EL GOVERN DEL PP IMPULSA UNA REFORMA LABORAL QUE ALEGRA ELS EMPRESARIS i ELS MERCATS FINANCERS
Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa i més de 50 ciutats de l’Estat espanyol van viure el 19 de febrer i l’11 de març una allau de manifestacions en contra de la reforma laboral. Només a Barcelona vam ser 400.000 les persones que vàrem omplir els carres del centre de la ciutat per mostrar el nostre rebuig frontal a aquesta reforma per considerar-la injusta amb els treballadors/es, ineficaç per a l’economia inútil per la ocupació. Aquestes mobilitzacions van significar el punt de partida d’una protesta que ha anat creixent amb l’objectiu de tirar enrere la reforma m és lesiva pels drets laborals de tota la democràcia i que tindrà el seu punt àlgid el 29 de març.
L’acomiadament és ara més fàcil i mes barat. Es rebaixa el preu de l’acomiadament improcedent de 45 dies a 33 per any treballat, però en realitat ara la majoria dels acomiadaments seran procedents, ja que s’amplien molt les causes que poden justificar els empresaris. Així la majoria de les indemnitzacions seran de 20 dies.
L’empresari (amo) té tot el poder. La baixada dels ingressos o vendes durant dos trimestres consecutius, encara que l’empresa tingui beneficis, és motiu suficient pe rebaixar el sou dels treballadors. I si això passa en un tercer trimestre, directament els pot acomiadar.
Però la reforma també recull la possibilitat de fer fora un treballador que en dos mesos hagi tingut dues baixes justificades que sumin 9 dies.
A més, la empresa pot modificar lliurement les condicions de treball com la categoria, l’horari, el salari o el lloc on es treballa. El treballador ha d’escollir entre la imposició o l’acomiadament procedent de 20 dies.
Els expedients de regulació d’ocupació (ERO) tenen via lliure. S’ha eliminat el tràmit de mediació i autorització de l’Administració a aquests expedients i, per tant, les empreses els poden imposar deixant el camí lliure a les deslocalitzacions i als tancaments.
La reforma laboral condemna els joves a la precarietat laboral. Aquesta reforma no crearà ocupació, i els joves que vulguin treballar els condemna a salaris baixos, contractes precaris i menys drets. Alguns substituiran els seus pares, amb millors condicions laborals, que hauran estat acomiadats.
No és veritat que la reforma redueixi les modalitats de contractació indefinida, al contrari. Es crea un nou contracte indefinit que podran utilitzar el 95% de les empreses, un contracte que és de dubtosa constitucionalitat. Aquest contracte suposa l’acomiadament lliure, perquè es podrà finalitzar durant el primer any sense indemnització per la voluntat exclusiva de l’empresari. A mes, s’empitjoren les condicions de les altres modalitats de contractació, com la formació i l’aprenentatge. Aquest aprenentatge es desvincula de la formació del treballador. El contracte a temps parcial també es modifica per permetre fer hores extraordinàries, fet aquest que anima al frau en la concertació de les seves condicions i té efectes en les cotitzacions i les prestacions socials.
Aquesta reforma és un cop frontal a la negociació col·lectiva. L’empresa pot no aplicar el conveni col·lectiu després de dos trimestres de disminució dels ingressos. El conveni d’empresa preval sobre el conveni general, fet que provocarà una rebaixa de les condicions laborals a les petites i mitjanes empreses.
Hi ha alternatives
Per CCOO hi ha alternatives a la precarització del mercat laboral. Cal una reforma fiscal que faci el sistema més just, solidari i redistributiu: controlar el frau fiscal; igualar la tributació de les rendes del treball i del capital; restablir l’impost del patrimoni i el de successions; establir un impost internacional a les operacions especulatives; perseguir l’economia submergida, i eliminar els paradisos fiscals.Cal una reforma financera en profunditat perquè els poders públics puguin controlar els mercats financers i bancaris per posar-los al servei de l’economia productiva i generadora d’ocupació, i que no siguin únicament una eina d’especulació.
Cal un canvi de model productiu. L’especialització en sectors de poc valor i la competència en salaris baixos i l’acomiadament fàcil és un model condemnat al fracàs, com s’ha demostrat fins ara. Hem d’apostar per la producció d’alt valor afegit, la competitivitat de les empreses, la formació dels treballadors, l’ocupació de qualitat i els salaris dignes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada