SINDICATS i ORGANITZACIONS SOCIALS
CONSTITUEIXEN EL CIM SOCIAL PER IMPULSAR “UNA MAREA CIUTADANA” QUE OBLIGUI AL GOVERN A
RECTIFICAR
- Convoquen una marxa a Madrid que culminarà amb una
gran concentració el 15 de setembre
- Si el Govern no ho convoca, organitzaran un
referèndum perquè la ciutadania expressi la seva opinió respecte a les
mesures i retallades
- Hi haurà mobilitzacions a l'agost coincidint amb els Consells de Ministre
El Cim Social - nom provisional de la plataforma que
integra a sindicats i més de 150 organitzacions socials unides en el seu rebuig
a les mesures econòmiques i retallades del Govern del PP - que s'ha constituïda
aquesta tarda a Madrid ha decidit recolzar la proposta de CCOO i UGT de
convocar una Marxa a Madrid per al dissabte 15 de setembre i promoure un
referèndum perquè la ciutadania pugui pronunciar-se sobre la política del
Govern. Aquests acords estan continguts en una Declaració que rebutja les retallades
de l'Executiu que, en paraules del secretari general de CCOO, Ignacio Fernández
Toxo, són tremendament lesius, inútils i suïcides en termes econòmics perquè
empobreixen a la majoria de la societat i deterioren el model social.
Quan en la segona meitat de 2008, l 'economia productiva
d'Estats Units i Europa es comença a contagiar de l'enorme frau iniciat en el sistema
bancari nord-americà amb l'emissió d'uns sofisticats productes financers per
valor de bilions de dòlars, els dirigents polítics europeus no es van posar d'acord
sobre l’impacte de la crisi. Uns van negar reiteradament que la crisi financera
arribés a adquirir la dimensió de crisi econòmica i productiva internacional;
uns altres van agitar als seus respectius països la deterioració dels grans
indicadors macroeconòmics per arremetre contra els seus adversaris polítics al
Govern i acusar-los d'incapacitat i insolvència. Van reclamar des de l'oposició
les conquestes de l'Estat de benestar i van proclamar solemnement el seu compromís
amb els drets socials i laborals.
Els uns i els altres van desoir les
iniciatives de veus autoritzades de l'economia i fonamentalment del moviment sindical, exigint una altra política per sortir
de la crisi i mesures per a la reactivació econòmica, l'ocupació i la cohesió
social. Després de vagues promeses d'inversió pública dirigida a activar la
creació d'ocupació, els mandataris de tot el món van abraçar la mateixa política que
havia provocat la crisi: fort desregulació de drets, incompatibilitat entre l'Estat
social i l'equilibri dels comptes públics, i màxima prioritat per contenir el
dèficit en el menor temps possible. Després de quatre anys de liberalisme en
estat pur el resultat no admet dubtes: més crisi, més recessió, més desocupació,
menys cohesió social, menys Estat i increment sostingut de la injustícia i
l'exclusió social. La política i la democràcia van començar a ser derrotades
per l'economia especulativa i els mercats financers.
Un frau democràtic
A
Espanya, la situació se'ns desitja paradigmàtica. Els que van governar ahir van
acabar assumint “per responsabilitat” els postulats del neoliberalisme. Els que
ho fan avui van guanyar les eleccions amb un programa i governen amb un altre.
Un descarnat exercici de frau democràtic que
en el cas del Govern de MariaNO Rajoy sembla no tenir límits. En poc més de
sis mesos ha acabat amb l'arquitectura del dret laboral que va sorgir de la
transició democràtica; fa més difícil la vida a les persones en atur; empobreix
a la immensa majoria d'assalariats i pensionistes; es mostra hostil amb la
immigració; nega el present i el futur dels joves; eixampla el territori de la
desigualtat entre gèneres i torna a negar el dret de les dones a decidir sobre
l'avortament; talla d'arrel la cooperació al desenvolupament; penalitza
l'activitat dels autònoms; anul·la la investigació i la ciència; abandona a les
persones dependents i a els qui els atenen; arracona la cultura; deteriora els
serveis públics i assesta un dur cop a l'educació i sanitat públiques; qüestiona
i/o nega drets i llibertats en una acusada deriva autoritària; exhibeix una
voluntat malaltissa de perseguir als sindicats i col·lectius de representació
ciutadana; s'obsessiona amb el dèficit; oblida la inversió pública, l'activitat
econòmica i l'ocupació; camina inexorablement cap als 6 milions d'aturats a la
fi de 2012. I tot això per tractar de trobar la confiança dels mercats
financers i de la Unió
Europea , que no solament no aconsegueix, sinó que rep a canvi
humiliació i menyspreu.
Ha arribat el moment de dir prou
Així ho demostren milers de ciutadans i
ciutadanes que surten al carrer en diferents punts del país -potser per primera
vegada en molt temps- per defensar els seus drets.
El 19 de juliol van ser milions de persones
les que van omplir els carrers d'Espanya per rebutjar les retallades de l'Executiu.
A l'agost tornaran a sortir manifestar-se malgrat el període estival.
"No pararem"
Al setembre, les organitzacions que hem
participat en el Cim Social ens proposem intensificar la mobilització social i democràtica
per fer-la més contundent i massiva. Recorrerem a tots els instruments que la Constitució posa a les
nostres mans i expressarem el ferm rebuig de la majoria de la societat a unes
mesures que arruïnen l'economia, contreuen el consum i falleixen el model de convivència dels últims 35 anys.
El 15 de setembre centenars de milers de
ciutadans i ciutadanes marxaran a Madrid des de tots els racons de
la geografia espanyola per dir NO a tanta injustícia. Immediatament emplaçarem
al Govern al fet que no perllongui ni aprofundeixi una política tan ineficaç
com a injusta i convoqui un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre
les mesures aprovades. Si no ho fes, serem les organitzacions del Cim Social
les que duguem a terme la convocatòria d'una CONSULTA POPULAR i amb el resultat
de la mateixa actuarem en conseqüència.
AIXÍ NO ES POT SEGUIR
EL 15 de setembre centenars de milers de ciutadans i ciutadanes
marxaran a Madrid des de tota la geografia espanyola per dir NO a tanta
injustícia
Calella a 7 d'agost de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada