Així queda la reforma laboral: acomiadament més barat i més control als aturats

Aquestes són les principals mesures incloses en la norma després del seu pas pel Congrés i el Senat:
-Acomiadament per causes econòmiques. El text inclou que les empreses puguin acomiadar els treballadors per causes econòmiques amb 20 dies d'indemnització, no només quan tinguin pèrdues, sinó també quan prevegin tenir-les, o tinguin una persistent caiguda d'ingressos.
-Generalització del contracte de foment de l'ocupació. La reforma vol estendre aquest tipus de contracte que ara inclourà també els treballadors fixos d'entre 31 a 45 anys que hagin estat acomiadats. Aquest contracte té una indemnització de 33 dies per any treballat davant els 45 dels contractes fixos corrents, per tant la seva generalització suposa un abaratiment de l'acomiadament.
-Major control als desocupats. Els aturats podran ser sancionats si rebutgen cursos de formació en un termini superior a 30 dies. Fins ara el límit estava en 100 dies.
-Absentisme. Es facilita l'acomiadament per faltes al treball ja que es rebaixa al 2,5% l'índex d'absentisme total que pot tenir una empresa i que marca l'acomiadament objectiu individual. Fins ara estava fixat en el 5%.
-Fogasa. La reforma també inclou que el Fons de Garantia Salarial, que es nodreix de les cotitzacions empresarials, pagui 8 dies de les indemnitzacions d'acomiadament per causes objectives, tant en els contractes ordinaris (de 45 dies), com de foment de l'ocupació (33 dies ), així com el mateix abonament per als acomiadaments col.lectius objectius (de 20 dies). És una altra de les vies per abaratir l'acomiadament.
-Contractació temporal. Pel que fa a la contractació temporal, i per desincentivar aquest tipus de contractes, s'augmenten les indemnitzacions per acomiadament en aquestes contractacions, actualment en vuit dies per any treballat, fins als 12 a partir de 2015.
-Model alemany. La nova reforma pretén així mateix potenciar la reducció de jornada com a alternativa a l'acomiadament, és a dir, l'aplicació de l'anomenat "model alemany", encara que les empreses que decideixin aplicar aquestes suspensions temporals (per causes econòmiques o de força major) no podran fer-ho en temps superior a un any.
-Cobrament de prestacions. Per a aquells treballadors que poden cobrar part del seu salari en espècie, com passa amb les empleades de la llar, s'estableix la garantia del cobrament del salari mínim interprofessional fixada en 633 euros per al 2010. També les prestacions per desocupació parcial puguin ser cobrades per hores i no per dies.
-Negociació col.lectiva. La reforma consolida la via del "desvinculació", o possibilitat que les empreses no apliquen determinades clàusules pactades en els convenis col.lectius. No obstant, la mobilitat geogràfica dels treballadors haurà de seguir sent negociada entre treballadors i empresaris com fins ara.
-Empreses de treball temporal. La nova llei també modifica el paper de les empreses de treball temporal (ETT), i considera intermediació laboral la que tingui consideració de "servei de caràcter públic" amb independència de l'agent que la realitzi
-Bonificacions a empreses. Respecte a les bonificacions a les empreses augmenten fins a 1.400 euros durant 3 anys si contracten de forma indefinida, especialment a dones, a majors de 45 anys o amb dificultats d'ocupabilitat.
-Fons de capitalització. Sobre el Fons de Capitalització per als treballadors, que imita el model austríac i que ha de servir per pagar una part dels acomiadaments durant la seva vida laboral, el Govern s'ha compromès a tramitar com un projecte de llei en el termini màxim d'un any a comptar des del passat juny. Aquest fons ha d'estar operatiu l'1 de gener de 2012 i la voluntat de l'Executiu és que no suposi un increment de les cotitzacions empresarials.