EL NOU ACORD INTERPROFESSIONAL DE CATALUNYA:
UNA EXTRATÈGIA CONTRA LA REFORMA LABORAL QUE ACTIVA LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
Valoració
del principi d'acord que ha de validar l'afiliació de CCOO de Catalunya
Finalment, després de llargs mesos de negociació
i diversos moments de bloqueig, s'ha arribat a un principi d'acord per renovar
l'Acord interprofessional de Catalunya. Un principi d'acord subscrit per les
patronals catalanes, CCOO de Catalunya i la UGT de Catalunya.
Principi d'acord que CCOO valora positivament i que
sotmetrà a consulta de les persones afiliades al sindicat i al debat de la
nostra organització, compromesa amb l'impuls de la participació de les persones
en les decisions del sindicat. Participació i democràcia sindical que ha tornat
a ser reconeguda com a fonamental per a l'acció del sindicat, en el procés de
l’Assemblea sindical oberta.
Raons i objectius sindicals de fons en la negociació de l'Acord
interprofessional de Catalunya
- L’Acord interprofessional de Catalunya és l'eix central que sosté i
desenvolupa el nostre marc català de relacions sociolaborals, ja que és
l'organitzador, articulador i impulsor de la negociació col·lectiva a
Catalunya, dóna vida al nostre sistema autònom extrajudicial de prevenció i
solució de conflictes de treball (el nostre Tribunal Laboral de Catalunya), és
el marc de les iniciatives sindicals vinculades a la negociació col·lectiva en
el Consell de Relacions Laborals de Catalunya, i al mateix temps, d'iniciatives
sociolaborals com les relacionades, en aquest AIC, amb el sistema de formació
professional en totes les seves dimensions, o el nou observatori de conjuntura
econòmica de la negociació col·lectiva.
Per això, és positiu preservar-lo i desenvolupar-lo, i convertir-lo en
realitat concreta en la negociació col·lectiva.
- L’Acord interprofessional de Catalunya ha de suposar un instrument
estratègic del sindicat per fer front, des del marc legal possible mateix,
a la reforma laboral, especialment en relació amb la reforma de la negociació
col·lectiva: mantenir la vigència dels convenis col·lectius i la seva
ultraactivitat, evitar la inaplicació unilateral dels convenis col·lectius i
els convenis d'empresa en frau del conveni sectorial.
Es tracta de construir mecanismes que permetin la intervenció sindical per
superar els desequilibris de poder de la reforma laboral, que afavoreix el
govern unilateral del conveni col·lectiu i les relacions laborals per
l'empresariat.
- L'Acord interprofessional de Catalunya ha de permetre i ha d'encoratjar
la recuperació i la dignificació de les condicions de treball concretes en la
negociació col·lectiva, la qualitat del salari i de l'ocupació.
Garantir que la flexibilitat sigui sempre negociada per preservar els drets
de les persones, ja sigui en relació amb l'organització del temps de treball,
de les mobilitats funcionals o geogràfiques o de la modificació de les
condicions de treball. També per promoure que la flexibilitat interna, quan
estigui justificada, sigui un mecanisme per evitar els ajustos de plantilla i
l'acomiadament.
En el mateix sentit, busca l'extensió de la igualtat de gènere i en relació
amb l'orientació sexual de les persones, establir garanties en els processos de
subcontractació, i respecte als drets de les persones treballadores en els
processos de contractació pública, participació de les persones treballadores
en els beneficis dels processos d'innovació, intervenció sindical en la
responsabilitat social de les empreses, per protegir drets de les persones treballadores,
també, més enllà de les nostres fronteres.
Principals continguts i novetats de l'Acord interprofessional de Catalunya:
- L’estructuració i organització dels àmbits de negociació col·lectiva és un
aspecte bàsic si volem convenis col·lectius forts que sostinguin millors
condicions de treball i drets. L'AIC continua apostant per amplis àmbits de
negociació col·lectiva sectorial que superin els petits convenis col·lectius
sectorials i la negociació provincial (font de desigualtats i competència deslleial),
en favor d'àmbits de negociació col·lectiva de Catalunya.
Al mateix temps l'AIC compromet nous mecanismes de control i intervenció
sindical per evitar l'aparició descontrolada de nous àmbits de negociació
col·lectiva sectorial que persegueixin la pèrdua de condicions de treball o
costos laborals més baixos. També es compromet un mecanisme per fer front a
l'aparició de convenis col·lectius d'empresa quan l'únic objectiu sigui el de
defraudar i no aplicar els convenis col·lectius sectorials. En tots dos casos
es tracta d'intervenir davant “l’obertura" de negociacions de nous àmbits
de negociació.
- El manteniment de la ultraactivitat dels convenis col·lectius davant el
risc de pèrdua de vigència, era un dels objectius centrals
de l'acord.
L'AIC estableix el respecte a les clàusules dels convenis col·lectius que
regulen la ultraactivitat indefinida.
Al mateix temps estableix, d'una banda, la necessitat general de donar
continuïtat al procés negociador i, en el cas dels convenis col·lectius que no
regulen la ultraactivitat, un procediment de mediació de la mateixa Comissió
Paritària de l'AIC, per orientar les parts a una solució negociada que culmini
en el manteniment del conveni col·lectiu o en una nova ubicació sectorial que
garanteixi la millor cobertura i protecció.
- La inaplicació dels convenis col·lectius que
possibilita la reforma laboral era un dels greus riscos a resoldre. L'AIC
aposta per una inaplicació transitòria i ordenada, mitjançant processos de
negociació que garanteixin la justificació, la proporcionalitat i la
racionalitat de la inaplicació.
Per això, l'AIC, estableix el compromís perquè les "iniciatives
d'inaplicació" d'un conveni sectorial en una empresa, hagin de ser
comunicades a la comissió paritària del conveni col·lectiu sectorial,
simultàniament a l'obertura del procediment d'inaplicació. L’únic sistema que
garanteix la possibilitat d'intervenció sindical. Els convenis col·lectius
sectorials han d'incorporar una clàusula en aquest sentit.
En el mateix sentit, l'AIC reconeix els acords amb l'administració laboral
per al control de la legalitat de les inaplicacions irregulars del conveni, que
constitueixen un "frau de llei".
- L’observatori de conjuntura econòmica de la negociació
col·lectiva és un nou instrument de l'AIC que ha de possibilitar que
la negociació dels convenis col·lectius es desenvolupi sobre un coneixement
real, al més objectiu possible, de la realitat econòmica dels sectors
d'activitat, de les necessitats derivades de l'evolució dels mercats o dels
processos tecnològics i organitzatius. Es tracta d'un mecanisme, amb
participació d'experts sindicals, per disputar els arguments econòmics de
l'empresariat en la negociació.
- Criteris salarials i sistemes retributius. L'AIC realitza un
reconeixement explícit que la negociació col·lectiva dels salaris, la nostra
economia i les persones treballadores, per justícia, necessiten situar-se al
canvi de cicle econòmic. Un cicle de recuperació econòmica que no acaba de
concretar-se en una millora de les condicions econòmiques de les persones
treballadores.
Per tant, cal que els convenis col·lectius facin possible la
recuperació del poder adquisitiu dels salaris, atenent a la lògica
diversitat i possibilitats de sectors econòmics d'activitat i empreses, de
manera que augmenti la capacitat de consum de les famílies treballadores com a
factor de reactivació econòmica i de distribució més igualitària de les noves i
millors expectatives de l'economia.
L'AIC torna a prestar atenció a la necessitat de regular, en la negociació
col·lectiva, els criteris perquè l'establiment de salaris variables i per
objectius es realitzi de forma negociada i amb garantia per a les persones
treballadores.
Una important novetat consisteix en l'acord perquè els convenis col·lectius
regulin la participació de les persones treballadores,mitjançant retribució
o compensació, en els beneficis derivats de les millores i innovacions que
aportin als processos de treball.
- Subcontractació i descentralització productiva. L'AIC
continua orientant que els convenis col·lectius prestin especial atenció a
l’establiment de sistemes de participació sindical en l'adopció de decisions de
subcontractació d'activitats, la necessitat de regular la subrogació de
plantilles quan es produeixi successió de contractes o subcontractes i pel que
fa a la coordinació de la prevenció de riscos laborals entre les empreses
centrals i les contractes o subcontractes, per donar un compliment integral i
integrat a l'activitat preventiva i a la salut laboral.
- Flexibilitat i temps de treball. L’AIC manté l'orientació als
convenis col·lectius de regular la flexibilitat negociada del temps de treball,
evitant tota unilateralitat per part de l'empresari en la seva organització.
Es tracta de garantir els drets de les persones de prendre decisions sobre
la gestió del seu temps de treball en els sistemes flexibles i en el marc de la
negociació i intervenció sindical com a dimensió col·lectiva de la protecció
d'aquests drets. És l'aposta per una flexibilitat que no només estigui al
servei de les necessitats objectives i justificades de l'empresa sinó, a més,
al servei de les necessitats de les persones i, en especial, a les necessitats
de conciliació de la vida personal i la laboral.
Per fer front a la reforma laboral que obliga el conveni a regular o
activar la lliure disposició per l'empresari de fins a un 10% de la jornada
anual com a flexible, l'AIC estableix com a orientació, en aquells convenis
col·lectius que no hagin regulat la flexibilitat, que acudeixin a
l'assessorament del TLC, que farà la mediació amb els criteris del mateix AIC.
Així mateix, es compromet un procés d'anàlisi i negociació en la Comissió
Paritària de l'AIC, en relació amb les problemàtiques específiques sobre la
naturalesa del temps de treball en certes activitats, com per exemple, els
treballs itinerants.
- Flexibilitat i qualitat en l'ocupació. L'AIC orienta
perquè la negociació col·lectiva pugui comprometre processos de transformació
de contractes temporals o subcontractats en contractes indefinits. De la
mateixa manera, vol evitar l'encadenament abusiu de contractes de treball
temporals o afavorir l'ús del contracte de relleu.
Així mateix els convenis col·lectius poden establir mecanismes de
participació sindical diaris al seguiment de contractació, el volum d'ocupació
i les seves expectatives de futur, així com de les decisions de contractació
més adequades.
- Contractació pública. L'AIC estableix que els convenis
col·lectius sectorials a Catalunya, creïn una comissió de seguiment de la
contractació pública, amb l'objecte de vigilar que es realitzi amb concursos
que respectin els convenis col·lectius aplicables i mai amb costos salarials
inferiors als del grup professional que estableixi el conveni col·lectiu.
- L’organització professional, la formació professional, la promoció
i la mobilitat funcional. L'AIC orienta perquè els convenis col·lectius
estableixin procediments negociadors de la formació professional a l'empresa,
els plans, l'acreditació i el reconeixement de competències, la seva relació
amb la promoció professional, els criteris d'igualtat i no-discriminació en la
formació, la promoció, i el mateix accés a la contractació, etc.
L'AIC orienta a la negociació col·lectiva perquè desenvolupi les
recomanacions pactades al Consell de Relacions Laborals de Catalunya en matèria
de formació professionalitzadora.
Té especial rellevància l'acord en l'AIC d'obrir un procés de concertació
per aconseguir el primer Acord social per a la formació professional de
Catalunya, que tindrà per objecte tractar totes les dimensions de la
formació professional en la seva integritat.
S'estimula la valoració de llocs de treball a través del TLC, útil també
per implementar mesures d'igualtat o corregir classificacions professionals
discriminatòries.
En matèria de mobilitat funcional s'aposta per la mobilitat amb garanties i
drets de reconeixement professional.
Pel que fa a l'obligatorietat que estableix la reforma laboral de la
classificació professional en grups professionals i la persistència de
classificacions professionals organitzades a partir de categories
professionals, l'AIC orienta l'assessorament en el TLC, per realitzar una
transformació de categories en grups professionals, amb el màxim de garanties
per a les persones.
- La igualtat de gènere és una peça clau per a l’AIC i la
seva extensió en la negociació col·lectiva.
L'AIC promou l'extensió en la negociació col·lectiva de criteris per a
l'establiment dels plans d'igualtat i per a l'extensió d'aquests a les empreses
no obligades legalment, generalitzant en tots els casos la regulació pactada de
mesures d'igualtat.
L'AIC fa seva la recomanació per a l'adopció del Protocol sobre assetjament
sexual i per raó de gènere, acordat per les parts en el marc del Consell de
Relacions Laborals.
L'AIC orienta a la negociació col·lectiva a estendre el coneixement i les
previsions de la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, transsexuals i intersexuals, per eradicar tota discriminació en
l'àmbit laboral.
L'AIC orienta al desenvolupament en la negociació col·lectiva de les
recomanacions sobre igualtat i temps de treball del Consell de Relacions
Laborals de Catalunya.
L'AIC, com a novetat important, orienta que la negociació col·lectiva
analitzi i adopti mesures per a l'eradicació dels factors que contribueixen a
l'existència de la bretxa salarial i la desigualtat retributiva entre
dones i homes. Posant atenció a l'àmplia legislació de l'OIT, i la UE
i, en especial, a mesures concretes antidiscriminatòries, tant en relació amb
l'enquadrament i la classificació professional com amb els criteris retributius
poc transparents o amb efectes discriminatoris per les característiques de la
carrera professional de la dona.
Finalment, les organitzacions patronals no han acceptat el desenvolupament
en l'AIC de la Llei de Catalunya 17/2015, sobre igualtat efectiva de dones i
homes. Aquesta important llei necessita i obliga al desenvolupament en la
negociació col·lectiva d'aspectes d'interès complementaris a la mateixa Llei
orgànica d'igualtat. El sindicat exigirà el seu desenvolupament en els convenis
col·lectius de Catalunya.
Cal recordar també que l'AIC ha establert una mediació especialitzada en
matèria d'igualtat de gènere, que ha de ser un mecanisme en l'assessorament, la
prevenció i la solució de conflictes.
- Responsabilitat social. L'AIC, per primera vegada,
acorda que els convenis col·lectius i acords d'empresa específics han d'abordar
les qüestions relacionades amb els compromisos de responsabilitat social
empresarial.
L'AIC reconeix a les persones treballadores i al sindicat com a grup
d'interès fonamental en els processos de responsabilitat social, de manera que
aquests compromisos, un cop les empreses tenen iniciatives voluntàries de
responsabilitat social, han de ser negociats i tenir participació sindical en
el seu seguiment i avaluació. La Comissió de Responsabilitat Social del Consell
de Relacions Laborals de Catalunya pot ser un espai idoni d'assessorament en
aquesta matèria.
Tanmateix, la responsabilitat social pot ser una via cap a la negociació
col·lectiva internacional a les nostres empreses multinacionals i en tota la
seva cadena de valor i una contribució important del nostre sindicalisme al
treball digne al món.
- Salut laboral. L'AIC continua orientant la negociació
col·lectiva cap a la incorporació del tractament i regulació de les qüestions
de prevenció de riscos laborals, tant mitjançant una part específica de
l'articulat dels convenis col·lectius, com amb una visió transversal que afecti
totes les dimensions de les condicions de treball.
- Ús de tecnologies de la informació i la comunicació. L'AIC
renova la seva orientació al fet que siguin objecte de negociació mitjançant
conveni col·lectiu o acord específic. Els criteris que estableix són
equilibrats per protegir el dret a la intimitat de les persones i el dret a
l'ús sindical de la xarxa en l'activitat organitzativa i d'acció sindical, els
denominats ciberdrets sindicals.
- Medi ambient i mobilitat sostenible als centres de treball.
L'AIC orienta per primera vegada perquè els temes mediambientals siguin
objecte de tractament en els convenis col·lectius. Es dóna rellevància a la
participació sindical i a la formació de les persones treballadores en matèria
mediambiental. Respecte de la mobilitat sostenible, ha de continuar el seu
desenvolupament en la negociació col·lectiva.
- Teletreball. L'AIC torna a plantejar la
importància, en aquells convenis col·lectius que encara no tenen regulació,
d'adaptar als seus àmbits la regulació del Teletreball, tal com realitza
l'Acord europeu de teletreball, amb els criteris que conté, com ara:
voluntarietat, dret de reversió, control de càrregues de treball i temps,
combinar amb temps presencial, igualtat de tracte i drets personals de formació
i promoció, etc.
- Previsiósocial complementària. La principal novetat
d'aquest AIC, és la constitució específica d'una comissió tècnica en l'àmbit
del TLC, que serà un nou instrument de promoció dels plans de pensions en la
negociació col·lectiva, així com d'assessorament tècnic i prevenció de
conflictes.
- Tribunal Laboral de Catalunya. L'AIC suposa la constitució de
nous instruments tècnics, com l'observatori de conjuntura econòmica de la
negociació col·lectiva o la comissió tècnica de previsió social complementària.
També l'obertura i aprofundiment de nous impulsos a les seves funcions
d'assessorament i prevenció del conflicte, per exemple en la transformació de
les classificacions professionals de categories a grups, l'establiment de sistemes
d'ordenació flexible de la jornada de treball anual, resoldre qüestions
relacionades amb la compensació i la retribució de les persones treballadores
per innovació, o un impuls per activar la mediació especialitzada en matèria
d'igualtat de gènere.
Calella a 18 de novembre de 2015
