“LA POLITICA DEL GOVERN PROMOU LA DESIGUALTAT i CÀRREGA SOBRE LES FAMILIES ELS COSTOS DE LA CRISI”
• Davant l’ IPC de desembre
Denunciem que la reforma laboral, la retallada de l'Estat de benestar i de la despesa en protecció social promoguts pel govern, estan contribuint a augmentar la desigualtat de la societat espanyola, a carregar l'ajust sobre les famílies i els més febles, i retardar el final de la crisi. No és possible que l'economia espanyola es recuperi recolzant-se exclusivament en el sector exterior. És necessari recuperar la demanda interna per evitar que l'economia entri en una fase d'estancament o de creixement feble, amb poca creació d'ocupació.
Els preus van créixer un 0,3% al desembre de 2013 pel que fa a desembre de l'any anterior, una desena per sobre de la taxa observada al novembre. Per contra, la taxa anual de la inflació subjacent (sense aliments no elaborats ni productes energètics) es va desaccelerar dues desenes, fins al 0,2%.
A més, van créixer una mitjana d'un 1,4% l'any 2013 provocant una apreciable pèrdua de poder de compra en totes les rendes laborals de les llars, la qual cosa va llastrar la demanda de consum (principal component del PIB) durant l'any i, en conseqüència, va aprofundir en la caiguda de l'activitat, retardant la recuperació de l'economia i l'ocupació.
En els salaris del sector privat la pujada de preus suposa una pèrdua de poder de compra del 0,8% en els salaris negociats, que van créixer un 0,6% fins a novembre 2013, segons l'Estadística de Convenis. La pèrdua augmenta fins al 2,1% si es compara la pujada dels preus amb la del salari mitjà efectiu per hora, que va caure un 0,7% fins al tercer trimestre de 2013.
En els salaris del sector públic la pèrdua de poder de compra és de l'1,4%, ja que els salaris dels empleats públics es van congelar en 2013, igual que ocorrerà en 2014, amb el que si es compleix la previsió d'inflació del govern per 2014 (1,5%) aquests acumulessin una rebaixa del 14,6% en el seu poder adquisitiu des de 2009.
El salari mínim interprofessional va perdre un 0,8% de poder adquisitiu en 2013, la qual cosa sumat a la seva congelació, aprovada pel govern per 2014, suposa una retallada en el seu poder de compra del 6,6% des de 2009. La important caiguda del valor real del SMI abunda en la polarització salarial que, des de l’inicio de la crisi, s'observa al mercat de treball.
Aixi mateix el IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) que serveix per revisar les quanties, màxima i mínima, de la prestació per desocupació, del subsidi de desocupació, de la renda activa d'inserció, del subsidi Règim Especial Agrari i de la renda agrària, ha rebaixat el seu poder de compra un 1,4% en 2013, com a conseqüència de la seva congelació, aprovada també per 2014 i que ja es va produir en 2012. Com a resultat, el *IPREM ha retallat el seu valor real un 8,8% des de 2009, la qual cosa ha afectat al poder adquisitiu dels subsidis per desocupació que, com a resultat de la llarga crisi i de les retallades en la protecció per desocupació aprovats pel govern al llarg de la mateixa, han anat guanyant pes sobre la protecció, mentre ho perdia la prestació contributiva, la qual cosa fa encara més significatiu la retallada del valor real del IPREM. Addicionalment, la taxa de cobertura dels aturats inscrits en les oficines del Serveis Públic d'Ocupació ha caigut des del 78,4% de 2010, al 61,4% registrat al novembre de 2013.
En les pensions, els pensionistes acumularan una pèrdua de poder de compra del 2,4% entre 2012 i 2014, que es distribueix de la següent manera: 2012 (-1,4%), 2013 (0,3%) i 2014 (-1,25%).
A aquest panorama de retallada del valor real de les rendes laborals de les llars (el seu principal ingrés), se suma l'augment del nombre de llars on no hi ha cap ingrés d'origen laboral (salari, prestació, subsidi o pensió). Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) en el tercer trimestre de 2013 hi ha 651.200 llars on no entra cap ingrés laboral, 222.700 més que el tercer trimestre de 2008. Aquestes llars s'estan veient afectats per la retallada de la protecció social, de les polítiques actives d'ocupació i l'alça dels subministraments bàsics de l'habitatge (electricitat, gas, combustibles, etc.) per sobre de la inflació.
Denunciem que la reforma laboral, la retallada de l'Estat de Benestar i de la despesa en protecció social promoguts pel govern, estan contribuint a augmentar la desigualtat de la societat espanyola, a carregar l'ajust sobre les famílies i els més febles, i retardar el final de la crisi. En aquest sentit, el model de sortida de la crisi pregonat pel govern no té recorregut: no és possible que l'economia espanyola es recuperi recolzant-se exclusivament en el sector exterior. És necessari recuperar la demanda interna per evitar que l'economia entri en una fase d'estancament o de creixement feble, amb poca creació d'ocupació. Ha de posar-se fi a la devaluació salarial, promoure la creació d'ocupació i obrir pas a un plantejament de creixement real dels salaris, que serveixi per canviar les expectatives de les famílies i reactivar la demanda de consum.
Calella a 22 de gener de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada