INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

PROP DE 900.000 PERSONES A ESPANYA HAN PERDUT EL DRET A L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

L'assistència sanitària ha deixat de ser un dret per passar a ser una prestació vinculada a la condició administrativa d'assegurat

Més seixanta organitzacions i plataformes dels àmbits social, professional i científic, entre les quals s'explica Amnistia Internacional o Metges del Món, han llançat un manifest per exigir al Governo canvis en la política sanitària quan es compleixen dos anys de l'entrada en vigor del Decret de 2012 de ‘mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions’.

Sota el títol ‘Contra l'exclusió social sanitària, en defensa de la sanitat universal’, els signants del manifest denuncien els impactes que està produint la política sanitària engegada pel Govern del PP i els “incompliments” de la legislació internacional en matèria de drets humans. Amb el Reial decret, l'assistència sanitària a Espanya ha deixat de ser un dret per passar a ser una prestació vinculada a la condició administrativa d'assegurat. Els promotors del manifest també recorden que s'ha restringit certes prestacions i s'ha augmentat la càrrega econòmica directa per a les persones.

Col·lectius especialment vulnerables

Per tot això, afirmen “el balanç no pot ser més negatiu”. Segons dades aportades pel propi Govern, almenys 873.000 persones a Espanya van perdre el dret a l'assistència sanitària a Espanya en aquests dos anys de l'entrada en vigor del Reial decret Llei. Es tracta de col·lectius especialment vulnerables que també contribueixen al finançament del sistema públic de sanitat a través d'impostos.

I és que, encara que el decret reconeix el dret a l'atenció d'embarassades, menors, o atenció en urgències, s'han originat nombrosos casos de desatenció agreujats per l'exigència de signatura de compromisos de pagament o la facturació indeguda. Els més dramàtics van acabar en mort com van ser els casos de Alpha Pam a Mallorca, Soledad Torrico a València i Janneth Beltrán a Toledo.

Les dones migrants són un dels col·lectius als quals se'ls ha retirat la targeta sanitària, la qual cosa dificulta la detecció de casos de violència de gènere, així com l'adequada assistència en casos de violència sexual. En el cas de les víctimes de tracta d'éssers humans es limita l'accés a els qui se'ls atorga el període de restabliment i reflexió, mentre que a la majoria no se'ls reconeix el dret a l'assistència sanitària.

Deterioració de la cohesió territorial

També es posa de manifest que la disparitat de criteris en l'aplicació de la normativa per part de les Comunitats Autònomes “ha deteriorat encara més la cohesió territorial en el Sistema Nacional de Salut, i ha convertit l'accés a l'atenció sanitària en un autèntic laberint administratiu”.

Així mateix la reforma sanitària incompleix o contravé estàndards internacionals de drets humans tal com vénen denunciant organismes com a Nacions Unides o el Consell d'Europa, sense que el Govern hagi fet gens per complir aquestes recomanacions. El propi Tribunal Constitucional afirma que no es pot restringir el dret a la salut per motius fiscals, un estalvi que, d'altra banda, encara no ha quantificat l'Executiu.

Les organitzacions exigeixen una Llei de Sanitat que neixi amb consens, que garanteixi la universalitat de l'assistència sanitària com estableix l'OMS, perquè “tota persona gaudi del més alt nivell possible de salut”.

Signants del Manifest       

Calella a 2 d’octubre de 2014