SANITAT PÚBLICA:
DE LES RETALLADES A LA PRIVATITZACIÓ
Primer van fer les retallades, no han renovar el personal eventual ni han cobrir les vacants, han reunificat serveis i han reduït proves diagnòstiques. Conseqüentment han augmentat les llistes d'espera i s'han retardat els diagnòstics, que en els casos més greus poden suposar severs danys, alguns irreparables.
Després van augmentar l'afany de lucre en la gestió sanitària impulsant l'atenció privada als centres públics, amb l'objectiu d'impulsar la privada, allargant així el temps d'espera en la pública. Es posen a la venda 9 grans hospitals construïts amb les cotitzacions públiques, entre ells Vall d'Hebron, Bellvitge i Can Ruti, per seguir ocupant-los pagant un lloguer.
Ara planegen dividir CatSalut en porcions que permetin vendre'l amb facilitat i el president Más amenaça, “per tallar els abusos”, amb imposar co-pagaments i tiquets moderadors (tornar a pagar pel que ja paguem amb els nostres impostos), que no evitaran cap abús i sí suposaran un impost a la malaltia, que alhora incrementarà la desigualtat de gènere i de classe.
Tot això amb el fal·laç argument que la despesa sanitària pública és desmesurada i, per tant, les retallades són inevitables. La realitat, ans al contrari, és que invertim en sanitat pública més de 2 punts per sota de la mitjana dels països del nostre entorn, i tot i així aconseguim millors prestacions que les que ofereix qualsevol assegurança privada pel mateix preu. Alhora, cal recordar que el 60% de les persones assalariades cobra per sota dels 1.000€ al mes.
Consentirem que ens treguin la Sanitat Pública sense moure un dit o ens mobilitzarem per defensar el què és nostre?
Calella a 29 de novembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada