EL TRIBUNAL SUPREM ASSESTA UN COP A LA REFORMA LABORAL DEL GOVERN DEL PP
·
Declara
nul·les les causes econòmiques justificatives de l'acomiadament col·lectiu en
el Sector Públic
El Tribunal Suprem ha
donat la raó a CCOO i UGT en el recurs interposat contra el Reglament dels
procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció
de jornada de 2012, procedint a anul·lar, entre uns altres, part de l'article
35.3 que afegeix suposats que no estan establerts en la Llei per justificar la
concurrència de la causa econòmica en l'acomiadament col·lectiu de
l'Administració Pública.
Un nou cop a la reforma laboral del Govern del PP que
*palía, en part, aquest atac frontal del Partit Popular contra l'Estatut dels
Treballadors i contra els drets laborals dels ciutadans del nostre país.
El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de les causes
econòmiques justificatives de l'acomiadament col·lectiu en el Sector Públic,
previstes en l'Art. 35.3 del Reglament dels Procediments d'acomiadaments col·lectius
i suspensió de contractes i reducció de jornada, aprovat després de la reforma
laboral del Govern del Partit Popular.
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem en
sentència de 19 de maig, dictada en el recurs 836/2012 interposat per Comissions
Obreres i la Unió General de Treballadors, contra el Reial decret 1483/2012 pel
qual s'aprova el Reglament dels Procediments d'acomiadaments col·lectius i
suspensió de contractes i reducció de jornada, ha declarat nul el següent
passatge del seu Art. 35.3:
"A l'efecte de determinar l'existència de causes
econòmiques, per als subjectes als quals es refereix el citat article 3.2 del
Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic s'entendrà que existeix
insuficiència pressupostària quan concorrin les següents circumstàncies:
a) Que en l'exercici anterior l'Administració Pública en
la qual s'integra el Departament, òrgan, ens, organisme o entitat hagués
presentat una situació de dèficit pressupostari, i
b) Que els crèdits del Departament o les transferències,
aportacions patrimonials a l'òrgan, ens, organisme o entitat, o els seus
crèdits, s'hagin minorat en un 5 per cent en l'exercici corrent o en un 7 per
cent en els dos exercicis anteriors.
A aquests efectes, es tindran en compte tant les minoracions
efectuades al Pressupost inicial com, respecte de l'exercici en curs, les
realitzades en fase d'execució pressupostària."
Nul·litat que es produeix perquè les causes economitzes
justificatives de l'acomiadament col·lectiu en el sector publico prevista en
l'Art. 35.3 del Reglament, excedeixen del previst en la nova disposició
addicional vintena afegida a l'Estatut dels Treballadors per la reforma laboral
del partit popular el text del qual és el següent:
"s'entendrà que concorren causes econòmiques quan es
produeixi en les mateixes una situació d'insuficiència pressupostària
sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics
corresponents. En tot cas, s'entendrà que la insuficiència pressupostària és
persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius."
La mateixa sentència també
declara la nul·litat de disposició addicional 2ª RD 1483/2012, igualment per
excedir les previsions reglamentàries de les previsions legals (51.2 del ET i
disposició addicional seixantena tercera del TRLGSS), en establir un canvi
respecte a l'obligat a comunicar al Servei Públic d'ocupació les mesures
d'acomiadament col·lectiu, suspensió de contracte o reducció de jornada, canvi
que podia comportar perjudicis i retards als treballadors, en el seu accés a
les prestacions per incompliments empresarials de les obligacions imposades
reglamentàriament, malgrat la previsió legal que disposa que és l'autoritat
laboral l'obligada a tal comunicació.
Calella a 28 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada