EL SISTEMA DE DEPENDÈNCIA HA PERDUT GAIREBÉ 35.000 BENEFICIARIS DES DE 2012
Un informe de la Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO denuncia que el Govern presenta xifres que dissimulen els efectes de les retallades imposades des de mitjan 2012: menys beneficiaris atesos, pitjors serveis professionals d'atenció domiciliària i major copago. A més, la congelació pressupostària prevista per 2015 posa en risc l'atenció efectiva que rebran més de 500.000 nous beneficiaris als quals la Llei obliga a atendre des del proper mes de juliol
En un informe elaborat per la Secretaria confederal de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, amb motiu de l'avaluació del Sistema de Dependència l'any 2014, destaca que des d'agost de 2012, mes a partir del quin van començar a engegar-se les mesures adoptades en el RDL 20/2012, el Sistema de Dependència ha perdut 129.163 persones amb dret a prestació (el que suposa una reducció del -12,63%), i s'ha reduït en 34.816 persones (-4,46%) el nombre de dependents que reben una prestació efectiva.
Només l'any 2014, la reducció del nombre de persones amb dret a estar atès ha estat de 50.623 dependents (-5,36%), i les persones que tenen una prestació efectiva s'ha reduït en 8.122 beneficiaris (-1,08%); i això malgrat la lleugera millorança que han experimentat aquestes dades en l'última etapa de l'any.
Les CCAA que durant 2014 han empitjorat el seu nivell de cobertura han estat Catalunya (-9,74%), Aragó (-7,71%), La Rioja (-6,89%) Cantàbria (-6,86%), Murcia (-3,30%), Andalusia (-2,60%), País Basc (-2,45%), Astúries (-1,33%), Ceuta i Melilla (-0,52%), mentre que només ha millorat el nivell d'implantació en el cas de Canàries (que, només entre novembre i desembre, ha duplicat el nombre de beneficiaris atesos), Balears (6,62%), i Extremadura (4,01%), i molt lleugerament a Madrid (1,06%). Per la seva banda, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid, Navarra, Ceuta i Melilla presenten pràcticament el mateix nombre de beneficiaris que fa un any.
L'evolució de la “llista d'espera” no és un assoliment de gestió, sinó un exemple de la situació de col·lapse.
La reducció de la “llista d'espera”, persones que tenint dret reconegut a l'atenció no obstant això no han accedit a una prestació efectiva, està sent utilitzada pel Govern com un assoliment de gestió, encara que més aviat suposa un exemple de la situació de col·lapse que sofreix el Sistema. Resulta significatiu que des de mitjan 2012 la llista d'espera s'hi hagi minorat en 94.347 persones i, al mateix temps, el nombre de dependents atesos també s'ha reduït en 34.816 persones.
Pitjor tracte als serveis d'atenció domiciliària.
Referent al tipus de prestacions amb els quals atén el *SAAD, hem de destacar que les prestacions de serveis han vingut guanyant importància des de l'engegada del Sistema i constitueixen prop del 60% del total de les actualment reconegudes, mentre que les prestacions econòmiques de cura familiar, encara representant encara un volum excessiu, tendeixen a reduir-se.
L'atenció amb serveis professionals és majoritària en la majoria de CCAA. Entre les mateixes destaquen Madrid (74,60%), Galícia (74,09%), Castella i Lleó (71,73%), La Rioja (67,03%) i Andalusia (62,00%). No obstant això, encara hi ha un important grup de CCAA en les quals les prestacions econòmiques de cura familiar segueixen representant la majoria de les prestacions reconegudes. Al capdavant es troben Illes Balears (68,42%), seguits de Múrcia (54,41%), Catalunya (54,14%), Navarra (53,23%), Cantàbria (52,70%), Aragó (51,60%) i Ceuta i Melilla (50,75%).
En aquest sentit, CCOO també destaca l'efecte que les reformes introduïdes a mitjan any 2012, ha tingut i segueix desplegant sobre la cartera de serveis professionals. Les reformes van suposar una reducció del nombre d'hores d'atenció en el servei d'ajuda a domicili (entre el 20 i el 60%, depenent dels graus de dependència) i un considerable augment dels llindars màxims de *copago en els serveis sense allotjament (que van passar d'un *copago màxim del 65% fins a l'actual 90% del cost dels serveis). Això ha contribuït a traslladar una evident pèrdua d'interès per als beneficiaris per aquests serveis, l'índex dels quals d'utilització s'ha congelat des de 2012, mentre que l'esforç de les administracions públiques s'ha concentrat en la promoció dels serveis de centre residencial, els únics que han augmentat des de les reformes de 2012.
La congelació pressupostària per 2015 posa en risc la qualitat de l'atenció de 500.000 nous dependents.
Finalment, l'Informe de CCOO crida l'atenció sobre que el principal repte del Sistema de Dependència per 2015 ha de ser el de garantir l'atenció dels 500.000 nous beneficiaris[1] als quals la Llei obliga a atendre aquest any.
No obstant això, el Govern de la nació ha previst la congelació pressupostària per 2015, i l'actualització de crèdits anunciada pel Ministre amb prou feines suposarà un muntant addicional de 200 milions d'euros. Una quantia clarament insuficient per atendre amb qualitat als 500.000 nous beneficiaris, de manera que es corre un greu risc que una part significativa dels mateixos acabi engrossint de nou la “llista d'espera” o siguin dirigits massivament a aquelles prestacions de menor cost (prestació econòmica de cura familiar,…)
Calella a 20 de març de 2015
[1] En concret es tracta dels gairebé 148.000 dependents actualment en llista d'espera, els més de 300.000 dependents moderats de Grau I el calendari del qual de cobertura s'inicia l'1 de juliol de 2015, i aquells d'entre els 100.000 dependents que havent sol·licitat el reconeixement de la seva situació, es troben encara pendents de valoració o dictamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada