ELS NENS
ATESOS PER TRASTORNS MENTALS CREIXEN UN 27% DES DEL 2009
Els problemes
de salut mental creixen
entre els més petits. Segons el Departament de Salut, el nombre de nens atesos
en centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ) a Catalunya va
augmentar un 27,6% entre el 2009 i el 2014. Tot i que les malalties més comunes
segueixen sent els trastorns d'ansietat, depressió i el trastorn per dèficit
d'atenció i hiperactivitat (TDAH), les malalties mentals greus repunten amb
força. Els CSMIJ van atendre el 2014 7.328 menors per trastorns mentals greus,
la qual cosa suposa un 15% més que l'any anterior i un 53% més que el 2009. Els
experts atribueixen les causes d'aquest augment als avenços en el diagnòstic
precoç, tot i que admeten que la crisi també ha influït en el desenvolupament
de trastorns mentals latents.
Els CSMIJ van
atendre el 2014 59.570 persones. D'aquests pacients, 25.136 eren casos nous.
Els experts assenyalen que dues terceres parts dels atesos són adolescents. “Es
veu un increment de pacients d'edat adolescent, però això és perquè les
malalties mentals es desenvolupen més en aquesta edat. Els trastorns que
debuten en nens més petits són els de l'espectre autista”, explica la doctora
Montse Pàmias, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil
de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
Malgrat
l'augment de casos amb trastorns mentals greus (com l'esquizofrènia o
l'autisme), Pàmias aclareix que aquests diagnòstics només corresponen al 10%
dels pacients visitats. El TDAH segueix sent el transtorn més comú, que afecta el 22,7%
dels pacients atesos.
Els experts
assenyalen diversos factors per justificar aquesta tendència a l'alça. “S'ha
reduït l'estigma una mica i és més fàcil accedir al sistema i demanar ajuda. La
gent identifica millor els símptomes i fa més consultes”, apunta Pàmias. La
detecció precoç avança a bon ritme i motiva més visites derivades del mateix
pediatre, però l'especialista també reconeix que el context de crisi econòmica
pot haver afavorit el desenvolupament d'un trastorn mental latent. “És evident
que qualsevol situació de crisi econòmica, familiar o personal pot ser un
desencadenant que incrementi la incidència. Per exemple, en un entorn on els
pares es troba de sobte en una situació desfavorida, s'altera la situació de la
casa i el nen no n'és aliè”, subratlla.
Per la seva
banda, la directora del Pla de Salut Mental del Departament de Salut, Cristina
Molina, admet que l'Administració està “molt pendent” d'aquest increment, que
atribueix, en bona mesura, a la millora de la detecció precoç. “Tenim programes
específics, com el pla per detectar trastorns mentals greus als CSMIJ o el de
detecció de psicosis incipients, entre d'altres. I, a més, disposem de
programes de suport en atenció primària [psiquiatres que es desplacen
puntualment als centres de salut] per afavorir el diagnòstic precoç i també
treballem a les escoles per trobar indicis d'alarma”, relata.
La preocupació
del Departament s'ha manifestat en les dotacions extraordinàries de recursos
que ha disposat per a salut mental infantil. “Hem augmentat els llits
d'hospitalització de psiquiatria a l'Hospital Clínic, tenim una nova unitat
d'ingrés al Parc Taulí de Sabadell, més places d'hospital de dia per a
trastorns alimentaris a Sant Joan de Déu i hem fet molts esforços per desplegar
professionals per millorar les sinergies amb el Departament
d'Ensenyament", enumera Molina.
Pàmias, per la
seva banda, reconeix aquest increment de recursos però adverteix que no és
suficient. “Falten
recursos perquè hi ha moltes coses per fer. Hauríem de ser capaços de reduir
aquestes xifres, però enfocant el treball cap a la prevenció”,
avisa.
Calella a 12 de
gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada