ELS DINERS PÚBLICS FINANÇA L’EXPANSIÓ DE L’EMPRESA CAPDAVANTERA DE LA
SANITAT PRIVADA
“La
sanitat privada avança en temps de retallades. El hòlding sanitari IDCsalud,
controlat per un fons de capital de risc, ha augmentat les partides que
reben els seus tres hospitals concertats per part del Servei Català de la
Salut. Segons dades a les quals ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, ha rebut
prop de 300 milions d’euros en els darrers quatre anys. Dels 64 milions del
2010 ha crescut fins als 79 milions el 2013. Mentrestant, el pressupost de
CatSalut s’ha reduït en un 16%.”
En El Confidencial informa Carlos Hernanz: DESPRÉS DE
FUSIONAR-SE AMB QUIRÓN-USP IDC Salut compra el grup sanitari Ruber per operar en les clíniques VIP de Madrid
·
IDCSalud
guanya la licitació per fer-se amb la clíniques Ruber mesos després d'adquirir Quirón
i després de créixer a força dels contractes que s'oferien des de la sanitat
pública
·
L'aturada de
les concessions dels Governs dóna pas a fusions milionàries de grups
d'hospitals privats
Com a ones expansives, el freno a la privatització de la
sanitat pública que ha seguit a la ‘marea blanca’ ha recol·locat el punt de
mira dels grans grups privats de salut. Sense els diners públics i a la mà per
seguir creixent però amb l'ambient que el Sistema Nacional de Sanitat (SNS) no
dóna proveïment, el nínxol de l'atenció sanitària privada bull. Com analitza el
fons d'inversió Doughty Hanson: “El mercat té forts pilars de creixement
derivats de la demografia i les dificultats del SNS per mantenir-se com una
alternativa de qualitat”. Així, el vell projecte de venda de les exclusives
clíniques Ruber de Madrid –que data de 2012– s'ha accelerat fins a concretar-se
per fi.
L'expansió del negoci sanitari pel costat del Sistema Nacional de Salut va encallar, de moment, amb la reversió del gran projecte de la Comunitat de Madrid de cedir a contractistes la gestió de sis hospitals. Després d'anys d'aconseguir contractes per gestionar centres, operar pacients de les llistes d'espera i fer proves, l'oposició social i la batalla legal van excavar una trinxera que les adjudicatàries Ribera Salut, Sanitas i Hima-Sant Pablo no van poder saltar.
“Va ser un pla massa ambiciós i d'un sol cop”, va
analitzar un dirigent del PP madrileny una vegada liquidat el moviment del
president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, que es va portar per
davant al seu conseller de Sanitat Javier Fernández-Lasquetty. Potser conscient
dels mals auguris, la gran contractista espanyola de la sanitat pública,
IDCSalud (antiga Capio), ni tan sols va acudir als concursos. No obstant això,
des de juny d'aquest any, l'empresa no ha parat d'expandir-se per les xarxes de
la sanitat privada: al juny va acordar adquirir el grup Quirón; al desembre
està prop de quedar-se amb les clíniques Ruber per més de 200 milions, segons
ha avançat El Confidencial.
IDCSalud sempre ha crescut a la calor dels contractes amb
els Governs regionals. Nascuda a la fi dels anys 90, en 2005 el 60% dels seus
ingressos anuals de 300 milions d'euros provenien del sector públic (180
milions), segons l'informe que va redactar l'empresa sueca Capio quan va
adquirir IDC. Cinc anys després aquestes magnituds s'havien duplicat: 413
milions d'euros del compte de resultats procedien d'acords amb administracions
públiques (el 75% del total), segons informava el fons d'inversions CVC en
adquirir el negoci espanyol de Capio.
Aquesta relació entre IDCSalud i les administracions ha
estat crucial per desenvolupar i consolidar el negoci. Així ho reconeixia el
fons d'inversions Apax en una anàlisi que el grup feia del seu actiu, IDCSalud:
“La seva reputació li ha permès reforçar la seva associació amb l'Autoritat
Sanitària de Madrid incrementant el nombre de pacients tractats als seus
hospitals. Apax s'ha assegurat dues concessions públiques de 30 a la regió de
Madrid. Aquestes adjudicacions eren fonamentals tant per al creixement del negoci
com per a una eventual cerca de nou propietari”, de IDCSalud.
