REFORMA ELÈCTRICA

LA REFORMA ELÈCTRICA DEL GOVERN FARÀ PAGAR ALS CIUTADANS ELS EXCESOS DE LES BOMBOLLES ENERGÈTIQUES

• No soluciona el sistema que genera el dèficit i obvia els del problemes estructurals sector

El passat 12 de juliol, el Consell de Ministres ha donat llum verda a la "esperada" i anunciada reforma del sector elèctric. Una reforma que no soluciona el sistema que genera el dèficit i solament aborda la reducció del deute anual, que serà pagada pels usuaris via tarifa, pels contribuents via Pressuposats de l'Estat i per les empreses, on es veurà minvada la qualitat i seguretat del servei i es reduiran els costos salarials.

La reforma elèctrica, que ha estat anunciada des de fa mesos com la solució a la situació actual d'elevat dèficit tarifari, inseguretat jurídica i creixement constant dels preus de tarifa, es va a quedar en un intent de disminuir el dèficit anual, que ha portat al fet que les tarifes elèctriques a Espanya siguin les terceres més cares de la UE (després de Xipre i Malta) a nivell domèstic i de pimes, i les cinquenes a nivell industrial, sagnant les butxaques dels consumidors i afectant a la viabilitat industrial.

Els reials decrets i les ordres ministerials als quals avui s'ha donat llum verda en el Consell de Ministres tenen com a objectiu disminuir els 4.500 milions d'euros de dèficit que té el sector anualment, i que no vagi creixent fins als 10.000 anuals que es preveuen en 2020 si no es prenen mesures. Aquesta reducció, com ja ha anunciat el Ministeri d'Indústria, va a repercutir negativament en els consumidors, els contribuents i les empreses elèctriques i renovables.

La reducció de 4.500 milions sortirà de:

• La disminució fins a un 20% la retribució en distribució, la qual cosa significarà anul·lar les inversions i el manteniment a la xarxa de distribució. Això tindrà una repercussió directa en la qualitat i seguretat del servei i en l'ocupació, en reduir-se dràsticament l'activitat.
• La reducció de la retribució al transport (REE), la qual cosa tindrà repercussions similars a la distribució.
• La rebaixa de la retribució del concepte de disponibilitat, l'incentiu que es dóna als cicles combinats de gas. Per al seu funcionament, es preveu una nova metodologia de repartiment per subhasta, la qual cosa portarà a la hibernació o tancament de cicles combinats i, en conseqüència, menys ocupació.
• Reduir el cobrament per les extra-peninsulars.
• Disminuir les cosines a les renovables i el mètode de retribució. La metodologia nova està mancant la publicació dels reials decrets. L'impacte serà aproximadament d'una retallada d'uns 1.400 milions dels 9.000 abonats aquest any, amb impacte retroactiu i nou sistema d'incentius per a les futures entrants
• Disminuir les cosines a les renovables i el mètode de retribució. La metodologia nova està mancant la publicació dels reials decrets. L’impacta serà aproximadament d’una retallada d’uns 1.400 milions dels 9.000 abonats aquest any, amb impacte retroactiu i nou sistema d’incentius per a les futures entrants.

El Govern manifesta que amb aquesta reforma es rebaixa la rendibilitat de les empreses, però en realitat es mantindrà una rendibilitat raonable, un 6,5% en distribució i un 7,5% en renovables. La reforma plantejada pel Govern obvia els problemes estructurals d’aquest sector (tipus de mercat a cost marginal, inoperància dels contractes bilaterals, falta i voluntat de planificació, inexistència de control en el servei i la qualitat del mateix, política fiscal per atendre serveis no energètics 5,1%, etc.) i solament atén un problema conjuntural de deute fent pagar aquest deute als consumidors, els qui tindran una tarifa major (increments de tarifa a l’octubre i gener), als contribuents (transferint costos a pressupostos de l’estat de 900 a 1200 milions) i a les empreses, la qual cosa repercutirà en els seus costos en qualitat de servei, seguretat i ocupació.

La Federació d’indústria de CCOO estarà pendent de la tramitació dels reials decrets i ordres ministerials per saber com es van a vehicular temes com la disponibilitat, la interrumpibilitat (canvia la metodologia de retribució), el bo social, el règim de mercat (si queden 2 règims o s’unifiquen), la legislació en generació distribuïda, etc., però la seva primera valoració en funció de la informació rebuda no pot ser positiva, sinó negativa, ja que no es canvien els elements estructurals i es repercuteix en les butxaques dels ciutadans el “dèficit tarifari”, producte de polítiques energètiques que van generar la bombolla de les renovables amb rendibilitats del 18%, i la bombolla elèctrica amb valoracions de les empreses en molts casos fins a un 250% per sobre del seu valor.

Difícilment en una situació com l’actual, amb un 26% d’atur, una recessió econòmica familiar i una tarifes industrials en molts casos un 50 o 60% per sobre de la mitjana europea, pot acceptar-ne que siguin aquests mateixos actors qui paguin els deutes del sector.

Calella a 18 de juliol de 2013