“SI NO MILLOREN ELS SALARIS L’ECONOMIA SEGUIRÀ ESTANCADA”
Creiem que les empreses que cotitzen en l'IBEX 35, s'han desentès de l'acord per contenir la participació del capital i el treball en l'augment de la renda generada en les empreses
L'evolució salarial per 2014 ve orientada per l'II Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012-2014 (AENC), que estableix una contenció de la participació del capital i el treball en l'augment de la renda addicional generada en les empreses. Està moderació comporta que els increments de productivitat s'emprin, preferentment, per retallar preus i augmentar la inversió.
Addicionalment, la rebaixa de preus ha de servir, d'una banda, per evitar pèrdues de poder de compra dels salaris, la qual cosa afectaria negativament al consum. I, per un altre, per millorar les exportacions i guanyar quota de mercat intern substituint importacions. Els augments de productivitat i de quota de mercat intern han de servir per impulsar la inversió i la creació d'ocupació.
Creiem que aquest esforç compartit s'ha vist afeblit per diversos elements.
En primer lloc, les grans empreses del país, que cotitzen en l'IBEX 35, han seguit amb una política de repartiment de dividends contraria als pactes en l'II AENC, la qual cosa s'ha traduït en una retallada dels recursos per millorar la seva competitivitat i l'ocupació . En general, les empreses de l'IBEX han repartit dividends per sobre dels beneficis que han generat, finançant l'excés amb càrrec a reserves i endeutament.
En segon lloc, l'esforç realitzat pels treballadors, alguns empresaris i sectors per retallar els preus, s'ha vist ofegada per l'augment de la imposició indirecta (IVA, impostos especials, tarifes i preus públics) i la política inflacionista de les empreses amb poder de mercat (elèctriques, gasolina, subministrament de gas, transport i distribució d'aliments) que han seguit pressionant el *deflactor dels preus d'inversió i consum a l'alça, mitjançant l'increment dels seus marges per unitat de producte.
En tercer lloc, conseqüència de les funcionalitats del sector financer, gran part dels guanys de productivitat que els treballadors han cedit a l'empresa per millorar la seva posició competitiva, la inversió i l'ocupació, s'ha emprat finalment no per a aquests objectius sinó per saldar deute.
La millora del poder de compra salarial és un element clau per a la recuperació del consum i la sortida de la crisi. Acceptant que en 2014 l'economia espanyola iniciï un cicle de creixement feble, és necessari definir una nova estratègia salarial diferent a la dels últims anys, dominats per les retallades i la recessió, que ha provocat una reducció superior al 8% dels costos laborals unitaris (CLU), una caiguda que supera el 18% si s'expressen en termes reals.
Perquè no és possible que l'economia espanyola aconsegueixi taxes de creixement del PIB significatives recolzant-se de forma exclusiva en la demanda externa. O dit d'una altra forma, sense una recuperació sòlida de la demanda interna estem condemnats a una fase d'estancament de creixement feble, incapaç de generar ocupació . Una demanda interna que té el seu component quantitatiu bàsic en el consum de les llars, que al seu torn depenen, fonamentalment, dels salaris i de les prestacions públiques, bàsicament pensions. “Per això, per deixar enrere la recessió, superar l'estancament i avançar en una recuperació vigorosa de l'activitat i l'ocupació és necessària un canvi en l'estratègia salarial: cal acabar ja amb la devaluació salarial i que els salaris tornin a créixer en termes reals”.
Calella a 13 de gener de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada