INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

REIALS DECRETS, REFORMES LABORALS,
CONVENI i “ALTRES PUNTS DEL MUNT”

Fa un temps a una pel·lícula d’ Almodóvar se’ns parlava de la vida d’unes noies i les comparava amb unes altres de la vora com si totes fossin iguals;  ara ens esta passant això a nosaltres. Entre tant decret i tanta reforma,  ens fan a tots iguals però amb un empitjorament de les condicions laborals. Això no ha canviat, sempre hem estat tots iguals encara que diferents, però ara som conscients del que  ha costat tenir aquestes condicions que de divendres a divendres  van canviant a pitjor.

Estem parlant de:

-         JORNADES: no esta massa clar quin serà el número final d’hores però augmentaran. Serem més productius a partir d’ara? Ajudarà, aquest augment d’hores que farem cadascú de nosaltres, a millorar unes reclamacions en millorar la qualitat de l’assistència (solapaments, formació obligatòria en jornada laboral,...) o les dedicarem a la producció econòmica pels “directius, gerents,...”. Evitarem noves contractacions, renovacions i fins i tot algun que altre acomiadament. Quina penseu que serà l’estratègia que es dona des de la política de treball?

Heu pensat quan llocs de treball estan implicats a augmentar la llista d’atur.

-         FLEXIBILITAT: no parlem de descontracturar-nos ni d’augmentar la nostra relaxació. Parlem de la possibilitat de realitzat un 10% de la jornada laboral (sols unes 160-170 hores de les jornades complertes) a petició de l’empresa. Els cangurs a cop de telèfon,  i no d’Austràlia, han tornat. Fa uns mesos, per salut laboral, emocional i per conciliar la vida laboral i familiar (tant pintorescament avaluada per sectors politics i religiosos de la societat en la que vivim) era imprescindible la planificació de les jornades. En un divendres el que era imprescindible es torna superflu.

Estem per servir,... a qui faci falta.

-         SALARIS: Els salaris s’ha vist, almenys això ens volen fer creure, que són excessius tot i que fa 4 anys que esta congelat, tot i que portem molts de mesos amb un “robatori” legal del 5%, tot i que la major part del sector hem deixat les nostres DPO’s perquè les empreses tirin endavant, hi ha moltes altres coses especifiques del nostre centre (Toxicomanies i drogodependències, Auxiliars de CCEE, guàrdies ,...)  No prou contents encara volen redefinir algun concepte que troben obsolet per poder continuar restant una nòmina cada cop més proper del salari mínim. Doncs bé, esta clar, que el salari es vol veure consolidat en tot aquest AJUSTAMENTS imprescindibles. Només hi ha una cosa que és vol mantenir igual (més o menys) que son les DPO’s que aniran ajustades, ara ja es diu obertament, a l’equilibri financer. Què lluny queda la mentalitat de servei públic on  prima la qualitat, l’eficiència i l’ eficàcia  Ens traspassen la seva pressió a cada treballador, i així, alguns, continuaran sumant beneficis.

No veiem una intenció política de reordenar el “país” donada la necessitat (entenguem des de d’univers fins als nostre nucli empresarial). Dóna el mateix, i no es pot matissar cap diferència, de si es tracta del Banc Central Europeu,  passant pel Congrés de Madrid o bé des del Parlament de Catalunya, com més amunt més endins i una altra idea que es perd d’uns a favor dels altres i sempre en contra dels mateixos. No es demanen responsabilitats penals, civils, ni tan sols polítiques. Es premia i es facilita la corrupció des dels caps de setmana idíl·lics, fins a tots els tripijocs dels nostres “companys” de la patronal i tots els altres dels munt. Ningú ens parla d’Islàndia

No ens confonguem, sempre és pot fer alguna cosa, lo legal no sempre és ètic ni estètic. No deixem d’indignar-nos perquè caurem en la resignació on ens adormirem fins a la mort.

Ja n’hi ha prou.

Plantem-nos.

Calella a 8 d’agost de 2012