CONSORCIS SANITARIS PER MILLORAR LA SANITAT o PER
DESTRUIR EL ICS?
Primer va ser l'holding d'empreses. El
Institut Català de la Salut era massa gran i per remeiar-ho s'havia de
convertir en un holding d'empreses. S'havien de crear múltiples empreses, que
augmentessin la competència en el sector; aquestes empreses gaudirien de més
autonomia, serien menys rígides, més eficients, etc. Es va encarregar el
projecte a Josep Prat, vicepresident de USP, multinacional sanitària privada;
tota una declaració d'intencions. Prat va acabar imputat per la seva gestió en
Innova, un altre holding. El projecte de l'holding va desaparèixer amb Prat.
Quan el cadàver de l'holding del ICS encara estava fresc,
algun dels seus promotors va començar a vendre la idea dels consorcis. Ja no
calia ser més petit per ser més flexible; ara del que es tractava era de
guanyar massa crítica.
El Govern de la Generalitat va encarregar al Servei
Català de la Salut (SCS) unificar en un únic ens gestor tots els serveis
sanitaris de la sanitat pública de Lleida. Ara la immensa majoria depenen del
ICS i la resta de Gestió de Serveis Sanitaris, una altra empresa pública de la
Generalitat. El SCS, contra tota lògica, va decidir crear un consorci en el qual
tinguessin participació el SCS, el ICS, el Institut de Recerca Biomèdica, que
depèn del ICS, i la Universitat de Lleida. El dia 26 de novembre el Consell de
Govern de la Universitat de Lleida va acordar participar en el Consorci
demanant major representació i quedant al marge de qualsevol responsabilitat
econòmica en cas de liquidació o deute. Dues empreses públiques gestionen la
sanitat pública i en lloc d'unificar-les, assumint el ICS tots els serveis, es
crea un consorci en el qual l'únic participant que no és de la Generalitat no
vol assumir cap responsabilitat.
La Generalitat ha iniciat una campanya propagandística
per la província de Lleida en la qual es destaquen els avantatges del nou
consorci: els centres d'atenció primària tindran més suport, podran fer més
ecografies, els metges de família podran demanar més proves i, en definitiva,
l'atenció primària serà més resolutiva; també es diu que hi haurà més
especialitats i més especialistes prop de casa i que disminuiran les llistes
d'espera. Tot això succeirà perquè a partir d'ara les decisions es podran
prendre des del territori i els centres tindran més autonomia en la gestió dels
recursos. Es diu que això no seria possible si s'unifiquessin tots els serveis
en l'empresa pública ICS, ja que està burocratitzada i el règim jurídic del seu
personal és molt rígid.
La veritat és que totes aquests suposats avantatges no
tenen res a veure amb la creació d'un consorci. Hi ha decisions, com la creació
de noves especialitats, que no depenen del proveïdor, sinó del SCS. Unes
altres, com les relacionades amb la capacitat resolutiva de l'atenció primària,
l'autonomia dels centres o la continuïtat assistencial entre primària i
hospitalària fa anys que s'estan desenvolupant en el ICS. La Llei del ICS també
permet un alt grau d'autonomia dels seus centres i serveis, per la qual cosa ja
avui no hi ha cap impediment perquè les decisions es prenguin al territori. És
cert que tot avança molt lentament, però no per l'estructura rígida del ICS,
sinó perquè els mateixos que denuncien la rigidesa del ICS i la seva poca
capacitat de treballar amb autonomia de gestió estan interferint contínuament
en les decisions que el ICS hauria de prendre autònomament. Bona prova d'això
és el continu ball de gerents i equips directius en funció de les afinitats
polítiques. Molt del que ara es presenta com a avantatges del nou consorci és
el que CCOO i molts professionals portem demandant des de fa anys i que no s'ha
implementat per decisió política. És política la decisió que el ICS treballi
molt per sota de la seva capacitat; també és una decisió política que el ICS
hagi de comprar exploracions complementàries que podria fer amb els seus propis
mitjans amb un cost molt menor. Sense aquestes ingerències en la gestió hi
hauria menys pastís per a altres proveïdors que estan més preocupats pel seu
compte de resultats que per l'atenció als ciutadans de Catalunya.
La creació del consorci de Lleida no té cap sentit. Qui
millor per gestionar la sanitat pública lleidatana que l'empresa pública que ja
gestiona la major part amb uns excel·lents resultats clínics i econòmics?
Tot sembla indicar que al final del que es
tracta és de plantejar reformes, unes en un sentit i unes altres en el
contrari, l'únic objectiu del qual és que el ICS deixi de ser la referència de
la sanitat pública catalana. Com el seu desmembrament en múltiples empreses va
fracassar, ara toca provar integrant part dels seus centres i serveis en altres
ens de diversa naturalesa jurídica. L'objectiu, sempre el mateix: que l'empresa
pública ICS perdi l'hegemonia que té en el sistema sanitari català.
Calella a 30 de desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada