VALOREM EL TEXT APROVAT D’UN NOU MODEL DE FORMACIÓ PER L’OCUPACIÓ i LAMENTEM QUE NO HI HAGI HAGUT ACORD PREVI AMB LES ORGANITZACIONS SINDICALS

Davant l'aprovació al Senat de la Llei que regula el Sistema de Formació per l'Ocupació

CCOO de Catalunya valora el text aprovat d'un nou model de formació per l'ocupació i lamenta que no hi hagi hagut acord previ amb les organitzacions sindicals i empresarials, ni s'hagin incorporat esmenes presentades pels grups parlamentaris que haurien millorat la seva qualitat.

El Senat ha aprovat la Llei que regula el Sistema de Formació per l’Ocupació, aprovat anteriorment al Congrés el 31 de juliol, fruit del Reial Decret-Llei 4/2015 que va aprovar el govern del Partit Popular, reforma amb la qual hem estat crítics.

Per primer cop, des que el 1992 es van signar els primers Acords nacionals de formació contínua, un govern ha modificat el Sistema de Formació per l’Ocupació (FPO), denominació actual, sense acord amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives (representants legítims de treballadors i treballadores i empreses, els quals financen amb les seves quotes el sistema de formació), i sense escoltar l’opinió de les comunitats autònomes, amb les quals l’Estat comparteix competències en matèria de formació. Tampoc ha assumit esmenes dels grups parlamentaris que haurien millorat la qualitat del sistema, la seva eficàcia i eficiència.

En el procés de tramitació de la Llei, de forma conjunta, CCOO i UGT hem presentat un seguit d’esmenes als grups parlamentaris que s’han centrat en clarificar i potenciar la nostra participació al govern del sistema, precisar el finançament de la formació sindical, millorar la intervenció sindical en la formació de demanda, evitar la comercialització de la formació i recuperar els principis en què el sistema s’havia basat fins ara.

CCOO de Catalunya considerem que el nou paper que tindrem les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, en aquest model, hauria de reforçar el dret legítim de representació de qui abona les quotes finalistes per a formació, donar valor a la nostra presència als centres de treball i el nostre coneixement sobre les necessitats formatives dels sectors productius i els territoris com aportació al sistema.

Reclamem la millora de la qualitat de la formació en el sistema de l’FPO com a factor per a millorar la qualificació professional i amb ella les condicions personals i laborals dels treballadors i treballadores i la competitivitat empresarial. Que la transformació del sistema d’FPO en un model de concurrència competitiva no incideixi negativament en el sistema i que l’impuls a la formació de demanda afavoreix les petites i mitjanes empreses que són les que més dificultats han tingut fins ara.

Reclamem al govern de la Generalitat, que surti de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, que tingui en compte en el desenvolupament de la Llei 10/2015 de Formació i qualificació professional de Catalunya, així com de la Llei 13/2015 del Sistema d’Ocupació de Catalunya i del SOC, tots els elements competencials que regula la nova llei del Sistema d’FPO estatal, garantint el consens amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya.

CCOO de Catalunya seguirem treballant activament perquè aquest nou model d’FPO garanteixi:

·        El dret individual de les persones a accedir a la formació i la qualificació

·        L’adequació de l’oferta formativa a les necessitats de les persones i les empreses.

·        La qualitat de la formació i la seva certificació que incideixin positivament en l’ocupació o la competitivitat empresarial

·        La participació de la Representació Legal dels Treballadors en la formació de les empreses, de forma activa

·        L’equitat en l’accés a la formació, tant en el xec formació com en tots els processos

·        El finançament de la formació sindical i el seu desenvolupament

·        La transparència del sistema

·        El respecte a les competències de les comunitats autònomes

Calella a 31 d’agost de 2015

VALOREM LA DECISSIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM QUE CONFIRMA QUE EL DESPENGI O LA NO APLICACIÓ DEL CONVENI COL·LECTIU NO PODRÀ TENIR CARÀCTER RETROACTIU

Considerem que decisió del Tribunal Suprem, en la qual rebutja el recurs interposat per l'empresa ARIET SEGURETAT, S. a. contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, és un exemple més de les extralimitacions i abusos que moltes empreses fan de la figura del pacte de no aplicació de conveni creada amb la reforma laboral de 2012 i dels seus concrets termes legals, ja de per si mateix molt permissius i favorables als interessos empresarials en detriment dels  treballadors.

La sentència dictada pel Tribunal Suprem resol el recurs interposat per l'empresa ARIET SEGURETAT, S. a. contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va anul·lar, per la demanda interposada, entre uns altres, per CCOO, el despengi de l'empresa del conveni col·lectiu estatal d'empreses de seguretat 2012-2014 en matèria de jornada laboral i salari en el referit a la retroactivitat dels seus efectes.

Segons assenyala el Tribunal Suprem, en referència al pacte entre l'empresa Ariet Seguretat, S.A. i els treballadors, no estem davant un conveni col·lectiu negociat amb plena llibertat i autonomia, sinó davant un simple acord de no aplicació del conveni, per la qual cosa “El conveni col·lectiu és de forçosa aplicació mentre no s'acordi el seu parcial no aplicació, així com que aquesta no aplicació, el despengi o apartament de l'en ell acordat només pot tenir efectes a partir del moment en què s'acorda". Assenyala també que el conveni col·lectiu regula les condicions del treball que es va a realitzar, el futur, però no els drets ja nascuts i consumats per pertànyer ja al patrimoni del treballador.

El Tribunal Suprem rebutja també l'altra pretensió al·legada per l'empresa en establir que la norma legal no restringeix, ni retalla, la possibilitat d'impugnar o rebatre la validesa de les modificacions acordades, així com la de demanar una interpretació de les mateixes que s'ajusti al que es disposa en la llei.

Per a la Secretaria confederal d'Acció Sindical, aquest cas és un exemple més de les extralimitacions i abusos que moltes empreses estan fent de la figura del pacte de inaplicació de conveni creada amb la reforma laboral de 2012 i dels seus concrets termes legals, ja de per si mateix molt permissius i favorables als interessos empresarials en detriment dels treballadors. Així, recorda que la reforma laboral va ampliar les causes per la inaplicació i les matèries que podien ser inaplicades, va obrir la possibilitat al fet que un òrgan tripartit com la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius pogués decidir sobre la inaplicació en cas que no s'hagués arribat a un acord entre les parts, nega als convenis sectorials la possibilitat de restringir les causes o les matèries objecto de inaplicació, i no va establir l'obligació de registre i publicació dels acords, només el seu dipòsit davant l'Autoritat Laboral, entre altres modificacions que afecten a aquesta nova figura legal, molt més àmplia que la regulació de el “despengi salarial” del conveni sectorial anteriorment vigent en la norma i àmpliament regulada en els convenis sectorials.

CCOO, entre altres aspectes, des de l'aprovació d'aquesta reforma, ha denunciat la gravetat que els acords de inaplicació no siguin objecte de publicació oficial, malgrat la seva afectació sobre convenis col·lectius que sí tenen l'obligació de ser registrats i publicats. Aquesta falta de publicitat, i la no obligació de l'Autoritat Laboral de realitzar sobre aquest tipus de pactes el control de legalitat, mentre que sí està obligada a fer-ho sobre els convenis col·lectius, propicien que casos d'incompliment de la legalitat com el produït en l'empresa ARIET SEGURETAT puguin no ser una excepció sinó que s'hagin pogut produir algun tipus d'il·legalitat en molts acords d'empresa adoptats sota pressió empresarial, sobretot en petites empreses i en empreses que manquen de representació legal dels treballadors. L'existència de frau, pressions i incompliment dels preceptes legals, ha estat detectada i denunciada per CCOO en diferents sectors d'activitat i en diferents zones geogràfiques, encara que els processos de denúncia davant la Inspecció de Treball o davant els Tribunals siguin difícils i de resolució lenta.

Segons dades proporcionades per la Secretaria d'Acció Sindical de CCOO, fins a finals de juliol[1] s'han registrat 1.004 inaplicacions de convenis en 2015, que afecten a 28.075 treballadors i treballadores. En el mateix període de 2014, es van registrar 1.532 inaplicacions que afectaven a 50.231 treballadors, i fins a final de juliol de 2013, es van registrar 1.420 inaplicacions que afectaven a 110.784 treballadors. És rellevant la reducció en nombre d'acords i ho és més la reducció en el nombre de treballadors, però això no pot fer oblidar que els acords que se signen en un any poden tenir vigència més enllà de l'any en què se signa, depenent del que acordin les parts i amb el límit legal de la renovació del conveni d'aplicació, amb el que en 2015 el nombre d'empreses i de treballadors afectats per inaplicacions de convenis és amb seguretat bastant major dels quals indica l'estadística d'acords registrats l'any, encara que no es poden conèixer les dades reals puix que no existeix una estadística dels acords de inaplicació vigents, com tampoc la hi ha encara sobre convenis col·lectius vigents.

Per sectors d’activitat, el 79,5% del total de inaplicacions registrades en aquest any corresponen a empreses del sector Serveis que afecten a 28.075 treballadors; el 13,5% a empreses del sector Indústria amb 6.303 treballadors; el 6,3 al de la Construcció amb 841 treballadors i el 0,7 al sector Agrari amb 340 treballadors. Per grandària de les empreses, el 84,5% dels acords registrats en 2015 corresponen a empreses de menys de 50 treballadors, encara que aquests acords solament afecten al 30% dels treballadors afectats pel total d'acords de inaplicació registrats en 2015, i el 90,7% dels acords afecten les retribucions.

Calella a 27 d’agost de 2015

EL 16,9% DE LES LLARS TENEN MOLTES DIFICULTATS PER ARRIBAR A FI DE MES

Denunciem que el 16,9% de les llars espanyoles tenen moltes dificultats per arribar a fi de mes, mentre que el 8% no pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada.

Amb dades de l'Organització per al Creixement i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), CCOO afirma que les transferències públiques no beneficien més a Espanya a les llars en pitjor situació, a diferència del que ocorre en la mitjana dels països de l'OCDE o de la Unió Europea. “En aquest sentit, denuncia CCOO, cal destacar que el 16,9% de les llars espanyoles tenen moltes dificultats per arribar a fi de mes (10,7% en 2007), mentre el 8% no pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada (enfront del 6,2% en 2008)”, amb dades de l'Enquesta de Condicions de Vida 2013 de l'INE.

Hi ha tres raons que expliquen aquesta situació: en primer lloc, que les principals transferències públiques (pensions i desocupació) són, en la seva major part, de naturalesa contributiva; és a dir, no es tenen dret a elles si prèviament no s'ha cotitzat. En segon lloc, la inestabilitat al mercat de treball, sobretot dels joves –per la seva elevada taxa de temporalitat contractual i rotació laboral- dificulta que s'aconsegueixi amb facilitat el període mínim de cotització que habilita per cobrar una prestació per desocupació. I finalment, no hi ha en el sistema de protecció social del nostre país instruments suficients per combatre les situacions de pobresa material, existint solament un conjunt desigual de rendes d'inserció en l'àmbit de comunitat autònoma. I això és així, precisa CCOO, per falta de recursos, no per un disseny desequilibrat cap a la classe mitjana.

Espanya gastava 5.736 euros per habitant en protecció social en 2011 enfront dels 8.106 euros de mitjana en l'Eurozona. Segons el Sistema Europeu d'Estadístiques Integrades de Protecció Social (ESSPROS) d'Eurostat.

Cal recordar, conclou CCOO, que la pròpia Enquesta de Condicions de Vida de l'INE de 2013, indicava que el 9,3% de les llars tenen retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge principal (hipoteca, lloguer, comunitat, gas,..) enfront del 5,6% de 2007; que el 41% de les llars no pot afrontar pagaments imprevists iguals o superiors a 650 euros, enfront del 31,9% de 2007; o que el 45,8% de les llars no pot permetre's sortir de vacances, almenys, una setmana a l'any en 2013, enfront del 37% de 2007.

Calella a 28 d’agost de 2015

CCOO SALUDA EL CANVI DE CRITERI DEL GOVERN i QUE S’OBRI EL DEBAT D’INGRESSOS i DESPESES DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS

CCOO ve reclamant des de 2013 la introducció de mesures d'ingressos i despeses que reforcin el sistema. Per això, ens alegrem que, per fi, el Govern canviï el seu criteri i entri al debat sobre aquest important assumpte per evitar el consum anticipat i innecessari del Fons de Reserva.

Les propostes de CCOO es van tornar a posar sobre la taula en la compareixença de Carlos Bravo, Secretari confederal de Protecció Social i Polítiques Públiques, al Congrés el 7 de juliol en el marc del Seguiment i avaluació del Pacte de Toledo. Ens alegrem que aquesta vegada el Govern hagi pres nota.

CCOO espera que aquest debat propiciï la volta al temps del diàleg i la negociació, perquè està demostrat que les reformes per acord resulten més justes, equilibrades i millors per al sistema que les preses unilateralment pel Govern de torn, com les tristament recordades de revaloració de pensions, jubilacions anticipades o la d'integració de llacunes, solament centrades a reduir despesa. Esperem i exigim la volta a la negociació que tan bon fruit ha donat al sistema.

La mesura anunciada per l'Executiu de finançament de la viduïtat i orfandat mitjançant impostos forma part d'un paquet que inclou mesures de forta calat com a polítiques d'ocupació que permetin recuperar els milions d'ocupacions perdudes en la crisi, així com la lluita contra el frau fiscal i laboral i l'economia submergida. Igualment, s'han de prendre mesures com la conversió de reduccions, tals com l'exempció actual de 500 euros, en bonificacions i per tant el seu finançament via impositiva, així com l'assumpció per part de l'Estat de les despeses d'administració de la Seguretat Social.

No obstant això, CCOO recorda que per fer front a aquest repte, el país requereix d'una veritable reforma fiscal que permeti a les Administracions tenir recursos per finançar polítiques socials i que permetin disminuir la bretxa actual de recaptació amb els països del nostre entorn que s'apropa als 9 punts percentuals de PIB, d'acord a dades d'Eurostat, just en línia contrària a les plantejades pel Govern del Partit Popular.

MESURES PRESENTADES PER CCOO

CCOO va presentar un paquet de mesures centrades en matèria d'ingressos que, aplicades total o parcialment, permetrien abordar els reptes conjunturals i estructurals del sistema de pensions, i incrementar els ingressos. Són mesures concretes en el curt, mitjà i llarg termini:

1.- Increment temporal dels tipus de cotització que financen les pensions, mitjançant un esforç addicional compartit i proporcional entre les empreses, els treballadors amb ocupació i l'Estat. 2 punts percentuals són ingressos addicionals entre 6.000-7.000 milions de €/any (0,67% PIB). Aquest augment de cotitzacions es mantindria per la quantia i el temps que exigís l'actual conjuntura de dèficit, permetria reduir el consum anticipat del Fons de Reserva i perllongaria el seu paper de garantia de les pensions.

2.- Convergència de la base mitjana de cotització del Règim d'Autònoms amb la del Règim General. La base mitjana de cotització dels autònoms és un 42% inferior a la qual declaren els treballadors per compte d'altri afiliats al Règim General. Ha d'aprofundir-se en els sistemes d'estimació directa d'ingressos per activitats econòmiques o professionals, la qual cosa tindrà importants conseqüències en la recaptació fiscal i en els ingressos de la Seguretat Social,

3.- Polítiques de reactivació econòmica que ajudin a recuperar els 3 milions d'ocupacions perdudes en el que va de crisis. La pèrdua de cada milió d'afiliats a la Seguretat Social suposa una reducció d'ingressos de 5.000 milions d'euros anuals, els 3 milions llargs d'ocupacions destruïdes equivalen a un 1,43% del PIB en termes de cotitzacions que no s'ingressen cada any en Seguretat Social, sent aquesta una conseqüència derivada del drama humà que provoca la massiva destrucció d'ocupació que patim.

4.- Finançament de les prestacions de mort i supervivència. El Pacte de Toledo hauria d'abordar el debat sobre la conveniència d'un gradual finançament d'aquestes prestacions des de la imposició general, en un període perllongat de temps, per exemple 25 anys. Amb això, es reforçaria el finançament del conjunt de prestacions de la Seguretat Social. En 2013 aquestes prestacions suposaran 21.800 milions d'euros (2,08% del PIB i més d'un 20% de la despesa total en pensions).

5.- La reforma fiscal és l'actuació estructural més determinant i necessària en l'economia espanyola que determina la capacitat d'actuació de l'Estat. Si bé l'estructura normativa dels ingressos a Espanya és similar a l'europea, fins i tot superior en la mitjana en alguns tributs com és l'IVA després de l'última pujada, la recaptació és molt menor (gairebé 90.000 milions menys d'ingressos en 2012, i gairebé 70.000 milions de menor despesa pública que la mitjana comunitària), la raó és el menor compliment de les obligacions fiscals comparat amb els països de l'entorn. La tolerància amb el frau fiscal a Espanya és insostenible en termes econòmics i ètics.

6.- Conversió de reduccions en bonificacions, com l'actual de l'exempció parcial de 500 euros, que eviten la pèrdua de més de 2.500 milions d'Euros, segons càlculs de la AiREF

Calella a 26 d’agost de 2015

INNOVA

UN MONSTRE DE DIMENSIONS DESCONEGUDES

Ara per ara el cas suma una cinquantena d’imputats, entre els quals hi ha els ex directors del CatSalut Josep Prat i Carles Manté, l’exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez (PSC), Josep Poblet, Teresa Gomis o Marc Arza

“Estem davant d’una xarxa criminal que aprofitant el coneixement de la legislació i l’àmbit de l’actuació estava saquejant les arques públiques en benefici propi i especialment en l’àmbit de la sanitat”, assegura el regidor de la CUP a Reus David Vidal, que va ser el primer a denunciar el cas Innova davant la justícia.

El hòlding municipal Innova es crea com a tal cap al 2005, integrant una xarxa de 18 empreses i passa a gestionar al voltant del 75% del pressupost municipal mitjançant consells d’administració. “El que vaig fer a l’Ajuntament de Reus el 2 de desembre del 2011, en nom de tota l’assemblea de la CUP, en el transcurs de la segona reunió del consell d’administració d’Innova -amb Josep Prat encara ocupant la cadira de gerent a escassos metres- va ser trencar les inèrcies còmodes, assolellades i insanes dels consellers “progressistes” i “ democristians ” i fer encallar la màquina d’emplenar butxaques”, escriu el regidor de la CUP David Vidal en el pròleg del llibre El preu de la salut (Editorial Fàbrica).

Segons explica a aquest diari a Catalunya hi ha corrupció en la sanitat perquè es tracta del pressupost més elevat (un 40% del total). “La lògica de la corrupció, la seva naturalesa, és anar allà on hi ha diners”, assegura el regidor de la CUP , que reconeix a aquest diari que “el que cal és canviar el sistema”. “La corrupció ha arribat a ser un tret cultural d’aquest país, la gent ja no s’escandalitza”, lamenta.

De moment, el cas Innova suma una cinquantena d’imputats, sobretot empresaris i polítics. En la llista d’imputats hi trobem noms com el de Josep Prat, Carles Manté, Lluís Miquel Pérez, Ester Ventura, Josep Poblet, Teresa Gomis o Marc Arza . Els tres últims ocupen diferents càrrecs polítics en l’actualitat. “Estem davant d’una xarxa criminal que aprofitant el coneixement de la legislació i l’àmbit de l’actuació estava saquejant les arques públiques en benefici propi i especialment en l’àmbit de la sanitat”, assegura Vidal en declaracions a Catalunya Plural.

Fonts properes a la investigació apunten que actualment hi hauria com a mínim una catorzena de peces. Bona part d’elles, però, estan encara sota secret de sumari. La peça principal del cas està relacionada amb els presumptes pagaments irregulars des de l’Ajuntament de Reus, on Josep Prat era el màxim directiu d’Innova, cap a l’empresa propietat de Carles Manté CCM Estratègies i Salut, que s’hauria creat pocs dies abans de firmar-se el contracte. Tots dos, Prat i Manté són exdirectors del CatSalut. Entre el 2007 i el 2011 s’hauria pagat a Manté més de 720.000 euros per uns treballs de consultoria que presumptament no s’haurien fet.

La resta de peces farien referència a l’empresa d’investigació nutricional Shirota (peça 1), la contractació de Jorge Batesteza (2), l’Hospital de Reus (3), la clínica MQ Reus (4) -en aquesta peça encaixaria el cas de les pròtesis caducades-, les incompatibilitats de càrrecs (5), les coaccions a l’alcalde Carles Pellicer i la tinent d’alcalde Teresa Gomis (6), les ambulàncies Baix Ebre (7) i la construcció d’un centre sanitari a Vila-seca (8). La fiscalia ha demanat que aquesta darrera peça, la número 8, per la que també s’imputa al president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet i la seva dona, Ester Ventura, passi als jutjats de Tarragona. En aquest sentit, s’hauria “desvinculat del sac INNOVA”.

Amb tot, les dimensions del presumpte cas de corrupció conegut com a ‘Cas Innova’ són encara desconegudes i el degoteig d’imputats podria continuar en els mesos vinents.

Calella a 25 d’agost de 2015

LES RETALLADES DE MAS COL·LAPSEN LES URGÈNCIES: LA GENERALITAT TANCA 900 LLITS EN HOSPITALS PÚBLICS

La Generalitat clausura el 23% de les places disponibles als hospitals públics durant el mes d'agost, alguna cosa que provoca grans aglomeracions als centres i que vénen denunciant des de fa tres anys els sindicats del sector.

Aquest mes d'agost, i com ve ocorrent en els últims tres anys, la xarxa pública d'hospitals catalans tindrà 908 llits menys que en el mateix periple de l'any passat. Això, sumat a la clausura de més de 2.700 places hospitalàries, està provocant que els serveis d'Urgències de grans centres, com l'Hospital del Vall d’Hebron a Barcelona, es comencin a col·lapsar amb l'arribada de pacients.

Segons ha pogut corroborar “Vozpópuli”, els llits ja comencen a amuntegar-se en el Servei d'Urgències de l'Hospital del Vall d’Hebron durant aquests primers dies d'agost. “Això és normal en els últims anys tres anys perquè hem tingut un increment de pacients que vénen en urgències, la qual cosa ha col·lapsat l'entrada del servei i hem de situar-los en els passadissos”, explica una empleada de la llar a aquest periòdic en la porta del complex hospitalari.

Les retallades pressupostàries aplicades pel Govern català d'Artur Mas -amb el suport d'ERC– i la “racionalitat” de la planificació estival són els factors, segons el parer de les organitzacions sindicals mèdiques, que causen aquests becs de saturació en els tres mesos d'estiu. Sobretot a l'agost, on es redueixen les places, les plantilles i els llits disponibles als hospitals públics.

Els hospitals catalans tancaran 2.747 places en total

I és que la Conselleria de Salut ha reconegut en les últimes setmanes -a través del director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa– que els hospitals de la regió tancaran fins a un total de 2.747 places en el mes agost. Així, des de l'administració catalana s'assegura que aquest any s'han hagut de “posar en funcionament llits que estaven tancades i els hospitals públics catalans compten amb un total de 13.297 llits en 2015, 225 més de les quals comptabilitzaven en 2014”.

No obstant això, les dades oficials de previsió de llits per a l'estiu de 2015, i en concret per a l'actual mes d'agost, indiquen que els vuit hospitals públics gestionats per la Generalitat tancaran 908 llits. Aquest estiu de 2015, la Conselleria de Salut -que fins a les eleccions del 27 de setembre proper dirigeix el conseller Boi Ruiz– ha confirmat que els hospitals públics catalans perdran a l'agost fins al 23% de les 3.939 llits disponibles.

El Vall d’Hebron de Barcelona ha tancat a l'agost 215 llits

Vall d’Hebron, l'hospital més gran de Catalunya, tancarà 215 (1.073 llits en total) i l'Hospital de Bellvitge tancarà fins a 192 llits de 726. L'hospital de Viladecans clausurarà la meitat de les seves 108 llits i l'Arnau de Vilanova de Lleida, tindrà 156 places menys. L'Hospital Doctor Trueta de Girona tindrà operatives un total de 300 llits, 64 menys i l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa es quedarà sense 41 llits (de les 219 llits disponibles en aquest centre de la província de Tarragona).

Per completar el llistat dels vuit hospitals públics gestionats per la Generalitat, l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut popularment amb el nom de Can Ruti, suprimirà 162 places i el Joan XXIII de Tarragona, el centre que menys tanca, es quedarà amb 24 llits menys d'un total de 344.

El conflicte dels sindicats sanitaris catalans amb la gestió del govern català de CiU ve de llarg, encara que l'any passat va aconseguir el seu punt àlgid i de major conflictivitat a l'inici de l'estiu. Al juny de 2014, professionals sanitaris, metges i familiars de pacients van protestar en l'entrada de diversos hospitals públics catalans –com l'Hospital de *Bellvitge, als afores de Barcelona- per denunciar un empitjorament continu de les condicions laborals i de la qualitat assistencial.

El començament de la temporada d'estiu i la seva conseqüent reducció de llits disponibles ha elevat el conflicte latent des de fa mesos entre l'adreça i els treballadors, que es va moderar a la tardor, però que ha tornat a aflorar en l'estiu de 2015 i a les portes de l'avançament electoral català del proper 27 de setembre.

Calella a 24 d’agost de 2015

L’OBJECTIU DELS PGE ÉS GUANYAR LES ELECCIONS, NO MAXIMITZAR EL CREIXEMENT I AFAVORIR LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ DE QUALITAT

Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2016 tenen com a prioritat guanyar les eleccions, objectiu pel qual el Govern s'apunta a plantejaments populistes que tant critica, baixant imposats de manera indiscriminada en 2015 i fent picades d'ullet per 2016 sobre futures baixades de l'IRPF o augments de la despesa per a alguns col·lectius, com els empleats públics de l'Administració Central.

La presentació dels pressupostos per 2016, dos mesos abans de l'habitual, els converteix en una plataforma electoral, amb la qual l'executiu s'apunta als plantejaments populistes que tant ha criticat. En aquesta línia, para CCOO no es pot descartar "xecs", que el Govern pot anar traient de la cistella al llarg de la tramitació parlamentària del pressupost.

El govern pretén la quadratura del cercle amb aquests pressupostos, per la qual cosa no podran complir-se, com tampoc es va complir el programa electoral amb el qual el Partit Popular va guanyar les passades eleccions, i haurà de ser esmenat passada la “campanya electoral”. “Si de debò es vol aconseguir l'objectiu de dèficit l'any que ve, el següent govern es veurà obligat a adoptar dures mesures d'austeritat per aconseguir-ho”.

Calella a 21 d’agost de 2015

EL GOVERN GASTARÀ UN 39% MENYS EN PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ QUE EN 2011

El Govern castiga als aturats. És la conclusió que es pot extreure dels Pressupostos Generals de l'estat de 2016, amb els quals el Govern preveu retallar en protecció per desocupació i en polítiques actives d'ocupació, malgrat que ara són més necessàries pel volum de persones parades i l'elevat percentatge d'aturats de llarga durada.

El govern pretén gastar en 2016 un 39% menys en protecció per desocupació i un 32% menys en polítiques actives d'ocupació que en 2011, adverteix CCOO. I això, a pesar que el volum d'atur registrat és el mateix que en l'estiu de 2011 (4.120.000 aturats). Els PGE de 2016 preveu aquesta retallada ara que el percentatge d'aturats de llarga durada és (45%) més elevat que llavors (37%), la qual cosa fa més necessàries les polítiques actives d'ocupació.

Amb la retallada de la protecció per desocupació, el govern finança la rebaixa d'impostos i del dèficit públic. La protecció per desocupació es retallarà en 2016 en 5.483 milions d'euros, pel que fa al pressupostat de 2015, o en gairebé 2.000 milions si es compara amb l’ efectivament gastat aquest any.
Segons el gabinet econòmic confederal de CCOO, aquesta forta rebaixa s'explica per la millora de l'ocupació, però també, per l'augment de la seva inestabilitat provocat per la reforma laboral - augmenta la temporalitat contractual i fins i tot la rotació dels contractes indefinits - i la forta retallada de la protecció dut a terme pel Govern en 2012.

“Aquesta reforma va reduir el nombre de beneficiaris de prestacions per desocupació, la durada i va retallar la seva quantia. Com a resultat, fins i tot ara que creix l'ocupació, els beneficiaris de protecció segueixen caient més ràpid que els potencials beneficiaris. Així, la taxa de cobertura segueix reduint-se i se situa en el 55%, 25 punts per sota de la registrada en 2010”.

Calella a 20 d’agost de 2014

CCOO SOL·LICITA AL MINISTERI LA CREACIÓ DE LA CATEGORIA i LLOCS D’INFERMERA/INFERMER ESPECIALISTA EN SALUT MENTAL EN TOT EL SISTEMA NACIONAL DE SALUT

La FSS-CCOO, CSI-F i ANESM han sol·licitat formalment al Ministeri que de manera prioritària, a través de la Comissió de RRHH del SNS i el Consell Interrerritorial, s'insti a les CCAA que encara no ho han fet a la creació de la categoria d'Infermera/ Infermer Especialista de Salut Mental i a la dotació de places corresponents

CCOO recorda que La Llei 55/2003 de l'Estatut Marco del Personal Estatutari dels Serveis de Salut, estableix en el seu article 15 que en l'àmbit de cada Servei de Salut es crearan, modificaran o suprimiran les categories de personal estatutari d'acord amb les previsions en matèria de representació i negociació col·lectiva que la pròpia Llei estableix i, si escau dels Planes d'Ordenació de Recursos Humans.

A més, i pel que fa a l'exercici de les professions sanitàries la Llei 44/2003 d'Ordenació de les Professions Sanitàries va determinar la necessitat de procedir a una nova reglamentació de les especialitats de Ciències de la Salut, que en el cas de la Professió d'Infermeria es va fer efectiva mitjançant el RD 450/2005 sobre especialitats d'infermeria, derogat i substituït pel RD 639/2014, amb l'objectiu d'oferir una millor atenció als ciutadans.

En l'especialitat de Salut Mental s'ha finalitzat el procés extraordinari d'accés a la mateixa i estan determinades les corresponent Unitats Docents, disposant per tant al mercat laboral de professionals suficients per cobrir les necessitats del SNS.

Com vulgui que en l'Àmbit de Negociació del SNS, una vegada abordada la negociació sobre especialitats d'infermeria, i no havent-se produït cap avanç sobre aquest tema, és pel que la FSS-CCOO, CSI-F i ANESM sol·licitem al Ministeri que de manera prioritària a través de la Comissió de RRHH del SNS i el Consell Interterritorial s'insti a les CCAA que encara no ho han fet que procedeixin a la creació de la categoria d'Infermera/Infermer Especialista de Salut Mental i la dotació de places per CCAA, per dotar d'aquests professionals als Centres i Unitats que conformen els dispositius especialitzats de cadascuna de les referides CCAA.

Calella a 19 d’agost de 2014

JOVES  CCOO

CONSIDERA INSULTANT QUE EL GOVERN NEGUI QUE L’OCUPACIÓ JUVENIL A ESPANYA SIGUI PRECARI

El director general de l'Institut de la Joventut (INJUVE) ha decidit esmenar la realitat novament en assegurar que no creu que l'ocupació al que estan accedint les persones joves al nostre país “sigui precari”, obviant així tant tots els indicadors sociolaborals que assenyalen que la temporalitat juvenil aconsegueix el 53% i que més del 90% dels contractes signats aquest any són de caràcter temporal, com a fenòmens vinculats a l'explotació laboral com el dels falsos autònoms.

El director general del INJUVE, Rubén Urosa, ha decidit tornar a esmenar la plana a la realitat. Si fa un any va relativitzar  la pròpia realitat de l'emigració juvenil, afirmant que li posa “els pèls de punta que es parli de fugida de cervells quan el que hi ha és mobilitat”, aquest estiu ha optat per passar per sobre de tots els indicadors sociolaborals oficials i negar directament l'existència de la precarietat juvenil i de fenòmens vinculats a l'explotació laboral com el dels falsos autònoms.

Urosa, dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, hauria d'aclarir si el fet que la temporalitat juvenil (53%) sigui més del doble que la mitjana i hagi augmentat en sis punts des de l'inici del seu mandat no constitueix un element de precarietat que dificulta a la joventut treballadora dissenyar un projecte de vida, com l'és el fet que més del 90% dels contractes signats al llarg de l'últim any fossin temporals. L'increment dels contractes a temps parcial, fins a un 28%, constitueix un altre element que el director general del INJUVE hauria de valorar, no abans de constatar que set de cada deu joves que han signat un contracte d'aquest tipus ho ha fet al versi incapaç d'aconseguir una ocupació a jornada completa.

Joves CCOO també considera que el director general del INJUVE faria bé a revisar les últimes dades disponibles de l'Agència Tributària, que –a més de mostrar un descens salarial continuat en els últims anys- posa de manifest que, si el salari mitjà anual és de 18.505 euros, el dels joves de 18 a 25 anys és de 6.044 i el d'aquells amb una edat compresa entre els 26 i els 35 anys és de 14.555 euros.

AUTÒNOMS, BECARIS I POBRES

“Els joves són joves, però no són idiotes”, ha concedit Rubén Urosa. “Jo considero que un jove no es fa autònom si no vol fer-se autònom. […] Considero que el senyor que es doni d'alta és perquè vulgues o té interès a facturar com a autònom o perquè diverses empreses li plantegen facturar així”. I aquest és el problema: que molts joves decideixen fer-se autònoms perquè les empreses els obliguen a facturar així si és que volen disposar d'algun ingrés a final de mes. Com molts altres es veuen obligats a desenvolupar el seu treball com a becaris, en ocasions sense cap contraprestació econòmica, amb l'esperança en què aquest abús acabi derivant amb el pas del temps en un contracte, per precari que sigui. Però per parlar d'aquestes situacions, patides per milers de joves, no cal parlar de llibertat, sinó de pura explotació que deriva –com la resta de facetes de la precarietat- en què el 36,4% dels espanyols d'entre 16 i 29 anys es troben en risc de pobresa o exclusió social, com va denunciar ahir mateix Joves CCOO.

Joves CCOO considera que declaracions insultants com les del director general del INJUVE només poden realitzar-se des d'un profund desconeixement de la realitat sociolaboral juvenil, per la qual cosa el sindicat està disposat a mantenir amb Rubén Urosa tantes reunions com siguin necessàries per informar-li del que està succeint realment a Espanya en termes d'ocupació i fer-li comprendre la precarietat en la qual viu instal·lada la joventut treballadora.

Calella a 18 d’agost de 2015

CCOO CREU QUE L’ABSÈNCIA DE TENSIONS INFLACIONISTES EN L’ECONOMIA ESPANYOLA FACILITA PUJADES SALARIALS

Els preus han baixat al juliol un 0,9% a causa de les rebaixes d'estiu i l'IPC anual manté un lleuger creixement del 0,1%, el mateix que al juny. Aquesta absència de tensions inflacionistes en l'economia espanyola representa, segons el parer de CCOO, un context propici per a la pujada dels salaris, del 1%, o més en aquelles empreses que ho permetin els beneficis i els increments de productivitat, tal com estableix l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2015-2017.

Els preus han baixat un 0,9% al juliol respecte a juny, la mateixa variació mensual que fa un any. Julio (i gener) són mesos que registren cada any forts baixades mensuals de la inflació lligades als períodes de rebaixes. La variació interanual de la inflació se situa al juliol en el 0,1%, la mateixa que al juny. No obstant això la inflació subjacent, exclosos combustibles i aliments frescos, incrementa dues desenes la seva variació anual fins al 0,8%.

Es manté sense variació l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) que al juliol continua en el 0% anual a Espanya, enfront del 0,2% anual en l'Eurozona. Al juny i juliol el diferencial d'inflació entre l'Eurozona i Espanya s'ha estret en gran manera.

El descens mensual dels preus al juliol és elevat, el mateix que es va registrar fa un any. Sobresurt el descens de vestit i calçat per efecte de les rebaixes d'estiu i en menor mesurada els descensos de transport i aliments. Per contra al juliol han pujat els seus preus respecte a juny oci i cultura (viatge organitzat), hotels, cafès i restaurants.

Al juliol els preus no han variat en termes anuals i mantenen el seu lleuger creixement del 0,1%. Les aportacions inflacionistes al juliol d'habitatge, comunicacions i oci i cultura s'ha vist compensades per les aportacions a la baixa de transport (per la baixada dels carburants) i d'aliments i begudes no alcohòliques.

L'absència de tensions inflacionistes en l'economia espanyola planteja para CCOO un context propici per a la pujada dels salaris. Hi ha recorregut perquè aquests creixin el 1% o, per damunt en aquelles empreses que ho permetin els beneficis i els increments de productivitat, tal com estableix l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2015-2017. Segons el quadre macroeconòmic presentat pel Govern l'economia està accelerant el seu creixement, i els treballadors i treballadores han de participar d'aquesta millora. Això ajudarà a augmentar la demanda i a reduir l'elevada taxa de desocupació més de pressa, fent que totes les persones participin de la millora de l'economia i aquesta no es quedi en mans d'uns pocs.

CCOO creu que el creixement de l'activitat econòmica ha de servir, així mateix, per recuperar la forta devaluació salarial soferta per alguns col·lectius durant la recessió (empleats públics) i per detenir la que encara pateixen uns altres durant la crisi d'ocupació que travessa l'economia espanyola (treballadors procedents del boom immobiliari). Els pressupostos públics no poden instrumentar-se com si fossin un programa electoral, com està fent el Govern. L'avançament de la rebaixa de l'IRPF no és una mesura que necessiti el país; el que fa falta és una reforma que configuri un sistema fiscal just en el repartiment de les càrregues, que aproximi els tipus efectius als nominals eliminant deduccions regressiva, amb un IVA reduït per a les llars i que persegueixi, de debò, el frau fiscal.

Els Pressupostos per 2016 no donen resposta als sectors més castigats per la crisi i amb menors recursos: redueixen la despesa en desocupació al mateix temps que cau la taxa de cobertura de la població en atur, mentre que l'augment de les pensions (0,25%) per 2016 és molt inferior a la previsió d'inflació de l'1,1% que estima el propi govern. Necessitem un sistema fiscal que proveeixi un finançament suficient per augmentar la protecció social (en particular de les persones aturades) i per desenvolupar un pla d'inversions públiques que orienti el canvi del model productiu cap a un altre de més valor afegit.

Calella a 17 d’agost de 2015

JOVES CCOO ALERTA DE L’IMPARABLE CREIXEMENT DEL RISC DE POBRESA i EXCLUSIÓ ENTRE LA JOVENTUT ESPANYOLA EN ELS ÚLTIMS ANYS

Amb motiu del Dia Internacional de la Joventut, que se celebra avui, CCOO ha cridat l'atenció sobre la insostenible situació que pateixen cada vegada més joves: la taxa de risc de pobresa o exclusió social de la població de 16 a 29 anys es va disparar del 23,6% al 36,4% entre 2009 i 2014.

Les dades que llança l'Enquesta de Condicions de Vida -elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE)- són contundents: els joves de 16 a 29 anys constitueixen el grup d'edat amb una taxa més elevada de risc de pobresa o exclusió, en aconseguir en 2014 el 36,4% enfront del 29,2% del conjunt de la població, una xifra que tampoc ha deixat de créixer en els últims cinc anys davant l'aparent -en opinió de Joves CCOO- indiferència de les diferents Administracions.

La "taxa de risc de pobresa o exclusió" avalua tres indicadors diferents: la taxa de risc de pobresa [1], que entre la joventut va créixer entre 2009 i 2014 més de nou punts, del 18,3% al 27,6%; la manca material severa [2], que va augmentar del 5,6% al 8,7%; i les persones -també en aquest cas de 16 a 29 anys- que viuen en llars amb baixa intensitat laboral [3], que van passar de representar el 7,1% del total al 18,3%.

PRESTACIÓ D'INGRESSOS MÍNIMS

A fi de pal·liar aquesta situació, CCOO considera imprescindible la creació d'una renda mínima garantida que, entesa com a dret subjectiu, protegeixi a els qui es troben en edat laboral i, volent treballar, manquin d'ocupació i d'ingressos suficients per mantenir un nivell de vida digne. En aquest sentit, ha engegat una Iniciativa Legislativa Popular amb la qual pretén recollir mig milió de signatures a favor de la renda mínima abans de les properes eleccions generals.

Segons càlculs de CCOO, 390.359 joves d'entre 18 i 30 anys podrien beneficiar-se directament d'aquesta prestació, que en termes absoluts aconseguiria a 2,1 milions d'espanyols de fins a 65 anys.

En aquest Dia Internacional de la Joventut, Joves CCOO exigeix l'adopció urgent de mesures per posar fi a una situació d'empobriment massiu –conseqüència de les polítiques imposades en els últims anys- que, més enllà de l'atur, de la precarietat i de la creixent emigració, està arrossegant a una part molt important de la societat als marges de la pobresa i de l'exclusió social.

[1] La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que està per sota del llindar de pobresa. Es fixa aquest llindar en el 60% de la mitjana dels ingressos per unitat de consum.

[2] Són les llars amb manca en almenys quatre conceptes d'una llista de nou. Els conceptes considerats són: no pot permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any; no pot permetre's un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; no pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada; no té capacitat per afrontar despeses imprevistes; ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis en els últims 12 mesos; no pot permetre's disposar d'un automòbil; no pot permetre's disposar de telèfon; no pot permetre's disposar d'un televisor en color; no pot permetre's disposar d'una rentadora.

[3] Les llars amb baixa intensitat de treball són aquells en els quals els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any anterior al de l'entrevista (període de referència dels ingressos).

Calella 14 d’agost de 2015