliquen els estats de la UE al dictat dels interessos econòmics dels mercats i els especuladors.
Finalment el passat 29 de març, va tindre lloc la vaga general contra la reforma Laboral, CCOO considera un èxit rotund amb un seguiment a Catalunya del 82% dels treballadors assalariats, culminant amb una gran manifestació a Barcelona que va aplegar més de 800.000 persones al Passeig de Gràcia, Sens aquesta la manifestació central de les més de treinta que van tindre lloc arreu de Catalunya
El números canten
La reducció de treballadors i treballadores del sector públic que depèn de la Generalitat ha estat contundent en el darrer any. Els números canten i no hi ha millor argument que comprovar l’evolució de les plantilles durant els últims mesos.
Entre els mesos de gener i novembre del 2011 s’han perdut prop de 1.000 llocs de treball entre el personal directe que depèn de la Generalitat. La sagnia més forta en pèrdua de llocs de treball la trobem en el personal d’institucions sanitàries (-596), el de serveis penitenciaris (-408), i el personal d’administració i serveis (-476). També perden ocupació el personal docent (-103), el d’extinció d’incendis (-17) i els agents rurals (-11). Per contra augmenta el personal de cossos de seguretat en 532 efectius i a Justícia en 145.
En qualsevol cas, si comparem, entre el novembre del 2010 i el novembre del 2011, la diferència en administració i serveis seria de -997, ja que entre el novembre del 2010 i el gener del 2011 es van perdre 521 llocs de treball. A la pràctica la plantilla ha disminuït, perquè no s’han cobert les jubilacions. I si ens fixem en la reducció de personal en empreses públiques i fundacions, cal destacar que el total ha estat de 927 llocs de treball.
Respecte del personal docent, cal dir que s’ha de tenir en compte que el total d’alumnes ha augmentat per a aquest curs i, per tant, s’hauria hagut d’augmentar la plantilla per mantenir la ràtio. Això ho demostren les mateixes dades oficials del Departament d’Ensenyament, publicades al Diari Oficial de la Generalitat , en què es posa de manifest la pèrdua de 355 places en dos anys.
Paral·lelament cal no oblidar l’entrada al sistema educatiu de 21.000 alumnes nous, que haurien significat un increment de 1.993 llocs de treball. El pressupost actual tampoc preveu cap increment de plantilla però, en canvi, hi haurà un augment aproximat de 18.000 alumnes. En quatre anys, el sistema educatiu català ha acollit prop de 100.000 alumnes nous, sense afegir-hi cap docent.
La pèrdua de salut a la sanitat pública
I, és clar, les brutals retallades tenen efectes directes sobre la qualitat del servei que rep la ciutadania. És el cas de les retallades en el pressupost de salut. Ho patim en la supressió de serveis com el tancament de llits, plantes senceres, quiròfans, reducció de llits de cures intensives, del servei d’ambulàncies, de punts d’atenció continuada i urgències, i l’externalització i la privatització de serveis que ara haurem de pagar. Amb menys professionals disminueix inevitablement l’activitat i s’incrementen les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, visites a especialistes i metges de família, i proves complementàries, com anàlisis, raigs X, ecografies, TAC, etc. Són faves comptades, la reducció de personal afecta la qualitat assistencial, afavoreix el tracte impersonal i augmenta el risc d’error per la sobrecàrrega de feina per als professionals. Tot plegat, un desgavell.
CCOO demana que la ciutadania s’expressi a través d’una consulta
CCOO de Catalunya i UGT han proposat preguntar la ciutadania sobre el seu grau d’acord o desacord amb la política de retallades indiscriminades engegada per la Generalitat i, posat el cas, la conveniència de substituir-les per un increment d’impostos per a les rendes més altes i la implementació dels impostos de societats, de patrimoni i de successions, entre altres mesures.
Els sindicats majoritaris ja han adreçat la proposta de text als diferents grups parlamentaris amb l’objectiu d’aconseguir que el Parlament de Catalunya convoqui la consulta, d’acord amb el que disposa la llei de consultes populars per via de referèndum. Per això, necessiten el suport de almenys 2 grups parlamentaris. A hores d’ara, CCOO i UGT ja haurien aconseguit el beneplàcit dels grups d’ICV – EuiA i ERC, necessaris per tirar endavant la proposta.
La proposta de text, encara no definitiva, que ambdós sindicats han fet arribar als grups amb representació al Parlament és:
“Creu que s’hauria de donar prioritat a la inversió en salut, educació i serveis socials bàsics, combinant-ho amb una política d’ingressos provinents de qui més té i de l’economia més especulativa?”.
Calella a 19 d'abril de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada