INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

LA DIMISSIÓ DE LA MINISTRA DE SANITAT ERA NECESSÀRIA
i ARRIBA TARDA

CCOO espera que la persona que assumeixi la responsabilitat d'aquesta important tasca, col·loqui entre les seves prioritats assumptes com: el finançament i les mesures per garantir el futur del sistema sanitari; la recuperació d'un criteri clar d'universalitat i de suficiència de les prestacions; la correcció o eliminació dels sistemes de copago introduïts; la millora de l'equitat en el sistema sanitari; la millora de la governabilitat del sistema, amb major informació, participació, transparència i rendició de comptes; el reforç de l'atenció a les persones amb dependència; l'impuls als serveis socials; i el desenvolupament de la coordinació sociosanitària

La dimissió el passat dimecres 26 de novembre de la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, era necessària i arriba tard. No només perquè l'activitat política requereix alts nivells de transparència i exigència de responsabilitats, sinó perquè les tasques a desenvolupar en el Ministeri (sanitat, dependència, igualtat, serveis socials, atenció a les persones majors, atenció a les persones amb discapacitat, protecció als consumidors, etcètera) exigeixen una dedicació plena i sense ombra de dubtes sobre el comportament ètic dels seus responsables.

Els tres anys de la seva gestió al capdavant del Ministeri ofereixen un balanç negatiu. S'ha intensificat la retallada dels pressupostos sanitaris, amb un impacte innegable en les llistes i temps d'espera, així com en la reducció de les plantilles i l'empitjorament de les condicions de treball; s'ha fet fallida el camí cap a la universalitat de l'atenció sanitària, tornant a conceptes d'assegurats i beneficiaris que crèiem superats; s'han traslladat costos als pacients, amb noves formes de copago, que trenquen la solidaritat del sistema; s'ha paralitzat el desenvolupament del sistema d'atenció a la dependència; s'han reduït fins a l'insuportable els recursos destinats a la salut pública i s'ha gestionat una crisi com la de l'Ébola d'una forma que va generar, als seus primers moments, més incertesa que confiança. En definitiva, molt és el que tenim per davant i que hauria de resoldre's en el proper període.

CCOO ha promogut diferents propostes per corregir aquesta deriva, convençuts que la negociació i l'acord són una base imprescindible en la presa de decisions en aquest àmbit múltiple de sanitat, serveis socials i igualtat. Encara que fins al moment sense resultats, estem participant activament en el diàleg social obert en el Ministeri des de febrer d'aquest any en relació amb la sostenibilitat i suficiència del Sistema Nacional de Salut, del Sistema d'Atenció a la Dependència i de serveis socials, així com l'adequat desenvolupament de mecanismes de coordinació soci-sanitària, tal com es recull en l'Acord de propostes per a la negociació tripartida per enfortir el creixement econòmic i l'ocupació, signat el 29 de juliol.

Lamentablement, mentre que en l'àmbit sanitari s'ha mantingut un procés de negociació i diàleg, en l'àmbit d'atenció a la dependència i serveis socials no ha estat així, estant tota la negociació paralitzada.

No hi ha temps que perdre, el nomenament de la persona que ha de liderar tota aquesta activitat ha de produir-se al més aviat possible. La deterioració dels sistemes de sanitat i d'atenció a la dependència, i de la percepció pública dels mateixos, obliga a l'adopció de mesures correctores al més aviat possible, mesures negociades i acordades amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives. Mesures que exigeixen, també, la negociació en l'àmbit corresponent amb les organitzacions sindicals representatives en el sector sanitari o en el sector de la dependència, sobre les matèries específiques que els concerneixen. Mesures que exigeixen més negociació amb continguts certs i menys fòrums d'acompanyament buit.

Calella a 3 de desembre de 2014