Si alguna cosa ha caracteritzat el periple de IDCSalud
han estat aquests tres pilars: comprar centres hospitalaris, apostar pel sector
públic-privat que li obrien les administracions i anar passant de mà en mà, és
a dir, de fons d'inversió en fons d'inversió. En 1997, CVC va comprar l'empresa
i va començar l'expansió a força d'adquirir clíniques. En 2002 havia passat de
Castella-la Manxa a Madrid i Extremadura, on en 1999 va comprar l'hospital Clideba
(que ja col·laborava amb el Sistema de Salut Extremeny des de 1995 amb el
conveni*Paracelso II).
Aquest mateix any 2002 es va fer amb l'Hospital General
de Catalunya. A la regió també controla el Sagrat Cor, la qual cosa li fa
ingressar més de 60 milions anuals per convenis d'ús amb la Generalitat. En
2005 va ser el torn de la Fundació Jiménez Díaz, que està inclosa a la Xarxa
d'Utilització Pública de Madrid. És llavors quan la sueca Capio desemborsa 331
milions d'euros i la converteix en Capio Sanitat. Solament un any després, el
fons de capital de risc Apax va invertir 1.500 milions a controlar tota Capio.
En 2010, la cerca de nou amo de Apax va resultar que CVC acordés un preu de 900
milions per recuperar la seva antiga empresa de salut a Espanya.
L'expansió per la sanitat pública, sobretot madrilenya,
va concloure amb la concessió total de l'hospital Infanta Elena de Valdemoro,
el Rei Juan Carlos (a Móstoles) i el de Collado Villalba. Est va ser retingut
per la Comunitat de Madrid més d'un any, amb el que IDCSalud no podia facturar
segons el contracte signat. Ha estat l'última associació amb el Govern. IDCSalud
no va licitar per la gestió hospitalària que va treure al carrer a la ‘marea
blanca’.
Posició hegemònica a
Catalunya
En canvi, sí va aprofitar la seva forta posició per
adquirir el grup privat Quirón. Aquest moviment genera un gegant de la sanitat
amb pilars al món de les asseguradores i de la col·laboració amb la xarxa
pública: més de 5.000 llits en 40 hospitals i una facturació que supera els
1.400 milions d'euros. Augura una hegemonia tan evident que la pròpia Autoritat
de la Competència de Catalunya va avisar d'una concentració preocupant. Avís
que la Comissió Nacional de la Competència no ha vist amb suficient base com per
detenir l'operació.
Ròssec. Aquest novembre, IDCSalud va anunciar la seva
arribada al mercat del País Basc. Havia acordat un preu de 41 milions d'euros per la Policlínica Guipúscoa. Una nova regió per a l'empresa. Ara, sembla que
ha guanyat la carrera pel grup sanitari Ruber. Aquestes dues clíniques
(associades a clients-pacients d'alt poder adquisitiu) tenen uns ingressos
anuals entorn dels 80 milions d'euros, segons els exercicis.
En la licitació per les Ruber s'ha quedat enrere un altre
grup sanitari que tracta d'aprofitar el nínxol de la salut privada per créixer:
Hospitals Madrid. Amb el seu nucli en aquesta comunitat, va desemborsar 85
milions d'euros al març d'aquest any per adquirir el grup hospitalari Model a
Galícia. Era la primera vegada que sortia del seu àmbit geogràfic d'influència.
Possibilitats financeres té, ja que el nou auge de la medicina privada li
ofereix a HM continus creixements. En 2010 ingressava 174 milions, amb uns beneficis de 27
milions. En 2013 va facturar 201 milions i va declarar uns beneficis de 34. No
li ha estat suficient per disputar-li al gegant el mos que ofereixen les
‘clíniques VIP’ de Madrid.
Calella a 12 de desembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada