PRESENTACIÓ ALS GRUPS PARLAMENTARIS
DEL DECÀLEG DE PROPOSTES PER MILLORAR LA SALUT LABORAL
El passar dimarts 21
d’abril a les 13 hores, CCOO i UGT vam anar al Parlament de Catalunya i ens van
rebre els grups parlamentaris de: ICV, Esquerra Republicana de Catalunya, PSC,
CiU i Ciutadans (Estava convocat, però va excusar la seva presència el PP)
L’objectiu era
presentar el decàleg de mesures que situem com a prioritàries a incorporar a
les agendes polítiques per l’efecte que les retallades i la crisi està tenint
sobre la salut de la població treballadora, ja que les condicions de treball han
empitjorat considerablement.
A punt de fer 20 anys de la publicació de la LPRL gran part dels seus
objectius encara estan sense assolir. A més la realitat socioeconómica del nostre
país ha canviat molt, podem afirmar que a l’àmbit de les relacions laborals,
les successives reformes laborals, sota el paraigües de la crisis financera,
han suposat un fort retrocés sobre les condicions de treball, desarreglant i
generant més exposició als riscos laborals, en especial els psicosociales per
la transformació de la forma en que s’organitza el treball, la por a perdre la
feina, augment de demandes laborals, i disminució de recompenses i la manca de justícia
social a les empreses.
Justament per poder iniciar un procés de canvi d’aquesta dinàmica i posar
fi a aquestes polítiques, hem elaborat aquest decàleg on us situem les mesures
prioritàries i urgents en matèria de prevenció de riscos laborals, per garantir
que a les empreses catalanes, fem una inversió de la dinàmica, que permeti que
els treballadors/es catalans vegin millores a les seves condicions laborals,
posant l’accent en les capacitats que el parlament de Catalunya té per iniciar
alguna acció (per que té competències en la matèria) o per impulsar el canvi
polític allà on toqui (govern central o Europa) .
1.- FRENAR L’AUGMENT CREIXENT DELS
ACCIDENTS DE TREBALL
A Catalunya, al 2014 es va modificar el canvi de tendència a la baixa dels
accidents de treball. Així desprès de una baixada suau però continuada (com a
resultat de polítiques actives, projectes preventius, campanyes tripartites...)
l’any passat va canviar la tendència.
Així l’incidència els accidents de treball al 2014 ha augmentat un 6’22% el
total de Catalunya, amb la següent distribució territorial
6’21% a Barcelona
7’04% a Girona
9’08% a Lleida
3’59% a Tarragona
Això vol dir que en nombres absoluts al 2014 van haver-hi una mica més de
77000 accidents en total, dels quals 57 han estat mortals i prop de 500 greus.
Així la manca de pressupost específic en matèria de salut laboral i la
manca de polítiques preventives a les empreses (segons dades de la Generalitat,
el 25% de les empreses no tenen cap modalitat preventiva.
2.- AFLORAR LES
MALALTIES PROFESSIONALS
Aquesta és una de les assignatures pendents. No es notifiquen, no es
registren, no es declaren i per tant no es prevenen. Per això podem afirmar que
les malalties professionals son invisibles..
Per exemple dels treballadors/es exposats a Amiant, hi ha estudis a espanya que xifren el
subrregistre dels casos diagnosticats de mesoteliomes pleurals originats per
exposició laboral a amiant entre 2007 i 2011. Aquest estudi conclou que en el
90% d’aquests casos diagnosticats no han estat reconeguts com a contingència
professional, essent assumits com a contingència comú, generant:
.. despesa al sistema públic quan és un dany que hauria d’assumir i pagar
la mútua.
..- no indemnització ni reconeixement al afectat/da i la família
..- no visualització i per tant no prevenció
A Catalunya s’hauria d’establir un programa de malalties
sentinella vigilat per les unitats de salut laboral i més control sobre
l’actuació de les mútues que són les responsables del reconeixement de les
malalties professionals.
Així mateix, s’hauria d’invertir la carrega de la prova
en la determinació de les contingències, ja que no ha de ser el treballador/a
qui demostri la causa efecte, hauria de ser la mútua i el sistema que demostrés
de manera fefaent i objectiva el contrari. Per exemple en el cas del amiant, ja
que hi ha altres comunitat autònomes que han articulat sistemes àgils pel seu
reconeixement.
3.- SERVEIS DE
PREVENCIÓ I LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT
La llei de prevenció va crear aquesta figura, per donar assessorament i
ajudar a prendre les millors decisions a empresaris amb consens amb els
treballadors en el si de els empreses.
Hi ha diferents modalitats i la més utilitzada (a Catalunya el 83% de les
empreses tenen contractat com a mínim alguna part (70% tot) amb un servei de
prevenció alié).
Aquest sector està fortament colpejat per la crisis financera, ja que al
veure’s la prevenció com una inversió, ha estat un sector amb molts impagaments
i per tant molta morositat fet que ha fet impossible en molts casos la
continuïtat d’empreses petites, atomitzant el sector i generant grans empreses
La darrera reforma de la llei de mútues, a sobre ha decretat la venda de
les societats de prevenció abans de juny de 2015, fet que ha acabat d’arruïnar
al sector, ja que ha estat una inclusió de la sanitat privada en la salut
laboral, fet que considerem del tot negatiu i com un gran retrocés.
Així, IDC (empresa de sanitat privada, fruit de la fusió de Idc Capio i Quirón)
ja ha comprat Mc Mutual, Fremap, Universal i Fraternitat i està fent apropament
a altres mútues com Umivale... generant una situació de monopoli del sector i
centrant l’activitat dels serveis de prevenció en la vigilància de la salut,
activitat que té un mínim impacte preventiu, i que hauria de ser una activitat
residual i no principal de la gestió de la prevenció a les empreses (de fet ja
ho diu la llei que de manera general serà voluntària i aquest canvi a
l’orientació del negoci s’està intentant que sigui obligatòria) la llei diu que
s’ha d’intervenir sobre les condicions de treball i aquesta vigilància de la
salut, s’està orientant a determinar l’aptitud de la persona o no, i el que
s’ha de determinar i aconseguir mitjançant la prevenció de qualitat és que
l’aptitud a valorar sigui la de les condicions de treball per les persones i no
la de les persones.
A més aquesta operació financera que s’està realitzada mitjançant un procés
d’opacitat i sense participació dels agents socials i anuncia un ajustament de
plantilles i conseqüències negatives per l’ocupació i qualitat del servei.
Cal recordar que la prevenció i per tant els serveis de prevenció aliens es
una obligació per a totes les empreses per tal d’avaluar els riscos dels llocs
de treball i establir el Pla de prevenció, el qual determinarà a mes de la
informació que cal donar al treballador respecte als riscos del seu lloc de
treball (incloses les possibles malalties laborals) també la formació que ha de
rebre.
L’avaluació dels riscos es una activitat preventiva determinant ja que
segons es puguin determinar i situar tots els riscos es podrà fer millor la
prevenció. Una deficient avaluació comporta que el risc no ha estat
suficientment identificat i per tant la possibilitat de patir danys a la salut
continua sent elevada, ja que no s’eviten ni es prevenen, i tampoc s’incorporen
als objectius de la vigilància de la salut.
Així sobre la vigilància de la salut, sabem que segons dades de la
generalitat el 83’5% dels treballadors de Catalunya van rebre l’oferiment
d’aquesta activitat (reconeixement mèdic) , però que només un 31% se l’ha fet,
per que en general no té finalitat preventiva.
Això vol dir que no és específica, que no es fa en funció dels riscos dels
llocs de treball, que no s’obté informació útil per la prevenció i que la
població treballadora no considera que sigui útil.
Davant d’aquesta situació, l’any 2013 al consell de relacions laborals,
degut a aquest diagnòstic compartit amb empresaris també, vam decidir fer un
document de recomanacions de com ha de ser la vigilància de la salut a Catalunya,
però ara el mercat, no fa possible que aquestes mesures es puguin aplicar.
A Catalunya caldria acordar
.- un procediment per controlar i afavorir la
independència dels professionals de la prevenció.
.- Criteris i procediments que permetin: imparcialitat, actuacions
de qualitat, especificats de les actuacions... i utilitat per la prevenció
.- que hi hagi procediments acordats i pactats a les
empreses amb la representació dels treballadors/es en aplicació de les
Recomanacions acordades en el si del Consell de Relacions Laborals
4.-MUTUES.
La Llei recentment aprovada per el Govern de l’Estat, te implicacions
directes amb les transferències i competències que en té el govern de la
Generalitat de Catalunya.
Com ja hem dit, la darrera reforma anomenada nova Llei de Mútues, obliga a
que les Mútues es desprenguin de les societats de prevenció que fins ara
estaven vinculades amb aquestes.
També respecte a la gestió de les malalties comunes, te clares connotacions
negatives per el que fa a les transferències i competències en exclusiva que te
la Generalitat de Catalunya.
El metge de la salut pública passa a ser un instrument (peó) al servei de
les Mútues, en tant que el “parte” de
baixa que emet es dirigeix a les mútues i aquestes estaran informades sobre la
salut del treballador periòdicament segons sigui convenient o no la renovació
de la baixa.
Fins ara la historia clínica de cada persona esta dipositada i custodiada
per el servei públic de salut. Ara passa a tenir-la una entitat privada. Cal
recordar que els diners que es doten a les Mútues per a fer aquesta gestió son
públics. I que la historia clínica per el seu contingut està altament protegida
per la Ley Orgànica de Protecció de Dades.
A Catalunya,
Caldria impulsar la retirada de la llei de mútues
actuall, i exigir un procès de diàleg social sobre el tema.
Caldria establir límits en l’exercici d’aquestes funcions
de control de la itcc en relació a la vulneració dels drets fonamentals com la
protecció de dades i la intimitat i dret a la salut.
5.- INSPECCIÓ DE
TREBALL.-
La inspecció de Treball de Catalunya que ha estat, no fa gaires anys,
transferida en matèria que li es pròpia a la Generalitat de Catalunya, com ara
la Seguretat i la Salut en el Treball, es una de les matèries que cal
aprofundir en el nostre País, ja que considerem que caldria fer un major esforç
en desactivar la creença que la prevenció es una despesa, quant les lleis
aprovades i vigents determinen que son una obligació per part de l’empresa i un
dret del treballador/a.
En aquest sentit els canvis que hi ha hagut en la normativa respecte a
l’assumpció de la prevenció per part de l’empresari (en empreses fins a 25
Treballadors), es una clar exemple de retrocés en aquest sentit i la
modificació introduïda en la Llei de les Mútues, en que aquestes no tinguin
possibilitat de tenir una societat de prevenció (limitant la seva actuació com
venia sent fins ara, en aquesta matèria) deixaran mes desprotegits tant en
l’avaluació com en la formació als treballadors i treballadores.
La Inspecció en la seva actuació inspectora hauria de
vigilar i exigir:
.- Comprovar, constatar i si s’escau exigir el compliment
dels drets de consulta, informació i participació dels delegats/des de
prevenció que preveu la llei de prevenció de riscos laborals.
.- La qualitat dels servei de prevenció, es a dir si
realment estan fent una actuació d’assessorament de qualitat.
.- Que s’apliqui a les empreses el principi de precaució
davant dels riscos químics, si hi ha sospita o no suficient informació, no
exposar a la població treballadora.
.- Exigir les avaluacions de riscos de qualitat, i en
especials les dels riscos psicosocials, ja que són presents al conjunt de les
empreses del país.
.- Exigir a les empreses la relació de llocs de treball
exemptes de risc per treballadores embarassades o lactants.
ORGANISMES TÈCNICS.-
Des de fa anys que venint reivindicant i apostant per que Catalunya tingui
un Institut de Seguretat i Salut propi, hi ha hagut diferents escenaris i cap
d’ells ha anat a construir l’escenari propici per a tal fet. El que demostra la
manca de voluntat política que considerem necessària.
No te sentit que tot i tenir transferències en aquesta matèria des de fa
molts anys i tenint els elements necessaris com instal·lacions i personal molt
qualificat no hagi una aposta decidida per dotar a Catalunya d’un organisme amb
identitat pròpia i amb autonomia plena per a dissenyar estratègies en matèria
de Seguretat i Salut, des de l’anàlisi de la situació real en el nostre País.
.-Reivindiquem que hi hagi un espai de debat i diàleg amb
els agents econòmics i socials sobre quin ha de ser aquest model
.- que es garanteixin els llocs de treball i les
condicions de les persones que ara hi treballen
Per tot això vam convocar actes arreu de Catalunya per commemorar el 28
d’abril.
Trobareu la informació del passat 28 d’abril a internet:
Calella a 29 d’abril de 2015
.jpg)
.jpg)