Drets fonamentals i drets constitucionals
Marco
Aparicio es refereix al dret a l'habitatge però no tinguem cap dubte que la
sentència és aplicable al dret a la salut, dret reconegut en la Constitució
però que no es considera dret fonamental, com tampoc ho és l'habitatge. Han de
ser o no un dret fonamental el treball, l'alimentació, el medi ambient,
l'educació, la sanitat, l'habitatge…? I què dir de la informació, l'aigua, les
necessitats bàsiques… Ara mateix no ho són. Són tan sol drets reconeguts en la
Constitució però considerats en la pràctica com a secundaris, no obligatoris.
L'actual sistema polític no té cap intenció de legislar en favor d'aquests
drets. El Poder aspira –i treballa sense pausa ni compassió– a convertir els
drets constitucionals, drets inalienables, en un negoci. No importa el futur,
ni l'individual, ni el de la societat, ni el del planeta. Tan sol acumular.
Acumular per despossessió. Sí, ens estan desposseint. Ens estan plomant.
L'Organització Mundial de la Salut defineix la salut com
l'estat de complet benestar físic, mental i social. Vol dir-se que no és tan
sol un dret a satisfer a través de la sanitat, sinó que la negació o l'absència
per inacció dels drets socials per tots –respirar, nodrir, sanar, aixoplugar,
educar, treballar...-, danya la salut del conjunt de la població. I crea
desigualtats, diferències en el dret a la salut que són innecessàries i
evitables, a més de ser injustes. I morts prematures a gran escala. La pitjor
epidèmia.
La salut pública doncs, depèn de la Política i és la
política qui atempta contra la salut de totes. Perquè quan parlem de salut ho
fem de les condicions en què la gent creix, viu, treballa, envelleix i dels
factors polítics, socials i econòmics que modelen aquestes condicions: la
classe social, la procedència, el sexe, el treball, l'alimentació, el medi
ambient, l'educació, l'habitatge, la sanitat...
En la sanitat: “Pagar per Viure”
Les privatitzacions són la principal arma de destrucció
massiva que utilitzen les elits i els seus executors –gran part dels polítics,
no tots– contra la població i els seus drets socials. Privatitzar significa mercantilitzar,
posar al mercat. Transformar drets en mercaderia. Comerciar amb les persones:
si vols viure, paga. En definitiva, ‘Pagar per Viure’.
Els que privatitzen volen convertir la sanitat –la baula
més evident per immediat en la lluita per la preservació de la vida– en un
negoci. I ho estan aconseguint.
Diuen la Plataforma pel Dret a la Salut, la FAVVC i la CONFAVC, en el seu últim
comunicat:
Els responsables de salut estan planejant tancar més
llits d'hospitals, més quiròfans i més Centres d'Atenció Primària (CAP) i
durant més temps que en anys precedents, amb l'excusa que a l'estiu baixa la
demanda sanitària.
Afirmen que ho fan per estalviar diners del Sistema Públic però i per contra,
com les necessitats del sistema públic de salut continuen, augmenten les
transferències de diners públics als centres privats que fan negoci amb el
salut. Aquest any 2014, formalment, el Servei Català de la Salut té el mateix
pressupost que en 2013. En realitat és menor perquè cal restar-li el dèficit
que arrossega de l'any anterior. Per si no fos suficientment greu, s'anuncien
noves retallades per un import al voltant dels 120 milions, per abans de final
d'any.
Aquesta situació s'afegeix a la retallada sostinguda dels
pressupostos del Departament de Salut des de 2010. En 2011, Salut disposava un
pressupost de 9.874 milions d'euros i en 2013 era de 8.289 milions, això és,
1.585 milions menys, que significa una retallada del 16% en tres anys.
Hauríem de saber que mentre que als hospitals públics
propis del ICS i als concertats sense ànim de lucre, se'ls ha retallat entre
un 10 i un 15% el pressupost, als concertats amb ànim de lucre, com els tres de
IDC/CAPIO (General de Catalunya, Sagrat Cor, i Clínica de Sabadell) se'ls ha
augmentat el concert de 71,1 milions a 127, això és un increment del 78,6%.
Les llistes d'espera, per tant, creixeran aquest estiu i
augmentaran les seves males conseqüències, la qual cosa agreujarà les
patologies i comportarà sofriment, dolor i incapacitat. I continuarà la
derivació de pacients cap als centres privats que busquen el benefici,
derivació finançada amb els pressupostos públics.
Els ciutadans, titulars del Sistema Públic, estem cada
vegada més preocupats i indignats per la seva degradació, el seu futur i les
repercussions sobre la nostra salut”.
I exigeixen:
Que la sanitat sigui 100 x 100 pública, universal, de
qualitat, i gestionada públicament de manera transparent i amb participació de
les persones que la utilitzen que són les propietàries.
-
Que funcioni al 100 x 100 de la seva capacitat. És a dir,
sense llits, quiròfans, consultes i serveis tancats.
-
Que els diners públics s'utilitzi al 100 x 100 per
finançar centres públics i no per a centres privats que fan negoci amb la
nostra salut.
-
Que durant l'estiu els centres i serveis sanitaris
funcionin al 100 x 100.
-
Que les llistes d'espera generades per les retallades no
siguin l'excusa per derivar intervencions i proves a la privada.
El Negoci: “Draps Bruts”
A les nostres mans està doncs, aconseguir que no es
destrueixi la sanitat, evitar la seva privatització, defensar la titularitat
ciutadana de tots els drets, impedir que el Poder s'apoderi d'ells, que facin
negocis, que corrompin, que ens menyspreï. Ja no és suficient influir, ja no es
tracta de convèncer al Poder de la maldat que suposa privatitzar la sanitat i
privatitzar els drets. El Poder no atén a raons encara que siguin de la
majoria, tan solament persegueix els seus objectius: assegurar-se el domini,
perpetuar-se, tenir el món – humans i recursos – a la seva disposició i servei
per dur a terme els seus negocis. En Poder no li importen les víctimes que
quedin en el camí: quants menys siguem menys boques a alimentar, pensen.
És necessari establir mecanismes de auto tutela de drets i garantir-los amb
l'acció, com ha fet la PAH. Com l'està fent una pluralitat d'associacions de
defensa de la sanitat pública que inevitablement hauran de confluir. És el
moment de la societat, de la ciutadania organitzada, atrevida, que supera la
por i exigeix, lluita, recupera i exerceix els seus drets, que són seus i no
del Poder.
És el moment de l'acció i la insubmissió.
Moment de desobediència civil. La defensa dels drets socials, la lluita per la
Salut, ha de ser responsabilitat, objectiu i compromís de Totes.
Calella a 25 de juliol de 2014
