CCOO i UGT rebutgen la congelació salarial dels empleats públics

El secretari d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, ha rebutjat la intenció del Govern de congelar el sou dels empleats públics per al proper any, després de la reunió celebrada per delegacions de CCOO i UGT amb representants de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés.

Górriz, que ha qualificat de "mala notícia" que s'hagi convocat als representants dels treballadors públics a una reunió "un dia abans que el Consell de Ministres aprovi els Pressupostos de 2015, i a més amb l'anunci previ que els salaris per cinquè any seguit va a ser congelats, ha declarat que "els sindicats ara negociem però si no hi ha negociació, demà mobilitzarem". En aquest sentit, ha reclamat al Govern que obri la taula de la Funció Pública amb ànim real de negociar.

CCOO i UGT van presentat el passat dimecres 24 de setembreal Grup Parlamentari d'Esquerra Plural, i posteriorment a CiU i BNG, el contingut de l'acord tripartit signat pels agents socials i l'Executiu el passat 29 de juliol, que inclou compromisos en matèries com l'ocupació, la protecció social o el canvi de model productiu, entre uns altres.

 

Calella a 30 de setembre de 2014

COM DEMANAR LA DEVOLUCIÓ DE L’EURO PER RECEPTA?

ANTECEDENTS:

Els i les ciutadanes de Catalunya vam estar pagant a les farmàcies l’anomenada “taxa de l’euro per recepta” entre el 23 de juny de 2012 i el 15 de gener de 2013, en forma d’un euro per cada medicament dispensat.

L’admissió a tràmit, per part del Tribunal Constitucional (TC) d’una demanda d’inconstitucionalitat va suposar la fi del cobrament de la taxa. El 6 de maig de 2014 el Ple del TC va dictar sentència i va declarar inconstitucional la “taxa de l’euro per recepta”.

En compliment d'aquesta sentència, la Generalitat ha de retornar els diners cobrats indegudament a la ciutadana en concepte de taxa per recepta. El procediment habilitat aquest estiu pel Servei Català de la Salut (CatSalut) requereix una sol·licitud expressa de devolució per part de les persones afectades.

PROCEDIMENT:

• a dia d’avui aquest tràmit es pot sol·licitar en qualsevol moment (és a dir, no hi ha terminis).

• les sol·licituds s’han de presentar, mitjançant un formulari  del propi CatSalut i que es pot descarregar des de l'adreça:

• no cal especificar ni l’import a retornar ni adjuntar cap comprovant, perquè el CatSalut ja disposa de la informació necessària a les seves bases de dades.

• atès que la devolució es farà per transferència és necessari facilitar les dades bancàries. Tanmateix, cal anar amb el formulari a l’entitat bancària a on tinguem el compte per tal d’obtenir-ne la conformació (ha de constar el segell de l’entitat bancària a l’imprès).

• un cop emplenat i segellat l'imprès, les sol·licituds s’han de presentar, preferentment, al nostre Centre d’Atenció Primària (CAP) o, si no fos possible, a la Unitat d’Atenció al Client de la Regió Sanitària  corresponent.

• malgrat que el procediment no ho estableix, aconsellem fer còpia del formulari i sol·licitar que hi consti signatura i/o segell del centre a on es presenta i la data, per tal per tal de tenir constància d'haver presentat la sol·licitud (en previsió de possibles reclamacions).

IMPORTANT:

- En el cas que una persona actuï com a representant legal d’una altra, cal presentar la documentació que ho acrediti:

• menors: còpia del llibre de família, còpia de la sentència o resolució judicial o conveni que acrediti la potestat parental, en cas de separació/divorci.
• incapacitats: còpia de la sentència d’incapacitació.
• defunció de la persona a qui es van prescriure les receptes: còpia del document acreditatiu de la successió del dret.
  - per tenir dret al retorn de la taxa es comprovarà que el sol·licitant estigui al corrent de les obligacions tributàries i que no tingui cap deute amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
• no hi ha taxes associades a aquest tràmit (és gratuït).

A RECORDAR:

- la taxa no es va aplicar a receptes d’altres Comunitats Autònomes, tot i que el/la pacient disposés de Targeta Individual Sanitària (TIS) catalana i adquirís el medicament a Catalunya. Tampoc es va pagar la taxa quan els medicaments van ser adquirits a farmàcies de fora de Catalunya.

- van quedar exempts d’aportació els medicaments receptats per professionals d’una mutualitat (receptes de MUFACE, ISFAS o MUJEGU) i per causa d’un Accident de Treball

- aquelles persones que es van adherir a la campanya d'insubmissió promoguda des de CCOO de Catalunya i altres entitats, i per tant no van abonar l’euro per recepta, han de saber que ningú els reclamarà cap quantitat ni recàrrec (en contra de les amenaces que es van llençar per a coaccionar-les a satisfer la taxa).

Des de CCOO de Catalunya celebrem la retirada d’una taxa injusta que modificava el model sanitari públic i introduïa noves retallades, exclusions i re-copagaments absolutament abusius, al temps que feia pagar més als més vulnerables: els més malalts i la gent gran.

Instem totes persones que van pagar la taxa de l’euro per recepta a Catalunya que exerceixin el seu dret a que li siguin retornats uns diners que, legalment, li pertoquen.

- Sol·licitud de devolució de l'euro per recepta         

 

Calella a 29 de setembre de 2014

ELS SERVEIS SOCIALS S’HAN RETALLAT EN 2.200 MILIONS D’EUROS DES DE 2011 A 2013

València és la comunitat que menys gasta en aquest sector. País Basc encapçala la llista de les quals més pressupost destina. Cap comunitat destaca en la inversió idònia segons els experts.

Ha estat en el tercer informe DEC, que estudia la despesa pública en serveis socials, quan per primera vegada, els experts han pogut accedir a la informació del pressupost destinat per les tres administracions -general, autonòmica i local-. L'estudi ha tret en clar que els diners destinats a ajudes a domicili, a la dependència, a víctimes de violència de gènere, menjadors o teleassistència, s'han retallat “a xifres milionàries, en un moment de crisi que ha abandonat a milers de beneficiaris en risc d'exclusió social“, segons els autors de l'informe.

2.212 milions d'euros menys en serveis socials, una baixada d'un 13%. En termes de PIB, en 2011, aquestes ajudes comptaven amb l'1,6% del PIB, mentre que en 2013, aquesta xifra va caure a l'1,4%. Les sigles DEC són de: Drets i decisió política; rellevància Econòmica; i Cobertura dels propis serveis. Segons l'informe, cap de les comunitats autònomes compleix a la perfecció els tres indicadors. Euskadi lidera els serveis, mentre que València se situa en “el pitjor exemple d'Espanya i d'Europa” en la legislació, despesa i cobertura d'aquests serveis a les persones més necessitades.

L'informe indica que, en els últims tres anys, la despesa anual per habitant en aquests serveis ha passat de 354 euros a 307 euros. A excepció de La Rioja, totes les comunitats autònomes han reduït en termes absoluts aquesta despesa en Serveis Socials entre els anys 2011 a 2013. Algunes sí que ho han incrementat pel que fa a l'any anterior.

Les comunitats autònomes són les que manegen en un 63% les competències de despesa en serveis socials, un 25% a les administracions locals, i el 12% correspon al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La retallada s'ha accentuat en municipis, mancomunitats o diputacions, amb un 20,8 %, més del doble del que es van estalviar els governs autonòmics (10,5%). Retallades que no solament han acabat amb aquests serveis, sinó també amb prop de 20.000 ocupacions.

Aquestes mesures d'austeritat són, per als experts i autors de l'informe, un “acte criminal” pel que fa a deixar sense ajudes als més desfavorits, en un moment en de crisi, amb una taxa de pobresa i d'exclusió social en auge i amb una valoració qualificada de “vergonyosa” per la Unió Europea en comparació de la resta de països comunitaris.

A més, els autors expliquen que ha estat difícil la realització d'aquest informe perquè “l'Administració General no aporta tota la informació pública, i la que facilita ho fa amb retards”. Són els casos de Castella-la Manxa, Aragó, Balears i València, comunitats que no han aportat cap informació i que “coincideixen amb els seus pèssims resultats en l'informe”. Les que sí van recolzar l'estudi, en ocasions van contradir les pròpies dades de l'Administració General”. Una informació, asseguren, “que la tenen totes les administracions, segons Wikileaks“.

 

Calella a 24 de setembre de 2014

L’OPTIMISME DEL GOVERN SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA NO CORRESPON AMB LA REALITAT

"Hi ha una "certa millora" en l'àmbit de la macroeconomia, però es tracta d'una millorança que no aconsegueix a les persones".

Manifestem que es veu "amb bastant preocupació" aquesta actitud del Govern, que va considerar que es podia deure a "raons electoralistes o unes altres", però que no es correspon amb la realitat del país. “Hi ha una "certa millora" en l'àmbit de la macroeconomia, però això no suposa "abandonar la crisi" i, en qualsevol cas, es tracta d'una millorança que no aconsegueix a les persones.

 

Insistim que encara existeixen amenaces sobre una tercera recessió, recordem que Espanya sempre acompanya al cicle europeu "però amb dos trimestres de retard", per la qual cosa "el risc d'una tercera recessió pot estar present" i, malgrat febles millores, segueix havent-hi una "dada demolidora": en el segon trimestre de 2014 s'han treballat menys hores que en el mateix de 2013.

 

Finalment subratllem que, amb la intensitat amb què creix l'ocupació a Espanya, de seguir així, es trigaran més de 14 anys a recuperar els 3,5 milions d'ocupacions perdudes en la crisi i va demandar del Govern que aprofiti la reforma fiscal per tenir els recursos necessaris perquè la política pressupostària de 2015 sigui expansiva i aconseguir de la UE "més marge temporal" per reduir el dèficit.

 

Calella a 23 de setembre de 2014

PROGRAMA PER UN SERVEI NACIONAL DE SALUT A CATALUNYA

Aquest és el Document: Pel Dret a decidir sobre la Nostra Salut i el Sistema Sanitari de Catalunya, elaborat per persones que representem un amplíssim espectre del moviment en defensa de la salut i del sistema públic de salut universal, equitatiu i solidari front les propostes de col·laboració públic-privada i privatitzadores.

Aquest és el document després d’integrar totes les aportacions durant la Jornada de Debat del passat 6 de setembre. No canvia els valors i principis generals del document mare ni el discutit en la Jornada de Debat.

Ens hem compromès a difondre’l, incloure’l en les nostres estratègies d’acció i treball per a fer-lo possible en un futur proper a Catalunya.

Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

Volem sotmetre a ampli debat uns punts bàsics que considerem rellevants per donar alternativa a la privatització-mercantilització i biomedicalització de la salut i la sanitat, apartant- la de la influència del complex industrial mèdic-farmacèutic i tecnològic. Volem bastir una proposta de programa per a la Salut i la Sanitat Pública a Catalunya que pugui ser, si s’escau, un punt de trobada i confluència per a la majoria d’organitzacions que defensen la salut i una sanitat pública per a totes i tots, de qualitat i accés garantit, al servei de la població de Catalunya.

Programa per un Servei Nacional de Salut a Catalunya

1.   Per conquerir la sobirania en salut i sanitat cal actuar sobre els veritables determinants de la salut. La salut no és només una qüestió individual, exclusiva de cada persona. La salut col·lectiva, de tots i totes, depèn sobretot de condicions socials, econòmiques, culturals, ambientals, polítiques i de gènere. Les decisions crucials relacionades amb valors sobre el que és bo o dolent per a la societat i per a la salut es prenen en el terreny de la política. Per això els governs, a tots els nivells, han de ser responsables de posar «salut en totes les polítiques» (1) i donar una especial rellevància als treballs socials. Per això caldrà també la restauració de l’Agència Catalana de Salut Pública amb les funcions de la Llei General de Salut Pública de Catalunya, reforçant els programes de prevenció, promoció i protecció de la salut (aliments, medi ambient, salut laboral, salut mental, etc.) .

2.   Caldrà iniciar un procés de reversió de l’actual tendència medicalitzadora motivada per una visió biologista de la salut i per la cultura del consum, la intolerància al malestar o a les expectatives sobredimensionades de la capacitat del sistema sanitari. Aquesta medicalització està originant costos que no es tradueixen en resultats en la salut dels ciutadans; al contrari, està produint efectes adversos. Impuls del debat social i professional i un canvi en el discurs polític, ajustant-lo a les possibilitats reals que ofereix actualment el coneixement científic i els recursos disponibles.

3.   Cal garantir el Dret a la salut i a un model d’atenció sanitària públic, de cobertura universal i sense exclusions, equitatiu i finançat per impostos progressius suficients per cobrir les necessitats de la població. Derogació de les lleis, decrets i altres instruments jurídics que s’oposin a aquests principis generals expressats. I caldrà desenvolupar una legislació catalana que asseguri aquests principis per un Sistema Nacional de Salut gratuït en el moment de l’ús.

4.   Es posarà en marxa un Pla de Nacionalització dels serveis públics de salut. Convertir el Servei Català de la Salut (SCS) en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC), amb funcions de planificació, finançament, gestió i avaluació dels serveis de salut públics, integrals i integrats de Catalunya. La col·laboració público-privada existent ha d’anar limitant el seu àmbit fins a la seva total separació i definitiva eliminació, atenint-se mentrestant a les directrius i codi ètic de la Sanitat Pública. Amb el criteri que tots els serveis assistencials que es paguen amb diners públics ha de ser públics, caldrà la definició i declaració, per part del SNSC dels proveïdors públics com a medi propi del SNSC: Progressivament, les entitats del SISCAT, amb hospitals i/o amb equips d’atenció primària hauran de passar a ser entitats que siguin mitjà propi de la Generalitat (2).

5.   Assegurar la transparència, equitat, universalitat, eficiència, autonomia de gestió i avaluació independent. Amb un codi ètic comú de tots els serveis, amb més autonomia dels governs sanitaris territorials, centres i treballadors de la sanitat. I amb una avaluació independent i amb control democràtic (3) amb transparència absoluta de resultats en salut i despeses. Aquest punt implica també l’eliminació de les “portes giratòries” en la sanitat pública i que els responsables del Sistema de Salut col·laborin totalment perquè les persones incriminades per corrupció compareguin davant de la Justícia.

6.   Fomentar la participació ciutadana apoderada en sanitat i salut en el sentir d’afavorir la democràcia real per millorar la sanitat a Catalunya. Participació real del personal de la sanitat, ciutadans i ciutadanes en els òrgans de govern del Sistema, territorials i de centres sanitaris, regulant aquesta participació per tal que sigui efectiva.

7.   Fomentar l’ús adequat dels medicaments, de les tecnologies i eines terapèutiques. Volem un sistema de salut sense l’omnipresència de la indústria farmacèutica, i en el qual es regulin i es vigilin els conflictes d’interessos de polítics, gestors i prescriptors, i s’hi seleccionin els que de veritat són necessaris, de manera que es deixi de comprar fum a preu d’or en el mercat internacional de les tecnologies. Caldrà establir un sistema rigorós, àgil i independent d’avaluació de noves tecnologies i prestacions abans de oferir-les en el sistema públic i elaborar un catàleg de prestacions basat en la seva efectivitat i eficiència. La indústria farmacèutica no pot ser determinant en la formació mèdica disfressada de màrqueting. El sistema de salut haurà d’invertir en investigació mèdica i terapèutica en els centres públics i recuperar les competències en recerca i els recursos perduts per les retallades.

8.   Millora del sistema assistencial potenciant una Atenció Primària forta i fer un pla de reforma de l’atenció hospitalària adequant-la a les necessitats de salut actuals. Fer de l’Atenció Primària i Comunitària, l’instrument bàsic per a una atenció global i integrada, propera a les persones i comunitats, que sigui la porta principal d’entrada al sistema, amb dotació pressupostària pròpia i suficient (4).

9.   Derogació de coREpagaments sanitaris i farmacèutics i compromís de no imposició de noves taxes com l’euro per medicament que, com s’ha demostrat, signifiquen barreres d’accés al tractament. Són impostos a la malaltia, especialment injustos i regressius, i afecten especialment a la gent gran a les persones amb malalties cròniques.

10. Garantir els drets de les persones. Dret a respectar l’autonomia i llibertat individual en les decisions sanitàries. Dret a la interrupció voluntària de l’embaràs en el sistema públic, com a mínim en els terminis actualment en vigor, i sense penalització en el Codi Penal, que apoderi a les dones com a persones autònomes i amb dret a decidir, i que vagi acompanyada d’accions d’educació sexual i afectiva per a tota la població (homes i dones). Implicació del Sistema de Salut amb els recursos necessaris en la lluita contra la violència masclista. Dret a l’atenció al patiment i tractament del dolor, al no aferrissament terapèutic i a una mort digna. Dret a la preservació de les dades personals i no cessió a entitats privades. Dret a l’eliminació de les desigualtats de gènere en salut.

Les entitats signants d’aquest programa es comprometen, a partir de la seva adhesió a difondre’l, incloure’l en les seves estratègies d’acció i treballar per fer-lo possible en un futur proper a Catalunya.

Notes:

1.   Veure Borrell, C i Benach, J ., “Els determinants socials de la salut” a: http://espaifabrica.cat/index.php/el-preu-de-la-salut/item/794-els-determinants-socials-de-la-salut

2.   En aquest sentit, s’hauran de prendre les següents mesures:

§  - Que consti en els estatuts de l’entitat que es medi propi del SNSC.

§  - Que sigui acreditat pel Sistema amb les garanties de qualitat i sostenibilitat.

§  - Que el proveïdor accepti majoria de representats del SNSC en el seu consell d’administració.

§  - Que signi el codi ètic i accepti explícitament els valors del proveïdor públic (servei públic, no ànim de lucre, no pràctica privada en centres públics, incompatibilitats, no portes giratòries). – Seguir la directriu europea de la SEC-95 d’integrar les EPIC en el sector públic.

§  - Pel que fa al règim laboral del personal del Sistema ha de tenir unes condicions laborals unificades i negociades directament amb el SNSC des del primer moment.

3.   Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària (AQAS) Professional i independent.

4.   Hi ha suficients estudis que demostren que els millors resultats de salut d’una població amb els menors costos possibles s’aconsegueix quan hi ha una xarxa d’Atenció Primària potent, suficient i resolutiva. El percentatge del pressupost sanitari per a l’APS dels països amb un sistema de salut centrat en l’atenció primària està al voltant del 25% del pressupost total. En el nostre sistema sanitari s’ha produït una reforma en profunditat de l’atenció primària, però no ha estat així amb els hospitals. Molts dels paradigmes que defineixen els nostres hospitals són anacrònics i cal un fort impuls polític per generar una reforma en profunditat del model hospitalari que doni millor resposta a les necessitats dels ciutadans i que els faci més eficients.

Entitats adherides al document en data 15 de setembre de 2014.

§  Associació Catalana en Defensa de la sanitat Pública (ACDSP)

§  Café amb Llet

§  Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris (CAPS)

§  CATAC-CTS/IAC

§  Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)

§  Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC)

§  Dempeus per la salut

§  Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

§  Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB)

§  Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP)

§  Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

§  Plataforma pel Dret a la Salut (PDS)

§  Podemos Sanitat Catalunya

§  15M BCN Salut

§  Solidaritat i Comunicació (SICOM)

§  Unió General de Treballadors (UGT)

§  Xarxa de Dones per la Salut

Hi ha també una llarga  llista d'ahesions al manifest inicial     

Calella a 22 de setembre de 2014

VOLEM QUE EL CODI PENAL GARANTEIXI L’EXERCICI DE LA LLIBERTAT SINDICAL

• Demanen al ministre de Justícia que es derogui l'apartat tercer de l'article 315 del Codi Penal, qüestionable des de la perspectiva constitucional i de respecte dels drets fonamentals.

• Cap sindicalista ha d'ingressar a la presó per convocar o exercir el dret de vaga

Demanem al ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que es procedeixi a derogar, al més aviat possible, l'apartat tercer de l'article 315 del Codi Penal per ajustar el marc normatiu d'aquesta figura, doncs en la seva configuració legal vigent afecta a l'exercici de la llibertat sindical, i la fan qüestionable des de la perspectiva constitucional i de respecte dels drets fonamentals, a més de ser incompatible amb els compromisos internacionals assumits per Espanya en aquesta matèria.

Valorem la resposta oferta pel ministre al diputat Manuel de la Rocha, que preguntava el passat dimecres 17 de setembre, al Congrés dels Diputats sobre la necessària derogació d'aquest apartat, i li demanen que, més enllà de la legítima disputa dialèctica amb el diputat socialista, engegui les mesures oportunes per modificar el citat article. Són més de 300 els militants sindicals, alguns d'ells amb penes de presó, que han estat jutjats i condemnats per exercir un dret fonamental com és el dret de vaga. En aquest sentit, tots dos sindicats ja van manifestar en el seu moment al ministre de Justícia que calia fer tot el necessari perquè ningú ingressi a la presó per exercir la llibertat sindical.

Proposem que les causes que en el moment d'entrada en vigor d'aquesta modificació legal es trobin en tramitació pel delicte previst en l'apartat 3 de l'article 315 del Codi Penal quedin sobresegudes, i solament puguin enjudiciar-se per la comissió d'altres delictes o faltes si no haguessin prescrit, sense prendre en consideració a tals efectes la imputació, acusació o condemna pel delicte del citat apartat 3 de l'article 315 del Codi Penal.

 

Calella a 19 de setembre de 2014

CCOO LLANÇA UNA CAMPANYA INFORMATIVA PER A ATURATS AFECTATS PER DENEGACIONS DE JUBILACIÓ ANTICIPADA

L'acord amb els sindicats obliga a la Seguretat Social a revisar d'ofici totes les sol·licituds de jubilació anticipada que han estat rebutjades en els últims mesos o s'han calculat amb regles diferents a les garantides en la norma. De no haver-se assolit corregir la posició inicial del Govern, la xifra total de possibles afectats seria molt superior als 35.000 aturats que admet el Ministeri.

L'última reforma de pensions negociada pels sindicats, en 2011, incloïa una “clàusula de salvaguarda” que protegia especialment a tots els treballadors i treballadores que havien estat acomiadats abans de l'1 d'abril de 2013 (data en la qual es va aprovar la reforma) i no tornaven a trobar treball, o ho eren després d'aquella data però com a conseqüència de ERE previs a la mateixa, de manera que, en tots els casos tenien garantit l'accés a la jubilació anticipada a partir dels 61 anys amb les regles prèvies a la reforma.

La normativa de protecció social estableix que els treballadors acomiadats, quan no trobin un altre treball, poden subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social per completar la seva carrera de cotització i mantenir així la seva expectativa de pensió. Aquest conveni especial no invalida la “clàusula de salvaguarda”.

No obstant això, des del mes de juny passat el Govern va canviar el criteri administratiu que utilitza la Seguretat Social per aplicar la llei i va començar a denegar aquest dret als aturats amb conveni especial. Més de 35.000 aturats es podrien haver vist afectats, segons les dades ofertes en seu parlamentària pel Grup Parlamentari Popular. El principal efecte per a ells és que la Seguretat Social havia començat a denegar la seva sol·licitud de jubilació anticipada o que ha utilitzat altres regles per calcular la seva quantia.

Davant les denúncies presentades, entre uns altres, per CCOO, el Govern ha fet marxa enrere i ha acordat amb els sindicats revisar tots els expedients de jubilació que s'han vist afectats. Gràcies a això la Seguretat Social tornarà a emetre resolucions reconeixent el dret a la jubilació anticipada a partir dels 61 anys, d'acord amb la “clàusula de salvaguarda” pactada per les organitzacions sindicals en la reforma de pensions de 2011. Ja estan en les oficines de Seguretat Social les instruccions que han de regir aquest procés de rectificació administratiu que haurà de desenvolupar-se en els propers dies.

Coincidint amb aquesta revisió dels expedients, CCOO ha engegat una companya informativa per als possibles afectats perquè puguin conèixer de primera mà quina han de fer en cada cas.

Les principals situacions que CCOO ha detectat entre els seus afiliats són:

• Aturats que han rebut de la Seguretat Social una resolució denegant-los la jubilació anticipada. En aquests casos, l'acord entre sindicats i govern garanteix que el treballador a rebre una comunicació del *INSS revisant el seu expedient i demanant-li que ratifiqui la seva sol·licitud de jubilació anticipada per tornar a emetre una nova resolució acceptant-la.
• Aturats que havien realitzat una reclamació prèvia davant la Seguretat Social de la qual encara no tenen resposta. En aquests casos el INSS respondrà acceptant la reclamació i autoritzant la jubilació.
• Persones a les quals la Seguretat Social sí els havia reconegut la jubilació anticipada, però havia realitzat el càlcul de la quantia amb la normativa posterior a la reforma i aquesta donava lloc a una quantia inferior a la qual hagués resultat d'aplicar la legislació anterior. En aquests casos el INSS procedirà a tornar a calcular la quantia aplicant la regulació prèvia a la reforma, i preguntarà a l'interessat per quin de les dues opta.

Encara que el nombre de persones que ja s'han vist afectades se situa entorn d'1.500 segons reconeix la pròpia Seguretat Social, tenint en compte que només s'ha aplicat el criteri restrictiu durant els mesos de juny a setembre, de no haver-se assolit corregir la posició inicial del Govern, la xifra total de possibles afectats seria major que els 35.000 aturats que admet el Ministeri d'Ocupació. L'estimació del govern només té en compte als acomiadats abans d'abril de 2013 que tenen un conveni especial en vigor, però no computen a tots aquells que ho van tenir però ho han donat de baixa, i tampoc a tots aquells que actualment encara perceben prestacions de desocupació però que quan aquesta s'esgoti tenen previst subscriure un conveni especial per mantenir la seva expectativa de pensió.

És difícil donar una xifra concreta, però para CCOO els beneficiats per aquesta rectificació, que haguessin constituït el col·lectiu d'afectats per l'injustificat enduriment que havíem denunciat, superarien fàcilment el doble d'aquesta xifra.

Campanya informativa de Gaseta Sindical      

 

 Calella a 18 de setembre de 2014