EL GOVERN, AMB EL RÍDICUL INCREMENT DEL SMI, PENSIONS i
COTIZACIONS SOCIAL, RENUNCIA UN ANY MÉS A PRIORITZAR A LES PERSONES i A
INGRESSOS IMPRESCINDIBLES
El tímid augment del 0,50% del Salari Mínim
Interprofessional que va aprovar el passat 26 de desembre el Govern (648,6
euros/mes) confirma que l'Executiu, que presideix Mariano Rajoy, renúncia a
millorar els salaris en 2015, i amb ells també els ingressos de Seguretat
Social. Una decisió injusta i incoherent amb "l'escenari de
recuperació" que preconitza el Govern.
És coneguda la situació financera que conjunturalment
presenta el sistema públic de Seguretat Social com a conseqüència de la crisi i
els efectes de la política econòmica i social adoptada al nostre país, que es
concreta en un dèficit creixent del mateix des de 2011, i que es mantindrà en
tant no es produeixi una recuperació sensible de l'ocupació i de les bases de
cotització de les persones en actiu.
Insistim que aquesta situació de dèficit conjuntural
exigeix que per mantenir el nivell de cobertura i la intensitat en les
prestacions de Seguretat Social sigui necessari incrementar els ingressos del
sistema per evitar l'alternativa que ha prioritzat el Govern, limitant-se a
acudir al consum anticipat del Fons de Reserva.
Considerem que si bé la funció del Fons de Reserva és la
de cobrir els dèficit que pugui presentar el sistema de Seguretat Social, una
utilització prudent del mateix exigeix que, a més, es prenguin mesures
addicionals orientades a incrementar els ingressos del sistema que evitin un
consum anticipat i irremeiable d'aquesta reserva. En els últims tres exercicis
s'han disposat del Fons de Reserva 32.651 milions d'euros, dels quals 14.000
milions ho han estat només en el present any 2014; i malgrat la visió optimista
que el Govern presenta per 2015 els Pressupostos Generals de l'Estat per a
aquest any preveuen un dèficit en la Seguretat Social d’ almenys 6.444 milions
d'euros.
És especialment criticable el fet que, malgrat la
situació de dèficit que presenta el sistema de Seguretat Social, es mantinguin
mesurades de reducció de cotitzacions com les conegudes com a “tarifes planes”
per a autònoms i treballadors assalariats. L'Executiu si decideix mantenir-les,
malgrat l'escassa utilitat d'algunes d'elles, hauria d'ordenar-les com a
bonificacions de manera que el seu tractament sigui el propi d'una mesura de
foment de l'ocupació i evitar que el seu finançament, com ara, recaigui
exclusivament sobre el dèficit del sistema de Seguretat Social. Més encara, el
Govern hauria de realitzar una avaluació en profunditat dels resultats que
sobre la creació d'ocupació i l'afiliació està tenint aquesta mesura i, en tot
cas, plantejar-se la restitució a la Seguretat Social dels imports que la
mateixa ha deixat d'ingressar.
En relació amb la necessitat d'augmentar els ingressos
previstos en el sistema de Seguretat Social resulta insuficient el fet que la
base mínima de cotització del Règim General s'incrementi tan sols en el 0,50%,
com a conseqüència de l'anunci que en aquest sentit ha fet avui mateix el
Consell de Ministres en relació a l'augment decidit per al Salari Mínim
Professional de 2015.
D'igual manera, resulta criticable el fet que en l'Ordre
de cotització per al proper any prevegi reduir la intensitat d'algunes mesures
amb la qual des de 2012 es venia intentant equiparar les bases mitjanes de
cotització dels diferents règims de seguretat social, en la idea de millorar
amb això el repartiment equitatiu d'esforços que realitzen tots els
treballadors en el manteniment del sistema. En concret els treballadors
inclosos en el Règim especial de treballadors Autònoms (REPTA) presenten una
base mitjana de cotització prop d'un 40% inferior a les de treballadors del
Règim General. Per ajudar a corregir progressivament aquesta situació la Llei 27/2011
va incloure una referència perquè de forma progressiva les bases mitjanes de
tots dos règims confluïssin en el temps. Amb aquest objectiu des de 2012 les
bases mínimes del REPTA han vingut creixent un 1% addicional al que ho feien
les del Règim General, però l'Ordre de cotització per 2015 rebaixa aquest
creixement addicional a tan sols el 0,50%, retardant l'objectiu previst.
També relacionat amb els ingressos i el principi de contribuir,
assenyalem l'evolució de les bases màximes de cotització. Referent a això,
crida l'atenció la política una miqueta erràtica que mostra l'Executiu a l'hora
d'establir l’incremento d'aquestes bases màximes. Entre 1996 i 2011 van perdre
més de 15 punts percentuals de poder adquisitiu. En 2013 i 2014, per contra,
s'han vingut registrant increments anuals del 5%, sense actuar de forma
coherent sobre la pensió màxima. Finalment, ara en 2015, s'ha establert un augment de tan
sols el 0,25% el que resulta fins i tot inferior a l'evolució prevista per a la
base mínima. Aquest comportament no transmet ni la confiança ni la coherència
que, en aquesta matèria, resulta exigible del poder executiu para, mantenint
els elements de solidaritat interns en el sistema, fer-los evolucionar de forma
coherent amb les necessitats financeres del sistema i el reforç de la
contribució de els qui més guanyen, exigint un major esforç de cotització,
coherent amb l'evolució de les prestacions que veuran reconegudes.
Calella a 31 de desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada