ICV-EUiA VOL PORTAR 

A BOI RUIZ AL TC

Marta Ribas i Dolors Camats durant la roda de premsa

Dolors Camats diu que el conseller de Salut no escolta la democràcia del Parlament i del carrer i demana a ERC que reconsideri el seu posicionament en la reprovació

La portaveu d’ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha dit avui que el seu grup parlamentària estudia la manera de portar als tribunals el conseller Boi Ruiz pel seu incompliment dels mandats parlamentaris. La cambra catalana va donar el mandat d’aturar la creació del consorci sanitari de Lleida al titular de salut per mitjà d’una moció d’ICV-EUiA. Camats ha fet aquest anunci després que el passat 29 de març el diari EL PAIS publiqui que el departament de Salut, per via dels serveis territorials de Lleida, ja tenen data de creació i de posada en funcionament del nou consorci sanitari de Lleida. “El grup parlamentari d’ICV-EUiA no descarta arribar fins al TC si fa falta”, ha dit Camats

“S’estan carregant i estan empetitint l’empresa pública més important de Catalunya”, ha dit la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament que ha recordat el discurs repetitiu del president i del seu Govern sobre la creació d’estructures d’Estat com una contradicció amb el desmembrament de l’ICS i el seu començament per Lleida. Camats ha explicat que el seu grup parlamentari demanarà empara a la presidenta del Parlament i que si De Gispert no fa cas de les peticions del grup parlamentari d’ICV-EUiA llavors aniran als tribunals amb l’incompliment del conseller Boi Ruiz davant els mandats parlamentaris.

 “No és el primer cop que veiem el conseller de Salut fer cas omís del que li ordena el Parlament”, ha dit Camats que ha acusat el titular del departament de Salut de “no escoltar la democràcia del Parlament i del carrer en aquest i altres assumptes relacionats amb el model sanitari de Catalunya i la intenció que té Boi Ruiz de canviar aquest model a esquenes del Parlament i de la ciutadania”. En aquest sentit, la també coordinadora nacional d’ICV ha recordat les més de 30.000 signatures que té recollides la Marea Blanca de Lleida demanant que aquest projecte no es tiri endavant i l’oposició dels agents socials i del sector sanitari envers el projecte de desmembrament de l’Institut Català de Salut.

A més, la portaveu d’ICV-EUiA ha aprofitat per lamentar el posicionament d’ERC envers la reprovació del conseller en la moció que demanava l’aturada del Consorci Sanitari de Lleida el passat ple del Parlament, i en aquest sentit els ha demanat que la pròxima vegada que s’hagi de votar la reprovació de Boi Ruiz recordin el cas que fa el conseller dels seus mandats parlamentaris.

“Es noten les presses del conseller que té els dies comptats per tancar els projectes que ell té previstos dur a terme per canviar el model sanitari de Catalunya”, ha dit Camats davant l’actitud del departament de Salut.

“El problema no són els consorcis sanitaris, el problema és l’ús pervers que alguns n’han fet quan ha estat al Govern”, ha explicat Camats que ha recordat que a Lleida l’Arnau de Vilanova i gairebé tota l’assistència primària és ICS i que no té sentit la creació d’aquest consorci si no és per poder treballar de forma més opaca i amb menys control econòmic de les institucions públiques assignades al Parlament que han de controlar l’activitat d’aquestes institucions. “L’ICS és l’empresa pública més gran de Catalunya, necessita millores de funcionament però funciona correctament i el que pretén CiU i el conseller Boi Ruiz és no fer aquestes millores i tenir menys control sobre el model sanitari català”, ha reblat la portaveu de la coalició a la cambra catalana.

Calella a 31 de març de 2015

CCOO ÉS L’ÚNIC SÍNDICAT DE LA MESA SECTORIAL DE L’ICS QUE AUGMENTA LA SEVA REPRESENTATIVITAT DESPRÉS DE LES ELECCIONS CELEBRADES

-    

  Manté el segon lloc a només dos delegats del primer sindicat

 La Federació de Sanitat de CCOO valora molt positivament els resultats obtinguts a les eleccions sindicals de l'Institut Català de la Salut, ICS, celebrades ahir. A més d'obtenir representació en totes les juntes de personal, CCOO ha quedat primer sindicat a Primària de Lleida, Primària de Metropolitana Sud, a Primària de Catalunya Central, a l’Hospital Josep Trueta de Girona i a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

CCOO ha obtingut un total de 78 delegades i delegats, el que el situa a 2 delegats del primer sindicat, Metges de Catalunya, havent-los retallat en 3 delegats la diferència, doncs la resta de sindicats amb representació a la mesa sectorial han baixat en nombre de delegats. El resultat ha estat: Metges de Catalunya 80 (en perd 2); CCOO 78 (en guanya 1); UGT 64 (es queda igual); SATSE, 59 (-7); CATAC, 55 (-1), i CGT, 24 (+1).

Aquests resultats refermen CCOO en els seus objectius en defensa dels treballadors i treballadores sigui quina sigui la seva categoria professional. El personal ha de recuperar les condicions retributives i de treball anteriors a les retallades per poder donar un servei de qualitat a tota la població, s'han de recuperar les plantilles i l'ocupació als nostres centres i l'ICS ha de tornar a ser l'empresa referent a Catalunya pel que fa a salut, sense privatitzacions ni externalitzacions i sense consorcis ni corporacions de cap mena.

CCOO agraeix públicament el suport rebut pels treballadors i treballadores de l'ICS en aquestes eleccions.

Calella a 30 de març de 2015

“MAPA DE L’OCUPACIÓ I L’ATUR A CATALUNYA 2014”

El passat dimarts 24 de març del 2015, en roda de premsa, es va presentar el “Mapa de l’ocupació i l’atur a Catalunya 2014”.

La Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya ha presentat en roda de premsa, el dimarts 24 de març del 2015, el mapa de l'atur amb què analitza la situació de l'ocupació en el darrer any.

Feu clic per veure:

• L'informe "Mapa d'ocupació de l'atur a Catalunya 2014"       

• Les declaracions de Secretària dse Socioeconomia de CCOO de Catalunya, efectuades a la roda de premsa del dimarts 24 de març de 2015

Calella a 27 de març de 2015

"A ESPANYA HI HA DIVERSOS MILIONS DE PERSONES AMB SALARIS PER SOTA DEL LLINDAR DE LA POBRESA”

CCOO edita un nou nombre de "Quaderns d'Acció Sindical" que analitza la pobresa laboral, la desigualtat, la devaluació salarial i les coordenades dels col·lectius que més la sofreixen.

L'estudi evidencia els efectes de la greu crisi econòmica i la recessió que travessa Espanya, així com de les conseqüències que les polítiques d'austeritat i les reformes estructurals han tingut per als treballadors i treballadores.

"Tenir un treball, ja no garanteix sortir de la pobresa ni és suficient per garantir la inclusió social". Segons l'anàlisi del Gabinet Econòmic de CCOO, encara que resulti difícil d'acceptar, a Espanya hi ha 1,4 milions de treballadors per compte d'altri que tenen una retribució anual de menys de 5.000 euros que, distribuïts en dotze nòmines mensuals i dues pagues extres equival a una nòmina mensual de 355 euros bruts

A més, 4,2 milions d'assalariats, el 30% del total, tenen una nòmina mensual que no aconsegueix els 950 euros bruts; és a dir, 1 de cada 3 persones assalariades no arriba a ser mileurista.

L'estudi del Gabinet Econòmic Confederal de CCOO recorda que entre les raons de la pobresa i la desigualtat estan els contractes a temps parcial i de molt curta durada, i els baixos salaris, "una aposta de les *elites economico financeres de sortir de la crisi amb un model productiu basat en la devaluació competitiva dels salaris i la reducció de drets laborals".

Para nosaltres, la lluita contra la pobresa a través del repartiment de la riquesa és una prioritat sindical. Per això, defensem que la revaloració dels salaris ha de tenir com a llindar mínim la inflació i obrir-se a la situació concreta de les empreses i els sectors, participant en el repartiment de les millores de la productivitat de les empreses i acabant amb la devaluació salarial que s'ha aplicat durant els anys de major profunditat de la crisi, així com amb la limitació a la reposició de l'ocupació en l'àmbit públic, que danya la qualitat dels serveis públics i deteriora les condicions de treball.

Calella a 26 de març de 2015

CONTRA LA CREACIÓ DEL CONSORCI SANITARI DE LLEIDA

Moció al Parlament

El passat dia 19 de març del 2015, al Parlament de Catalunya es va votar una moció presentada per ICV que demanava la reprovació del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, per les polítiques sanitàries que aplica i també, juntament amb ERC, aturar la creació del Consorci Sanitari de Lleida, que implicava la destrucció de l’ICS.

Respecte a aturar el Consorci de Lleida, el partit del Govern es va quedar sol. Des de la Federació de Sanitat de CCOO de Lleida felicita aquest acte democràtic, que recull la realitat de la ciutadania amb un futur sanitari incert; reconeix el patiment de les persones malaltes, agreujat per les polítiques sanitàries neoliberals d’aquest Govern, i valora que més enllà de ser un període electoral es doni la raó a la ciutadania organitzada que lluita al carrer i on som tots representats. La moció recull el reconeixement de les pressions assistencials, la mala gestió o la precarietat laboral que els treballadors i les treballadores de la sanitat pública catalana fa temps que patim. La manca de transparència que caracteritza al Govern de la Generalitat i que des de CCOO denunciem contínuament també ha estat present al Parlament.

CCOO de Lleida creu que el que cal no és crear res nou, sinó integrar tots els recursos sanitaris públics del territori a l’Institut Català de la Salut, entitat que té un fort control administratiu. Si no és eficient, com diuen, de ben segur que és perquè no els interessa. No oblidem que els gestors són braços del mateix conseller de Salut. CCOO continuarem la lluita al carrer amb totes les plataformes, associacions, ciutadans, marees... fins que des del Govern es retiri aquest Consorci Sanitari de Lleida i les polítiques sanitàries mercantilistes.

Creiem necessari un ampli debat polític i ciutadà del model sanitari català. Un cop decidit el model, podrem crear estructures, si escau. Una cosa queda clara: cal fer sentir la nostra veu com a professionals, juntament amb la de la ciutadania, i esperem que el Govern ens escolti i respecti la majoria parlamentària aturant el Consorci Sanitari de Lleida i les retallades en salut. 

Calella 25 de març de 2015

L’IMPACTE DE LES RETALLADES A LA SANITAT PUBLICA CATALANA

Els hospitals i els CAPs de Salut han perdut el 15% del personal.  L’ICS ha prescindit de 5.810 dels 43.000 professionals que tenia l’any 2010. Salut ara vol donar lluentor científica a Bellvitge i arreglar les urgències de la Vall d’Hebron.

Metges i infermeres protesten a les portes de l’hospital de Bellvitge contra les retallades de la Generalitat, el maig passat.

La reducció pressupostària i les retallades de personal imposades pel Govern català des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d’assistència primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, han portat aquests centres a una situació de supervivència al límit -el personal sanitari ha perdut el 25% del seu salari en aquest període- que els rectors de l’ens han intentat revertir canviant les cúpules directives i buscant equips disposats a extreure el millor de cada servei. L’objectiu dels nous directors, alguns procedents de l’ICS mateix, és potenciar el seu perfil científic -en el cas de l’hospital de Bellvitge–, acabar amb les crítiques a la saturació d’un servei d’urgències de recent remodelació -en el de la Vall d’Hebron- o fomentar l’actuació coordinada de CAP i petits hospitals de l’entorn, en el de Germans Trias i Pujol, Can Ruti.

L’ICS, la principal empresa pública de Catalunya, ha prescindit de 5.810 empleats en el període central de la crisi econòmica, passant de la plantilla de 43.000 persones amb què comptava l’any 2010, a les 38.000 actuals. Pràcticament un 15% de professionals menys.

La pèrdua de professionals ha afectat tots els estaments: hi ha 890 metges menys, s’han perdut 1.034 infermeres, 505 sanitaris auxiliars i 1.735 administratius i gestors. També s’ha prescindit de 1.646 substituts, metges i infermers fonamentalment, que facilitaven el correcte funcionament dels serveis quan el personal de plantilla es posa malalt o fa vacances.

Actualment, aquestes vacants no es cobreixen. Als CAP, el metge que atén al consultori contigu al del facultatiu que està malalt o que està de vacances assumeix els pacients de tots dos. El deteriorament i la tardança (de vegades de setmanes) amb la qual són atesos els pacients és notòria.

BELLVITGE DECAIGUT

L’últim gran equip que ha canviat de director gerent ha sigut el de l’hospital de Bellvitge, que des del 9 de març compta per ocupar aquest càrrec amb Antoni Andreu, responsable fins fa una setmana de l’Institut de Salut Carles III, de Madrid, del qual depenen el Centre Nacional de Microbiologia i l’Escola Nacional de Salut. El perfil professional d’Andreu, biòleg i expert en genètica, substancialment diferent del dels seus predecessors més centrats en la gestió. «Bellvitge va tenir un brillant passat científic, i els últims anys ha decaigut el seu pes i lideratge en aquest àmbit». «És un hospital científicament adormit i per aquest motiu s’ha buscat un destacat científic perquè es faci càrrec de la direcció. D’Andreu no n’esperen tant que sigui un bon gestor, com que recuperi el nivell investigador que havia tingut aquest hospital».

ELS PROBLEMES DE LA VALL D’HEBRON

A la gerència i direcció de l’hospital de la Vall d’Hebron se situa ara Vicente Martínez Ibáñez, antic responsable de Pediatria en aquest mateix centre, que ha desenvolupat la part fonamental de la seva carrera a la Vall d’Hebron. «Necessitaven algú que conegués la casa i el nucli dels seus problemes. La Vall d’Hebron ha de continuar sent líder en l’àmbit científic, perquè compta amb professionals perquè ho sigui, però sobretot necessita millorar la seva gestió. Fer-la més efectiva».

El servei d’urgències, modernitzat i reorganitzat fa dos anys, està reiteradament saturat. «Les urgències de la Vall d’Hebron tenen mala imatge. Han obert 55 llits d’ingrés, en habitacions, a l’àrea urgent, però els usuaris continuen interpretant que mentre no ocupin un llit a la planta estan mal atesos. Costa d’explicar, o de fer entendre, el model assistencial que han creat, i l’hauran de canviar».

HOSPITALITZACIÓ A CASA

També està previst incrementar l’hospitalització al domicili dels pacients que ara ingressen a l’àrea de Medicina Interna de la Vall d’Hebron. «Aquesta fórmula agrada als malalts, que prefereixen ser atesos a casa seva pels metges de l’hospital, i millora l’eficiència del centre que l’aplica. A la Vall d’Hebron encara queda recorregut per fer en aquesta direcció».

La iniciativa impulsada a Lleida, on un consorci format per organismes de la Generalitat ha integrat l’hospital Arnau de Vilanova, de l’ICS, i la resta de centres sanitaris de la província -model que ha sigut rebutjat per molts sanitaris que treballen en les esmentades institucions- s’estendrà ben aviat a l’hospital Josep Trueta, de Girona, i els seus serveis sanitaris circumdants.

Calella a 24 de març de 2015

INFORMACIÓ SOBRE LA NOVA APERTURA DE LA MESA DE NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

D’acord amb els objectius que conjuntament ens plantegem des del passat mes de gener al voltant de la Mesa del SISCAT i la negociació del Conveni Sectorial, em plau informar-vos encara que sigui amb un parell de dies  de retard, que el dia 8 d’abril està convocada la Mesa de Negociació Col•lectiva.

Les mobilitzacions que a cada centre s’han dut a terme i les generals que hem pogut organitzar des de la unitat sindical han estat determinants  per a obrir la Mesa negociadora.  No obstant això, els nostres esforços han de tenir continuïtat ja que, sense ells, no serà possible assolir el Conveni en els termes en què ens ho plantegem. Ni el govern, ni les patronals ho posaran fàcil.

Amb motiu d'aquesta nova situació, vam decidir juntament amb el President de la Mesa, Sr. Gómez Cid, suspendre, sine die, la reunió del dia 25 de març que teníem convocada per a la Mesa de Sociosanitaris.

El nostre compromís de debat, informació, transparència i presa de decisions col•lectives ens ajudaran en els nostres objectius de recuperació de drets i condicions, així com en l'estabilitat del marc de les relacions laborals del sector.

Calella a 23 de març de 2015

EL SISTEMA DE DEPENDÈNCIA HA PERDUT GAIREBÉ 35.000 BENEFICIARIS DES DE 2012

Un informe de la Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO denuncia que el Govern presenta xifres que dissimulen els efectes de les retallades imposades des de mitjan 2012: menys beneficiaris atesos, pitjors serveis professionals d'atenció domiciliària i major copago. A més, la congelació pressupostària prevista per 2015 posa en risc l'atenció efectiva que rebran més de 500.000 nous beneficiaris als quals la Llei obliga a atendre des del proper mes de juliol

En un informe elaborat per la Secretaria confederal de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, amb motiu de l'avaluació del Sistema de Dependència l'any 2014, destaca que des d'agost de 2012, mes a partir del quin van començar a engegar-se les mesures adoptades en el RDL 20/2012, el Sistema de Dependència ha perdut 129.163 persones amb dret a prestació (el que suposa una reducció del -12,63%), i s'ha reduït en 34.816 persones (-4,46%) el nombre de dependents que reben una prestació efectiva.

Només l'any 2014, la reducció del nombre de persones amb dret a estar atès ha estat de 50.623 dependents (-5,36%), i les persones que tenen una prestació efectiva s'ha reduït en 8.122 beneficiaris (-1,08%); i això malgrat la lleugera millorança que han experimentat aquestes dades en l'última etapa de l'any.

Les CCAA que durant 2014 han empitjorat el seu nivell de cobertura han estat Catalunya (-9,74%), Aragó (-7,71%), La Rioja (-6,89%) Cantàbria (-6,86%), Murcia (-3,30%), Andalusia (-2,60%), País Basc (-2,45%), Astúries (-1,33%), Ceuta i Melilla (-0,52%), mentre que només ha millorat el nivell d'implantació en el cas de Canàries (que, només entre novembre i desembre, ha duplicat el nombre de beneficiaris atesos), Balears (6,62%), i Extremadura (4,01%), i molt lleugerament a Madrid (1,06%). Per la seva banda, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid, Navarra, Ceuta i Melilla presenten pràcticament el mateix nombre de beneficiaris que fa un any.

L'evolució de la “llista d'espera” no és un assoliment de gestió, sinó un exemple de la situació de col·lapse.

La reducció de la “llista d'espera”, persones que tenint dret reconegut a l'atenció no obstant això no han accedit a una prestació efectiva, està sent utilitzada pel Govern com un assoliment de gestió, encara que més aviat suposa un exemple de la situació de col·lapse que sofreix el Sistema. Resulta significatiu que des de mitjan 2012 la llista d'espera s'hi hagi minorat en 94.347 persones i, al mateix temps, el nombre de dependents atesos també s'ha reduït en 34.816 persones.

S'ha polemitzat molt sobre les causes que expliquen l'evolució de la llista d'espera, i potser això ha distret l'atenció sobre un debat de fons: transcorreguts set anys de l'engegada del Sistema, més del 16% d'els qui tenen dret reconegut es troben encara desprotegits!. I, de continuar aquest ritme, seria necessari gairebé un lustre més per atendre a tots els seus integrants. En lloc d'això, s'ha polemitzat sobre si la reducció de la llista d'espera s'ha aconseguit per la defunció de persones abans d'accedir a una prestació, fet que el govern s'obstina a amagar negant les reiterades peticions d'informació que hem realitzat, entre uns altres, les organitzacions sindicals; però és innegable que aquest fenomen necessàriament ha contribuït a això de forma significativa. 

Pitjor tracte als serveis d'atenció domiciliària.

Referent al tipus de prestacions amb els quals atén el *SAAD, hem de destacar que les prestacions de serveis han vingut guanyant importància des de l'engegada del Sistema i constitueixen prop del 60% del total de les actualment reconegudes, mentre que les prestacions econòmiques de cura familiar, encara representant encara un volum excessiu, tendeixen a reduir-se.

L'atenció amb serveis professionals és majoritària en la majoria de CCAA. Entre les mateixes destaquen Madrid (74,60%), Galícia (74,09%), Castella i Lleó (71,73%), La Rioja (67,03%) i Andalusia (62,00%). No obstant això, encara hi ha un important grup de CCAA en les quals les prestacions econòmiques de cura familiar segueixen representant la majoria de les prestacions reconegudes. Al capdavant es troben Illes Balears (68,42%), seguits de Múrcia (54,41%), Catalunya (54,14%), Navarra (53,23%), Cantàbria (52,70%), Aragó (51,60%) i Ceuta i Melilla (50,75%).

En aquest sentit, CCOO també destaca l'efecte que les reformes introduïdes a mitjan any 2012, ha tingut i segueix desplegant sobre la cartera de serveis professionals. Les reformes van suposar una reducció del nombre d'hores d'atenció en el servei d'ajuda a domicili (entre el 20 i el 60%, depenent dels graus de dependència) i un considerable augment dels llindars màxims de *copago en els serveis sense allotjament (que van passar d'un *copago màxim del 65% fins a l'actual 90% del cost dels serveis). Això ha contribuït a traslladar una evident pèrdua d'interès per als beneficiaris per aquests serveis, l'índex dels quals d'utilització s'ha congelat des de 2012, mentre que l'esforç de les administracions públiques s'ha concentrat en la promoció dels serveis de centre residencial, els únics que han augmentat des de les reformes de 2012.

La congelació pressupostària per 2015 posa en risc la qualitat de l'atenció de 500.000 nous dependents.

Finalment, l'Informe de CCOO crida l'atenció sobre que el principal repte del Sistema de Dependència per 2015 ha de ser el de garantir l'atenció dels 500.000 nous beneficiaris[1] als quals la Llei obliga a atendre aquest any.

 
No obstant això, el Govern de la nació ha previst la congelació pressupostària per 2015, i l'actualització de crèdits anunciada pel Ministre amb prou feines suposarà un muntant addicional de 200 milions d'euros. Una quantia clarament insuficient per atendre amb qualitat als 500.000 nous beneficiaris, de manera que es corre un greu risc que una part significativa dels mateixos acabi engrossint de nou la “llista d'espera” o siguin dirigits massivament a aquelles prestacions de menor cost (prestació econòmica de cura familiar,…)

 Calella a 20 de març de 2015

                                                                             

[1] En concret es tracta dels gairebé 148.000 dependents actualment en llista d'espera, els més de 300.000 dependents moderats de Grau I el calendari del qual de cobertura s'inicia l'1 de juliol de 2015, i aquells d'entre els 100.000 dependents que havent sol·licitat el reconeixement de la seva situació, es troben encara pendents de valoració o dictamen.

"LA REFORMA DEL CODI PEAL MANTÉ L’ARTICLE 315, QUE DEIXA LA PORTA OBERTA A LA CRIMINALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT SINDICAL”

L'aprovació el passat 11 de març en el Senat de la reforma del Codi Penal suposa, segons el nostre parer, la criminalització del conflicte social, alhora que ofereix una resposta cosmètica davant la corrupció política i el frau fiscal generalitzat

Hem fet públic un comunicat en el qual mostra el seu radical rebuig a la reforma del Codi Penal aprovada ahir en el Senat, perquè suposa “la criminalització del conflicte social, un nou model penal que elimina la resocializació dels col·lectius més desfavorits, i ofereix una resposta cosmètica davant la corrupció política i el frau fiscal generalitzat”.

Denunciem que es tracta d'una reforma, que s'ha tramitat amb precipitació i una absència de debat polític i social incomprensible. “El rebuig sindical a l'aprovació del Codi Penal, es basa en diversos aspectes de la mateixa, però un dels punts més preocupants és l'article 315, que deixa la porta oberta a la criminalització de l'activitat sindical davant fets trivials o sense repercussió objectiva en la seguretat de persones o béns. Nosaltres seguirem recolzant als més de 300 sindicalistes que han estat condemnats, processaments o sancionats per exercir el dret de vaga, i exigirem la seva llibertat sense càrrec algun.

Advertim que en la reforma, el tractament del delicte de coaccions per promoure la vaga no corregeix els greus problemes que presenta la condemna injustificada de l'activitat sindical. No es regula la conducta, ni s'estableix cap exigència sobre la gravetat del que s'ha d'entendre per “coacció”, i això gens té a veure amb la seguretat jurídica, ni amb una configuració respectuosa per l'Estat de l'exercici de drets fonamentals.

Tampoc la supressió de les faltes suposa un avanç en la qualitat democràtica de la nostra societat. “Deixar a l'autoritat governativa les facultats per sancionar comportaments que, fins ara, estan sota la salvaguarda dels Jutjats i Tribunals, incrementant a més la sanció econòmica i assumint noves competències en el control dels drets de reunió i manifestació, solament serveix per rebaixar el dret a la tutela judicial efectiva, i a augmentar la capacitat del poder polític per imposar sancions”. Igualment, informem, que es manté la discriminació segons la condició social davant els delictes contra els recursos públics, oferint una resposta cosmètica davant la corrupció política i el frau fiscal, mentre es castiga més severament, per exemple, l'obtenció indeguda d'una prestació pública.

Finalment, considerem intolerable el gest del Govern davant un sector de l'electorat aprovant la cadena perpètua, “una mesura que no és respectuosa amb un sistema de drets humans que incorpori la resocializació com a finalitat del sistema penal, tal com recull la Constitució.

Calella a 19 de març de 2015

NO A LA LLEI MORDASSA

"Corregeix alguns errors, però insisteix en un model regressiu de llibertats públiques"

La Llei de Seguretat Ciutadana aprovada en el Senat suavitza les sancions previstes per als conflictes derivats dels drets de reunió i manifestació, però segueix dominant un model basat en la resposta autoritària als conflictes socials

Com ocorregués amb la reforma del Codi Penal  l'aprovació pel Senat de la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a Llei mordassa) és, en la nostra opinió, una mala notícia per a la democràcia perquè parteix de la idea que és necessari "endurir la resposta sancionadora davant les protestes socials. És veritat que es corregeixen alguns errors, però insisteix en un model regressiu de les llibertats públiques i de la llibertat sindical".

Denunciem que el marc penal i sancionador administratiu, fins i tot sense reformes de cap tipus, ofereix llits més que suficients per preservar la seguretat de les persones, i permet corregir comportaments violents. "Més aviat, la reforma es presenta com la resposta davant el risc de conflictivitat social derivat de l'adopció de polítiques públiques basades en les retallades socials".

Es tracta d'una reforma que s'ha elaborat sense transparència ni debat públic, i encara que s'observen alguns canvis d'interpretació sobre les llibertats públiques i l'activitat sindical, aquests són insuficients, perquè no recullen propostes bàsiques traslladades per CCOO i UGT al Ministeri de l'Interior i als Grups Parlamentaris al Congrés i en el Senat.

Són també significatius els canvis en les sancions previstes per als conflictes derivats dels drets de reunió i manifestació. "L'exigència en la sanció molt greu que concorri risc per a la vida o integritat física de les persones, i no simplement una alteració en el funcionament de la infraestructura, rebaixa el risc que un conflicte laboral que repercuteix en el funcionament d'un servei públic sigui objecte de sanció. Però es fa a partir d'una idea autoritària i sancionadora del conflicte social.

D'altra banda, les restriccions il·legítimes dels drets de reunió i manifestació, o la legalització de les devolucions en calenta a la frontera de Ceuta i Melilla ens allunya dels països respectuosos amb els drets humans, procedint per a això a derogar les garanties constitucionals en l'actuació de les forces de seguretat en aquestes fronteres.

Creiem imprescindible un nou model de Llei de Seguretat Ciutadana, que respecti el dret a la tutela judicial i que garanteixi la independència i objectivitat en les restriccions que puguin adoptar-se en l'exercici de drets fonamentals, la qual cosa gens té a veure amb atribuir poders desproporcionats a l'autoritat governativa, és a dir, a càrrecs basats en la confiança política.

Calella a 18 de març de 2015

RECOLLIDA DE SIGNATURES PER ATURAR EL QUE CONSIDEREM UNA DEVALLADA DELS SERVEIS SANITARIS PÚBLICS A LES POBLACIONS DE L’ALT MARESME

El comitè d’ empresa de l’hospital Sant Jaume de Calella, CAP Calella i de l’Àrea Bàsica de Salut Malgrat-Palafolls, ha iniciat aquests dies una campanya de recollida de signatures per aturar el que consideren una davallada dels serveis sanitaris públics a les poblacions de l’Alt Maresme.

La campanya va arribar ahir a PALAFOLLS on matí i tarda van ser recollint signatures a la Plaça de Poppi

Denunciem el tancament de llits als hospitals i les derivacions de pacients  a empreses privades, la manca de professionals per atendre les necessitats dels malats, les insuficients i obsoletes instal·lacions i el col·lapse i el caos de les urgències hospitalàries i els centres d’atenció  primària.

També denunciem que la reordenació de serveis empitjora l’atenció als malalts de la zona. Fa uns mesos el Corporació de Salut del Maresme i la Selva va reagrupar els serveis de  cirurgia, traumatologia i ginecologia dels hospitals de Calella i Blanes, pel que només es donen en un dels 2 centres i no en tots dos com abans.

Les signatures també volen denunciar que la dependència administrativa  a la província de Girona fa que els malalts  més greus hagin de ser traslladats a l’Hospital Josep Trueta i no als més propers com el de Mataró i Can Ruti de Badalona.

A la nostra zona destaquen que s’han tancat urgències nocturnes d’alguns CAP, que els metges tenen més quota de pacients o que s’han eliminat llits a l’hospital de Calella. Aquesta situació es la que denuncia el Comitè d’Empresa  de l’Hospital de Calella.

També volen recordar que les llistes d’espera allarguen el diagnòstic i el tractament dels usuaris del nord de la comarca.

Totes aquestes retallades responen a una política generalitzada al país i que repercuteix a tots els ciutadans. Les signatures recollides avui seran entregades a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, a la Generalitat  i al Parlament per aturar questa política sanitària.

La campanya de recollida de signatures ja s’ha fet  a Pineda, Calella, Tordera o Malgrat i aquesta setmana, a banda de PALAFOLLS, també estaran a St Iscle, Sta Susanna, Poblenou o St Pol.

Calella a 17 de Març de 2015

CAL REACTIVAR LA DEMANDA INTERNA AMB UN CANVI DE POLÍTIQUES QUE IMPULSIN L’OCUPACIÓ DE QUALITAT i LA RECUPERACIÓ DE SALARIS i PRESTACIONS

L'IPC continua en taxes negatives tot i la recuperació del preu del petroli

L'Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de febrer a nivell estatal, amb un -1,1%, recuperen 2 dècimes, com a conseqüència de l’augment del preu dels carburants tot i que continua l’estancament del consum, que s’explica per la situació d’empobriment generalitzat que viu la majoria de la població.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en el 0,2%. Aquest índex reflecteix la situació real de l’economia, que, lluny de la seva recuperació, continua marcada per l’estancament del consum intern, motivat per l’empobriment de la majoria de la població i la pèrdua de poder adquisitiu per fer front a les necessitats bàsiques, ja que el cost dels serveis bàsics com l’electricitat, el transport o l’aigua continuen sent massa elevats.

A Catalunya, l'IPC, amb un -0,8%, recupera 1 dècima i augmenta el diferencial amb l’estatal pels preus més alts dels aliments i dels serveis.

La inflació de la zona euro, amb una taxa del -0,3%, continua amb taxes negatives encara que recupera 3 dècimes, mantenint un diferencial de 9 dècimes amb l’IPC harmonitzat espanyol, que se situa en el -1,2%. Es posa en evidència que cal un canvi de polítiques econòmiques a Europa per canviar aquesta situació d’estancament i deflació.

Sortir de la crisi i evitar la deflació exigeix la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i pensions, la creació d’ocupació de qualitat per poder recuperar la demanda interna i el consum i la creació d’una Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos. Però la situació d’emergència social fa necessàries respostes urgents per fer front a la pobresa i exclusió social.

Han d’acabar les polítiques de retallades i ha de fer-se política per a les persones, amb control de preus públics i privats i dels marges empresarials, sobretot pel que fa als serveis bàsics com l’electricitat, el transport, l’energia o l’aigua, que estan perjudicant especialment les rendes més baixes (aturats, pensionistes, treballadors precaris...).

Cal una reforma fiscal progressiva que incrementi el que han de tributar les rendes del capital, persegueixi el frau i l’evasió fiscal i redueixi impostos indirectes com l’IVA dels productes i serveis de primera necessitat de les llars.

Calella a  1´6 de març de 2015

MANIFESTACIÓ A BARCELONA DE CCOO

PEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

El passat dilluns 9 de març la Secretaria de la Dona i Cohesió Social de CCOO de Catalunya va convocat l'acte central amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones. Es va fer una assemblea a la seu de CCOO a Barcelona i, tot seguit, una manifestació fins a Foment del Treball (Via Laietana, 32), amb la consigna #TreballVidaDrets.

Feu clic per veure:

·       Les fotos de la manifestació de CCOO feta a Barcelona el dilluns 9 de març de 2015   

    

·       El video de la manifestació de CCOO feta a Barcelona el dilluns 9 de març de 2015, amb intervenció d'Alba Garcia, secretària de la Dona i Cohesió Social de CCOO de Catalunya

Més informació        

Calella a 13 de març de 2015