EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AVALA L’AGRESSIÓ ALS DRETS
LABORALS i A LA NEGOCICIÓ COL·LECTIVA DE LA REFORMA LABORAL DEL PP
• COMUNICAT CONJUNT DE CCOO I UGT
La fallada de la sentència dictat en el dia
d'avui pel Tribunal Constitucional (TC), en el recurs d'inconstitucionalitat
plantejat pel Parlament de Navarra contra determinats articles de la Llei
3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral,
l'antecedent immediat del qual és el RD-Llei 3/12, ratifica la pèrdua de poder
de la negociació col·lectiva com a instrument de regulació de les relacions
laborals enfront del poder unilateral de l'empresari, obviant el paper que la
mateixa ha d'exercir en l'Estat Social i democràtic de Dret que proclama nostra
model Constitucional.
sentència de l'Alt Tribunal en declarar la
constitucionalitat de la no aplicació de les condicions de treball dels
convenis col·lectius en les empreses, i la preferència del conveni d'empresa
sobre el conveni sectorial en aspectes que afecten essencialment a les
condicions de treball, fa una interpretació de la Constitució que menyscaba
greument el dret a la negociació col·lectiva que, al costat del de llibertat
sindical i de vaga s'erigeixen en un baluard constitucional per a la defensa
dels drets i interessos dels treballadors.
Permetre, com fa ara el Tribunal
Constitucional, que no s’aplica un conveni col·lectiu simplement amb el Vot de
l'Administració, en un òrgan administratiu, la Comissió Consultiva Nacional de
Convenis Col·lectius (CCNCC), és retrotraernos a l'època franquista de les
relacions laborals i ignorar el pronunciament de l'Organització Internacional
de Treball (OIT ) en la Queixa presentada per CCOO i UGT sobre la reforma
laboral que expressament ha assenyalat que: “per aconseguir i conservar la
confiança de la parts, tot sistema d'arbitratge hauria de ser realment
independent, és a dir que els resultats dels arbitratges no haurien de ser
predeterminats per criteris legislatius.”
En relació amb la prioritat de aplicació de
conveni d'empresa, el Diàleg Social venia conformant l'estructura de la
negociació col·lectiva en el sector corresponent, tenint en compte les
necessitats del mateix i la cohesió social, ara donant carta de naturalesa al
fet que qualsevol conveni d'empresa pugui trencar aquesta conformació de la
negociació col·lectiva es nega, obstaculitza i desvirtua l'exercici de la
facultat negociadora dels sindicats negant l'ús adequat d'una de l' eines més
importants de la llibertat sindical: la negociació col·lectiva.
El període de prova establert en el contracte
de suport als emprenedors, també ha estat avalat pel Tribunal Constitucional,
permetent l'acomiadament sense causa, la rotació encara major si cap al mercat
de treball, i que els treballadors i treballadors d'aquest país no puguin
desenvolupar una vida amb estabilitat, davant la incertesa de ser contractats
sota una modalitat de contractació amb una organització del treball
absolutament discrecional, més encara, després que el Govern l'hagi
possibilitat també per al contracte a temps parcial.
L'antecedent immediat de la Llei 3/12,
objecte de la sentència del TC, és el RDL 3/12 del Govern popular, que va
introduir la mes greu modificació del nostre sistema de dret laboral, i es va
fer sense dialogo social previ, la qual cosa igualment ha estat qüestionat per
la OIT en els seus recents pronunciaments en les reclamacions presentes per
CCOO i UGT, que recrimina al Govern no haver dut a terme un procés de dialogo
social.
Les polítiques d'ajustos, retallades i
contrareformes sociolaborals impulsades per la Troica, com a resposta a
l'augment del dèficit i el deute originat per la crisi financera, crisi sense
precedents provinent dels bancs, l'estan suportant els treballadors i
treballadores d'aquest país per l'augment de les desigualtats i el risc de
pobresa, a costa de la vulneració i la retallada de drets, solament amb mesures
de retallada salarials, *indemnizatorias i a costa de la conciliació de la vida
personal i familiar, clarament en entre dita, que ara avala el Tribunal
Constitucional.
L'actual fallada del TC és el tercer que
examina aspectes parcials de la reforma del 2012, sense haver procedit com
hagués estat més adequat, acumular les qüestions d'inconstitucionalitat i els
recursos inconstitucionalitat presentats, per la qual cosa ha utilitzat una
fórmula de “especejament” previ, que li porta a adoptar una posició parcelada
sobre el contingut global de la reforma, que condicionarà el seu pronunciament
sobre els recursos que amb caràcter general s'han presentat contra la reforma
laboral per inconstitucionalitat.
Una vegada publicada la sentència, tots dos
sindicats estudiaran les reclamacions que a nivell internacional poguessin
procedir.
Calella a 17 de Juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada