La intenció és que, en legítim dret de replica, sigui publicat integrament amb la mateixa rellevància que han tingut i tindran els que ja s'han publicat:
Malgrat que considerem que el mètode de publicació dels diferents articles referits al Sistema Sanitari de Catalunya en general i a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva en particular ha estat d’una qualitat ètica que no podem compartir i degut a que creiem que ha de poder rectificar les afirmacions errònies que contenen per tal de que els seus possibles lectors disposin de la informació contrastada, li fem arribar el següent article. Aprofitem també l’avinentesa de recordar-li a vostè i als seus lectors diferents fonts d’informació pública on ampliar la informació que els hi aportem.
L’any 1991 el parlament de Catalunya, per unanimitat dels grups parlamentaris escollits democràticament, aprova la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (que es pot consultar en els diaris oficials i a la Web de la Generalitat, www.gencat.cat). Aquesta Llei, i les seves posteriors modificacions, consagra un model de prestació d’assistència basat en la provisió de serveis mitjançant els centres d’atenció primària, hospitals i centres sociosanitaris i de salut mental, agrupats primer en la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) i posteriorment amb els altres dispositius que conformen les anomenades xarxes de provisió pública.
La llei, i la legislació posterior, també institueix la figura del Servei Català de la Salut (també conegut com CatSalut) com instrument del Departament de Salut que ha de garantir l’assistència de finançament públic a tots els ciutadans de Catalunya.
La Xarxa de provisió pública
Així, la provisió pública o de finançament pública, està conformada per diferents centres i dispositius majoritàriament de caràcter municipal, propis de la Generalitat o mixtes que, mitjançant un contracte (o conveni) amb el Servei Català de la Salut tenen l’encàrrec de prestar els serveis assistencials a la població d’acord amb les necessitats detectades pel Departament de Salut expressades en el Pla de Salut de Catalunya i el Mapa Sanitari, Sociosanitari i de Salut Pública, avalats pel Parlament de Catalunya.
El contracte, instrument plurianual de relació entre el CatSalut i les diferents entitats, fixa l’activitat que l’administració espera de cada una d’elles, la qualitat exigida (mitjançant sistemes d’acreditació) i la contraprestació econòmica que cada entitat rebrà per la feina feta i per l’assoliment d’objectius específics.
La gestió i organització de com es dona resposta a aquest contracte correspon a cada una de les entitats i dels seus òrgans de govern. A final de cada exercici, el CatSalut avalua els resultats obtinguts mitjançant els instruments dels que disposa (activitat realitzada, facturació d’activitat, central de balanços, central de resultats, inspecció si és el cas...). Aquesta avaluació permet indicar les correccions i ajustaments que es creguin oportunes.
Per ampliar tots aquests aspectes els hi recomanem visitin la Web de la Generalitat i la del Servei Català de la Salut, per tal de que el seu treball d’investigació sigui més plural.
La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS)
La Corporació de Salut del Maresme i la Selva és un consorci públic de caràcter local participat per diferents ajuntaments, pel propi Servei Català de la Salut i la Fundació privada Hospital Asil Sant Jaume de Blanes tal i com queda expressat en els seus estatuts, que es poden consultar en el diari oficial de la Generalitat i en el registre mercantil de Barcelona.
També es pot obtenir més informació visitant la Web de la pròpia Corporació (http://www.salutms.cat/) o la del Servei Català de la Salut, en l’apartat d’Empreses Públiques i Consorcis.
La fórmula de Consorci (regulada per Llei) entre administracions públiques amb la possible participació d’entitats sense afany de lucre, com ara fundacions benefico-privades, és un instrument àmpliament utilitzat en el sistema d’administració catalana. En el món de la sanitat, ha permès que els titulars dels edificis i equipaments (Ajuntaments) i l’administració que té les competències en matèria d’assistència sanitària (Departament de Salut) puguin actuar de manera corresponsable en la gestió dels serveis. A més, ha facilitat una representació plural i democràtica.
El màxim òrgan de govern de la Corporació s’anomena Consell Rector, del qual formen part diferents membres en representació de les entitats consorciades, tal i com es descriu en les memòries publicades (que es poden trobar, igualment, a la Web de la CSMS). Els estatuts també detallen les funcions del Consell Rector entre les que cal destacar la fixació dels objectius estratègics de la Institució que es plasmen en els seus pressupostos, el seguiment de les actuacions i l’avaluació dels resultats.
Cal destacar que els diferents càrrecs del Consell Rector, inclòs el de President, són càrrecs de designació, voluntaris i no remunerats. La dedicació dels membres del Consell és una dedicació altruista, algunes vegades com a representants electes dels seus municipis i altres per tal de servir a la societat mitjançant l’aportació del seu coneixement i experiència en benefici de la millor gestió de l’Entitat. És de justícia reconèixer aquesta aportació.
Per la direcció operativa i gerencial de l’Entitat el Consell Rector anomena un equip directiu que ha de executar de manera tècnica i professional les seves directrius. La Missió de la Institució, donar serveis integrals i integrats a la població de referència, es realitza mitjançant els dispositius que es despleguen en el territori (gestió dels equips d’atenció Primària de 3 Àrees Bàsiques de Salut en 7 centres, rehabilitació ambulatòria en 2 centres, 2 hospitals per a pacients aguts i 3 centres sociosanitaris i socials). Aquests serveis són prestats per prop de 1.500 professionals d’alta vàlua que directament, o englobats en serveis de suport assistencials i no assistencials, atenen les necessitats de la població.
Així, l’equip directiu rep les directrius del Consell Rector i li rendeix comptes de les seves actuacions i resultats, treballant de manera conjunta el que podríem anomenar la propietat amb els professionals de la gestió. El Consell Rector, en aquest cas, aporta la visió de la població (mitjançant els representants municipals electes) i de l’administració sanitària (mitjançant els representants nomenats pel Servei Català de la Salut) i garanteix un model ètic de gestió i de prestació de serveis mentre l’equip directiu aporta el coneixement del món sanitari i d’organització de serveis per tal d’assolir, entre tots i gràcies als diferents professionals, les màximes quotes possibles d’eficiència, seguretat i qualitat.
La Corporació com a entitat de caràcter públic i participat per les diferents administracions està sotmesa, a part dels seus propis estatuts, a tota la normativa, directrius, instruccions i legislació aplicable a les administracions públiques i específicament aquelles que es dicten des de l’administració de la Generalitat en referència a les empreses públiques i consorcis participats. El compliment d’aquestes normes, supervisat pel propi Departament de Salut (Central de Resultats, central de Balanços...) i pels organismes competents de la Generalitat com ara la Intervenció general o al intervenció delegada per la seguretat social, la sindicatura de comptes... garanteix una estil d’actuació.
Aquesta normativa es pot obtenir mitjançant la Web de la Generalitat de Catalunya o la del diari oficial de la Generalitat.
Els estatuts de la Corporació, a l’igual que la dels diferents consorcis municipals participats per la Generalitat, a més fixa la necessitat de que els seus comptes siguin auditats. Els consorcis, a diferència d’altres administracions no disposen del mecanisme d’intervenció prèvia, d’acord amb la normativa i legislació que s’ha d’aplicar, si no que empreses auditores de reconeguda solvència i credibilitat han de donar fe de la veracitat dels comptes anuals. Una empresa especialitzada en el mon local i en l’àmbit sanitari, Faura Casas, és l’encarregada de realitzar-ho. A l’igual que qualsevol auditoria, és la pròpia entitat qui l’ha de contractar. Aquest fet no és una especificitat de la Corporació: com a mínim en tot l’àmbit sanitari l’auditoria ha de ser contractada i pagada per l’Entitat que vol que els seus comptes siguin revisats per un tercer independent.
Aquesta auditoria, que és presentada anualment al Consell Rector, és tramesa igualment al Departament de Salut pel seu coneixement i és una font més de control sobre la gestió de cada una de les entitats (juntament amb els explicats anteriorment).
Una altre de les normes a les que està sotmesa la Corporació és a la legislació laboral. Degut al procés de conformació i a les activitats que desenvolupa, per tal de garantir un marc ampli de relacions laborals, la CSMS està adherida als convenis col•lectius propis del sector sanitari i sociosanitari. A excepció de determinats professionals que presten els seus serveis a l’Hospital Asil de Sant Jaume de Blanes, tots els altres professionals contractats per la Corporació estan emparats pel Conveni de la XHUP.
Sols un contracte no està regulat per conveni i està regulat per les normes i instruccions emanades per la Funció Pública, el departament d’economia i finances i el departament de Salut i que regulen les condicions contractuals dels directors i gerents de les empreses públiques i consorcis. La manera més senzilla de poder consultar aquestes normatives i instruccions és consultant els acords de govern de la Generalitat i les instruccions especifiques que es poden trobar o a la Web de Gencat.cat o a la següent adreça:www.consorci.org/accessos-directes/patronal/documents-i-publicacions/empreses-publiques-i-consorcis.
Tal i com dèiem, la resta de contractes, inclosos els dels membres de l’equip directiu estan sotmesos al Conveni de la XHUP.
A més, al ser un consorci d’administració local i participat per la Generalitat mitjançant el Servei Català de la Salut, determinades disposicions de la funció pública, del govern de la Generalitat o fins i tot de l’estat, són d’aplicació directa. Un exemple recent és el Real Decreto de juny de 2010 que ordenava una disminució lineal de salaris del 5% per tots els treballadors de les administracions de l’estat i de les administracions locals, i per tant dels consorcis locals participats per Ajuntaments i Generalitat. Aquest mateix Real Decreto, així com el decret acompanyant de la Generalitat de Catalunya, ordenava una reducció major en el cas de directors o gerents d’empreses públiques i consorcis. Aquesta legislació també es consultable a la web del diari oficial de la Generalitat.
Una de les altres normatives que afecten a la Corporació pel seu caràcter d’administració pública és la Llei de contractes de les administracions públiques que garanteix la publicitat i concurrència en la contractació de bens i serveis. Així, i en dependència de la naturalesa de l’objecte i de l’import de contractació, s’utilitzen les diferents modalitats de contracte que marca la Llei. Les adjudicacions són públiques i consultables en el perfil del contractant.
Els contractes i convenis que poden, d’acord amb les funcions delegades en els estatuts de la Corporació, ser promoguts des de l’equip de direcció són ratificats pel Consell Rector. D’acord amb la naturalesa i quantia, aquests contractes són tramesos al registre central de contractació de la Generalitat.
Però tot això té una importància relativa i totalment subsidiària. Es resumeix en el fet de que la Corporació és una entitat pública, un consorci participat per Ajuntaments i Servei Català de la salut, que està subjecte a les lleis de les administracions i que intenta complir-les de la millor manera que pot, des del primer a l’últim professional que treballa per assolir els seus objectius, des de qualsevol que sigui el paper que ha de jugar en el benefici de la organització: membre del consell rector, directiu, comandament, professional assistencial, professional no assistencial, representant legal dels treballadors...
El que és veritablement important, i pel qual caldria parlar de la Corporació de salut del Maresme i la Selva és per la seva feina en el mon assistencial: la salut de la població a la que ha d’atendre, les actuacions i intervencions que s’han de realitzar per millorar-la, per prevenir la malaltia o per retornar els majors graus d’autonomia possible. Aquest és el debat interessant.
Senyor, ja acabem. No tenim cap mena de confiança en que aquest article sigui publicat ni en la seva versió digital ni en la propera que sortirà en paper. La manera d’actuar fins aquest moment i que l’ha fet dir que la informació que se li ha facilitat era falsa, pensant que els alcaldes havien de contestar immediatament les seves preguntes sense donar possibilitat de temps de resposta ni respectar que poguessin tenir altres obligacions, la publicació de 4 articles en menys de 3 dies, a cada qual més ofensiu, el fet de vanagloriar-se d’aquests articles poc contrastats amb informació que tal com se li descriu en aquest document estan disponibles a les Webs oficials de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, del diari oficial de la Generalitat o de la pròpia Corporació, el fet de considerar que si la Directora Gerent no es podia posar al telèfon en el moment en que vostè li anava bé és que teníem coses a amagar,... Totes aquestes actuacions són el que ens fan dir que no compartim la ètica de les seves actuacions.
També, sense gaire esperança, li demanem que no extregui frases d’aquest article de context ni que l’utilitzi parcialment. El document té una lògica. Si extreu frases o afirmacions, tornarà a caure en incorreccions i en desinformació. Si considera que és massa llarg per tal de publicar-ho, serem nosaltres qui seleccionarem els punts que considerem rellevants.
Els articles que ha publicat i els que publicaran ja estan escrits, la idea que vostè s’ha creat i ha intentat crear ja no la canviarem per més informació que puguem aportar dins dels límits de confidencialitat que devem als nostres ciutadans, usuaris, treballadors, clients i proveïdors. Estem segurs, però, que la falta de confiança que vostè ha volgut sembrar entre els ciutadans i entre els professionals envers la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, els membres del seu Consell Rector, els membres del seu equip directiu i entre els tècnics i professionals que avui ocupen càrrecs a l’administració local o de salut, aquesta desconfiança tindrà un pobre ressò.
Malgrat tot, la nostra voluntat de transparència i informació és absoluta i per això sempre ens trobarà disposats a parlar i debatre en positiu d'allò que ens és a tots prioritari: la salut dels nostres ciutadans.
Atentament,
Xavier Conill
Director de Planificació i Desenvoupament
Corporació de Salut del Maresme i la Selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada