VALOREM LA DECISSIÓ DEL TRIBUNAL SUPREM
QUE CONFIRMA QUE EL DESPENGI O LA NO APLICACIÓ DEL CONVENI COL·LECTIU NO PODRÀ TENIR CARÀCTER RETROACTIU
La
sentència dictada pel Tribunal Suprem resol el recurs interposat per l'empresa
ARIET SEGURETAT, S. a. contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de
Justícia de Madrid, que va anul·lar, per la demanda interposada, entre uns
altres, per CCOO, el despengi de l'empresa del conveni col·lectiu estatal
d'empreses de seguretat 2012-2014 en matèria de jornada laboral i salari en el
referit a la retroactivitat dels seus efectes.
Segons
assenyala el Tribunal Suprem, en referència al pacte entre l'empresa Ariet
Seguretat, S.A. i els treballadors, no estem davant un conveni col·lectiu
negociat amb plena llibertat i autonomia, sinó davant un simple acord de no
aplicació del conveni, per la qual cosa “El conveni col·lectiu és de forçosa
aplicació mentre no s'acordi el seu parcial no aplicació, així com que aquesta
no aplicació, el despengi o apartament de l'en ell acordat només pot tenir
efectes a partir del moment en què s'acorda". Assenyala també que el
conveni col·lectiu regula les condicions del treball que es va a realitzar, el
futur, però no els drets ja nascuts i consumats per pertànyer ja al patrimoni
del treballador.
El
Tribunal Suprem rebutja també l'altra pretensió al·legada per l'empresa en
establir que la norma legal no restringeix, ni retalla, la possibilitat
d'impugnar o rebatre la validesa de les modificacions acordades, així com la de
demanar una interpretació de les mateixes que s'ajusti al que es disposa en la
llei.
Per
a la Secretaria confederal d'Acció Sindical, aquest cas és un exemple més de
les extralimitacions i abusos que moltes empreses estan fent de la figura del
pacte de inaplicació de conveni creada amb la reforma laboral de 2012 i dels
seus concrets termes legals, ja de per si mateix molt permissius i favorables
als interessos empresarials en detriment dels treballadors. Així, recorda que
la reforma laboral va ampliar les causes per la inaplicació i les matèries que
podien ser inaplicades, va obrir la possibilitat al fet que un òrgan tripartit
com la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius pogués decidir sobre la inaplicació
en cas que no s'hagués arribat a un acord entre les parts, nega als convenis
sectorials la possibilitat de restringir les causes o les matèries objecto de inaplicació,
i no va establir l'obligació de registre i publicació dels acords, només el seu
dipòsit davant l'Autoritat Laboral, entre altres modificacions que afecten a
aquesta nova figura legal, molt més àmplia que la regulació de el “despengi
salarial” del conveni sectorial anteriorment vigent en la norma i àmpliament
regulada en els convenis sectorials.
CCOO,
entre altres aspectes, des de l'aprovació d'aquesta reforma, ha denunciat la
gravetat que els acords de inaplicació no siguin objecte de publicació oficial,
malgrat la seva afectació sobre convenis col·lectius que sí tenen l'obligació
de ser registrats i publicats. Aquesta falta de publicitat, i la no obligació
de l'Autoritat Laboral de realitzar sobre aquest tipus de pactes el control de
legalitat, mentre que sí està obligada a fer-ho sobre els convenis col·lectius,
propicien que casos d'incompliment de la legalitat com el produït en l'empresa
ARIET SEGURETAT puguin no ser una excepció sinó que s'hagin pogut produir algun
tipus d'il·legalitat en molts acords d'empresa adoptats sota pressió
empresarial, sobretot en petites empreses i en empreses que manquen de
representació legal dels treballadors. L'existència de frau, pressions i
incompliment dels preceptes legals, ha estat detectada i denunciada per CCOO en
diferents sectors d'activitat i en diferents zones geogràfiques, encara que els
processos de denúncia davant la Inspecció de Treball o davant els Tribunals
siguin difícils i de resolució lenta.
Segons
dades proporcionades per la Secretaria d'Acció Sindical de CCOO, fins a finals
de juliol[1] s'han registrat 1.004 inaplicacions de convenis en 2015, que
afecten a 28.075 treballadors i treballadores. En el mateix període de 2014, es
van registrar 1.532 inaplicacions que afectaven a 50.231 treballadors, i fins a
final de juliol de 2013, es van registrar 1.420 inaplicacions que afectaven a 110.784
treballadors. És rellevant la reducció en nombre d'acords i ho és més la
reducció en el nombre de treballadors, però això no pot fer oblidar que els
acords que se signen en un any poden tenir vigència més enllà de l'any en què
se signa, depenent del que acordin les parts i amb el límit legal de la
renovació del conveni d'aplicació, amb el que en 2015 el nombre d'empreses i de
treballadors afectats per inaplicacions de convenis és amb seguretat bastant
major dels quals indica l'estadística d'acords registrats l'any, encara que no
es poden conèixer les dades reals puix que no existeix una estadística dels
acords de inaplicació vigents, com tampoc la hi ha encara sobre convenis
col·lectius vigents.
Per sectors d’activitat, el 79,5% del total de inaplicacions
registrades en aquest any corresponen a empreses del sector Serveis que afecten
a 28.075 treballadors; el 13,5% a empreses del sector Indústria amb 6.303
treballadors; el 6,3 al de la Construcció amb 841 treballadors i el 0,7 al
sector Agrari amb 340 treballadors. Per grandària de les empreses, el 84,5%
dels acords registrats en 2015 corresponen a empreses de menys de 50
treballadors, encara que aquests acords solament afecten al 30% dels
treballadors afectats pel total d'acords de inaplicació registrats en 2015, i
el 90,7% dels acords afecten les retribucions.
Calella
a 27 d’agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada