INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

ELS SERVEIS SOCIALS S’HAN RETALLAT EN 2.200 MILIONS D’EUROS DES DE 2011 A 2013

València és la comunitat que menys gasta en aquest sector. País Basc encapçala la llista de les quals més pressupost destina. Cap comunitat destaca en la inversió idònia segons els experts.

Ha estat en el tercer informe DEC, que estudia la despesa pública en serveis socials, quan per primera vegada, els experts han pogut accedir a la informació del pressupost destinat per les tres administracions -general, autonòmica i local-. L'estudi ha tret en clar que els diners destinats a ajudes a domicili, a la dependència, a víctimes de violència de gènere, menjadors o teleassistència, s'han retallat “a xifres milionàries, en un moment de crisi que ha abandonat a milers de beneficiaris en risc d'exclusió social“, segons els autors de l'informe.

2.212 milions d'euros menys en serveis socials, una baixada d'un 13%. En termes de PIB, en 2011, aquestes ajudes comptaven amb l'1,6% del PIB, mentre que en 2013, aquesta xifra va caure a l'1,4%. Les sigles DEC són de: Drets i decisió política; rellevància Econòmica; i Cobertura dels propis serveis. Segons l'informe, cap de les comunitats autònomes compleix a la perfecció els tres indicadors. Euskadi lidera els serveis, mentre que València se situa en “el pitjor exemple d'Espanya i d'Europa” en la legislació, despesa i cobertura d'aquests serveis a les persones més necessitades.

L'informe indica que, en els últims tres anys, la despesa anual per habitant en aquests serveis ha passat de 354 euros a 307 euros. A excepció de La Rioja, totes les comunitats autònomes han reduït en termes absoluts aquesta despesa en Serveis Socials entre els anys 2011 a 2013. Algunes sí que ho han incrementat pel que fa a l'any anterior.

Les comunitats autònomes són les que manegen en un 63% les competències de despesa en serveis socials, un 25% a les administracions locals, i el 12% correspon al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La retallada s'ha accentuat en municipis, mancomunitats o diputacions, amb un 20,8 %, més del doble del que es van estalviar els governs autonòmics (10,5%). Retallades que no solament han acabat amb aquests serveis, sinó també amb prop de 20.000 ocupacions.

Aquestes mesures d'austeritat són, per als experts i autors de l'informe, un “acte criminal” pel que fa a deixar sense ajudes als més desfavorits, en un moment en de crisi, amb una taxa de pobresa i d'exclusió social en auge i amb una valoració qualificada de “vergonyosa” per la Unió Europea en comparació de la resta de països comunitaris.

A més, els autors expliquen que ha estat difícil la realització d'aquest informe perquè “l'Administració General no aporta tota la informació pública, i la que facilita ho fa amb retards”. Són els casos de Castella-la Manxa, Aragó, Balears i València, comunitats que no han aportat cap informació i que “coincideixen amb els seus pèssims resultats en l'informe”. Les que sí van recolzar l'estudi, en ocasions van contradir les pròpies dades de l'Administració General”. Una informació, asseguren, “que la tenen totes les administracions, segons Wikileaks“.

 

Calella a 24 de setembre de 2014