CCOO SALUDA EL CANVI DE CRITERI DEL GOVERN i QUE S’OBRI EL DEBAT D’INGRESSOS i DESPESES DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS
Les propostes de CCOO es van tornar a posar sobre la taula en la compareixença de Carlos Bravo, Secretari confederal de Protecció Social i Polítiques Públiques, al Congrés el 7 de juliol en el marc del Seguiment i avaluació del Pacte de Toledo. Ens alegrem que aquesta vegada el Govern hagi pres nota.
CCOO espera que aquest debat propiciï la volta al temps del diàleg i la negociació, perquè està demostrat que les reformes per acord resulten més justes, equilibrades i millors per al sistema que les preses unilateralment pel Govern de torn, com les tristament recordades de revaloració de pensions, jubilacions anticipades o la d'integració de llacunes, solament centrades a reduir despesa. Esperem i exigim la volta a la negociació que tan bon fruit ha donat al sistema.
La mesura anunciada per l'Executiu de finançament de la viduïtat i orfandat mitjançant impostos forma part d'un paquet que inclou mesures de forta calat com a polítiques d'ocupació que permetin recuperar els milions d'ocupacions perdudes en la crisi, així com la lluita contra el frau fiscal i laboral i l'economia submergida. Igualment, s'han de prendre mesures com la conversió de reduccions, tals com l'exempció actual de 500 euros, en bonificacions i per tant el seu finançament via impositiva, així com l'assumpció per part de l'Estat de les despeses d'administració de la Seguretat Social.
No obstant això, CCOO recorda que per fer front a aquest repte, el país requereix d'una veritable reforma fiscal que permeti a les Administracions tenir recursos per finançar polítiques socials i que permetin disminuir la bretxa actual de recaptació amb els països del nostre entorn que s'apropa als 9 punts percentuals de PIB, d'acord a dades d'Eurostat, just en línia contrària a les plantejades pel Govern del Partit Popular.
MESURES PRESENTADES PER CCOO
CCOO va presentar un paquet de mesures centrades en matèria d'ingressos que, aplicades total o parcialment, permetrien abordar els reptes conjunturals i estructurals del sistema de pensions, i incrementar els ingressos. Són mesures concretes en el curt, mitjà i llarg termini:
1.- Increment temporal dels tipus de cotització que financen les pensions, mitjançant un esforç addicional compartit i proporcional entre les empreses, els treballadors amb ocupació i l'Estat. 2 punts percentuals són ingressos addicionals entre 6.000-7.000 milions de €/any (0,67% PIB). Aquest augment de cotitzacions es mantindria per la quantia i el temps que exigís l'actual conjuntura de dèficit, permetria reduir el consum anticipat del Fons de Reserva i perllongaria el seu paper de garantia de les pensions.
2.- Convergència de la base mitjana de cotització del Règim d'Autònoms amb la del Règim General. La base mitjana de cotització dels autònoms és un 42% inferior a la qual declaren els treballadors per compte d'altri afiliats al Règim General. Ha d'aprofundir-se en els sistemes d'estimació directa d'ingressos per activitats econòmiques o professionals, la qual cosa tindrà importants conseqüències en la recaptació fiscal i en els ingressos de la Seguretat Social,
3.- Polítiques de reactivació econòmica que ajudin a recuperar els 3 milions d'ocupacions perdudes en el que va de crisis. La pèrdua de cada milió d'afiliats a la Seguretat Social suposa una reducció d'ingressos de 5.000 milions d'euros anuals, els 3 milions llargs d'ocupacions destruïdes equivalen a un 1,43% del PIB en termes de cotitzacions que no s'ingressen cada any en Seguretat Social, sent aquesta una conseqüència derivada del drama humà que provoca la massiva destrucció d'ocupació que patim.
4.- Finançament de les prestacions de mort i supervivència. El Pacte de Toledo hauria d'abordar el debat sobre la conveniència d'un gradual finançament d'aquestes prestacions des de la imposició general, en un període perllongat de temps, per exemple 25 anys. Amb això, es reforçaria el finançament del conjunt de prestacions de la Seguretat Social. En 2013 aquestes prestacions suposaran 21.800 milions d'euros (2,08% del PIB i més d'un 20% de la despesa total en pensions).
5.- La reforma fiscal és l'actuació estructural més determinant i necessària en l'economia espanyola que determina la capacitat d'actuació de l'Estat. Si bé l'estructura normativa dels ingressos a Espanya és similar a l'europea, fins i tot superior en la mitjana en alguns tributs com és l'IVA després de l'última pujada, la recaptació és molt menor (gairebé 90.000 milions menys d'ingressos en 2012, i gairebé 70.000 milions de menor despesa pública que la mitjana comunitària), la raó és el menor compliment de les obligacions fiscals comparat amb els països de l'entorn. La tolerància amb el frau fiscal a Espanya és insostenible en termes econòmics i ètics.
6.- Conversió de reduccions en bonificacions, com l'actual de l'exempció parcial de 500 euros, que eviten la pèrdua de més de 2.500 milions d'Euros, segons càlculs de la AiREF
Calella a 26 d’agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada