INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

LA DESPESA SANITÀRIA QUE REPRESENTAVA EL 7,2% DEL PIB EN 2007 BAIXARÀ AL 5,4% EN 2016, SEGONS ELS OBJECTIUS DEL GOVERN

•     La demanda d'atenció sanitària augmenta al mateix temps que es retalla la despesa pública en sanitat La sanitat pública perd 53.000 ocupacions en dos anys

"Deixar sense targeta sanitària a més de 800.000 immigrants és una mesura injusta i antieconòmica" Reducció de l'activitat sanitària, increment de les llistes d'espera, ruptura de la universalitat en l'atenció sanitària, exclusió de prestacions i medicaments del finançament públic i destrucció d'ocupació, són alguns dels efectes de les retallades sobre la despesa pública sanitària en els últims anys, segons posa de manifest l'informe "La despesa sanitària a Espanya", que van presentar el passat 4 de desembre en roda de premsa Carlos Bravo, responsable de la Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, i el responsable de política sanitària de la mateixa, Fernando Puig-Samper

El sistema sanitari públic ha sofert una considerable retallada en els dos últims anys i de representar el 7,2% del PIB en 2007, com a conseqüència de les mesures adoptades pel Govern, passarà a suposar el 5,4% del PIB, segons va explicar el secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, qui va subratllar que així es produirà una reculada d'una dècada.

Conseqüència de la menor despesa en sanitat, s'ha produït un descens en l'activitat sanitària, ja que amb un nombre molt inferior de professionals – s'han perdut 53.000 llocs de treball en dos anys, al voltant del 10% dels efectius - s'ha d'atendre una major demanda per l'envelliment de la població i de l'increment de persones aturades, que precisen d'una major atenció que la població amb ocupació, la qual cosa ha provocat “un augment de les llistes d'espera, que s'han arribat a duplicar”, segons Fernando *Puis-Samper.

Unes altres de les mesures criticades pels responsables de CCOO ha estat l'exclusió de l'atenció sanitària dels immigrants, uns 873.000, sense permís de residència, que ha significat la ruptura de la universalitat de l'atenció sanitària. L'exclusió, que ha estat qualificada de “injusta i antieconòmica” per Carlos Bravo, i de “barbaritat” per Fernando Puig-Samper, suposa desviar els pacients dels ambulatoris als hospitals, una vegada s'ha agreujat la dolència, amb el consegüent augment del cost del tractament i de les llista d'espera. “No té lògica econòmica ni social”, va reblar aquest últim.

En opinió dels responsables de CCOO, “la sanitat requereix millores en aspectes nuclears, amb o sense crisis”, que han de ser fruit de la negociació i l'acord, mai de la imposició, i que tinguin en compta la sostenibilitat, equitat, racionalitat, suficiència i el protagonisme dels professionals, a més de normes de el “bon govern” com la transparència en la gestió i rendició de comptes, i unes altres que regulin les incompatibilitats, que s'exposen en l'informe “La despesa sanitària a Espanya".

Calella a 10 de desembre de 2013